Gattaca

Ahir a la nit em vaig quedar a la televisió mirant la pel·lícula Gattaca. Ja l'havia vist un parell de vegades (un cop en anglès i l'altre en castellà), però tant hi fa, em continua enganxant com si no l'hagués vist mai.
És una pel·lícula futurista però amb estètica del mitjans del segle XX que li dóna l'oportunitat de fer una gran crítica contra qualsevol tipus de marginació, menyspreu... exercit sobre les persones. Tracta aquest tipus d'actitud com a retrògrada (per això l'estètica dels anys 50), sigui quina sigui la causa o "raó" que es doni per a classificar les persones entre vàlids i invàlids (simplement una minusvalidesa, un color de pell, unes idees o un estudi genètic embrionari).

És una pel·lícula que dóna molt material per pensar. Quin dret tenim les persones a decidir si una persona és vàlida o no? Quin dret a prendre'ls totes les ales sense deixar que s'esforcin, que lluitin pel que volen i que sorprenguin amb la seva capacitat d'evolució? Quin dret a escollir tu viuràs bé i tu malament? Quin dret a treure la llibertat? Quin dret a dir "tu no tens possibilitats" quan potser aquella persona en té més que qui diu la frase i el condemna?

Quanta riquesa ens deixem perdre per buscar la perfecció i intentar allunyar de nosaltres les incomoditats que ens ocasionen aquelles persones que són diferents a nosaltres...

Merry Christmas

I wish you a Merry Chirstmas and a Happy New Year 2008.
I hope you spend this holidays happily and with your loved people!

Bones Festes

L'inici d'aquest Nadal és especial ja que significa, en part, la finalització dels estudis "clàssics", per dir-ho d'alguna manera. Ahir, conjuntament amb l'inici de les vacances, vaig realitzar la última classe presencial del màster. En part agrada pensar que ja gairebé està, que ja tens un peu fora de la carrera..., però per altra banda fa pena saber que ja no tornaràs anar a classe amb els teus companys i amics i ja no els veuràs dia rera dia... Diguem que les classes eren l'excusa ideal per poder-los veure a tots.

Així doncs, amb l'inici de les festes només us vull desitjar a tots un molt Bon Nadal i que comenceu un Any 2008 amb bon peu per tal que sigui millor que aquest que ja s'acaba. I també desitjar-vos que tot us vagi molt bé d'ara en endavant, ja que a molts de vosaltres serà difícil veure-us ;)

D'altra banda, també felicitar el Nadal a tota la resta que passeu per aquí i llegiu aquest blog i espero que passeu un Feliç 2008!

Molts petons per tots i una abraçada!! ^^

Un professional venut com a complement

Ahir a classe em vaig assabentar d'una notícia sorprenent. Sé que tothom té un preu, el que no sabia és que un "professional" sortit de la UdL només valgués un incentiu econòmic per un grup de professors (podeu veure la notícia font a menéame i 3cat24).
Sé que el rector de la universitat garanteix que no hi haurà un decrement del nivell però..., no sé per què, no m'ho acabo de creure (llegir en to irònic). De debò algú es pensa que si l'increment de sou del professorat depèn del nombre d'aprovats en les seves classes això no repercutirà en el nivell? Evidentment, hi ha molts professors realment conscients de la seva feina que faran els que ells creguin convenient, però no ens enganyem..., molts altres agafaran el caramel.
Posats a demanar bajanades, com a alumna, reivindico el meu dret a no estudiar, aprovar i, a sobre, cobrar per fer-ho (o no fer-ho, segons com es miri), que amb alguna cosa m'he de pagar els meus capricis, no?! Home, només faltaria!

Quina carta de presentació se'ns està oferint? Quin recolzament de garantia, professionalitat, d'educació ferma ens dóna la universitat? Personalment, veig que els alumnes de la UdL aniran a entrevistes de treball i, si aquestes són serioses i de qualitat, en el moment en que els entrevistadors sentin la paraula UdL es posaran a riure!

Com a alumna exigeixo el dret de tot l'estudiantat de la universitat a rebre una educació de qualitat amb un nivell elevat. Sé que hi ha professors que no saben ensenyar i que això pot ocasionar l'aparició de suspesos que no hi haurien de ser. Però no ens enganyem..., el grau de suspesos no es deu majoritàriament a aquest factor. Que tenim els bars molt aprop i la temptació és gran... Però ho sento molt, "a l'enemic ni aigua". Perquè hi hagi un gran grup de persones en una classe que no estigui disposada a treballar, que vegi la universitat com una gran festa i que s'hagi "planificat" (saben què vol dir aquesta paraula?) la carrera a 10 anys vista no és culpa dels que realment volen treballar. Fins i tot, la majoria dels que es passen la vida al bar, posteriorment, agrairan haver rebut un bon ensenyament.
De la mateixa manera que un fumador té dret a podrir els seus pulmons però no els meus en llocs públics (tot i que hauria de ser a tot arreu, però això és un altre tema), jo i tota la resta d'alumnes tenim el dret a demanar l'educació que ens mereixem com a futurs professionals i no només la que poden assolir aquells que es passen el dia gratant-se la panxa sense fer res!!

Simplement és indignant.
No vull passar per allí on em diguin!
No vull haver-me d'esforçar més en el meu treball perquè, per quatre que no volen treballar, les classes, exàmens... eren més fàcils i no se'ns va donar la matèria que pertocava!
Vull tenir una bona base!
Vull que se'm formi com a bona enginyera!
No vull que se'm tracti com el "pito del sereno" perquè la meva universitat no sap fer les coses com déu mana!

De debò només tinc el preu de..., quant? 100€?, 200€?... 500€? Tant em fa!
Que sóc una persona, no només un expedient o un "sí, aprovada, em frego les mans perquè rebré més euros" o "no, suspesa, merda, no em pagaran més"! En un futur m'agradaria guanyar-me la vida del que he estudiat!

Encara sort que estudio a l'EPS i encara hi ha rebel·lia en el seu interior!

DISI 2007

Ahir, dia 3 de Desembre, 8 alumnes del Màster en Programari Lliure vam assistir, conjuntament amb 3 professors de l'EPS, a les conferències del DISI 2007. Aquestes jornades es van dur a terme a la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), concretament, a la facultat de Telecomunicacions. Per tant, per arribar-hi vam fer ús de l'AVE i dels metros de la capital.

Tot i arribar una mica tard, vam tenir la sort de veure el senyor Martin Hellman, professor de la Universitat d'Stanford que, juntament amb Whitfield Diffie i Ralph Merkle, va crear el que es coneix com a criptosistema de Diffie-Hellman.
En quant a les ponències i taules rodones del matí, van ser força interessants i vam gaudir de la presència, com ja s'ha dit, del professor Hellman i, també, del professor argentí Hugo Scolnik, el qual va presentar un conjunt de resultats obtinguts dels seus estudis sobre el problema de la factorització de nombres enters, resultats de caire criptoanalista sobre l'RSA.

Pel que fa a la tarda, les xerrades que vam poder veure van ser, més aviat, de caire social/governamental i, per tant, no tant interessants com les del matí. D'altra banda, a causa dels horaris del nostre tren, no vam poder veure tres ponències que, des del punt de vista d'informàtica, haurien estat molt interessants:

• Evolució del Malware
• Seguretat en entorns Linux
  
• El fracàs de Software

El conjunt de sortides que hem realitzat en el màster ens han ajudat a aprendre a desenvolupar-nos en ambients científics i d'investigació. A més a més, ens han proporcionat altres punts de vista del treball en informàtica i ens han donat l'oportunitat de conèixer/veure grans personalitats com el Professor Martin Davis (de Davis-Putnam), el curs passat durant la nostra assistència a les conferències SAT 2007, i el Professor Martin Hellman (de Diffie-Hellman).