diumenge, 13 d’abril de 2008

Ens falta aigua?

No em crec que hagem de patir restriccions d'aigua ni que els pantans estiguin sota mínims.
Al meu parer tenim aigua en abundància! Qui parla de sequera? Què hi tenim al cap per parlar de problemes amb l'aigua després d'uns 18 mesos amb poquíssima pluja? Ens devem haver trastocat..., perquè si no és així no entenc per què l'ajuntament permet que es passi a netejar (regar) els carrers quan està plovent o fa unes hores que ho ha fet!

Que em perdonin els nostres polítics, però no tenen dos dits de front. En quin cap entra que ens estiguem plantejant restriccions amb aquest be tant important, mesures que impliquen un trasbassament del Segre, comprar dosificadors d'aigua per les aixetes... quan en les grans ciutats, de les quals no diré el nom (Barcelona, ai!, se m'ha escapat), hi ha fuites de milers de litres pel mal estat de les canonades o perquè no es volen aturar les fonts..., mentre en que en altres de no tant grans (Lleida! serà possible, se m'ha tornat a escapar el nom... ¬¬) la Paeria no és capaç d'entendre que l'aigua de la pluja és prou bona com per netejar i desinfectar els carrers per si sola. No fa falta que passi un camió cisterna amb els conseqüents litres i litres del líquid inòcul per regar sobre mullat. Si senyor paer, no cal. Sé que fa un gran esforç, però resulta que és en va. Si fos pluja bruta, d'aquella que arrossega terra, encara tindria alguna excusa per justificar-ho, però és que..., senyors polítics..., per si no se n'han adonat, és aigua completament néta. Justament aquella per la qual fa dies que mirem al cel i estem atents al temps de TV3 per saber si ens caurà com diners caiguts del cel.

Au vinga..., una mica de sentit comú! Amb quina cara ens diran després que hi ha restriccions, que la població hem de fer un esforç, bla, bla, bla... Si els primers en no complir res del que diuen (això hauria d'estar comprès en el diccionari: Polític: persona que promet molt, s'embutxaca els diners, no fa res i, a sobre, no té sentit comú) són els dirigents!

Què hi farem..., simplement vergonyós!
Una ciutadana.