dijous, 29 de novembre de 2007

Crítiques amb humor

Lavapiés és una barriada de Madrid on els seus veïns, cansats que les seves queixes sobre el barri quedin a l'aire, han decidit fer una crítica humorística, al meu parer, molt encertada i bona. Entre tots han elaborat un cartell per escenificar els diferents "esports olímpics" que es practiquen en els seus carrers. A més a més, la crítica és tant irònica i ben feta que ha tingut cabuda en els telenotícies i tot!

Podeu veure el cartell en aquesta pàgina: "Lavapiés Olímpico"
No us ho perdeu, riureu una estona XDD!

Professors que no s'obliden

Ahir, en sortir de classe, em vaig trobar al Forné, el meu professor de filosofia del Claver! Em va fer molta il·lusió veure'l, ara però, la manera de reconèixer-lo va ser una mica ridícula! XDD. Estava buscant les claus del cotxe quan vaig veure un home que em resultava familiar i me'l vaig quedar mirant descaradament amb cara de "sí o no"? fins que de cop i volta vaig pensar: "ho ha de ser" i li vaig etzibar: "ets el Forné, no?". Pobre, es devia quedar parat, jajajajaja!
Vam estar parlant uns momentets i em fa informar que la seva família està molt bé i que el seu fill gran ja fa 2n de Batxillerat!! Increïble, com passa el temps! Va ser just en aquell moment que vaig pensar que ja fa 5 anys que vaig marxar del Claver! Bufff, i sembla ahir que vaig entrar a la uni preguntant-li a la Miri: "tu també fas primer, oi?" XDDD.

Doncs bé, aquest post és per recordar i dedicar tota la meva admiració a 4 professors del Claver que realment em van marcar i pels quals sento molta estima. Són quatre professors que, més enllà de les seves tasques, no només ens van ensenyar el temari de les seves assignatures sinó que ens van educar com a persones, ensenyant-nos a ser crítics i a pensar per nosaltres mateixos durant els 6 anys que vam estar a les seves mans.
Un d'aquests 4 professors, com ja us haureu imaginat, és el Forné. Va ser el meu professor de filosofia de 2n de Batxillerat. Era un professor atent, que sabia crear el punt de polèmica en les seves classes per construir debats instructius on tots haguéssim d'utilitzar les nostres armes argumentals per exposar les nostres idees. Explicava d'una manera entenedora, ocasionant que, pràcticament, no calgués estudiar per l'examen, ja que se'ns havien quedat tots els conceptes durant les classes. Resolia els dubtes de manera afectuosa i mai va haver de pujar el seu to de veu a la classe, ja que és un home que es fa respectar i que realment emana tranquil·litat i saviesa! Em va fer moltíssima il·lusió que ahir, després de 5 anys, encara em digués "Àngels", tal i com m'anomenava quan era la seva alumna :D
La segona professora és la Marissa Samitier (l'esposa del Forné justament :D). Ens va donar l'assignatura de català i, a més a més, vam tenir la gran sort de tenir-la com a tutora durant la baixa paternal del que era realment el nostre tutor. La Samitier, com tots l'anomenàvem, era divertida, simpàtica, amb un sentit de l'humor molt desenvolupat, bromista..., en definitiva, genial. Potser era la més "amiga" dels seus alumnes, ja que ho compartia tot amb nosaltres i tant li era si, per explicar-nos "Tirant Lo Blanc", havia de posar-se a ballar o saltar per la classe, perquè ho feia. A més a més, sempre ens ensenyava a reflexionar i, talment com el seu marit, a pensar per nosaltres mateixos.
Un altre professor molt entranyable és, com no podia ser de cap altra manera, el Xep Mallol, el professor de mates. Ell és el responsable del meu amor a les mates i de què vulgui, tard o d'hora, convertir-me en llicenciada en matemàtiques (encara que sigui a la jubilació, però ho seré!). És un professor irònic, introvertit, amb aquella mirada que fa que no sàpigues què pensa... i ens va saber transmetre el pensament científic, la curiositat, la recerca... És un home amb qui pots parlar de tot, des de matemàtiques, física, química, literatura, música clàssica, astronomia... Té un ventall de coneixements que el fan molt especial. A més a més, com a professor va ser increïble, capaç de prendre's les bromes com a tals i continuar-les conjuntament amb nosaltres. Recordo un dia, a final de curs quan tots els de la classe vam decidir gastar-li una broma i vam girar les taules i cadires d'esquena a la pissarra. Només entrar, el Xep va dir: "Mira lo que ha hecho la guarra de tu hijaaaa", amb la veu aquella de la pel·lícula. Es va asseure a la taula de professors rient sense parar i, de sobte, va anar fins al final de la classe, va agafar una taula i una cadira, les va girar cap a la pissarra i es va asseure mirant-nos a nosaltres, sense poder-se aguantar el riure. Es va acomodar les jaquetes del penja-robes a l'esquena i vam començar a xerrar tots plegats! Va ser genial!!
I finalment, una especial atenció a la meva tutora de 1r i 2n d'ESO, la Sara! Una professora amb geni, que ens va saber portar molt bé, que va saber cohesionar a la perfecció la classe fins a convertir-la en una pinya on tots anàvem a l'1 i que, a més a més, va ser la professora que més em va conèixer. No només es va esforçar per saber coses de l'alumna, sinó que va gratar més i es va interessar per tots els aspectes de la meva personalitat, del meu caràcter i de la meva persona!

A tots vosaltres, moltíssimes gràcies per ser professors tant genials, per ensenyar-nos tantes coses i per haver-vos fet un lloc dins dels nostres records més especials!

dilluns, 26 de novembre de 2007

Sun Microsystems

While I am doing the Ubuntu Gutsy Gibbon 7.10 installation on my laptop (well, to be correct, this is the tirth installation today. Believe that my laptot will swallow Ubuntu the fist time is impossible) and beeing bored, I start looking up through internet and I finally arrive into the Sun Microsystems' web page.
If somebody comes now and tells me that I cannot continue studing after I finish my Master's Degree on Open Source so I have to choose a company where I would like to work, no doubt I will choose Sun Microsystems. This company is really amazing!
How many developers that not work with Java can enjoy an API as good and well documented as this done by Sun? Well, you can tell me this is easy to do with javadoc so it doesn't implicate any effort. I don't agree with that because it means having a good organization behind so every developer of Javas' API knows which commets have to appear in his code so the language learning will be easy for the rest of programmers.
In addition, what can you say about Sun applications? I have been testing NetBeans IDE and Glassfish J5EE server (open version of Application Server) and I can say both of them are fabulous.
About NetBeans IDE, it is specialized on Java but i seems that plugins for other languages are appearing little by little (nowadays we can find C/C++ plugin which works perfectly although autocompletition functionality is missing). Without thinking about this lack of languages support, the way NetBeans works is really nice, it is esay to understand an use and, what's more, is light (it seems that my laptop is going to taking off when I work with Eclipse! XDD).
If we talk about Glassfish, I was really surprised about the web administration power that the server offers. Personally, I think it's a very good server that gives plenty EJB 3.0 support, nice, easy to use and administrate... I like it much more than RedHat's JBoss.
Finally, Sun offers a set of additional documentation as manuals, tutorials, references... that helps programmers that ara studying amb using Sun new technologies, products and services.

I will choose Sun Microsystems if I have to work in some company, although it isn't her best epoch.

P.D.: My Ubuntu X can't be booted if I don't enter to any tty before starting them, which says to me "FWH not detected" XDD. My laptop and Ubuntu have their own life...

Sun Microsystems

Mentre estic fent una instal·lació neta del portàtil d'Ubuntu Gutsy Gibbon 7.10 (bé, per ser acurada, és la tercera instal·lació que faig avui, que no hi ha manera que el meu portàtil es tragui l'Ubuntu sense problemes a la primera) i avorrida de fer la memòria del CAP, m'he posat a mirar per internet i he anat a parar a la pàgina de Sun Microsystems.
Si ara vingués algú i em digués que després de titular-me en el Màster en Programari Lliure ja no puc continuar estudiant més i que, per tant, he d'escollir una empresa on m'agradaria treballar i donar-li el meu currículum, la que sense cap mena de dubte escolliria és Sun Microsystems. Realment és una empresa que admiro per tota la tasca que fa.
Quants desenvolupadors de llenguatges diferents a Java poden gaudir d'una API tant ben feta i documentada com la que ha realitzat Sun? D'acord, em podeu dir que això es fa amb javadoc, que no implica cap esforç. Doncs no hi estic d'acord, ja que implica tenir tota una política de documentació al darrera que faci que els desenvolupadors de l'API de Java siguin conscients dels comentaris que han de posar en el seu codi per tal que, posteriorment, l'aprenentatge del llenguatge sigui fàcil per la resta de programadors.
D'altra banda, què me'n dieu de les seves aplicacions? Personalment he provat l'IDE NetBeans i el servidor J5EE Glassfish (versió lliure del que abans era l'Application Server) i puc dir que tots dos són fantàstics.
En quant a l'IDE NetBeans, està especialitzat en Java, però mica en mica sembla que van apareixent plugins per altres llenguatges (en l'actualitat podem trobar el de C/C++ el qual va perfecte tot i que li manca la funcionalitat d'autocompletition). Excloent aquesta manca de suport per als llenguatges, val a dir que la manera de treballar de l'IDE és realment agradable, s'entèn amb molta facilitat, és fàcil d'utilitzar i, el que per mi és molt important, és bastant lleuger (quan obro l'Eclipse sembla que el meu portàtil hagi de sortir disparat XDD).
Pel que fa a Glassfish, em va deixar astorada el potencial administratiu via web que ofereix aquest servidor per aplicacions J5EE. Al meu parer és un servidor molt potent, que dóna suport complet a les EJB 3.0, atractiu, fàcil d'utilitzar i d'administrar, entenedor... Personalment, m'agrada moltíssim més que el JBoss de RedHat.
Finalment, Sun ofereix tot un conjunt de documentació addicional tal com manuals, tutorials, references... que faciliten molt l'estudi i aplicació de noves tecnologies i de tots els seus productes i serveis.

Realment, si m'hagués de quedar amb alguna empresa per treballar-hi a gust, posaria la mà per quedar-me amb Sun Microsystems, tot i que no estigui en la seva època més esplendorosa.

P.D.: Mentre escrivia aquesta entrada se m'ha acabat la instal·lació d'Ubuntu. Coses de la vida, no pot ser tot perfecte i, per tant, no se m'inicien les X si abans no entro en una tty, la qual em diu que "FWH not detected" XDD

dimarts, 20 de novembre de 2007

Companyies telefòniques

Però a què juguen les companyies de serveis telefònics al "quién da más?". Just acabo de rebre una trucada de França!!! La cosa ha anat així:

Contesto al telèfon i vinga a dir "digui? digui?". I res, que ningú contestava. Al 4t digui, quan ja estava a punt de penjar sento una veu en francès (joooo, com m'agrada el francès... XDD) que no sé què em diu (suposo que allò de les trucades de l'estranger a cost revertit). Jo m'he quedat astorada i ja veient-me com una famosa actriu de Hollywood a qui truquen els admiradors francesos (llegir el to irònic). Doncs bé, m'espero per saber qui serà el meu interlocutor i em contesta una veu parlant en castellà i amb accent francès dient-me: "Aloo, llamo de Ya.com" (crec que m'ha dit Ya.com). En aquell moment, tots els meus somnis d'actrius de cinema i admiradors francesos secrets s'han fet pedaços... Però bé, he continuat ferma amb el telèfon enganxat a l'orella. I, evidentment, m'ha explicat la mateixa cançoneta de sempre: que a veure amb quina companyia telefònica treballem, que a veure si tinc ADSL, que a veure quin ample de banda tinc, bla, bla, bla...

És que no tenen res més a fer? D'acord, pregunta estúpida..., no tenen res més a fer que tocar els nassos al personal i, a sobre, cobrant!
Hi hauria d'haver una mena de servidor centralitzat, com en el cas de les claus públiques dels criptosistemes (perdoneu la frikada, però és que ahir vaig fer un examen de criptologia XDD), on els usuaris poguéssim penjar les nostres interessos, tals com:
  • Si ets companyia telefònica, siusplau, truca'm a casa per explicar-me la història que tots m'expliqueu. És que no tinc res a fer, estic sola a casa i m'avorreixo, així em faràs companyia.
  • Si ets companyia telefònica t'interessarà saber que no vull canviar el contracte que tinc actualment.
  • Si ets companyia telefònica fes el favor de deixar-me en pau, que ja m'has trucat, com a mínim, 2 cops en molt poc temps i sempre em pegues el mateix rotllo i sempre et dic el mateix: NO! Així doncs, oblida'm, no existeixo, no tinc telèfon, no sóc econòmicament rentable per tu. NO EM TRUQUIS!!!
És que no prenen notes quan un client els diu que no? Truquen i hi tornen i vinga un altre cop!!
Quina ràbia em fan i, segurament, a molta altra gent també!
Però es que ara el nivell ja és superior, eh? Que truquen des de França!!

Em sembla que aquest serà un tema recurrent en aquest blog :(

Cap 07/08

Aquests dies estic acabant les pràctiques del CAP 07/08 que em permetran rebre un diploma que m'autoritzarà a donar classes a secundària (ja sigui obligatòria o batxiller i cicles).
En el meu cas estic donant classes (d'XHTML i CSS) als nois i noies del 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Informàtica ASI, a la Caparrella.
Realment l'experiència paga la pena, ja que ja tinc un primer contacte amb el món de l'educació que em servirà de molt si vull acabar treballant en una universitat.
D'altra banda, ensenyar a nois i noies (en aquests cas d'entre 19 i 20 anys, només ens portem 2 anyets XDD) que veus que t'atenen, hi posen interès i van captat les coses és molt agraït. Però no em sé fer a la idea que em diguin "senyo" o "profe" XDD.

Per un altre costat, també he assistit a les classes de cicle mitjà i allí la cosa és molt diferent XDD. Veus a 30 nois (sí..., no hi ha ni una noia) jugant al Counter Strike i que et diuen: "profe, profe, vine, que faràs una partideta!!". I tu et quedes al·lucinant i dient-los: "però a veure..., tu et penses que és normal dir-li a la profe que vingui a jugar? Au..., passa a treballar una mica! XDD".

La veritat és que tots els nois i noies que m'he trobat han estat molt agradables i simpàtics. Els de grau superior i segon curs de grau mitjà treballadors, a més a més. Els de 1r de cicle mitjà..., bé..., aquí podríem dir que hi ha més diversitat, uns que treballen i els altres..., això..., deixem-ho estar XDD. Però tots ells molt simpàtics, només és qüestió de saber-los tractar i enganxar-los una mica (cosa que sembla fàcil però no ho és gens.... buuff... XDD)

Doncs bé, de moment res més. Si tot segueix les meves previsions aquest divendres finalitzo les classes i ja només em quedarà avaluar la pràctica que m'han de fer els d'ASI (un formulari amb preguntes sobre XHTML i CSS). A partir d'aleshores penjaré més informació! :D

dijous, 15 de novembre de 2007

Dori

Per aquesta preciositat de la foto que avui fa 18 anyets!!! ^^
Moltes feclicitats preciosaa!! O potser ara t'haurem de dir senyoreta? Jajajajaja
Aix..., que ja has entrat en la fase de cada dia fer-se més vell!! Aviat amb mangaleta, eh? :P
Va, va, deixant-nos de xorrades... Que acabis de passar molt bon dia amb tota la gent que t'estimem i..., demà ho celebreeeeem!!!! :D

Felicidades Doriiii!!
Te quiero muchísisisismooo señorita!! ^^

divendres, 2 de novembre de 2007

Software Lliure, però menjarem?

El dia 30 d'Octubre vam rebre la visita del senyor Albert Calvet (enginyer industrial i, actualment, està muntant l'empresa consultora CV&A Consulting) durant la classe de Solucions Lliures. Ens va venir a fer una xerrada sobre la seva visió, podríem dir-ne laboral, del la informàtica. Personalment la vaig trobar molt interessant i encertada, difonent un contingut i unes idees basades en la forta l'experiència del senyor Calvet (ha treballat tant a Espanya com a països estrangers, tals com Estats Units, França i Alemanya, tocant tant la vida laboral a la universitat com a l'empresa). Tot i això, en acabar, em va quedar com una mena de neguit ja que, tot i creure profundament en el programari lliure, veure que és una solució ètica i necessària i fer 2n de Màster en Programari Lliure, encara no acabo de veure clar com ens podem guanyar la vida amb això els enginyers. A continuació passo a relatar els punts que més em van impactar de la conferència, la qual es va dividir, bàsicament, en dues parts.

El primer fet que va deixar en evidència el senyor Calvet va ser la mancança de preparació laboral amb que sortim els nous enginyers espanyols de les nostres universitats. En el nostre país som grans tècnics, és a dir, sortim amb coneixements profunds de la matèria del nostre camp del coneixement. No obstant, ens falten recursos per enfrontar-nos a la realització de projectes un com estem al món laboral.
Com va dir el senyor Calvet, abans de res som Enginyers i ser Enginyer és una cosa meravellosa ja que "creem coses del no res". Som capaços de, davant d'un problema, trobar-hi una solució adient creant, construint... Evidentment, no tots som uns "cracks" i inventen un sistema revolucionari, sinó que la majoria ens inspirem en coses ja fetes, en tecnologies ja inventades, en eines disponibles... per tal de realitzar les nostres solucions, però la qüestió és que sí tenim la capacitat de crear solucions. Ara però, i tornant al tema, ens manca el "saber treballar", la disciplina del treball, la organització... i, per aquesta raó, se'ns mengen els "death lines". Així doncs, el senyor Calvet ens va dir que dirigíssim les nostres mires cap a enginyers d'altres països, especialment els americans, per aprendre aquest saber fer i, d'aquesta manera, esdevenir enginyers completament competents que poden exprimir als màxim les seves capacitats.

La segona part de la xerrada va anar més dirigida a explicar el model empresarial del software lliure. Aquí va ser on jo em vaig, per dir-ho d'alguna manera, espantar. Segurament aquest malestar va ser causat per no entendre què volia dir exactament el senyor Calvet, per aquesta raó ho vull deixar patent aquí, per si algú m'ho pot aclarir.
Tal i com es va plantejar la cosa i com ja més o menys ens havien explicat a classe, el model de negoci que funciona en programari lliure està basat en els serveis. Per tant, si tu vols guanyar-te la vida (i dic guanyar-me la vida, tenir un plat a taula i poder pagar un lloc per viure..., no em refereixo a tenir un palau i grans cotxes i moltes joies...) t'has d'introduir en un camp informàtic que puguis oferir servei i, si pot ser, que aquest servei sigui a grans empreses, ja que són les que realment pagaran per tenir assistència. Així doncs..., sembla a ser que no tots els àmbits són bons per, de bones a primeres, alliberar codi.
D'altra banda, el model de negoci té dos pilars la COMUNITAT i els SERVEIS. La comunitat és l'encarregada de fer software i els serveis s'encarreguen dels diners. Tot plegat implica que els desenvolupadors sense els serveis no fan res i, per tant, hi ha dues solucions:
  1. O la mateixa empresa és desenvolupadora i consultora.
  2. O la comunitat sobreviu gràcies a la "caritat" de les empreses "partner" de serveis que reverteixen part dels seus guanys en pagar als desenvolupadors.
La idea que em va quedar de tot plegat és que l'informàtic, com a desenvolupador, treballarà però no cobrarà! Només es cobren les hores d'informàtic de serveis. Personalment, jo això no ho veig massa clar ja que una cosa és l'ètica de la llicència, en la qual hi crec fermament, i l'altra és que jo faig una feina i he de posar el plat a taula.
D'acord, el desenvolupador cobrarà..., però cobrarà dels diners que es fan amb els serveis. Què passarà doncs? No crec que els que ofereixen els serveis siguin tant bones ànimes que divideixin el que cobren per dos i la meitat sigui per donar sou als desenvolupadors. El que passarà és que, poc o molt, el preu del servei es veurà encarit (de forma..., diguem-ne "transparent" a l'usuari). Per tant, no només cobres el servei, sinó també cobres, en certa manera, el software. I pagar el software què és? Doncs sí, pagues les hores del desenvolupador, però a efectes d'usuari també podríem dir que paga una llicència. D'aquí que n'extraiem? Doncs que el software lliure serà lliure, però la relació que fem llibrertat-gratuïtat no és certa ja que podràs pagar menys, no pagaràs explícitament una llicència, però la subsistència dels desenvolupadors hi ha de ser, no ens enganyem. D'altra banda, si ho pensem com el fet que estem pagant una llicència, al meu parer, és totalment lícit! Què més volem que una llicència que ens dóna totes les llibertats, que ens diu que el software passa a ser nostre i que, per tant, podem fer d'ell el que vulguem (copiar, modificar, distribuir...).

D'altra banda, i si ens parem a pensar, per què els desenvolupadors necessitem que se'ns pagui el software que fem? Doncs perquè per una altra banda hem de pagar la casa, el menjar, la vestimenta... Coses tant essencials per la vida que, realment, TENEN LLICÈNCIA! Una llicència que ens dóna la llibertat de menjar, una llicència que ens permet la llibertat de viure durant un temps sota sostre (però no us enganyeu, la casa, encara que la compreu, no és vostra sinó de l'ajuntament de la població que, en qualsevol moment, pot dir "apa xatos, que per aquí ha de passar una via urbana, fora de casa" i ens expropia), una llicència que ens dóna llibertat d'abric...

Tornant al tema...
Realment, veig el model de negoci del software lliure una mica agafat amb pinces. Funciona? Sí..., si menys no hi ha empreses que han optat per ell, però no acabo de veure clar que el treball del desenvolupador (les hores de feina) quedin a mercè dels serveis.
Pel que fa a l'ètica, el veig correctíssim i el que hauria de ser.

Finalment, només dir el que sempre he dit (si és que..., sempre em repeteixo... XDD). Veig que el gran potencial del programari lliure està en l'Administració pública (que llença els nostres diners amb el Gates i després no tenim euros per sanitat, per les obres públiques i ens surten forats per tot arreu... i aleshores clar..., surt el sentiment catalanista del senyors polítics i critiquen a tort i a dret perquè no tenim diners) i, sobretot, la Universitat, sector al que espero dedicar-me, ja que és el centre de la creació de coneixement per excel·lència (potser sóc una mica utòpica?).

I per acabar, donar les gràcies al senyor Calvet per l'estona que va passar amb tots nosaltres, donant-nos par de la seva experiència en forma de consells i anècdotes i oferint-nos molts punts per pensar!