dissabte, 30 de juny de 2007

Una frase...

Voy a buscar las escaleras y cuando las encuentre les voy a meter una paliza que no sabrán si suben o si bajan

Asno, gran company d'Shrek (primera pel·lícula)

divendres, 22 de juny de 2007

El Ocho

Una nova entrada dins de la categoria de "lectures" per tal de presentar-vos un llibre magnífic: "El Ocho".
La sinòpsis de la contraportada diu el següent:
Catherine Velis, una alta ejecutiva experta en ordenadores, se ve atrapada sin quererlo en la búsqueda de un legendario ajedrez que perteneció al emperador Carlomagno. El campeón soviético de este deporte, de gira por Nueva York, le advierte que corre un grave riesgo si se empeña en encontrar las piezas, pues en ellas reside la clave de una antigua fórmula ligada a la alquimia, la masonería y los poderes cósmicos. Ese mágico ajedrez, enterrado durante mil años en una abadía francesa, nos conducirá - de 1790 a 1970 - por la historia de los personajes que poseyeron sus piezas y por la larga serie de crímenes que se cometieron para hacerse con ellas. Los personajes van desde Napoleón, Roberspierre y Casanova, hasta Voltaire, Newton o Catalina la Grande. Pero los crímenes todavía no han terminado...

Katherine Neville, l'autora de la novel·la, és la creadora del que, al meu humil parer, és una meravella literària que, en el transcurs d'un any i escatx, he llegit dos cops podent afirmar que la segona vegada m'ha enganxat més que la primera ja que, a mesura que vas rellegint pàgina rera pàgina descobreixes nous detalls subtils que en la primera lectura havies obviat segurament degut a l'entusiasme causat per la delirant acció descrita entre les seves lletres.
Són 879 planes (versió de butxaca) que s'acaben massa ràpid, que vas llegint com assedegat, que vols que durin per sempre. Un estil d'escriptura que captura l'atenció de tots i cadascun dels sentits, unes línies que són capaces de fer-te sentir olors i sorolls, de fer-te bategar el cor al mateix rítme que el de la protagonista...
El Ocho es una novel·la que barreja la ficció amb la història d'una manera molt sàvia i atractiva per al lector. S'inicia remuntant-se a la època del gran emperador Carlemany (742/747 – 814), anys ens els que es crea l'artefacte al voltant del qual es construirà tot el món de la novel·la, per combinar a la perfecció, una història relatada en l'época moderna (1970) la protagonista de la qual és la Catherine Vellis, una gran informàtica (ho sento, ho havia de dir per la part que hem toca ^^), i en l'època de la Revolució Francesa on la protagonista és la Mireille, una monja de l'abadia de Montglane (als Pirineus francesos).
Quin lligam tenen aquestes dues històries? Quin paper juguen els diferents personatges? Què hi té a veure un joc d'escacs? Què vol dir al-Iksir?
Tots aquells que estigueu interessats en respondre aquestes preguntes no només us trobareu amb la solució a tot plegat sinó que a més a més descobrireu entre les pàgines d'aquest llibre tot un conjunt d'endevinalles i misteris que podreu anar descobrint al mateix temps que la protagonista. A més a més, aquells amants de la història i, més concretament, de la Revolució Francesa i aquells que hagueu anat a París podreu veure com les paraules dancen al vostre voltant transportant-vos a la capital francesa de l'any 1789... En podreu sentir les olors, els colors, els sorolls, podreu veure la fredor de la guillotina resplandent. Coneixereu personatges clau de la història com Marat, Danton, Roberspierre, Talleyrand, Lluís XVI i Maria Antonieta, Newton, Voltarie, Richelieu, Napoleó, Fibonnacci, Fourier, Catalina la Gran, el seu fill Pau i el seu nét Alexandre. També podreu viatjar per diferents ciutats i països del món, tals com Venècia, Argèlia i Rússia i conèixe'n les seves intriges i presons, sentint la humitat d'aquells llocs tètrics en la vostra pròpia pell.

Si us agraden les intrigues i la història ben documentada no us podeu deixar escapar aquest llibre i la seva autora. Talment una de les millors novel·les mai escrita complementada amb cites de grans pensadors, científics i escriptors.

J'adoube C.V.

P.D.: pròximament inclouré un nou llibre en aquest apartat, la bibliografia de Maria Antonieta

diumenge, 17 de juny de 2007

Last.fm

In this post I want present to you a web page the objective of which is to provide a radio service through internet. It is called Last.fm and it gives lots of fuctionalities to its users. Examples of these servicies are:
  • Create s user profile
  • Create radio stations (perhaps, palylists is a better word than radio stations to define this feature) with the music categorized by the same users
  • Create a playlist with the music of your favourite singers and similar
  • The same web produces stadistics of the music that you listen and creates comparisons with your friends. It makes you recomendations depending on your likings and shows you neighbours with musical preferences similar to yours (difference between neighbours and friends is based in the fact that a friend is this person you have added to your count while a neighbour is a Last.fm user who only has a musical compatibility with you)
In addition, you can create a privileged count, paying some quote. However, I can say thit is unnecessary from my experience, because basic offered services are varied and allow users to enjoy music during hours. I can state since I'm using Last.fm my amule is more lazy than ever because I don't download so many songs, only these that really means something for me.

In other hand, for those of us that uses Linux. more specifically Ubuntu "Fiesty" (I don't know if it works in older versions) you can configure your music player Rhythmbox so it will play trhough Last.fm directly. To configure the program you have to follow 4 steps:
  1. In Rhythbox go to Edit -> Connectors
  2. Choose Last.fm connector and press configuration button
  3. Write the login and password of your Last.fm count and start to enjoy of your favourite music!! :D
I only have discobered a little problem: with my awful ADSL connection and with the amule connected there ara sometimes that the radio station stops. However it is nothing that can not be solved pressing "play" button.
I recommend it to you, prove ti!! ;)

dimarts, 12 de juny de 2007

English version

With this new entrance in my blog, I want to express my intention of translating some of the post to English. I hope this practice helps me to improve my English, which level is really poor.
For this reason, I enrol myself in EOI (the Official School of Languages of my region) to participate in an intensive course during July.
Well, translated post will have de same cathegory as their equivalent in catalan (my first language) but they will be marked with "(Englis version)" tag. Do not have any doubt to criticize if you detect some mistake or bad structures :D

Versió anglesa

En aquest post tant sols vull posar de manifest que traduiré algunes de les entrades a l'anglès. D'aquesta manera intentaré practicar aquest idioma que el tinc molt mooolt rovellat.
Per cert..., aquest estiu m'he apuntat als cursets intensius de l'EOI... I tant intensius..., tot el mes de Juliol, 4 hores diàries!! Moriréééé XDD. Si entro, que crec que sí perquè ahir em van trucar dient que em feien el paper per anar a pagar, em posaran a 5è curs. A veure què en surt de bo de tot plegat... :S
Bé, tornant al tema..., doncs això..., els post traduïts a l'anglès tindran la mateixa categoria que els seus equivalents en català però duran "(English version)" al final. Si detecteu alguna falta o una estructura mal construïda (que en trobareu a patades) no dubteu a criticar :D

dissabte, 9 de juny de 2007

Last.fm

En aquest post us vull presentar una pàgina web la funció de la qual és donar servei de ràdio via internet. S'anomena Last.fm i dona un gran ventall de funcionalitats als seus usuaris, entre les quals hi ha:
  • Creació d'un perfil d'usuari
  • Creació d'estacions de ràdio (jo més aviat en diria llistes de reproduccions) amb música que els propis usuaris han categoritzat o tipificat
  • Creació d'una llista de reproducció amb música similar als teus cantats preferits
  • La pròpia web et fa estàdistiques de la música que escoltes i genera comparacions amb els teus amics. A més a més, et realitza recomanacions segons els teus gustos i et mostra veïns amb característiques músicals similars (la diferència entre amics i veïns rau en el fet que un amic és aquell al qual has agregat al teu compte, en canvi, veí és simplement un altre usuari de Last.fm que no té res a veure amb tu, simplement té una compatibilitat musical)
D'altra banda, també pots crear-te un compte de "luxe" al qual, per una quota, accedeixes a altres serveis. Ara però..., des de la meva experiència podria dir que no fa falta fer-ho, ja que els recursos bàsics que ofereix són bariats i suficients com per poder gaudir de bona música durant hores. Personalment puc afirmar que amb Last.fm el meu amule té menys feina, ja que no em baixo tanta música, únicament la que realment em toca a la fibra, i em passo tot el dia connectada a la ràdio.

A més a més, pels que utilitzeu Linux, més concretament Ubuntu "Fiesty" (en versions anteriors no sé si també passava) us podeu configurar el reproductor de música Rhythmbox per tal que reprodueixi directament a través del servei Last.fm amb 4 passos ben senzills:
  1. A Rhythbox aneu a Edita -> Connectors
  2. Seleccioneu el connector Last.fm i premeu el botó de configuració
  3. Poseu el login i password del vostre compte a Last.fm i a gaudir de la música que més us agrada!! :D
L'única petita pega que té tot plegat és que amb una connexió ADSL "xurrutera" com la meva i amb l'amule funcionant hi ha cops que se'm queda col·lapsada la ràdio. Però res que no es pugui arreglar tornant a prémer el botó de "play".
Us la recomano fervorosament, proveu-la ;)

divendres, 8 de juny de 2007

Musculman

A veure qui no se'n recorda d'aquest Príncep del Planeta dels Músculs?
XDDD
Doncs bé.., resulta que tinc un disc dur extern que ara vull formatejar amb extenció ext3 o fat32 per tal que hi pugui accedir des del meu Ubuntu/Linux. No obstant, tinc un petit problema..., el tinc a petar i ara n'he de treure les dades i posar-les en DVD's o CD's. La qüestió..., que remenant, remenant per allí (la mà de coses que he trobat que no sabia que tenia...) he trobat la sèrie d'anime en català de Musculman!!!!! :D
Quina il·lusió m'ha fet!!! M'he posat a escoltar l'opening en català i quina viciadaaa!!! Va, va no em direu que no us recordeu de la lletra:

De tot l'univers i del món sencer
el més fort de tots i bon jan també
tu contra els dolents sempre a punt de lluitar
per salvar al món ningú no et pot guanyar

Ei!, Muscul Musculman
de tots el més fort Muscul Musculman
pots sempre amb tothom, amb el món sencer
Muscul Muscul Muscul Musculman

Ei!, Muscul Musculman
no tens por de res tu ets el més valent
sempre endavant lluitar no et fa res
Muscul Muscul Muscul Musculman


Va, va, pels que tenim mala memòria ja us poso aquí el vídeo de l'opening (però quin fart de riure, siusplau!!!, quin viciii!!! XDDDD)









Doncs bé..., la qüestió, que m'he posat a buscar per internet per baixar-me alguns dels capítols que estan malament o manquen en la versió que tinc jo i també he trobat uns menús per als DVD's!!!! Tot gràcies a AnimeLliure i als seus fòrums!!! Així doncs..., ara només cal que obtingui la col·lecció completa i faci els DVD's amb els menús tots bonics :D. La llàstima és que són .exe i per tant, no es podran executar el Linux. Però bé, què hi farem..., tot no es pot tenir...
Però quina il·lusió, quina il·lusió..., quins records d'infantesa!! XDDDD

Per cert Ebi..., haurem de fer els DVD's de Lady Oscar ja, eh?, que necessito buidar el disc dur!!! XDDD

Au..., ja paro..., me'n vaig a tornar a escoltar la cançó XDDD

My Immortal

Aquí us presento la lletra d'una magnífica cançó d'Evanescence. Si la melodia ja arriba, el significat de les paraules toca molt endins:
I´m so tired of being here
Suppressed by all my childish fears
And if you have to leave
I wish that you would just leave
´Cause your presence still lingers here
And it won´t leave me alone

These wounds won´t seem to heal
This pain is just too real
There´s just too much that time cannot erase

When you cried I´d wipe away all of your tears
When you´d scream I´d fight away all of your fears
And I held your hand through all of these years
But you still have all of me

You used to captivate me
By your resonating light
Now I´m bound by the life you´ve left behind
Your face it haunts my once pleasant dreams
Your voice it chased away all the sanity in me

These wounds won´t seem to heal
This pain is just too real
There´s just too much that time cannot erase

When you cried I´d wipe away all of your tears
When you´d scream I´d fight away all of your fears
and I held your hand through all of these years
But you still have all of me

I´ve tried so hard to tell myself that you´re gone
But though you´re still with me
I´ve been alone all along

When you cried I´d wipe away all of your tears
When you´d scream I´d fight away all of your fears
and I held your hand through all of these years
But you still have all of me

A continuació us penjo el videoclip d'Evanescence:




i un vídeo únicament instrumental que a mi, particularment, m'emociona..., això d'haver tocant durant tants anys el piano i veure les meravelles que poden sortir de les mans dels pianistes..., què voleu que us hi digui..., m'encanta... Gaudiu-ne!!





You know, I will allways be by your side
wipping away all of yout tears
fighting away all of your fears
holding you hand between mine
and you will have all of me

diumenge, 3 de juny de 2007

Congrés SAT2007 - Lisboa

Apa.., ja tornem a estar a caseta després de passar mitja setmana a la capital de Portugal.
Abans de relatar-vos qualsevol altre cosa dir que Lisboa no paga pena... :(
I a continuació..., la crònica del viatge!!! :D

Dilluns dia 28:
Em vaig aixecar a les 3:45 del matí per agafar el cotxe, carregar-hi les maletes, anar a buscar a la gent (Míriam, Jesús i Víctor) i a les 5:00 de la matinada començar la nostra via vers l'aeroport de Barcelona. Tot va anar molt bé (bé..., això ho haurien de dir els meus tres acompanyants, que alguns que altres no se n'acaben de refiar de la meva conducció... :() i a les 6:30, més o menys, deixàvem el cotxe a l'estacionament de la terminal B i ens encaminàvem vers la zona de check-in (facturació). Un cop allí, no havia passat ni 10 minuts que van arribar la resta d'integrants del grup (Ignasi, Josep i Alberto) i ens vam disposar a realitzar l'obtenció dels bitllets i a enviar les nostres bosses directament al portaequipatges de l'avió. Fet tot això encara ens quedava més d'una hora per enlairar-nos, per tant, vam anar a prendre alguna coseta i a xafardejar.
Va arribar l'hora de l'avió i jo em vaig emocionar!! Però com m'agrada volar!!!!!!!! Uouououoououuouououo, quina emoció, quina emoció XDDD. La parella del davant, que s'assentava amb el Víctor, em miraven amb cara rara XDDD.
Total, després d'un vol sense incidències (no hi va haver turbulències... :() i que se'm va fer molt curt, vam arribar a Lisboa. Un cop allí..., agafem les maletes, anem a informació, lloguem dos taxis i cap a l'hotel. No obstant, vam arribar massa d'hora i no vam poder fer l'entrada a les habitacions... :(. Així doncs, vam deixar les maletes en una sala per guardar-les i després ens en vam anar a donar un volt amb el bus turístic. D'aquests passeig en puc treure dues coses...:
  1. La part de Lisboa bonica està a la ribera del Tajo
  2. El Josep i el Jesús van acabar gambes perdudes, pobrets..., i a mi se'm va cremar la ratlla del cabell XDDD
Després de fer la volta vam anar a dinar..., a un lloc bastant dolent, però bueno, què hi farem. Vam demanar el que tots podíem mig entendre: Sopa i Lombo XDD, i per la tarda ens en vam anar a les habitacions una estona (després d'haver-les pagat..., que no se'n van refiar de nosaltres... :() i després, els 4 mosqueters vam anar a donar un tomb per la plaça Espanya (maleïda plaça!!!, però quines pujades!!!! XDDD).
Al vespre vam anar a sopar a un italià amb els profes: Ansòtegui, Argelic (qui tenia raó.... :D), Maria Bonet i Manyà i al final del dia una foto tots juntets :D
En pujar a l'habitació vam fer una mica de sarau amb la Miri, però aviat a dormir, que estàvem tots plegats esgotats.

Dimats dia 29:
A les 7:45 ens vam llevar a tot del "Séptimo de caballería" i ens vam començar a preparar per assistir a les conferències del congrès. A les 8:50 els nois ens van venir a buscar a l'habitació i a les 9:00 ja estàvem a l'hotel del costat per tenir el privilegi de conéixer al senyor Martin Davis (de l'algorisme Davis - Putnam). Posteriorment hi va haver el coffe-break i després tres xerrades més.
Punt a destacar: el senyor americà amb deix alemà amb triple dosi de cafeïna que preguntava a cada torn de preguntes i que no hi havia manera d'entendre XDDD.

Un cop acabades les xerrades ens en vam anar a dinar en una mena de buffet lliure i a la tarda, després de descansar una miqueta (qui diu descansar diu estronxar-se de riure pensant certes bromes XDDD), vam anar al Corte Inglès (English Cut, si s'ha de ser internacional se n'és, eh?, només faltaria XDDD) on jo em vaig comprar un gorret, per protegir la meva crisma XDD, i la miri un "speedmeter" per la seva bici.
En arribar a l'hotel els nois van anar a sopar i la Miri i jo ens vam quedar a prendre un entrepà i dutxar-nos. Quan van tornar ens vam reunir tots a la nostra habitació per fer petar la xerrada i després, a dormir s'ha dit. Ara però, aquella nit la Miri i jo no les vam tenir totes..., vam estar a un pèl de trucar als nois i demanar canvi d'habitacions... Què és això d'anar tocant les portes de les altres habitacions (més concretament les que comuniquen una habitació amb una altra internament) i espantar a dues pobres noies com nosaltres!!!! :'(

Dimecres dia 30:
El matí va ser el mateix que el del dia anterior, amb la diferència que el Jesús i jo vam sortir de les conferències per parlar amb la Maria Bonet sobre el doctorat de gràfica i el TFM (treball final de màster). Vam rebre molta informació i els profes es van dur super bé!! Em va agradar moltíssim, però al mateix temps estic ben esfereïda... :S
D'altra banda, em vaig adonar que m'encanta anar a una universitat petita com la UdL, ja que el companyerisme i el tracte que hi ha entre alumnat i professorat és molt distés i de molt agrair..., ens tracten com a uns iguals, pràcticament.

Finalment, després de marxar del congrès, vam anar a dinar i després a buscar les maletes per anar a l'aeroport. Nota dolenta del dia? La borderia de la recepcionista que ens havia de fer la factura... Encara sort que no em fa mossegar la tia..., joer... I després, a pillar el taxi pel carrer XDDD

Un cop a l'aeroport ens va tocar esperar-nos segles fins a poder agafar el nostre avió (hi vam arribar a les 4:30, més o menys i fins a les 8:10 no sortia el nostre vol... :(), però finalment vam poder despegar i arribar a BCN. Per cert..., el vol va ser preciós ja que en una finestra era de dia i en l'altra de nit i l'aterratge meravellós, mai ho havia vist tant bonic :D.

Un cop a BCN, vam agafar les maletes molt depressa i ens en vam anar a buscar el cotxe per arribar a Lleida vora les 2:00 de la matinada... Per part meva estava exhausta XDD, però va valdre la pena :D


Com a conclusions en puc extreure el següent:
  • La gent, per norma general, és molt amable, però malahuradament sempre et trobes excepcions molt desagradables, com la recepcionista de l'últim dia. No obstant, els taxistes i els dels restaurants... van ser encantadors
  • El trànsit és caòtic i sembla que estiguin molt acostumats als atropellaments... :S
  • El transport públic és dolentíssim i la zona on estàvem està molt mal comunicada
  • La única zona que realment vaig trobar bonica de la ciutat és la zona de la desembocadura del Tajo, la resta no paga la pena
  • No podríen haver fet la ciutat plana? Jolin..., quantes pujades i baixades!! És pitjor que "La Orotava" de Tenerife... :(
  • Les conferències van ser interessants i sobretot em va agradar moltíssim haver tingut el privilegi de conéixer al senyor Davis
  • Els professors es van portar la mar de bé :D
  • Em va saber greu no poder veure les presentacions de l'Ansótegui i de l'Argelic i no poder estar present en la competició de solvers
  • El món informàtic és molt friki, espero no acabar com aquel japonés que es tocava els cabells compulsivament o com el programador aquell que programava mirant de costat... :S
I bé..., això és tot de la crònica del Congrés SAT2007 - Lisboa