dissabte, 29 de desembre de 2007

Gattaca

Ahir a la nit em vaig quedar a la televisió mirant la pel·lícula Gattaca. Ja l'havia vist un parell de vegades (un cop en anglès i l'altre en castellà), però tant hi fa, em continua enganxant com si no l'hagués vist mai.
És una pel·lícula futurista però amb estètica del mitjans del segle XX que li dóna l'oportunitat de fer una gran crítica contra qualsevol tipus de marginació, menyspreu... exercit sobre les persones. Tracta aquest tipus d'actitud com a retrògrada (per això l'estètica dels anys 50), sigui quina sigui la causa o "raó" que es doni per a classificar les persones entre vàlids i invàlids (simplement una minusvalidesa, un color de pell, unes idees o un estudi genètic embrionari).

És una pel·lícula que dóna molt material per pensar. Quin dret tenim les persones a decidir si una persona és vàlida o no? Quin dret a prendre'ls totes les ales sense deixar que s'esforcin, que lluitin pel que volen i que sorprenguin amb la seva capacitat d'evolució? Quin dret a escollir tu viuràs bé i tu malament? Quin dret a treure la llibertat? Quin dret a dir "tu no tens possibilitats" quan potser aquella persona en té més que qui diu la frase i el condemna?

Quanta riquesa ens deixem perdre per buscar la perfecció i intentar allunyar de nosaltres les incomoditats que ens ocasionen aquelles persones que són diferents a nosaltres...

dissabte, 22 de desembre de 2007

Merry Christmas

I wish you a Merry Chirstmas and a Happy New Year 2008.
I hope you spend this holidays happily and with your loved people!

Bones Festes

L'inici d'aquest Nadal és especial ja que significa, en part, la finalització dels estudis "clàssics", per dir-ho d'alguna manera. Ahir, conjuntament amb l'inici de les vacances, vaig realitzar la última classe presencial del màster. En part agrada pensar que ja gairebé està, que ja tens un peu fora de la carrera..., però per altra banda fa pena saber que ja no tornaràs anar a classe amb els teus companys i amics i ja no els veuràs dia rera dia... Diguem que les classes eren l'excusa ideal per poder-los veure a tots.

Així doncs, amb l'inici de les festes només us vull desitjar a tots un molt Bon Nadal i que comenceu un Any 2008 amb bon peu per tal que sigui millor que aquest que ja s'acaba. I també desitjar-vos que tot us vagi molt bé d'ara en endavant, ja que a molts de vosaltres serà difícil veure-us ;)

D'altra banda, també felicitar el Nadal a tota la resta que passeu per aquí i llegiu aquest blog i espero que passeu un Feliç 2008!

Molts petons per tots i una abraçada!! ^^

dimecres, 19 de desembre de 2007

Un professional venut com a complement

Ahir a classe em vaig assabentar d'una notícia sorprenent. Sé que tothom té un preu, el que no sabia és que un "professional" sortit de la UdL només valgués un incentiu econòmic per un grup de professors (podeu veure la notícia font a menéame i 3cat24).
Sé que el rector de la universitat garanteix que no hi haurà un decrement del nivell però..., no sé per què, no m'ho acabo de creure (llegir en to irònic). De debò algú es pensa que si l'increment de sou del professorat depèn del nombre d'aprovats en les seves classes això no repercutirà en el nivell? Evidentment, hi ha molts professors realment conscients de la seva feina que faran els que ells creguin convenient, però no ens enganyem..., molts altres agafaran el caramel.
Posats a demanar bajanades, com a alumna, reivindico el meu dret a no estudiar, aprovar i, a sobre, cobrar per fer-ho (o no fer-ho, segons com es miri), que amb alguna cosa m'he de pagar els meus capricis, no?! Home, només faltaria!

Quina carta de presentació se'ns està oferint? Quin recolzament de garantia, professionalitat, d'educació ferma ens dóna la universitat? Personalment, veig que els alumnes de la UdL aniran a entrevistes de treball i, si aquestes són serioses i de qualitat, en el moment en que els entrevistadors sentin la paraula UdL es posaran a riure!

Com a alumna exigeixo el dret de tot l'estudiantat de la universitat a rebre una educació de qualitat amb un nivell elevat. Sé que hi ha professors que no saben ensenyar i que això pot ocasionar l'aparició de suspesos que no hi haurien de ser. Però no ens enganyem..., el grau de suspesos no es deu majoritàriament a aquest factor. Que tenim els bars molt aprop i la temptació és gran... Però ho sento molt, "a l'enemic ni aigua". Perquè hi hagi un gran grup de persones en una classe que no estigui disposada a treballar, que vegi la universitat com una gran festa i que s'hagi "planificat" (saben què vol dir aquesta paraula?) la carrera a 10 anys vista no és culpa dels que realment volen treballar. Fins i tot, la majoria dels que es passen la vida al bar, posteriorment, agrairan haver rebut un bon ensenyament.
De la mateixa manera que un fumador té dret a podrir els seus pulmons però no els meus en llocs públics (tot i que hauria de ser a tot arreu, però això és un altre tema), jo i tota la resta d'alumnes tenim el dret a demanar l'educació que ens mereixem com a futurs professionals i no només la que poden assolir aquells que es passen el dia gratant-se la panxa sense fer res!!

Simplement és indignant.
No vull passar per allí on em diguin!
No vull haver-me d'esforçar més en el meu treball perquè, per quatre que no volen treballar, les classes, exàmens... eren més fàcils i no se'ns va donar la matèria que pertocava!
Vull tenir una bona base!
Vull que se'm formi com a bona enginyera!
No vull que se'm tracti com el "pito del sereno" perquè la meva universitat no sap fer les coses com déu mana!

De debò només tinc el preu de..., quant? 100€?, 200€?... 500€? Tant em fa!
Que sóc una persona, no només un expedient o un "sí, aprovada, em frego les mans perquè rebré més euros" o "no, suspesa, merda, no em pagaran més"! En un futur m'agradaria guanyar-me la vida del que he estudiat!

Encara sort que estudio a l'EPS i encara hi ha rebel·lia en el seu interior!

dimarts, 4 de desembre de 2007

DISI 2007

Ahir, dia 3 de Desembre, 8 alumnes del Màster en Programari Lliure vam assistir, conjuntament amb 3 professors de l'EPS, a les conferències del DISI 2007. Aquestes jornades es van dur a terme a la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), concretament, a la facultat de Telecomunicacions. Per tant, per arribar-hi vam fer ús de l'AVE i dels metros de la capital.

Tot i arribar una mica tard, vam tenir la sort de veure el senyor Martin Hellman, professor de la Universitat d'Stanford que, juntament amb Whitfield Diffie i Ralph Merkle, va crear el que es coneix com a criptosistema de Diffie-Hellman.
En quant a les ponències i taules rodones del matí, van ser força interessants i vam gaudir de la presència, com ja s'ha dit, del professor Hellman i, també, del professor argentí Hugo Scolnik, el qual va presentar un conjunt de resultats obtinguts dels seus estudis sobre el problema de la factorització de nombres enters, resultats de caire criptoanalista sobre l'RSA.

Pel que fa a la tarda, les xerrades que vam poder veure van ser, més aviat, de caire social/governamental i, per tant, no tant interessants com les del matí. D'altra banda, a causa dels horaris del nostre tren, no vam poder veure tres ponències que, des del punt de vista d'informàtica, haurien estat molt interessants:
  • Evolució del Malware
  • Seguretat en entorns Linux
  • El fracàs de Software
El conjunt de sortides que hem realitzat en el màster ens han ajudat a aprendre a desenvolupar-nos en ambients científics i d'investigació. A més a més, ens han proporcionat altres punts de vista del treball en informàtica i ens han donat l'oportunitat de conèixer/veure grans personalitats com el Professor Martin Davis (de Davis-Putnam), el curs passat durant la nostra assistència a les conferències SAT 2007, i el Professor Martin Hellman (de Diffie-Hellman).

dijous, 29 de novembre de 2007

Crítiques amb humor

Lavapiés és una barriada de Madrid on els seus veïns, cansats que les seves queixes sobre el barri quedin a l'aire, han decidit fer una crítica humorística, al meu parer, molt encertada i bona. Entre tots han elaborat un cartell per escenificar els diferents "esports olímpics" que es practiquen en els seus carrers. A més a més, la crítica és tant irònica i ben feta que ha tingut cabuda en els telenotícies i tot!

Podeu veure el cartell en aquesta pàgina: "Lavapiés Olímpico"
No us ho perdeu, riureu una estona XDD!

Professors que no s'obliden

Ahir, en sortir de classe, em vaig trobar al Forné, el meu professor de filosofia del Claver! Em va fer molta il·lusió veure'l, ara però, la manera de reconèixer-lo va ser una mica ridícula! XDD. Estava buscant les claus del cotxe quan vaig veure un home que em resultava familiar i me'l vaig quedar mirant descaradament amb cara de "sí o no"? fins que de cop i volta vaig pensar: "ho ha de ser" i li vaig etzibar: "ets el Forné, no?". Pobre, es devia quedar parat, jajajajaja!
Vam estar parlant uns momentets i em fa informar que la seva família està molt bé i que el seu fill gran ja fa 2n de Batxillerat!! Increïble, com passa el temps! Va ser just en aquell moment que vaig pensar que ja fa 5 anys que vaig marxar del Claver! Bufff, i sembla ahir que vaig entrar a la uni preguntant-li a la Miri: "tu també fas primer, oi?" XDDD.

Doncs bé, aquest post és per recordar i dedicar tota la meva admiració a 4 professors del Claver que realment em van marcar i pels quals sento molta estima. Són quatre professors que, més enllà de les seves tasques, no només ens van ensenyar el temari de les seves assignatures sinó que ens van educar com a persones, ensenyant-nos a ser crítics i a pensar per nosaltres mateixos durant els 6 anys que vam estar a les seves mans.
Un d'aquests 4 professors, com ja us haureu imaginat, és el Forné. Va ser el meu professor de filosofia de 2n de Batxillerat. Era un professor atent, que sabia crear el punt de polèmica en les seves classes per construir debats instructius on tots haguéssim d'utilitzar les nostres armes argumentals per exposar les nostres idees. Explicava d'una manera entenedora, ocasionant que, pràcticament, no calgués estudiar per l'examen, ja que se'ns havien quedat tots els conceptes durant les classes. Resolia els dubtes de manera afectuosa i mai va haver de pujar el seu to de veu a la classe, ja que és un home que es fa respectar i que realment emana tranquil·litat i saviesa! Em va fer moltíssima il·lusió que ahir, després de 5 anys, encara em digués "Àngels", tal i com m'anomenava quan era la seva alumna :D
La segona professora és la Marissa Samitier (l'esposa del Forné justament :D). Ens va donar l'assignatura de català i, a més a més, vam tenir la gran sort de tenir-la com a tutora durant la baixa paternal del que era realment el nostre tutor. La Samitier, com tots l'anomenàvem, era divertida, simpàtica, amb un sentit de l'humor molt desenvolupat, bromista..., en definitiva, genial. Potser era la més "amiga" dels seus alumnes, ja que ho compartia tot amb nosaltres i tant li era si, per explicar-nos "Tirant Lo Blanc", havia de posar-se a ballar o saltar per la classe, perquè ho feia. A més a més, sempre ens ensenyava a reflexionar i, talment com el seu marit, a pensar per nosaltres mateixos.
Un altre professor molt entranyable és, com no podia ser de cap altra manera, el Xep Mallol, el professor de mates. Ell és el responsable del meu amor a les mates i de què vulgui, tard o d'hora, convertir-me en llicenciada en matemàtiques (encara que sigui a la jubilació, però ho seré!). És un professor irònic, introvertit, amb aquella mirada que fa que no sàpigues què pensa... i ens va saber transmetre el pensament científic, la curiositat, la recerca... És un home amb qui pots parlar de tot, des de matemàtiques, física, química, literatura, música clàssica, astronomia... Té un ventall de coneixements que el fan molt especial. A més a més, com a professor va ser increïble, capaç de prendre's les bromes com a tals i continuar-les conjuntament amb nosaltres. Recordo un dia, a final de curs quan tots els de la classe vam decidir gastar-li una broma i vam girar les taules i cadires d'esquena a la pissarra. Només entrar, el Xep va dir: "Mira lo que ha hecho la guarra de tu hijaaaa", amb la veu aquella de la pel·lícula. Es va asseure a la taula de professors rient sense parar i, de sobte, va anar fins al final de la classe, va agafar una taula i una cadira, les va girar cap a la pissarra i es va asseure mirant-nos a nosaltres, sense poder-se aguantar el riure. Es va acomodar les jaquetes del penja-robes a l'esquena i vam començar a xerrar tots plegats! Va ser genial!!
I finalment, una especial atenció a la meva tutora de 1r i 2n d'ESO, la Sara! Una professora amb geni, que ens va saber portar molt bé, que va saber cohesionar a la perfecció la classe fins a convertir-la en una pinya on tots anàvem a l'1 i que, a més a més, va ser la professora que més em va conèixer. No només es va esforçar per saber coses de l'alumna, sinó que va gratar més i es va interessar per tots els aspectes de la meva personalitat, del meu caràcter i de la meva persona!

A tots vosaltres, moltíssimes gràcies per ser professors tant genials, per ensenyar-nos tantes coses i per haver-vos fet un lloc dins dels nostres records més especials!

dilluns, 26 de novembre de 2007

Sun Microsystems

While I am doing the Ubuntu Gutsy Gibbon 7.10 installation on my laptop (well, to be correct, this is the tirth installation today. Believe that my laptot will swallow Ubuntu the fist time is impossible) and beeing bored, I start looking up through internet and I finally arrive into the Sun Microsystems' web page.
If somebody comes now and tells me that I cannot continue studing after I finish my Master's Degree on Open Source so I have to choose a company where I would like to work, no doubt I will choose Sun Microsystems. This company is really amazing!
How many developers that not work with Java can enjoy an API as good and well documented as this done by Sun? Well, you can tell me this is easy to do with javadoc so it doesn't implicate any effort. I don't agree with that because it means having a good organization behind so every developer of Javas' API knows which commets have to appear in his code so the language learning will be easy for the rest of programmers.
In addition, what can you say about Sun applications? I have been testing NetBeans IDE and Glassfish J5EE server (open version of Application Server) and I can say both of them are fabulous.
About NetBeans IDE, it is specialized on Java but i seems that plugins for other languages are appearing little by little (nowadays we can find C/C++ plugin which works perfectly although autocompletition functionality is missing). Without thinking about this lack of languages support, the way NetBeans works is really nice, it is esay to understand an use and, what's more, is light (it seems that my laptop is going to taking off when I work with Eclipse! XDD).
If we talk about Glassfish, I was really surprised about the web administration power that the server offers. Personally, I think it's a very good server that gives plenty EJB 3.0 support, nice, easy to use and administrate... I like it much more than RedHat's JBoss.
Finally, Sun offers a set of additional documentation as manuals, tutorials, references... that helps programmers that ara studying amb using Sun new technologies, products and services.

I will choose Sun Microsystems if I have to work in some company, although it isn't her best epoch.

P.D.: My Ubuntu X can't be booted if I don't enter to any tty before starting them, which says to me "FWH not detected" XDD. My laptop and Ubuntu have their own life...

Sun Microsystems

Mentre estic fent una instal·lació neta del portàtil d'Ubuntu Gutsy Gibbon 7.10 (bé, per ser acurada, és la tercera instal·lació que faig avui, que no hi ha manera que el meu portàtil es tragui l'Ubuntu sense problemes a la primera) i avorrida de fer la memòria del CAP, m'he posat a mirar per internet i he anat a parar a la pàgina de Sun Microsystems.
Si ara vingués algú i em digués que després de titular-me en el Màster en Programari Lliure ja no puc continuar estudiant més i que, per tant, he d'escollir una empresa on m'agradaria treballar i donar-li el meu currículum, la que sense cap mena de dubte escolliria és Sun Microsystems. Realment és una empresa que admiro per tota la tasca que fa.
Quants desenvolupadors de llenguatges diferents a Java poden gaudir d'una API tant ben feta i documentada com la que ha realitzat Sun? D'acord, em podeu dir que això es fa amb javadoc, que no implica cap esforç. Doncs no hi estic d'acord, ja que implica tenir tota una política de documentació al darrera que faci que els desenvolupadors de l'API de Java siguin conscients dels comentaris que han de posar en el seu codi per tal que, posteriorment, l'aprenentatge del llenguatge sigui fàcil per la resta de programadors.
D'altra banda, què me'n dieu de les seves aplicacions? Personalment he provat l'IDE NetBeans i el servidor J5EE Glassfish (versió lliure del que abans era l'Application Server) i puc dir que tots dos són fantàstics.
En quant a l'IDE NetBeans, està especialitzat en Java, però mica en mica sembla que van apareixent plugins per altres llenguatges (en l'actualitat podem trobar el de C/C++ el qual va perfecte tot i que li manca la funcionalitat d'autocompletition). Excloent aquesta manca de suport per als llenguatges, val a dir que la manera de treballar de l'IDE és realment agradable, s'entèn amb molta facilitat, és fàcil d'utilitzar i, el que per mi és molt important, és bastant lleuger (quan obro l'Eclipse sembla que el meu portàtil hagi de sortir disparat XDD).
Pel que fa a Glassfish, em va deixar astorada el potencial administratiu via web que ofereix aquest servidor per aplicacions J5EE. Al meu parer és un servidor molt potent, que dóna suport complet a les EJB 3.0, atractiu, fàcil d'utilitzar i d'administrar, entenedor... Personalment, m'agrada moltíssim més que el JBoss de RedHat.
Finalment, Sun ofereix tot un conjunt de documentació addicional tal com manuals, tutorials, references... que faciliten molt l'estudi i aplicació de noves tecnologies i de tots els seus productes i serveis.

Realment, si m'hagués de quedar amb alguna empresa per treballar-hi a gust, posaria la mà per quedar-me amb Sun Microsystems, tot i que no estigui en la seva època més esplendorosa.

P.D.: Mentre escrivia aquesta entrada se m'ha acabat la instal·lació d'Ubuntu. Coses de la vida, no pot ser tot perfecte i, per tant, no se m'inicien les X si abans no entro en una tty, la qual em diu que "FWH not detected" XDD

dimarts, 20 de novembre de 2007

Companyies telefòniques

Però a què juguen les companyies de serveis telefònics al "quién da más?". Just acabo de rebre una trucada de França!!! La cosa ha anat així:

Contesto al telèfon i vinga a dir "digui? digui?". I res, que ningú contestava. Al 4t digui, quan ja estava a punt de penjar sento una veu en francès (joooo, com m'agrada el francès... XDD) que no sé què em diu (suposo que allò de les trucades de l'estranger a cost revertit). Jo m'he quedat astorada i ja veient-me com una famosa actriu de Hollywood a qui truquen els admiradors francesos (llegir el to irònic). Doncs bé, m'espero per saber qui serà el meu interlocutor i em contesta una veu parlant en castellà i amb accent francès dient-me: "Aloo, llamo de Ya.com" (crec que m'ha dit Ya.com). En aquell moment, tots els meus somnis d'actrius de cinema i admiradors francesos secrets s'han fet pedaços... Però bé, he continuat ferma amb el telèfon enganxat a l'orella. I, evidentment, m'ha explicat la mateixa cançoneta de sempre: que a veure amb quina companyia telefònica treballem, que a veure si tinc ADSL, que a veure quin ample de banda tinc, bla, bla, bla...

És que no tenen res més a fer? D'acord, pregunta estúpida..., no tenen res més a fer que tocar els nassos al personal i, a sobre, cobrant!
Hi hauria d'haver una mena de servidor centralitzat, com en el cas de les claus públiques dels criptosistemes (perdoneu la frikada, però és que ahir vaig fer un examen de criptologia XDD), on els usuaris poguéssim penjar les nostres interessos, tals com:
  • Si ets companyia telefònica, siusplau, truca'm a casa per explicar-me la història que tots m'expliqueu. És que no tinc res a fer, estic sola a casa i m'avorreixo, així em faràs companyia.
  • Si ets companyia telefònica t'interessarà saber que no vull canviar el contracte que tinc actualment.
  • Si ets companyia telefònica fes el favor de deixar-me en pau, que ja m'has trucat, com a mínim, 2 cops en molt poc temps i sempre em pegues el mateix rotllo i sempre et dic el mateix: NO! Així doncs, oblida'm, no existeixo, no tinc telèfon, no sóc econòmicament rentable per tu. NO EM TRUQUIS!!!
És que no prenen notes quan un client els diu que no? Truquen i hi tornen i vinga un altre cop!!
Quina ràbia em fan i, segurament, a molta altra gent també!
Però es que ara el nivell ja és superior, eh? Que truquen des de França!!

Em sembla que aquest serà un tema recurrent en aquest blog :(

Cap 07/08

Aquests dies estic acabant les pràctiques del CAP 07/08 que em permetran rebre un diploma que m'autoritzarà a donar classes a secundària (ja sigui obligatòria o batxiller i cicles).
En el meu cas estic donant classes (d'XHTML i CSS) als nois i noies del 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Informàtica ASI, a la Caparrella.
Realment l'experiència paga la pena, ja que ja tinc un primer contacte amb el món de l'educació que em servirà de molt si vull acabar treballant en una universitat.
D'altra banda, ensenyar a nois i noies (en aquests cas d'entre 19 i 20 anys, només ens portem 2 anyets XDD) que veus que t'atenen, hi posen interès i van captat les coses és molt agraït. Però no em sé fer a la idea que em diguin "senyo" o "profe" XDD.

Per un altre costat, també he assistit a les classes de cicle mitjà i allí la cosa és molt diferent XDD. Veus a 30 nois (sí..., no hi ha ni una noia) jugant al Counter Strike i que et diuen: "profe, profe, vine, que faràs una partideta!!". I tu et quedes al·lucinant i dient-los: "però a veure..., tu et penses que és normal dir-li a la profe que vingui a jugar? Au..., passa a treballar una mica! XDD".

La veritat és que tots els nois i noies que m'he trobat han estat molt agradables i simpàtics. Els de grau superior i segon curs de grau mitjà treballadors, a més a més. Els de 1r de cicle mitjà..., bé..., aquí podríem dir que hi ha més diversitat, uns que treballen i els altres..., això..., deixem-ho estar XDD. Però tots ells molt simpàtics, només és qüestió de saber-los tractar i enganxar-los una mica (cosa que sembla fàcil però no ho és gens.... buuff... XDD)

Doncs bé, de moment res més. Si tot segueix les meves previsions aquest divendres finalitzo les classes i ja només em quedarà avaluar la pràctica que m'han de fer els d'ASI (un formulari amb preguntes sobre XHTML i CSS). A partir d'aleshores penjaré més informació! :D

dijous, 15 de novembre de 2007

Dori

Per aquesta preciositat de la foto que avui fa 18 anyets!!! ^^
Moltes feclicitats preciosaa!! O potser ara t'haurem de dir senyoreta? Jajajajaja
Aix..., que ja has entrat en la fase de cada dia fer-se més vell!! Aviat amb mangaleta, eh? :P
Va, va, deixant-nos de xorrades... Que acabis de passar molt bon dia amb tota la gent que t'estimem i..., demà ho celebreeeeem!!!! :D

Felicidades Doriiii!!
Te quiero muchísisisismooo señorita!! ^^

divendres, 2 de novembre de 2007

Software Lliure, però menjarem?

El dia 30 d'Octubre vam rebre la visita del senyor Albert Calvet (enginyer industrial i, actualment, està muntant l'empresa consultora CV&A Consulting) durant la classe de Solucions Lliures. Ens va venir a fer una xerrada sobre la seva visió, podríem dir-ne laboral, del la informàtica. Personalment la vaig trobar molt interessant i encertada, difonent un contingut i unes idees basades en la forta l'experiència del senyor Calvet (ha treballat tant a Espanya com a països estrangers, tals com Estats Units, França i Alemanya, tocant tant la vida laboral a la universitat com a l'empresa). Tot i això, en acabar, em va quedar com una mena de neguit ja que, tot i creure profundament en el programari lliure, veure que és una solució ètica i necessària i fer 2n de Màster en Programari Lliure, encara no acabo de veure clar com ens podem guanyar la vida amb això els enginyers. A continuació passo a relatar els punts que més em van impactar de la conferència, la qual es va dividir, bàsicament, en dues parts.

El primer fet que va deixar en evidència el senyor Calvet va ser la mancança de preparació laboral amb que sortim els nous enginyers espanyols de les nostres universitats. En el nostre país som grans tècnics, és a dir, sortim amb coneixements profunds de la matèria del nostre camp del coneixement. No obstant, ens falten recursos per enfrontar-nos a la realització de projectes un com estem al món laboral.
Com va dir el senyor Calvet, abans de res som Enginyers i ser Enginyer és una cosa meravellosa ja que "creem coses del no res". Som capaços de, davant d'un problema, trobar-hi una solució adient creant, construint... Evidentment, no tots som uns "cracks" i inventen un sistema revolucionari, sinó que la majoria ens inspirem en coses ja fetes, en tecnologies ja inventades, en eines disponibles... per tal de realitzar les nostres solucions, però la qüestió és que sí tenim la capacitat de crear solucions. Ara però, i tornant al tema, ens manca el "saber treballar", la disciplina del treball, la organització... i, per aquesta raó, se'ns mengen els "death lines". Així doncs, el senyor Calvet ens va dir que dirigíssim les nostres mires cap a enginyers d'altres països, especialment els americans, per aprendre aquest saber fer i, d'aquesta manera, esdevenir enginyers completament competents que poden exprimir als màxim les seves capacitats.

La segona part de la xerrada va anar més dirigida a explicar el model empresarial del software lliure. Aquí va ser on jo em vaig, per dir-ho d'alguna manera, espantar. Segurament aquest malestar va ser causat per no entendre què volia dir exactament el senyor Calvet, per aquesta raó ho vull deixar patent aquí, per si algú m'ho pot aclarir.
Tal i com es va plantejar la cosa i com ja més o menys ens havien explicat a classe, el model de negoci que funciona en programari lliure està basat en els serveis. Per tant, si tu vols guanyar-te la vida (i dic guanyar-me la vida, tenir un plat a taula i poder pagar un lloc per viure..., no em refereixo a tenir un palau i grans cotxes i moltes joies...) t'has d'introduir en un camp informàtic que puguis oferir servei i, si pot ser, que aquest servei sigui a grans empreses, ja que són les que realment pagaran per tenir assistència. Així doncs..., sembla a ser que no tots els àmbits són bons per, de bones a primeres, alliberar codi.
D'altra banda, el model de negoci té dos pilars la COMUNITAT i els SERVEIS. La comunitat és l'encarregada de fer software i els serveis s'encarreguen dels diners. Tot plegat implica que els desenvolupadors sense els serveis no fan res i, per tant, hi ha dues solucions:
  1. O la mateixa empresa és desenvolupadora i consultora.
  2. O la comunitat sobreviu gràcies a la "caritat" de les empreses "partner" de serveis que reverteixen part dels seus guanys en pagar als desenvolupadors.
La idea que em va quedar de tot plegat és que l'informàtic, com a desenvolupador, treballarà però no cobrarà! Només es cobren les hores d'informàtic de serveis. Personalment, jo això no ho veig massa clar ja que una cosa és l'ètica de la llicència, en la qual hi crec fermament, i l'altra és que jo faig una feina i he de posar el plat a taula.
D'acord, el desenvolupador cobrarà..., però cobrarà dels diners que es fan amb els serveis. Què passarà doncs? No crec que els que ofereixen els serveis siguin tant bones ànimes que divideixin el que cobren per dos i la meitat sigui per donar sou als desenvolupadors. El que passarà és que, poc o molt, el preu del servei es veurà encarit (de forma..., diguem-ne "transparent" a l'usuari). Per tant, no només cobres el servei, sinó també cobres, en certa manera, el software. I pagar el software què és? Doncs sí, pagues les hores del desenvolupador, però a efectes d'usuari també podríem dir que paga una llicència. D'aquí que n'extraiem? Doncs que el software lliure serà lliure, però la relació que fem llibrertat-gratuïtat no és certa ja que podràs pagar menys, no pagaràs explícitament una llicència, però la subsistència dels desenvolupadors hi ha de ser, no ens enganyem. D'altra banda, si ho pensem com el fet que estem pagant una llicència, al meu parer, és totalment lícit! Què més volem que una llicència que ens dóna totes les llibertats, que ens diu que el software passa a ser nostre i que, per tant, podem fer d'ell el que vulguem (copiar, modificar, distribuir...).

D'altra banda, i si ens parem a pensar, per què els desenvolupadors necessitem que se'ns pagui el software que fem? Doncs perquè per una altra banda hem de pagar la casa, el menjar, la vestimenta... Coses tant essencials per la vida que, realment, TENEN LLICÈNCIA! Una llicència que ens dóna la llibertat de menjar, una llicència que ens permet la llibertat de viure durant un temps sota sostre (però no us enganyeu, la casa, encara que la compreu, no és vostra sinó de l'ajuntament de la població que, en qualsevol moment, pot dir "apa xatos, que per aquí ha de passar una via urbana, fora de casa" i ens expropia), una llicència que ens dóna llibertat d'abric...

Tornant al tema...
Realment, veig el model de negoci del software lliure una mica agafat amb pinces. Funciona? Sí..., si menys no hi ha empreses que han optat per ell, però no acabo de veure clar que el treball del desenvolupador (les hores de feina) quedin a mercè dels serveis.
Pel que fa a l'ètica, el veig correctíssim i el que hauria de ser.

Finalment, només dir el que sempre he dit (si és que..., sempre em repeteixo... XDD). Veig que el gran potencial del programari lliure està en l'Administració pública (que llença els nostres diners amb el Gates i després no tenim euros per sanitat, per les obres públiques i ens surten forats per tot arreu... i aleshores clar..., surt el sentiment catalanista del senyors polítics i critiquen a tort i a dret perquè no tenim diners) i, sobretot, la Universitat, sector al que espero dedicar-me, ja que és el centre de la creació de coneixement per excel·lència (potser sóc una mica utòpica?).

I per acabar, donar les gràcies al senyor Calvet per l'estona que va passar amb tots nosaltres, donant-nos par de la seva experiència en forma de consells i anècdotes i oferint-nos molts punts per pensar!

diumenge, 21 d’octubre de 2007

Un any

Sis roses per simbolitzar un any
Un ram en un dia especial
I una vida pel davant

T'estimo! ^^

dimecres, 10 d’octubre de 2007

Va de Cavalls i Coets

Durant la classe de Solucions Lliures en Entorns Corporatius d'ahir vam poder gaudir de la companyia de Llorenç Valverde, llicenciat en matemàtiques, doctor en informàtica, actualment vicerrector de la UOC i fervorós defensor del programari lliure.
De la seva xerrada se'n pot extreure molt suc però la idea principal recau en la "dependència del camí". Fent gala d'un gran sentit de l'humor i d'una gran ironia utilitzada amb astúcia, el senyor Valverde ens va dir que convèncer a la gent que utilitzi programari lliure té molts punts en comú amb el fet que el diàmetre d'un propulsor d'un coet espacial depèn de l'amplada del cul d'un cavall. Citant tant fidelment com pugui les seves paraules, en Valverde ens va explicar el següent fet, el qual potser no és del tot cert, però molta part verídica, si menys no filosòficament parlant, té:
Ja des de l'època romana, quant aquesta societat va decidir empedrar les seves vies principals, existia un estàndard de fet. Aquest estàndard no era ni més ni menys que l'amplada dels carros (distància entre les rodes), la qual era igual a l'amplada del darrera d'un cavall, ja que era aquest animal l'encarregat d'estirar el vehicle. I se'n pot dir estàndard pel fet que la majoria de persones que fabricaven els carros ho feien de la mateixa manera, per tal que la bèstia cabés enmig dels eixos de les rodes. Així doncs, el pas continu d'aquests vehícles pels camins va provocar la creació de les marques típiques que deixen les rodes, la qual cosa feia que si un carro de diferent amplada intentava passar pel mateix lloc, l'eix quedés descompensat i s'acabés trencant. Resumint..., quan els romans van empedrar les vies ho van fer seguint aquest estàndard.
D'altra banda, i amb el pas del temps, va arribar l'aparició de la diligència, descendent del carro i, per tant, de les seves mesures. Encara més endavant, va arribar l'aparició del tren, el qual era construït pels matiexos fabricants de diligències, amb la qual cosa, la distància entre les rodes del tren era la mateixa que la distància entre les rodes del mòbil més primitiu, per no dir que, en un principi, els vagons eren estirats per caballs. El fet que els trens també adoptessin aquest estàndard va fer que l'amplada de les vies també l'apliqués i que els túnels i ponts també s'hi adaptéssin, primer a la vella Europa i després al Nou Món.
Què va passar quan va arribar l'era espacial? Doncs que les components dels coets i, en especial, els propulsos eren transportats des de les fàbriques a la zona del llençament mitjançant trens. Per tant..., les seves mesures depenien de les vies i dels túnels ja construïts els quals, al seu temps, depenien històricament de l'amplada del cul d'un cavall.

I doncs, en tot això, què hi té a veure el fet de convèncer a la gent de què utilitzi programari lliure? Doncs res més que aquesta dependència del camí, com la va anomenar el senyor Valverde. Així com els propulsor dels coets tenen les mesures que tenen per no canviar tot el sistema de transports i comunicacions a les persones ens costa canviar els nostres sistemes de fer les coses pel simple fet de la por al canvi, la comoditat, el "ja estic acostumat a això" i fem les coses tal i com ens permet fer la nostra dependència del mitjans que utilitzem per fer-les.
Aquest fet s'estèn en tot i, particularment, en el món de la informàtica, on costa moltíssim canviar els hàbits de les persones, no tant per la difícultat que té el canvi (aprendre coses noves, noves maneres de fer) que també hi és, sinó més aviat per la nostra poca voluntat a fer coses que surten de les pautes que ja tenim establertes.

Realment, la d'ahir va ser una xerrada molt interessant, amena, molt entretinguda i on el senyor Valverde va saber captar l'atenció de tots nosaltres i enfortir la nostra annexió dins del programari lliure amb una gran dosi d'astúcia, humor i acidesa irònica! Si fins i tot la noia que s'havia equivocat de classe es va quedar fins al final!! XDD

dimarts, 9 d’octubre de 2007

María Antonieta

Una nova entrada sota l'etiqueta de "lectures" per tal d'introduir-vos la biografia d'aquesta gran reina de França, que ja us havia anunciat a El Ocho. El llibre porta per títol "María Antonieta" i va ser escrit per Catalina de Habsburgo, una de les seves descendents.
En la contraportada hi podem trobar el resum següent:
Cuando, en 1770, la archiduquesa María Antonieta de Habsburgo-Lorena, hija de la emperatriz María Teresa de Austria, deja Viena para unirse al futuro Luis XVI, es una de las princesas más afortunadas de Europa. Pero su innata gentileza se revela un arma de doble filo en la moralmente relajada corte que la recibe: la astucia de algunos nobles en Versalles nada tiene que envidiar a la de las cortesanas que van minando los cimientos de la centenaria monarquía francesa. A la falta de consumación de su matrimonio con Luis Augusto de Borbón, un adolescente bueno y acomplejado, la alegre Delfina responderá con un torbellino de fiestas y gastos en suntuosas toilettes. Asegurada la sucesión con el nacimiento de un heredero, la ya Reina intentará guiarse por el sentido de responsabilidad de su madre y de sus antepasadas, pero su reputación quedará manchada por infames calumnias.
En 1789, la Revolución Francesa acabará por superar a la ahora sagaz Reina, quien tras la decapitación de su marido luchará con valentía para salvar la vida de su hijo. ¿Es tal cual la verdad histórica o se trata de una versión alimentada por la historiografía romántica?
Catalina de Habsburgo-Lorena, Archiduquesa de Austria, presenta los hechos que macaron la vida de su antepasada con un ágil ritmo narrativo. A la pregunta de en qué medida fue María Antonieta responsable de los acontecimientos que determinaron el destino de Europa, la autora responde con sutileza para que el lector pueda sacar sus propias conclusiones. Como ya hicirea en su anterior obra, Las Austrias, ofrece su relevante punto de vista y aporta al debate histórico la voz de una nueva generación perteneciente a la realeza europea.

Es tracta d'una bona biografia que va des del naixement de Maria Antonieta (2 de Novembre de 1755) fins a la seva decapitació a mans de la guillotina de la Revolució Francesa (16 d'Octubre de 1793), passant per totes les etapes i capítols de la seva vida, la majoria dels quals posseeixen una gran dosi de dramatisme.
D'altra banda, s'ha d'observar que l'autora és una descendent de la Reina de França i, tot i que el llibre és molt correcte i està molt ben escrit, també s'ha de tenir en compte la subjectivitat de l'escriptora. Al meu parer, si vols aprofundir en la vida d'algun personatge històric no et pots quedar només amb una única biografia, sinó que n'has de llegir diverses per tal de fer-te una idea de què va passar i poder-ne extreure tu mateix les teves conclusions.
De tota manera, el que sí que no es pot negar és que Maria Antonieta es va veure submergida en la cort del Rei Sol, on la van embolcallar tot un seguit de fets que la van dur a fer-se enemics dins de la seva propia casa. Aquests enemics, conjuntament amb el malbaratament dels fons reials i un poble mort de fam van dur als reis al trist final que tots sabem.

Si us agrada la història us animo a llegir aquest llibre ja que no només relata la vida de la Reina, sinó també la situació de França i els diferents successos que van tenir lloc al país veí durant el segle XVIII! ^^

dilluns, 8 d’octubre de 2007

L'Església del Mar

En aquesta entrada us presento una novel·lasa del nostre país, "L'Ésglesia del Mar" d'en Ildefonso Falcones. És tracta d'una novel·la de temàtica medieval amb molts apunts històrics de la vida a la Catalunya i, més concretament, a la Barcelona del segle XIV.
En la contraportada hi podem trobar el següent escrit:
Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l'humil barri dels pescadors, on els seus habitants decideixen construir, amb els diners d'uns i l'esforç d'uns altres, el temple marià més gran que hom ha conegut: Santa Maria de la Mar.
Una construcció que és paral·lela a l'atzarosa història d'Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d'un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l'empar de l'església de la Mar, que el portarà de la misèria del fugitiu a la noblesa i la riquesa.
Però en aquesta posició privilegiada també li arriba l'enveja d'altres ciutadants que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició...
L'Església del Mar és una trama en la qual s'encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l'ambició material i la segregació social. Tot això converteix aquesta obra no només en una novel·la excepcional, sinó també en la més fascinant i ambicionsa recreació de la llum i les ombres de l'època feudal.

Segons el meu punt de vista es tracta d'una novel·la molt ben feta i que, personalment, m'ha agradat molt. Potser li he trobat a faltar la descripció profunda que es troba a "Los Pilares de la Tierra", aquella narrativa que et permet, fins i tot, olorar les flaires que envolten els protagonistes al llarg de la història. Per contra, "L'Església del Mar" et dóna una visió completa de la vida d'un català nascut en el segle XIV que en viu de tots colors.
Un gran punt a favor és el fet que tota la història succeeix a "casa" i resulta ser una classe magistral de la cultura i les costums catalanes de l'època medieval. A més a més, també ens permet fer un volt per tots els oficis que avui en dia ja s'han perdut.
Com tota bona novel·la catalana, "L'Església del Mar" barreja amor i desamor, odi, passió, mil i un obstacles dramàtics en la vida del protagonista, fets heròics.., amenitzat tot amb la construcció de "L'Església del Mar", que encara avui és un gran referent, i amb un toc d'Inquisició per donar sabor a un final un pèl engoixant però, com ha de ser, feliç.

Realment es tracta d'una molt bona obra que recomano a tothom a qui li agradin els llibres amb aquest tipus de temàtica. A més a més, destacar que la traducció catalana, a mans d'en Carles Urritz, és impecable!
Ànims a tots i a llegir-la!!!

diumenge, 30 de setembre de 2007

NetBeans 5.5 with C++ and Qt

In this post I want to explain to you how I can make a C++/Qt program using the Sun IDE Netbeans.
First of all, I tried to do it with both NetBeans and Eclipse. However, I finally choose the first because Eclipse is really hard and uses many computer resources. In addition, I feel the window view of NetBeans more atracttive than Eclipse one.

So, the steps I neede to follow to reach my goal are explained on the next lines (I work with Ubuntu Feisty):
  1. NetBeans instalation (download page) :
    • $ chmod 777 netbeans-5_5_1-linux.bin
    • $ sudo ./netbeans-5_5_1-linux.bin
  2. NetBeans C/C++ Pack instalation (download page):
    • $ chmod 777 netbeans-c++-5_5_1_u1-linux.bin
    • $ sudo ./netbeans-c++-5_5_1_u1-linux.bin
  3. Configure the C++ libraries (directories where .h files can be found) because NetBeans default configuration doesn't include them. In order to manage this configuration I had to go to: Tools -> Options -> C/C++ -> Code Assistance -> C++ Compiler. Once there I had to add all the C++ directories:
    /usr/include/c++/4.1.2/backward/
    /usr/include/c++/4.1.2/bits/
    /usr/include/c++/4.1.2/debug/
    /usr/include/c++/4.1.2/ext/
    /usr/include/c++/4.1.2/i486-linux-gnu/
    /usr/include/c++/4.1.2/tr1/
    /usr/include/c++/4.1.2/
    /usr/include/ /usr/local/include/
    /usr/lib/gcc/i486-linux-gnu/4.1.2/include/
    Some of them are redundant, but I added also.
    You can see the window in the next image:

  4. Configure the Qt libraries (directories where .h files can be found). In order to get this configuration I had to do right click on the project and then: Properties -> C/C++ -> C++ Compiler -> General -> Include Directories. Once there I had to include the Qt directory (/usr/include/qt4/ in my system):
In this moment NetBeans is configured and we can use C++ amb Qt!! :D
Here is a little peace of code:

#include <stdlib.h>
#include <QtGui/QApplication>
#include <QtGui/QPushButton>

int main(int argc, char** argv)
{
QApplication qapplication(argc, argv);
QPushButton hello("hello", 0);
hello.show();
return qapplication.exec();
}

And this is the explanation ^^

NetBeans 5.5 amb C++ i Qt

En aquesta entrada m'agradaria explicar com he conseguit treballar amb C++ i Qt utilitzant l'IDE de Sun NetBeans.
Primer de tot dir que ho he provat tant amb NetBeans com amb Eclipse decantant-me pel primer pel fet que l'Eclipse és molt pesat i consumeix molts recursos de l'ordinador. D'altra banda, al meu parer l'estètica (sí..., això ja són manies meves) és molt millor en el cas de l'aplicació de Sun.

Doncs bé, els passos que he seguit per tal de treballar són els següents (treballo sota Ubuntu Feisty):
1.- Instal·lació del NetBeans (url de descàrrega) :
a.- $ chmod 777 netbeans-5_5_1-linux.bin
b.- $ sudo ./netbeans-5_5_1-linux.bin
2.- Instal·lació del NetBeans C/C++ Pack (plugin que permet treballar amb C i C++) (url de descàrrega):
a.- $ chmod 777 netbeans-c++-5_5_1_u1-linux.bin
b.- $ sudo ./netbeans-c++-5_5_1_u1-linux.bin
3.- Configuració de les llibreries de C++ (dels directoris on hi trobarem els .h), ja que NetBeans no ho porta inicialitzat per defecte. Per tal de fer-ho s'ha d'anar a: Tools -> Options -> C/C++ -> Code Assistance -> C++ Compiler. Un cop allí s'han d'anar agregant tots els directoris de C++. En concret jo he agregat:
/usr/include/c++/4.1.2/backward/
/usr/include/c++/4.1.2/bits/
/usr/include/c++/4.1.2/debug/
/usr/include/c++/4.1.2/ext/
/usr/include/c++/4.1.2/i486-linux-gnu/
/usr/include/c++/4.1.2/tr1/
/usr/include/c++/4.1.2/
/usr/include/ /usr/local/include/
/usr/lib/gcc/i486-linux-gnu/4.1.2/include/
Algunes d'elles són redundants, però les he afegit igualment.
En la imatge que us mostro a continuació podeu veure la finestra:
4.- Configuració de les llibreries de Qt (directoris on podem trobar els .h). Per fer-ho s'ha de fer clic dret sobre el projecte i aleshores: Properties -> C/C++ -> C++ Compiler -> General -> Include Directories. Un cop allí incloure el directori on es trobin les Qt que, en el meu cas, és /usr/include/qt4/.
En aquest moment ja queda tot enllestit per començar a treballar amb C++ i Qt.
Una mostra del codi que es podria fer seria el següent:

#include <stdlib.h>
#include <QtGui/QApplication>
#include <QtGui/QPushButton>

int main(int argc, char** argv)
{
QApplication qapplication(argc, argv);
QPushButton hello("hello", 0);
hello.show();
return qapplication.exec();
}

I fins aquí l'explicació ^^

dimecres, 26 de setembre de 2007

FELICITATS!!!!

Aquesta morenassa tant guapa que veieu a la fotografia s'acaba de convertir oficialment en Enginyera Tècnica en Informàtica de Gestió, amb intensificació d'IPO (Interacció Persona Ordinador).

De 3:00 a 4:00 de la tarda entregava el seu TFC (Treball de Final de Carrera) avaluat amb una Matrícul·la d'Honor de 10!!!!!!. A part, és clar, de totes les lloances que ha rebut per part dels professors del seu tribunal per un treball tant ben realitzat com el que ha fet ella ^^.

Moltes felicitats guapíssimaaa!!! (o hauria de dir Enginyera Clavé?, jejejejeje ^^)


P.D.: us deixo un link al seu TFC, que no és ni més ni menys que la nova pàgina web de la nostra facultat!! Ja veureu que "fashion"): web de l'EPS

dilluns, 24 de setembre de 2007

La més petita ja és major d'edat ^^


Aquesta mossa tant guapa de la fotografia fa avui 18 anyets!
D'aquesta manera deixa de ser la meva cosineta petita per passar a ser la meva cosina..., no tant petita :P

Moltíssimes felicitats Sandraaa!!!!!!
T'estimoooo ^^ :D

dissabte, 22 de setembre de 2007

Sonrisas y Lágrimas

En aquest post tant sols us vull posar un vídeo amb els fragments d'una pel·lícula/musical dela Julie Andrews que va marcar la meva infància.
Quantes vegades l'he arribat a veure!! Si fins i tot està ratllada en l'escena que més m'agradava! XDD
Au, gaudiu del petit tros que us deixo aquí ;):



dijous, 6 de setembre de 2007

Mor en Luciano Pavarotti

Avui, a les 5:00 de la matinada, ha mort un dels personatges més entranyables de l'òpera a la seva casa de Mòdena (Itàlia) a causa d'un càncer de pàncrees.
En Pavarotti, de 71 anys, va començar la seva vida professional compaginant el seu treball com a mestre d'escola amb les seves classes de música fins que, als 26 anys, va fer el seu debut en el terreny operístic.
Tenor com a pocs s'han conegut, va fer un gran treball per tal de popularitzar la música clàssica i va cantar amb grans artistes espanyols com Motserrat Caballé o Plácido Domingo i José Carreras en el grup de "Els Tres Tenors".
Aquesta entrada és per retre homenatge a aquest gran artista italià i m'agradaria acabar-la amb una frase seva que mostra els seus sentiments vers la música:

"I think a life in music is a life beautifully spent and this is what I have devoted my life to"
"Crec que una vida viscuda per a la música és una vida bellament viscuda i és al que m'he dedicat"

Luciano Pavarotti

dimarts, 4 de setembre de 2007

Nova aberració televisiva

Avui al Telenotícies Migdia de TV3 he vist una notícia que posa de manifest que els programes de tele-escombraria no només continuen vigents, sinó que augmenten en nombre i atrocitats.
Si no n'hi havia prou amb el "Gran Hermano" o el "GH Vip", amb "La Isla de los Famosos", "SuperModelo" o "Operación Triunfo" entre altres, ara, senyores i senyors, apareix en les pantalles dels nord-americans un nou reality-show titulat "Kid Nation".
Aquest cop no es tracta de veure adults comportant-se com si el més important fos no tenir dignitat; tampoc és qüestió d'observar la millora en les aptituds musicals d'alguns joves... Aquesta vegada va molt més enllà i el programa consisteix en agafar 40 nens d'entre 8 i 15 anys i deixar-los en una ciutat típica de l'oest (sí, sí, aquelles de les pel·lícules del Clint Easwood) per veure com se les maneguen per sobreviure sols. La qüestió d'aquesta gran investigació científica és veure com es crea una societat, és a dir, com, de manera natural, s'organitzen les feines, es creen els lideratges, es componen els diferents grups socials... Tota una meravella de l'espectacle que aguditza la crueltat pagant als pares de la canalla $5000 per fill per tal que no es pugui denunciar a la companyia televisiva en cas que algun dels infants en surti malparat. Evidentment, no hi ha només això, sinó que el director de la companyia que ha tingut aquesta brillant idea també premia a les famílies dels nens i nenes que han tingut un paper destacat en la societat que neix del programa amb $20000.
Què voleu que us hi digui..., a mi, si no em donen $5001 per fill meu que entri en el programa i després no em fan un premi de $20100 no deixo que cap fill meu hi participi. Home, com a mínim guanyem diners posant en risc la integritat de la nostra mainada no?!

Quina serà la següent bestiesa que s'inventaran els canals de televisió per a tenir més rati televisiu, per aconseguir més "aborregats" que es passin les hores davant de la caixa tonta mirant xorrades i aprenent coses tant importants com: "què és més morbós, que una serp cascabell piqui a un nen o que el famós de torn s'hagi posat al llit amb la Beckam?".

Si voleu més informació sobre aquest nou "reality-show" que es realitza en terres mexicanes (concretament a la ciutat de Bonanza) aquí us deixo dos enllaços:
Article de premsa
Pàgina del programa - Cadena televisiva

Tornem als orígens

"No Child Is Born A Racist"

En quin moment la humanitat va perdre l'instint de companyerisme i de recolzament vers als altres per convertir-se en la societat de la guerra que tenim avui en dia?
Totes les persones tenim unes capacitats immenses per a portar la felicitat al nostre voltant, d'estimar i d'ajudar a qui ho necessiti. Per què no les aprofitem? Moltes vegades un simple copet a l'esquena, una abraçada, un somriure, una mirada dolça o un "gràcies" poden servir per tornar l'esperança a qui l'ha perduda, l'alegria a qui plora o la llanterna per guiar-se a qui no troba el camí.
No costa tant, sigui qui sigui qui tinguem al davant: home o dona, negre o groc, ric o pobre..., tots ens necessitem a tots ^^.

La imatge i el títol de la mateixa han estat trobats a My Confined Space

dilluns, 3 de setembre de 2007

Foscor al meu voltant

Aquest post va dedicat a una amiga, la Sara.

Segurament no el llegiràs mai, perquè ni tant sols saps de l'existència d'aquest blog. No obstant, jo he tingut la gran sort de trobar el teu petit diari a internet. Un diari que cada cop que llegeixo trobo més ple de continguts, ric, ple de vida, ple de quelcom que em fa sentir buida i perduda i malament amb mi mateixa al mateix temps...

Malament amb mi mateixa perquè un dia vaig tenir la desgràcia de deixar-te de banda quan més ho necessitaves, quan estaves passant un mal tràngol i jo, en no saber què fer ni què dir-te i no ser valenta de plantar-me davant teu i estirar-te la mà, l'únic que se'm va acudir va ser acotar el cap, girar-te l'esquena i desaparéixer, clavant-me aquesta espina per sempre més...

Buida perquè veig que a cada dia li saps treure el suc, que cada petit detall té una importància increïble per tu, perquè tens tot un món que has construït tu mateixa amb l'ajuda de tots els que t'estimen...

Perduda perquè davant del futur incert estàs decidida a tirar endavant. En canvi a mi només m'assalten les pors del "què faré". Mentre tu i molts altres del meu voltant doneu les passes segures jo em vaig movent en un pantà fosc on cada petjada es tremolosa, on he d'assegurar cada moviment i on no veig la llum al final, no veig el meu objectiu, no sé on he d'arribar ni com...

Només camino per inèrcia i m'agradaria fer-ho amb il·lusió.
Tinc tantes persones que m'estimen i a qui estimo i tantes ganes de compartir amb elles una vida tranquil·la i donant tot l'amor que tinc per donar que qualsevol possibilitat de donar un pas en fals que provoqui que m'allunyi dels uns o dels altres m'atavala.

Tinc somnis i no sé com arribar-hi. Tinc il·lusions i cada cop les veig més borroses. Vull el sol de primavera i em topo amb la boira de l'hivern. Vull tirar endavant i alguna força desconeguda m'impedeix avançar i em fa restar quieta o inclús retrocedir.

Tinc por al futur, tinc por a la incertesa i al que m'espera demà. No sé si ho podré afrontar, ni tant sols sé si és el que vull... Només sé que dono una passa rera l'altra lentament però sense parar. Sento el pressipici aprop meu i sense veure'l no sé si m'hi encamino de cap o me n'allunyo per trobar el meu camí...

Sé que algun dia la boira s'esbairà fent que la foscor es faci llum i permetent-me trobar allò que ara no tinc i que m'ha d'omplir, però per tal que això passi algun canvi ha de succeir. Quin? No ho sé. Quan? Tampoc. Com? No en tinc cap mena d'idea. Suposo que necessito temps i ser prou valenta com per reconéixer les meves pròpies veritats i possibilitats.

Fins aleshores, continuaré buscant fent tentines.

dimecres, 15 d’agost de 2007

Les Persèides o Llàgrimes de Sant Llorenç

Durant la nit del dia 12 al 13 d'Agost (de diumenge a dilluns) es va produir l'apogeu del fenòmen astronòmic conegut com les Persèides. Es tracta d'una bella pluja d'estels ocasionada per les restes de la cua del cometa Swift-Tuttle, les quals entren en contacte amb l'atmosfera de la Terra i, a causa del fregament, es produeix la incandescència i/o desintegració del material que nosaltres podem veure a simple vista.

Doncs bé, aquest diumenge vam aprofitar amb el nòvio i ens vam preparar un petit "pic-nic" format per un parell d'entrepans, un de truita a la francesa i l'alte de pernil dolç, unes patates, unes "Pedres del Teide" i una mica d'aigua i ens en vam anar a un pantà que hi ha vora Alpicat* a veure la pluja esperada.
Realment va ser molt bonic!! ^^
Tot i estar tapat, es va formar una clariana des d'on podíem veure l'Ossa Major i un munt d'estels més i, efectivament, els estels fugaços de Sant Llorenç!! ^^
A més a més, per acompanyar la vetllada, també vam poder gaudir dels llampecs ocasionats per les tempestes que en aquell moment estaven tenint lloc per les províncies de Tarragona i Barcelona, uns llampecs que gairebé ens van rodejar :P

La qüestió és que va ser una nit molt maca :D. Entre tots dos vam veure un munt d'estels, vaig quedar astorada. Jo uns 10, ell encara més. Van ser unes 3 hores magnífiques que paga la pena repetir!!! Això sí, la pròxima vegada amb unes cadiretes de la platja que es puguin tombar una mica i, si cal, una manteta :P.

*És en aquest pantà on hem fet totes les observacions nocturnes dels crèdits de lliure el·lecció realitzats a la uni amb el Xep (professor del Claver). Ara però..., el primer any estava mooooooolt més fosc. El segon any que hi vam anar ja es veien massa llums d'Alpicat i aquest ha passat el mateix. Tanmateix, la fosca, tot i no ser la desitjada, era suficient per deixar-te gaudir del cel estelat ^^

dimarts, 24 de juliol de 2007

How to write into a NTFS partition from Linux

In this post I would like to explain to you how we can load a NTFS partition in such a way that it can be accessed from Linux not only for reading the information in it but also for writing new one (or erase).
Not many days have past since tools and drivers allowing totally access to NTFS from Linux have appeared thanks to reverse engineering. This is because NTFS specifications are not opened so computer scientist do not know how this format works.
Well, in order to mount a NTFS partition you only have to follow this steps (remember that I am using Ubuntu Fiesty):
  1. Instal Fuse package (it can be found in Synaptic under the name of afuse) and all the dependencies that the Packeges Manager suggests.
  2. Instal de package ntfs-3g and the dependencies that Synaptic suggests.
With only this two instalations we have the necessary tools to write in the NTFS partition (it seems that in the future this driver will be in the kernel of Linux).
After doing this two simple steps it only remains to mount the device, an external hard disc in my case:
  1. If the devide is mounted automatically when you connect it to your PC it must be umounted. This happens because with automatic monting the ntfs-3g driver does not work so the device have only reading permissions:
    $ sudo umount /dev/sdc5
  2. Mount the partition using the driver:
    $ sudo mount -t ntfs-3g /dev/sdc5 /media/aux_disk
  3. If you want to umount the device:
    $ sudo umount -t ntfs-3g /dev/sdc5
So, this is all! With this simple steps you can execute mkdir, for example, in the NTFS partition with no problems :D

Escriure en una partició NTFS des de Linux

En aquest post m'agradaria explicar com es pot carregar una partició NTFS de tal manera que sigui accessible des de Linux, tant per llegir com per escriure (o esborrar).
Fins fa ben poc no hi havia cap manera de conseguir-ho, ja que les especificacions del format en qüestió no estan alliberades. No obstant, mitjançant enginyeria inversa s'ha conseguit esbrinar-ne el funcionament i, per tant, crear eines i drivers que ens permetin accedir a l'NTFS amb total llibertat des de Linux.
Doncs bé, per tal de conseguir-ho només cal seguir els següents passos (recordar que treballo amb Ubuntu Fiesty):
  1. Instal·lar el paquet Fuse (a Synaptic es troba sota el nom afuse) i les dependències que et marqui el propi gestor de paquets.
  2. Instal·lar el paquet ntfs-3g i les dependències que indiqui Synaptic.
I amb només aquestes dues petites instal·lacions ja tenim totes les eines necessàries per tal d'escriure sobre una partició NTFS (sembla ser que en un futur aquest driver s'incorporarà al kernel de Linux)
Després de realitzar aquest dos passos només manca muntar el volum, en el meu cas, un disc dur extern:
  1. Si, en el moment de connectar-lo a l'ordinador, es munta automàticament s'haurà de desmuntar ja que, en aquest cas, el driver no actua i continuarem sense poder escriure a la partició:
    $ sudo umount /dev/sdc5
  2. Muntar la partició utilitzant el driver:
    $ sudo mount -t ntfs-3g /dev/sdc5 /media/aux_disk
  3. En cas de voler desmuntar el volum:
    $ sudo umount -t ntfs-3g /dev/sdc5
Doncs això és tot! Amb aquests passos tant senzills s'aconsegueix fer un mkdir, per exemple, sense cap problema dins de la partició NTFS :D

dijous, 12 de juliol de 2007

Web Desing - The new age

I show to you an image that represents how the time is distributed between the different tascs you have to do in order to create a web application:



In my experience I can say: "Fucking Exploiter!"

Seen at: My Confined Space

Web Design - La nova era

Aquí us poso una imatge que reflexa la distribució del temps entre les tasques que es realitzen durant la creació d'una aplicació web:



Per experiència, corroboro l'expressió: "Fucking Exploiter!"

Vist a: My Confined Space

dimecres, 11 de juliol de 2007

Paraules senzilles

Avui, al curset d'anglès, hem vist una entrevista a l'Angelina Jolie feta per en Larry King en el seu programa "Larry King Live" de la CNN.
No tindria res d'especial, tret del fet de practicar l'anglès, si no fos perquè l'Angelina Jolie és dels pocs famosos als quals tinc respecte i per una frase colpidora:
I have four children, two of them adopted. I forgot which of them.
Per mi, aquesta frase tant senzilla, que a molts no tindrà cap sentit, resumeix tot l'amor que es pot arribar a sentir per la resta, especialment pels fills, siguin d'on siguin, tinguin el color que tinguin i es diguin com es diguin.
Realment és d'admirar i quan l'he sentit a l'entrevista m'he emocionat. Molts no ho entendran, però per mi aquestes poques paraules tenen un valor incalculable.
Gràcies!

P.D.: podreu trobar els podcasts a CNN Podcasting

How to format an USB

I would like to make use of this post to explain to you how you can format you USB from linux (in an Ubuntu "Fiesty", to be precise :P).
The steps you have to follow are very simply:
  1. Connect you usb.
  2. If it is mounted automatically you have to umount it before you can format it:
    $ cat /etc/mtab
    # With this command you can look for your usb device
    $ sudo umount /dev/sdb1
  3. Formatting:
    $ sudo mkfs.vfat -I /dev/sdb1
    # The command mkfs.vfat formats your usb into FAT32
  4. Mount the usb:
    $ sudo mount -t auto /dev/sdb1 /media/disk
  5. Check its capacity:
    $df -h
With this 5 steps you will have your USB as a new one. It's easy, isn't it? :D

Formatejar un USB

En aquest post m'agradaria explicar-vos com formatejar un usb des de linux (concretament, un Ubuntu "Fiesty" :P).
Els passos a seguir són senzills:
  1. Connectar l'usb
  2. Si es munta automàticament s'ha de desmuntar abans de poder-li donar format:
    $ cat /etc/mtab
    # Amb aquesta comanda podreu buscar quin "device" és el vostre usb
    $ sudo umount /dev/sdb1
  3. Donar format:
    $ sudo mkfs.vfat -I /dev/sdb1
    # La comanda mkfs.vfat us el formateja en FAT32
  4. Muntar l'usb:
    $ sudo mount -t auto /dev/sdb1 /media/disk
  5. Comprovar-ne la capacitat:
    $df -h
Amb aquest 5 passos tant facilets tindreu el vostre USB com a nou! :D

diumenge, 1 de juliol de 2007

Comentaris que t'arriben

Què faríem sense les frases cèl·lebres dels notres amics?
A: No veig com es "setegen" els àmbits, és alguna funcio o alguna cosa?
B: Sí, un push() i un pop()
A: Porque cuando haces pop...., no hay stop
By friend ;)

dissabte, 30 de juny de 2007

Una frase...

Voy a buscar las escaleras y cuando las encuentre les voy a meter una paliza que no sabrán si suben o si bajan

Asno, gran company d'Shrek (primera pel·lícula)

divendres, 22 de juny de 2007

El Ocho

Una nova entrada dins de la categoria de "lectures" per tal de presentar-vos un llibre magnífic: "El Ocho".
La sinòpsis de la contraportada diu el següent:
Catherine Velis, una alta ejecutiva experta en ordenadores, se ve atrapada sin quererlo en la búsqueda de un legendario ajedrez que perteneció al emperador Carlomagno. El campeón soviético de este deporte, de gira por Nueva York, le advierte que corre un grave riesgo si se empeña en encontrar las piezas, pues en ellas reside la clave de una antigua fórmula ligada a la alquimia, la masonería y los poderes cósmicos. Ese mágico ajedrez, enterrado durante mil años en una abadía francesa, nos conducirá - de 1790 a 1970 - por la historia de los personajes que poseyeron sus piezas y por la larga serie de crímenes que se cometieron para hacerse con ellas. Los personajes van desde Napoleón, Roberspierre y Casanova, hasta Voltaire, Newton o Catalina la Grande. Pero los crímenes todavía no han terminado...

Katherine Neville, l'autora de la novel·la, és la creadora del que, al meu humil parer, és una meravella literària que, en el transcurs d'un any i escatx, he llegit dos cops podent afirmar que la segona vegada m'ha enganxat més que la primera ja que, a mesura que vas rellegint pàgina rera pàgina descobreixes nous detalls subtils que en la primera lectura havies obviat segurament degut a l'entusiasme causat per la delirant acció descrita entre les seves lletres.
Són 879 planes (versió de butxaca) que s'acaben massa ràpid, que vas llegint com assedegat, que vols que durin per sempre. Un estil d'escriptura que captura l'atenció de tots i cadascun dels sentits, unes línies que són capaces de fer-te sentir olors i sorolls, de fer-te bategar el cor al mateix rítme que el de la protagonista...
El Ocho es una novel·la que barreja la ficció amb la història d'una manera molt sàvia i atractiva per al lector. S'inicia remuntant-se a la època del gran emperador Carlemany (742/747 – 814), anys ens els que es crea l'artefacte al voltant del qual es construirà tot el món de la novel·la, per combinar a la perfecció, una història relatada en l'época moderna (1970) la protagonista de la qual és la Catherine Vellis, una gran informàtica (ho sento, ho havia de dir per la part que hem toca ^^), i en l'època de la Revolució Francesa on la protagonista és la Mireille, una monja de l'abadia de Montglane (als Pirineus francesos).
Quin lligam tenen aquestes dues històries? Quin paper juguen els diferents personatges? Què hi té a veure un joc d'escacs? Què vol dir al-Iksir?
Tots aquells que estigueu interessats en respondre aquestes preguntes no només us trobareu amb la solució a tot plegat sinó que a més a més descobrireu entre les pàgines d'aquest llibre tot un conjunt d'endevinalles i misteris que podreu anar descobrint al mateix temps que la protagonista. A més a més, aquells amants de la història i, més concretament, de la Revolució Francesa i aquells que hagueu anat a París podreu veure com les paraules dancen al vostre voltant transportant-vos a la capital francesa de l'any 1789... En podreu sentir les olors, els colors, els sorolls, podreu veure la fredor de la guillotina resplandent. Coneixereu personatges clau de la història com Marat, Danton, Roberspierre, Talleyrand, Lluís XVI i Maria Antonieta, Newton, Voltarie, Richelieu, Napoleó, Fibonnacci, Fourier, Catalina la Gran, el seu fill Pau i el seu nét Alexandre. També podreu viatjar per diferents ciutats i països del món, tals com Venècia, Argèlia i Rússia i conèixe'n les seves intriges i presons, sentint la humitat d'aquells llocs tètrics en la vostra pròpia pell.

Si us agraden les intrigues i la història ben documentada no us podeu deixar escapar aquest llibre i la seva autora. Talment una de les millors novel·les mai escrita complementada amb cites de grans pensadors, científics i escriptors.

J'adoube C.V.

P.D.: pròximament inclouré un nou llibre en aquest apartat, la bibliografia de Maria Antonieta

diumenge, 17 de juny de 2007

Last.fm

In this post I want present to you a web page the objective of which is to provide a radio service through internet. It is called Last.fm and it gives lots of fuctionalities to its users. Examples of these servicies are:
  • Create s user profile
  • Create radio stations (perhaps, palylists is a better word than radio stations to define this feature) with the music categorized by the same users
  • Create a playlist with the music of your favourite singers and similar
  • The same web produces stadistics of the music that you listen and creates comparisons with your friends. It makes you recomendations depending on your likings and shows you neighbours with musical preferences similar to yours (difference between neighbours and friends is based in the fact that a friend is this person you have added to your count while a neighbour is a Last.fm user who only has a musical compatibility with you)
In addition, you can create a privileged count, paying some quote. However, I can say thit is unnecessary from my experience, because basic offered services are varied and allow users to enjoy music during hours. I can state since I'm using Last.fm my amule is more lazy than ever because I don't download so many songs, only these that really means something for me.

In other hand, for those of us that uses Linux. more specifically Ubuntu "Fiesty" (I don't know if it works in older versions) you can configure your music player Rhythmbox so it will play trhough Last.fm directly. To configure the program you have to follow 4 steps:
  1. In Rhythbox go to Edit -> Connectors
  2. Choose Last.fm connector and press configuration button
  3. Write the login and password of your Last.fm count and start to enjoy of your favourite music!! :D
I only have discobered a little problem: with my awful ADSL connection and with the amule connected there ara sometimes that the radio station stops. However it is nothing that can not be solved pressing "play" button.
I recommend it to you, prove ti!! ;)

dimarts, 12 de juny de 2007

English version

With this new entrance in my blog, I want to express my intention of translating some of the post to English. I hope this practice helps me to improve my English, which level is really poor.
For this reason, I enrol myself in EOI (the Official School of Languages of my region) to participate in an intensive course during July.
Well, translated post will have de same cathegory as their equivalent in catalan (my first language) but they will be marked with "(Englis version)" tag. Do not have any doubt to criticize if you detect some mistake or bad structures :D

Versió anglesa

En aquest post tant sols vull posar de manifest que traduiré algunes de les entrades a l'anglès. D'aquesta manera intentaré practicar aquest idioma que el tinc molt mooolt rovellat.
Per cert..., aquest estiu m'he apuntat als cursets intensius de l'EOI... I tant intensius..., tot el mes de Juliol, 4 hores diàries!! Moriréééé XDD. Si entro, que crec que sí perquè ahir em van trucar dient que em feien el paper per anar a pagar, em posaran a 5è curs. A veure què en surt de bo de tot plegat... :S
Bé, tornant al tema..., doncs això..., els post traduïts a l'anglès tindran la mateixa categoria que els seus equivalents en català però duran "(English version)" al final. Si detecteu alguna falta o una estructura mal construïda (que en trobareu a patades) no dubteu a criticar :D

dissabte, 9 de juny de 2007

Last.fm

En aquest post us vull presentar una pàgina web la funció de la qual és donar servei de ràdio via internet. S'anomena Last.fm i dona un gran ventall de funcionalitats als seus usuaris, entre les quals hi ha:
  • Creació d'un perfil d'usuari
  • Creació d'estacions de ràdio (jo més aviat en diria llistes de reproduccions) amb música que els propis usuaris han categoritzat o tipificat
  • Creació d'una llista de reproducció amb música similar als teus cantats preferits
  • La pròpia web et fa estàdistiques de la música que escoltes i genera comparacions amb els teus amics. A més a més, et realitza recomanacions segons els teus gustos i et mostra veïns amb característiques músicals similars (la diferència entre amics i veïns rau en el fet que un amic és aquell al qual has agregat al teu compte, en canvi, veí és simplement un altre usuari de Last.fm que no té res a veure amb tu, simplement té una compatibilitat musical)
D'altra banda, també pots crear-te un compte de "luxe" al qual, per una quota, accedeixes a altres serveis. Ara però..., des de la meva experiència podria dir que no fa falta fer-ho, ja que els recursos bàsics que ofereix són bariats i suficients com per poder gaudir de bona música durant hores. Personalment puc afirmar que amb Last.fm el meu amule té menys feina, ja que no em baixo tanta música, únicament la que realment em toca a la fibra, i em passo tot el dia connectada a la ràdio.

A més a més, pels que utilitzeu Linux, més concretament Ubuntu "Fiesty" (en versions anteriors no sé si també passava) us podeu configurar el reproductor de música Rhythmbox per tal que reprodueixi directament a través del servei Last.fm amb 4 passos ben senzills:
  1. A Rhythbox aneu a Edita -> Connectors
  2. Seleccioneu el connector Last.fm i premeu el botó de configuració
  3. Poseu el login i password del vostre compte a Last.fm i a gaudir de la música que més us agrada!! :D
L'única petita pega que té tot plegat és que amb una connexió ADSL "xurrutera" com la meva i amb l'amule funcionant hi ha cops que se'm queda col·lapsada la ràdio. Però res que no es pugui arreglar tornant a prémer el botó de "play".
Us la recomano fervorosament, proveu-la ;)

divendres, 8 de juny de 2007

Musculman

A veure qui no se'n recorda d'aquest Príncep del Planeta dels Músculs?
XDDD
Doncs bé.., resulta que tinc un disc dur extern que ara vull formatejar amb extenció ext3 o fat32 per tal que hi pugui accedir des del meu Ubuntu/Linux. No obstant, tinc un petit problema..., el tinc a petar i ara n'he de treure les dades i posar-les en DVD's o CD's. La qüestió..., que remenant, remenant per allí (la mà de coses que he trobat que no sabia que tenia...) he trobat la sèrie d'anime en català de Musculman!!!!! :D
Quina il·lusió m'ha fet!!! M'he posat a escoltar l'opening en català i quina viciadaaa!!! Va, va no em direu que no us recordeu de la lletra:

De tot l'univers i del món sencer
el més fort de tots i bon jan també
tu contra els dolents sempre a punt de lluitar
per salvar al món ningú no et pot guanyar

Ei!, Muscul Musculman
de tots el més fort Muscul Musculman
pots sempre amb tothom, amb el món sencer
Muscul Muscul Muscul Musculman

Ei!, Muscul Musculman
no tens por de res tu ets el més valent
sempre endavant lluitar no et fa res
Muscul Muscul Muscul Musculman


Va, va, pels que tenim mala memòria ja us poso aquí el vídeo de l'opening (però quin fart de riure, siusplau!!!, quin viciii!!! XDDDD)









Doncs bé..., la qüestió, que m'he posat a buscar per internet per baixar-me alguns dels capítols que estan malament o manquen en la versió que tinc jo i també he trobat uns menús per als DVD's!!!! Tot gràcies a AnimeLliure i als seus fòrums!!! Així doncs..., ara només cal que obtingui la col·lecció completa i faci els DVD's amb els menús tots bonics :D. La llàstima és que són .exe i per tant, no es podran executar el Linux. Però bé, què hi farem..., tot no es pot tenir...
Però quina il·lusió, quina il·lusió..., quins records d'infantesa!! XDDDD

Per cert Ebi..., haurem de fer els DVD's de Lady Oscar ja, eh?, que necessito buidar el disc dur!!! XDDD

Au..., ja paro..., me'n vaig a tornar a escoltar la cançó XDDD

My Immortal

Aquí us presento la lletra d'una magnífica cançó d'Evanescence. Si la melodia ja arriba, el significat de les paraules toca molt endins:
I´m so tired of being here
Suppressed by all my childish fears
And if you have to leave
I wish that you would just leave
´Cause your presence still lingers here
And it won´t leave me alone

These wounds won´t seem to heal
This pain is just too real
There´s just too much that time cannot erase

When you cried I´d wipe away all of your tears
When you´d scream I´d fight away all of your fears
And I held your hand through all of these years
But you still have all of me

You used to captivate me
By your resonating light
Now I´m bound by the life you´ve left behind
Your face it haunts my once pleasant dreams
Your voice it chased away all the sanity in me

These wounds won´t seem to heal
This pain is just too real
There´s just too much that time cannot erase

When you cried I´d wipe away all of your tears
When you´d scream I´d fight away all of your fears
and I held your hand through all of these years
But you still have all of me

I´ve tried so hard to tell myself that you´re gone
But though you´re still with me
I´ve been alone all along

When you cried I´d wipe away all of your tears
When you´d scream I´d fight away all of your fears
and I held your hand through all of these years
But you still have all of me

A continuació us penjo el videoclip d'Evanescence:




i un vídeo únicament instrumental que a mi, particularment, m'emociona..., això d'haver tocant durant tants anys el piano i veure les meravelles que poden sortir de les mans dels pianistes..., què voleu que us hi digui..., m'encanta... Gaudiu-ne!!





You know, I will allways be by your side
wipping away all of yout tears
fighting away all of your fears
holding you hand between mine
and you will have all of me

diumenge, 3 de juny de 2007

Congrés SAT2007 - Lisboa

Apa.., ja tornem a estar a caseta després de passar mitja setmana a la capital de Portugal.
Abans de relatar-vos qualsevol altre cosa dir que Lisboa no paga pena... :(
I a continuació..., la crònica del viatge!!! :D

Dilluns dia 28:
Em vaig aixecar a les 3:45 del matí per agafar el cotxe, carregar-hi les maletes, anar a buscar a la gent (Míriam, Jesús i Víctor) i a les 5:00 de la matinada començar la nostra via vers l'aeroport de Barcelona. Tot va anar molt bé (bé..., això ho haurien de dir els meus tres acompanyants, que alguns que altres no se n'acaben de refiar de la meva conducció... :() i a les 6:30, més o menys, deixàvem el cotxe a l'estacionament de la terminal B i ens encaminàvem vers la zona de check-in (facturació). Un cop allí, no havia passat ni 10 minuts que van arribar la resta d'integrants del grup (Ignasi, Josep i Alberto) i ens vam disposar a realitzar l'obtenció dels bitllets i a enviar les nostres bosses directament al portaequipatges de l'avió. Fet tot això encara ens quedava més d'una hora per enlairar-nos, per tant, vam anar a prendre alguna coseta i a xafardejar.
Va arribar l'hora de l'avió i jo em vaig emocionar!! Però com m'agrada volar!!!!!!!! Uouououoououuouououo, quina emoció, quina emoció XDDD. La parella del davant, que s'assentava amb el Víctor, em miraven amb cara rara XDDD.
Total, després d'un vol sense incidències (no hi va haver turbulències... :() i que se'm va fer molt curt, vam arribar a Lisboa. Un cop allí..., agafem les maletes, anem a informació, lloguem dos taxis i cap a l'hotel. No obstant, vam arribar massa d'hora i no vam poder fer l'entrada a les habitacions... :(. Així doncs, vam deixar les maletes en una sala per guardar-les i després ens en vam anar a donar un volt amb el bus turístic. D'aquests passeig en puc treure dues coses...:
  1. La part de Lisboa bonica està a la ribera del Tajo
  2. El Josep i el Jesús van acabar gambes perdudes, pobrets..., i a mi se'm va cremar la ratlla del cabell XDDD
Després de fer la volta vam anar a dinar..., a un lloc bastant dolent, però bueno, què hi farem. Vam demanar el que tots podíem mig entendre: Sopa i Lombo XDD, i per la tarda ens en vam anar a les habitacions una estona (després d'haver-les pagat..., que no se'n van refiar de nosaltres... :() i després, els 4 mosqueters vam anar a donar un tomb per la plaça Espanya (maleïda plaça!!!, però quines pujades!!!! XDDD).
Al vespre vam anar a sopar a un italià amb els profes: Ansòtegui, Argelic (qui tenia raó.... :D), Maria Bonet i Manyà i al final del dia una foto tots juntets :D
En pujar a l'habitació vam fer una mica de sarau amb la Miri, però aviat a dormir, que estàvem tots plegats esgotats.

Dimats dia 29:
A les 7:45 ens vam llevar a tot del "Séptimo de caballería" i ens vam començar a preparar per assistir a les conferències del congrès. A les 8:50 els nois ens van venir a buscar a l'habitació i a les 9:00 ja estàvem a l'hotel del costat per tenir el privilegi de conéixer al senyor Martin Davis (de l'algorisme Davis - Putnam). Posteriorment hi va haver el coffe-break i després tres xerrades més.
Punt a destacar: el senyor americà amb deix alemà amb triple dosi de cafeïna que preguntava a cada torn de preguntes i que no hi havia manera d'entendre XDDD.

Un cop acabades les xerrades ens en vam anar a dinar en una mena de buffet lliure i a la tarda, després de descansar una miqueta (qui diu descansar diu estronxar-se de riure pensant certes bromes XDDD), vam anar al Corte Inglès (English Cut, si s'ha de ser internacional se n'és, eh?, només faltaria XDDD) on jo em vaig comprar un gorret, per protegir la meva crisma XDD, i la miri un "speedmeter" per la seva bici.
En arribar a l'hotel els nois van anar a sopar i la Miri i jo ens vam quedar a prendre un entrepà i dutxar-nos. Quan van tornar ens vam reunir tots a la nostra habitació per fer petar la xerrada i després, a dormir s'ha dit. Ara però, aquella nit la Miri i jo no les vam tenir totes..., vam estar a un pèl de trucar als nois i demanar canvi d'habitacions... Què és això d'anar tocant les portes de les altres habitacions (més concretament les que comuniquen una habitació amb una altra internament) i espantar a dues pobres noies com nosaltres!!!! :'(

Dimecres dia 30:
El matí va ser el mateix que el del dia anterior, amb la diferència que el Jesús i jo vam sortir de les conferències per parlar amb la Maria Bonet sobre el doctorat de gràfica i el TFM (treball final de màster). Vam rebre molta informació i els profes es van dur super bé!! Em va agradar moltíssim, però al mateix temps estic ben esfereïda... :S
D'altra banda, em vaig adonar que m'encanta anar a una universitat petita com la UdL, ja que el companyerisme i el tracte que hi ha entre alumnat i professorat és molt distés i de molt agrair..., ens tracten com a uns iguals, pràcticament.

Finalment, després de marxar del congrès, vam anar a dinar i després a buscar les maletes per anar a l'aeroport. Nota dolenta del dia? La borderia de la recepcionista que ens havia de fer la factura... Encara sort que no em fa mossegar la tia..., joer... I després, a pillar el taxi pel carrer XDDD

Un cop a l'aeroport ens va tocar esperar-nos segles fins a poder agafar el nostre avió (hi vam arribar a les 4:30, més o menys i fins a les 8:10 no sortia el nostre vol... :(), però finalment vam poder despegar i arribar a BCN. Per cert..., el vol va ser preciós ja que en una finestra era de dia i en l'altra de nit i l'aterratge meravellós, mai ho havia vist tant bonic :D.

Un cop a BCN, vam agafar les maletes molt depressa i ens en vam anar a buscar el cotxe per arribar a Lleida vora les 2:00 de la matinada... Per part meva estava exhausta XDD, però va valdre la pena :D


Com a conclusions en puc extreure el següent:
  • La gent, per norma general, és molt amable, però malahuradament sempre et trobes excepcions molt desagradables, com la recepcionista de l'últim dia. No obstant, els taxistes i els dels restaurants... van ser encantadors
  • El trànsit és caòtic i sembla que estiguin molt acostumats als atropellaments... :S
  • El transport públic és dolentíssim i la zona on estàvem està molt mal comunicada
  • La única zona que realment vaig trobar bonica de la ciutat és la zona de la desembocadura del Tajo, la resta no paga la pena
  • No podríen haver fet la ciutat plana? Jolin..., quantes pujades i baixades!! És pitjor que "La Orotava" de Tenerife... :(
  • Les conferències van ser interessants i sobretot em va agradar moltíssim haver tingut el privilegi de conéixer al senyor Davis
  • Els professors es van portar la mar de bé :D
  • Em va saber greu no poder veure les presentacions de l'Ansótegui i de l'Argelic i no poder estar present en la competició de solvers
  • El món informàtic és molt friki, espero no acabar com aquel japonés que es tocava els cabells compulsivament o com el programador aquell que programava mirant de costat... :S
I bé..., això és tot de la crònica del Congrés SAT2007 - Lisboa