Milana's World

M'hi afegeixo!

2009-12-29T13:41:00.002+02:00

En aquest enllaç hi trobareu una queixa al funcionament de la pàgina web de Renfe.
Estic completament d'acord amb el que s'hi diu i, per tal d'unir-me a la queixa, en faig ressò en el meu blog.

Quina sort tenen els de Renfe de tenir el monopoli... ¬¬

Avatar

2009-12-20T13:54:00.003+02:00

Dijous 18 de Desembre de 2009 vam anar a l'estrena de la pel·lícula Avatar, de James Cameron, al Cinesa Diagonal de Barcelona (sí, sí..., vam veure la pel·lícula en 3D!! :D). Érem 19 persones del grup MOVING de la UPC i vam sortir molt contents de la sala!

La veritat és que Avatar és un llargmetratge increïble! En quant a argument, podríem dir que és una història recurrent..., una Pocahontas moderna. Però tot i que els fets succeeixen tal i com te'ls esperes, passen tal i com ja saps que passaran, t'enganxen completament.
Per un costat trobem la unitat dels habitants de Pandora amb el seu planeta, la coexistència amb la Natura i tot el toc de la saviesa New Age, que deixen entreveure un gran estudi per part dels creadors de la pel·lícula (director, actors, equip tècnic...). I per l'altre apareix el contrast amb la brutalitat humana..., que deixa destrucció per allí on passa per, tant sols, aconseguir el que creiem que és riquesa, un grapat (més gran o més petit) de milions de dollars. Tot plegat constitueix la base de l'argument per desenvolupar el contacte dels habitants autòctons amb els humans i com es van forjant les relacions.

Així doncs..., partint d'una història que agrada, que es fa amena i que acostuma a atrapar a l'espectador, calia trobar-li el toc diferenciador i és aquí on prenen rellevància les tècniques gràfiques! L'ambientació, els personatge i tot l'embolcall on es desenvolupa l'acció (endebades trepidant, altres més descriptiva) és una magnífica conjunció d'imatge real amb imatge 3D. Els paisatges són fantàstics, les bèsties imponents i els personatges...., què dir-ne dels personatges...; les seves expressions, els seus moviments... són fluids i molt realistes!! El treball de modelat i de captura de moviments que hi ha al darrera és fantàstic! I, per sobre de tot això, les tècniques de render i tots els efectes afegits..., meravellosos!

Tota la pel·lícula està plena de detalls i el fet de poder-la veure en 3D va ser la cirereta del pastís. Com guanyaaaa!!! Jo em vaig quedar amb les ganes de tornar-la a veure al passi de les 10, jajajajaja.

Animeu-vos i aneu-la a veure! Us la recomano fervorosament!

Corprenedor

2009-12-05T16:17:00.002+02:00

"Breathtaking", el comentari del vídeo que defineix millor el que es pot sentir escoltant-lo.
Crec que és impossible que algú no es senti impressionat per aquesta meravella:

Els que pugueu tenir prejudicis..., deixeu de banda el fet que es tracti de la BSO de "La Bella y la Bestia" de Disney (per mi, la millor pel·lícula del Disney clàssic) i escolteu la magnificència de la música com si escoltéssiu un Beethoven. Us enganxarà!

Qui pogués...

2009-11-21T13:18:00.004+02:00

Qui pogués fer aquesta meravella amb les seves mans i posar la pell de gallina a la gent que hi ha asseguda al seu davant escoltant la majestuositat de la seva música.

Hi ha gent que realment té el do de fer que les coses difícils semblin fàcils ^^.

Vuelo final

2009-06-13T20:19:00.001+02:00

Feia temps que no llegia un llibre escrit per en Ken Follett i, tal i com era d'esperar, la novel·la que m'he devorat per recuperar-lo no m'ha deixat indiferent i m'ha agradat força.
En aquest cas es tracta de l'obra "Vuelo Final", un "Best Seller" (com la majoria, per no dir totes, de les obres de l'autor) ambientat en la Dinamarca ocupada durant Segona Guerra Mundial i un oda a la valentia i eficàcia de la resistència danesa, una de les més exitoses de l'Europa bèl·lica.
La contraportada en resumeix l'acció de la següent manera:

En junio de 1941, el curso de la guerra es desfavorable a Gran Bretaña. De alguna manera, los alemanes están anticipándose a las incursiones aéreas de los bombarderos británicos. Hermia Mount, una inteligente analista británica, empieza a sospechar de la existencia de una estación de radar secreta en la costa de Dinamarca. En Copenhague, el policía colaboracionista con los nazis Peter Flemming intenta descubrir la red de la resistencia danesa. Entretanto, Harald Olufsen, un joven estudiante danés, se ve involucrado poco a poco en la investigación de Hermia. Cuando finalmente descubre la verdad, en la isla danesa de Fano, ocupada por los alemanes, no tiene manera de hacer llegar la información a Gran Bretaña.
Un relato de suspense magistral y con unos personajes carismáticos que vuelven a confirmar a Ken Follett como el maestro indiscutible del género.

Doncs bé, amb aquesta sinopsis gairebé queda tot dit en quant al contingut del llibre.
L'acció relatada succeeix en molts pocs mesos i és força trepidant. El magnetisme que desprèn la pròpia història de la Segona Guerra Mundial i tot el que l'envolta fa que el lector se senti enganxat des del primer moment al llibre, tot i que, en aquest cas, no es reflexa la crueltat nazi en tota la seva força, ja que la novel·la es centra en els esforços clandestins de l'espionatge britànic i, sobretot, danès, per fer front a la força que, en aquells moments, sotmetia a gran part d'Europa.
Justament aquest fet és el que, en la meva humil opinió, fa d'aquest llibre un gran encert i una molt bona lectura. El fet que Ken Follett sigui capaç d'enganxar al lector sense haver de fer ús del recurs fàcil, utilitzant el dramatisme morbós que tot conflicte bèl·lic comporta, diu molt tant de la seva capacitat com de la seva professionalitat.

D'altra banda, també cal recalcar que les pàgines del llibre amaguen un, massa evident, sentiment patriòtic de l'escriptor britànic. Que els protagonistes puguin sortir més o menys victoriosos de les situacions amb les que es van trobant és d'esperar (bàsicament, perquè tots coneixem el final de la història). No obstant, la gran sort que corren tots plegats fa que, endebades, la història sembli una mica adornada i amb tocs de fantasia, sense desmerèixer-la, ni molt menys. Això, combinat amb les morts dels personatges justos i necessaris (en algun lloc, el lector pot arribar a sentir-se content per la desaparició d'alguna de les figures), fa que el relat esdevingui una mica "pel·liculer". Ara però, tal i com ja he dit des d'un bon principi, la història és molt bona i els tocs nacionalistes queden perdonats.

A més a més, la gran capacitat de Ken Follet per descriure els personatges i dotar-los d'una personalitat ben definida (tot i que surtin ben poques vegades) conjuntament amb la dinàmica que exerceixen els diferents escenaris per on va passant la història, amanit tot plegat amb l'estudi profund de l'època, la situació, els països i les institucions que intervenen, fa que t'identifiquis fàcilment i ràpidament amb els sentiments, les emocions, les sensacions i les situacions que viuen els protagonistes i els que els envolten.

Un animo a que el llegiu!

Somriu, val la pena!

2009-06-07T14:39:00.000+02:00

La cançó "Life is beautiful", pertanyent a la banda sonora de la pel·lícula que porta el mateix nom ("La vita é bella", en la versió italiana original) i que està cantada per la cantant israelita Noa, és una gran obra d'art que ens hauria d'ensenyar la bellesa de prendre'ns la vida amb un somriure a la boca.

Aquí us deixo la seva preciosa lletra i un vídeo de youtube:

Smile, without a reason why
Love, as if you were a child
Smile, no matter what they tell you
Don’t listen to a word they say
'Cause life is beautiful that way

Tears, a tidal-wave of tears
Light that slowly disappears
Wait, before you close the curtain
There’s still another game to play
And life is beautiful that way

Here, in his eyes forever more
I will always be as close as you remember from before.

Now, that you're out there on your own
Remember, what is real and what we dream is love alone.

Keep the laughter in your eyes
Soon, your long awaited prize
Well forget about our sorrow
And think about a brighter day
'Cause life is beautiful that way

Com canviaria el nostre caràcter si ens atrevíssim a tenir sempre un somriure a la boca! La tendresa, la dolçor, l'alegria... s'apoderaria de nosaltres i tot al nostre voltant tindria un caire i uns matisos diferents! Ens enfrontaríem als problemes com el que són, petites proves que ens fan avançar, i no com una muntanya insalvable. I, el més important, seríem feliços i no ens deixaríem robar aquest sentiment per cap factor extern a nosaltres!

I què me'n dieu dels sentiments que desperten en nosaltres els somriures i les rialles de les persones que estimem i, sobretot, de LA persona que estimem! No tenim més remei que sentir tendresa i un amor profund veient les seves rialles, la seva felicitat, el seu entusiasme!
I de la mateixa manera que ens passa això a nosaltres, a la resta els succeeix el mateix quan ens veuen somriure i és com si aquesta droga s'estengués dolçament i suaument al nostre voltant, canviant-ho tot!

Tant sols depèn de què nosaltres fem nostre el senzill gest que endolceix el nostre rostre i les nostres faccions, fent-les més belles, divertides, suaus i amoroses.
És la nostra decisió. Jo la tinc clara: "Somriu, val la pena!"

Tarda completa!

2009-05-29T22:04:00.007+02:00

Ahir, dijous dia 28 de Maig del 2009 va ser un dia complet, especialment la tarda.
Tal i com cada dijous, al matí ens vam llevar d'hora i vam anar cap a la universitat per treballar en el doctorat. No obstant, després de 8 hores de treball a la UPC, ens esperaven una tarda i finalització del dia ben especials! A les 17:00h vam agafar les nostres coses i ens vam dirigir cap a la Diagonal a buscar el tram per poder anar a l'Illa, concretament a l'Fnac, a canviar un còmic que tenia en mal estat (Cinturó Negre Yawara!). Amb el temps just per fer el canvi, vam tornar a sortir per enxampar un nou tram i dirigir-nos a la parada de Maria Cristina de la Línia 3 (L3 o línia verda) del metro, el qual ens havia de deixar a Drassanes (i tot fent transbord amb la T10, muahahahahahaaaa!!).
Un cop vam ser a Drassanes vam poder veure tota l'animació i expectació que havia creat la rua del Barça (tot i que a les hores que vam arribar vora el mar - 18:00h i escaig -, l'equip ja havia marxat de la zona). Sense deixar-nos engolir per la gentada, ens vam dirigir cap al Museu Marítim de Barcelona, per tal de veure l'exposició "Els Grans Viatges de Zheng He". Malauradament, el senyor que venia les entrades i jo no ens vam entendre massa bé i vam comprar un parell de tiquets per la visita al museu normal, amb la qual cosa, ens vam quedar sense poder veure l'exposició, la qual, podia ser força bonica. Ara però, la visita no va ser gens desaprofitada, ja que les maquetes, els objectes, les reconstruccions navals... del museu són meravelloses.
Aquí us deixo una de les poques fotografies que van sortir bé, ja que l'ambient era molt fosc i els encarregats del museu ens van dir que no podíem utilitzar el "flash", amb la qual cosa, les imatges quedaven molt fosques (curiosament, és la fotografia del cartell de l'exposició de Zheng He, valgui la ironia...).

Un cop vam acabar la visita, vam tornar a les Rambles, les quals vam trobar encara força plenes de gent que ja retirava o que, majoritàriament, s'encaminaven cap a Plaça Catalunya a continuar la gresca. Nosaltres vam fer el mateix que aquests segons (tot i que amb un objectiu força diferent) i vam posar rumb cap a la coneguda plaça de la ciutat, Rambles amunt. Vam arribar-hi massa aviat (1 hora abans que comences el que estàvem esperant) i, per fer temps, ens vam unir a la gentada reunida en aquella zona de la ciutat per celebrar la victòria del seu equip.
Us deixo una foto perquè pugueu veure com n'estava de plena!

D'altra banda, vam viure una anècdota bastant graciosa! De sobte, mentre estàvem palplantats vora la boca del metro, vam sentir a un senyor que preguntava si algú parlava anglès. Li va contestar un altre amb un accent britànic perfecte (no portava les sandàlies amb els mitjons fins a mitja cama, però era de pura raça britànica! Jajajajaja). Aleshores van començar a parlar l'un amb l'altre i la conversa va anar, més o menys, de la següent manera:

Primer senyor (P): Què sap què passa?
Senyor britànic (B): Celebren que el Barça ha guanyat.
P: El què?
B: La Champions.
P: Ah sí??!! I contra qui jugava? (tot il·lusionat)
B: Contra el Manchester United (amb cara de compungit...)

Amb el Jesús tenim diverses teories sobre la cara del bon home britànic:

El seu malestar era degut a què és seguidor de l'equip vençut.
Li havia sabut greu que un equip del seu país perdés.
Pensava que més li valia haver escollit uns altres dies per anar a visitar Barcelona.

Ara però, la situació va ser realment graciosa!

Finalment va arribar l'hora que tant esperàvem i a les 20:30 ens vam encaminar cap al Poliorama per tal de poder veure "El Tricicle" amb el seu nou espectacle GARRICK!
Buuuufff! Va ser genial! Una hora i mitja sense parar de riure veient les animalades que feien els tres còmics, tant genials com són! Totes les escenes van ser magnífiques, genials i impecables! Les petites improvisacions que vam poder detectar encara van fer més especial l'obra i van fer que sortíssim del teatre amb la sensació que tots tres actors s'ho han de passar bomba preparant les seves obres i fent-nos creus de com en són de bons i com se'ls poden acudir passatges tant divertits i, al mateix temps, molts d'ells tant certs.
Van tractar molts temes: les visites als museus, un atracament, el "show" d'un faquir, uns homes embarassats (sí, sí, el món al revés), un bany masculí d'un hospital, l'avaria d'un ascensor amb passatgers al seu interior... Tots ells sublims i amb el fil conductor de la risoteràpia de la qual ells en són uns grans professionals!!

Aaah! i al final, ens els vam trobar a la sortida i vam poder donar la mà i saludar a un d'ells, ja que es van repartir per les portes per tal de poder acomiadar a la gent del públic un per un!!

Simplement fantàstic!!

The boy in the striped pyjamas

2009-05-01T12:39:00.003+02:00

Un nou llibre en versió original, aquest cop d'en John Boyne. La novel·la que ha fet les delícies de la meva imaginació aquest cop porta per títol "The boy in the striped pyjamas" ("El nen amb el pijama de ratlles"), que suposo que alguns de vosaltres coneixereu per la seva versió cinematogràfica.
La contraportada de la petita meravella diu el següent:

Què passa quan es posen cara a cara la innocència i la monstruositat?

En Bruno, un nen de 9 anys, no coneix res de la Solució Final i de l'Holocaust. No és conscient de les espantoses crueltats infligides als europeus per part del seu país. Tot el que sap és que s'ha vist obligat a deixar la seva còmoda llar de Berlín per una casa situada en una zona deshabitada on no hi ha res a fer ni ningú per jugar. Fins que coneix al Shmuel, un nen que viu una vida estranyament paral·lela a l'altre costat de la valla de filferro i el qual, tal i com l'altra gent en aquell costat, duu com a uniforme un pijama de ratlles.

L'amistat que el Bruno té amb en Shmuel el durà de la innocència a la revelació. I explorant tot allò del què forma part inconscientment, es veurà, inevitablement, arrossegat pel terrible procés.

Es tracta del primer llibre que llegeixo d'aquest autor irlandès i, la veritat, ha fet justícia a la meva intuïció i no tant sols es tracta d'un llibre amb molta fama, sinó d'una molt bona obra d'art.
La meravella de la lectura no radica en la gran història que explica, ni en la magnificència de l'escriptura de l'autor, ja que és un llibre molt planer i senzill. La seva grandesa recau en la gran capacitat de crear la mentalitat, la forma de parlar, els actes, els raonaments... d'un nen de 9 anys. Sembla difícil que un autor adult pugui captar la subtilesa de la ment d'un nen petit amb tanta facilitat i donar-li vida amb una ingenuïtat, una capacitat crítica, una educació, una capacitat d'anàlisi... que copsa al lector.
D'altra banda, també destaca la gran recreació de la societat de l'època, la qual es caracteritzava per un profund respecte als pares, una educació en les ciències socials i humanístiques molt refinada, un patriotisme fèrric i un sentit del deure molt arrelat.

Finalment, cal dir que el final deixa un gust agredolç. En acabar el llibre et sembla que el desenllaç ha estat massa ràpid, massa concís i massa escarit en acció. Però quan deixes el llibre sobre la taula, el llit o el sofà i repasses les últimes pàgines, especialment el penúltim capítol, te n'adones que no podia ser de cap altra manera, que en la senzillesa dels últims mots recau tota la fortalesa del llibre, tota la capacitat emotiva i tots els sentiments que s'han anat creant entre en Bruno i en Shmuel al llarg de la història relatada.

Si busqueu un llibre que mostri els horrors de la guerra de manera morbosa, no el trobareu en aquestes 200 i escaig pàgines. En canvi, sí que descobrireu que els adults potser han d'aprendre més dels nens que a l'inrevés i que, si les persones que duen la batuta i prenen les decisions poguessin ser tant vulnerables, buits de prejudicis, naturals i innocents com els infants potser les coses anirien molt millor.

Val molt la pena llegir-lo i, si pot ser, abans de veure la pel·lícula, que és el que em falta fer a mi per veure si manté l'essència infantil de la lectura. Ànims i, si us ve de gust, comenteu el que vulgueu en els comentaris del blog!

P.D.: Sabeu qui és "The Fury"? I sabeu què és "Out-With"?

Sense & Sensibility

2009-04-26T13:26:00.003+02:00

Una nova lectura per augmentar la col·lecció reflectida en aquest blog. Aquest cop es tracta de la novel·la de Jane Austen "Sense & Sensibility" ("Sentit i Sensibilitat"). La contraportada del llibre en descriu el contingut de la següent manera:

Per què els homes més irresistibles sempre són els més inadequats?

Les germanes Marianne i Elinor no poden ser més diferents l'una de l'altra. La Marianne és desesperadament romàntica i desitja trobar l'home dels seus somnis, l'Elinor, en canvi, és molt més cautelosa en els temes de l'amor.

Quan totes dues es traslladen al camp amb la seva família, lluny de Londres, tenen ben poques possibilitats de trobar a algú. Però quan coneixen als seus veïns - incloent l'amable Edward Ferrars i el ben plantat i perillós Willoughby - sembla que la felicitat les espera al tombar la cantonada.

No obstant, les coses mai són les que semblen ser. Ben aviat ambdues hauran de decidir en qui confiar durant la seva recerca de l'amor: la seva família, els seus nous amics, els seus caps - o els seus cors?

La Jane Austen ha robat el cor a molts joves i adults. A Anglaterra hi ha grups de lectura, que reuneixen adolescents amb els seus professors de literatura, dedicats amb cos i ànima a assaborir les pàgines escrites per aquesta gran autora, tot al llarg de la seva obra.
Les seves novel·les, tot i estar enfocades, majoritàriament, des del punt de vista de les dones de l'època, són, al meu parer, petits tresors històrics que mostren amb tot detall com era la societat britànica de principis del segle XIX. Relaten tots els aspectes d'una societat on les dones passaven de la protecció dels seus pares a la protecció dels seus esposos (a partir de matrimonis que, en molts casos, eren pactes realitzats entre els pares dels nuvis) o dels seus germans (en cas que romanguessin solteres). També mostren la importància de la cultura, la bona educació i l'herència, especialment per una dona, ja que d'això en depenia la seva dot, la seva capacitat per casar-se i, per què no dir-ho, atraure un bon partit i la seva posició dins de la societat. Recalquen la gran quantitat de festes, balls, dinars, sopars, sortides... que es realitzaven i com les relacions que s'obtenien en aquestes trobades complicaven o facilitaven el camí de cadascú fins aconseguir els seus objectius.

En "Sense & Sensibility", conjuntament amb tot aquest context històric, es relata la vida de dues germanes en el si d'un nucli familiar i d'uns amics atents i amb una mentalitat més oberta, ja que, en tot moment, ambdues noies tenen la plena llibertat d'enamorar-se i casar-se amb la persona que elles desitgin (tot i estar subjectes als compromisos d'aquesta).
Les seves línies narren l'aprenentatge que ha de realitzar la més petita (la Marianne) per vèncer el seu caràcter romàntic que no li permet valorar les persones més enllà dels seus prejudicis i les seves aparences; i la maduresa, la sensatesa i la capacitat d'aprofundir en les relacions de la més gran (l'Elinor), la qual és el suport de la seva germana i família.

"Sense & Sensibilty" es tracta d'una novel·la molt ben escrita que desperta la curiositat del lector per conèixer l'època en la qual va ser escrita i l'enganxa a continuar llegint l'obra de la seva autora.

P.D.: he escrit el títol en anglès perquè m'he llegit la versió original de l'obra de l'autora britànica. No obstant, he traduït el text de la contraportada.

Retrobant

2009-04-25T22:36:00.004+02:00

Avui he escoltat una cançó que feia molt de temps que no sentia i que, si ja m'agradava abans, avui l'he trobat meravellosa. Un regal ple de tendresa i d'afecte.

Trobar-te present a la vida
al cor tenir un llum ben encès
triar viure amb tu la utopia
comprendre i saber-se comprès

Trobar el teu resguard en el dubte
vibrar al ressò del teu crit
un mos per reprendre la ruta
sentir el teu pas en la nit

Obrir al teu truc a la porta
trencar els forrellats de la por
saber tot el que tu m'aportes
vetllar i esperar en la foscor

Cremar quan el foc es fa cendra
anar cap a aquell que ha esperat
triar el donar i no el prendre
fer festa amb aquell que ha tornat

Menyspreu

2008-09-27T13:05:00.002+02:00

Deu de fer un parell de setmanes (un d'aquells dies que ens hem voltat Barcelona a la recerca d'un pis) em vaig trobar un company de secundària a l'estació de tren. Vam estar xerrant durant l'estona de fer cua i entrar al vagó corresponent per ocupar els nostres llocs, però va ser suficient per posar-nos al dia de les nostres respectives vides. Resulta que ell va ser un dels pocs de la nostra promoció que va decidir fer l'enginyeria informàtica, però a diferència de mi, ell va escollir la UPC com a universitat. Ara per ara està traient-se una doble titulació estudiant aeronàutica a Toulouse (segueix tant crack, o més, com en temps del Claver!).
Per la meva banda, li vaig explicar que ja he acabat la carrera i que ara me'n vaig a Barcelona a fer el doctorat. No obstant, en el moment en què va saber això, no va poder dissimular el que a mi em va semblar una mirada i un to de menyspreu quan va dir: "Ah, sí, que tu et vas quedar a Lleida".

Doncs sí, em vaig quedar a Lleida i, si he de ser sincera, no me'n penedeixo pas ni crec que ho faci mai. Potser la Universitat de Lleida i, concretament, l'Escola Politècnica Superior no tindran la fama que té una gran institució com la UPC i el seu centre FIB, ara però, tenen ben poques coses a envejar a la Politècnica de Catalunya.

Segurament, la mida petita de la nostra universitat és el seu major defecte però també la seva major virtud. Virtud pel fet que és una universitat "familiar" on el tracte entre professors i alumnes és molt proper; on cada alumne no només és una matricula o un examen, sinó que és un nom, una situació, una personalitat i unes característiques que el diferencien de la resta; on cada professor té un toc especial, uns coneixements dels quals fa partícip a tothom i una mà que guia en l'aprenentatge; on l'aprenentatge és de tu a tu i, en certes classes, fins i tot particular i personalitzat... Tot això entra en contrapartida amb un únic defecte important: la manca de difussió internacional i d'ofertes doctorals de la facultat en concret (i segurament de la resta de la universitat).

Ara però, el fet que no hi hagi molts temes doctorals o que les repercussions internacionals de la universitat siguin minces (fet únicament ocasionat per la manca de programes de 3r cicle, ja que en els casos en els quals hi ha doctorants la mobilitat, els congressos... sí que existeixen i són força destacables) no implica que l'educació sigui dolenta. Ans al contrari, jo estic molt orgullosa de l'educació que he rebut i considero que l'EPS m'ha fet una bona informàtica, donant-me uns coneixements bàsics molt importants però, sobretot, ensenyant-me una manera de pensar, una lògica, una manera de fer...

No serà la universitat de les mil meravelles, però ha estat una molt bona universitat per a mi. Això, evidentment, no significa que les altres universitats no donin ensenyaments de qualitat, tot el contrari. Ara però, les mirades i els tons de menyspreu sobren quan darrera de la teva educació hi ha hagut uns bons professors que saben educar professionals completament capacitats per competir amb altres professionals sortits d'institucions germanes més grans i importants internacionalment.

Speed Painting

2008-09-24T14:37:00.003+02:00

Simplement al·lucinant!

Si voleu veure més meravelles com aquesta visiteu les webs de Norwegyan a Youtube o a Deviantart o busqueu "Speed Painting" a Youtube. Recordeu que a l'apartat d'Enllaços tinc més pàgines relacionades amb aquest tema.

Estàs avorrit?

2008-09-15T16:19:00.001+02:00

Doncs si et passa això aquí tens una pàgina per practicar la mecanografia amb paraules castellanes!
He obtingut uns resultats pèssims (38 paraules/minut), però què s'hi farà XDD

El Show Pinyana-Montcada continua...

2008-09-11T11:16:00.003+02:00

Resulta que farà un parell de dies va sortir publicat un article a la Mañana on s'hi deia que la Paeria farà un estudi per tal d'intentar arreglar la situació dels veïns de Montcada en relació a l'aïllament que sofreixen des de la inauguració de les obres de Pinyana i de l'Arnau de Vilanova.
El curiós del cas és que necessiten realitzar un projecte que durarà 3 setmanes per arreglar la pífia que van cometre al nostre barri. Tres setmanes??!! Doncs hauran de sortir unes idees molt brillants i se'ns hauran d'acabar els problemes de trànsit, perquè tres setmanes són molt de temps per solucionar les dificultats de moviment de la zona!
Au, que si volen ja els dic jo què cal fer i, com que a mi no em pagaran, tots aquests milionets que s'estalviaran i que podran utilitzar per fer una mariscada. Atenció, que presento el meu projecte urbanístic pel Camí de Montcada, eh?

La solució recau en esborrar el carril bicicleta que hi ha a la baixada de l'Arnau i restaurar la circulació tal i com estava abans de la creació del nou pàrquing i de l'Avinguda. És a dir, permetre que el Camí de Montcada sigui de doble sentit en tota la seva longitud, especialment en els seus inicis (des de la rotondeta que hi ha davant del Gindàvols -on conflueixen el Passeig Onze de Setembre, el carrer Roda d'Isàbena i el propi camí- fins a la rotonda d'Avinguda Pinyana amb Montcada).
D'altra banda, si el carril bici és imprescindible, es poden aprofitar els terrenys expropiats per tal d'eixamplar la via de comunicació amb una vorera ampla que permeti el pas de vianants i de bicicletes al mateix temps.

De totes maneres, s'agraeix que, com a mínim, diguin que estudiaran la situació..., encara que després ens tornin a prendre el pèl.

P.D.: Per tal de veure l'article del diari, podeu buscar-lo a la web de la Mañana, en l'apartat de Lleida, a dia 09/09/2008 (no l'he pogut penjar aquí ja que la pàgina no presenta els enllaços directes).

Definitivament ja estem a la UPC

2008-09-10T15:48:00.002+02:00

Doncs sí, des d'ahir formem part de la comunitat d'estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya oficialment. Després de pagar la matrícula i de rebre la carpeta de rigor ja poden dir que som estudiants de 3r cicle (doctorat) de la UPC. Ara a veure com anirà tot!

Piset, piset, piset...

2008-08-10T22:28:00.003+02:00

Si no hi ha res de nou, finalment s'ha confirmat que som 4 els que anem a buscar pis a Barcelona!! :D
Que bé, que bé, quina il·lusió!!!
Ara ja puc penjar les "maquetes", que vaig fer amb el joc "Los Sims 2", del que serà el nostre habitatge a la ciutat comtal.

En aquesta primera imatge es pot veure el plànol interior amb les 4 habitacions, els 2 banys, el menjador i la cuina tal i com ens ho trobarem (sense moblar):

En la segona ja veiem una idealització de la zona comunitària que envolta el pis:

Què passa, per somiar no passa res..., endebades els somnis es fan realitat :D

Genius Level!!

2008-08-04T16:45:00.004+02:00

It's amaizing! Until few days ago, the Readability Test for this blog reaches the College Level (everybody who wants to read it must have a university graduation..., what else? XDD). However, it seems that now the level has increased and now we have to be Genious!! XDD

So the image in the left frame won't be anymore this:

but this one:

Nivel "Genius"!

2008-08-04T16:35:00.005+02:00

Mira per on, fins ara el Readability Test fins ara danava nivell de Postgrau (era necessari tenir estudis superiors per llegir aquest blog, qui ho diria... XDD), però ara resulta que ja es necessita un nivell de Geni!! XDD

Així doncs, la imatge del marge esquerra ha passat de ser aquesta:

a aquesta:

Campus Party..., fins la pròxima!

2008-08-03T18:25:00.010+02:00

Doncs ja està, ja se'ns ha acabat la festa...
Tant sols queda acomiadar-ho amb alguna fotografia més i alguna que altra anècdota que ha quedat per explicar :D

Les fotografies que hi ha a sota són d'un taller d'antenes que van fer el dijous 30 a la nostra zona, Software Lliure. En la primera s'hi poden veure els materials: llaunes d'olives i pringles (els organitzadors anaven invitant a tothom que trobaven a vermut XDD).

En la segona s'hi veu la cadena de muntatge, la qual estava just darrera nostre i ens vam eixordar!!

Una altra fotografia per ensenyar-vos com dormia la gent. N'hi havia un munt que es duien matalassos inflables i es posaven a dormir allí mateix! Tal com queien s'adormien i acabaven com tots quan dormim, amb posicions rares, amb mitjons mig trets..., molt bo, molt bo!!

Finalment, un robotet i un ordinador "tunejat" per fer un tast de les meravelles que vam poder veure.

I per acabar, aquí teniu una foto on podeu veure una marabunta de gent apinyada per aconseguir una samarreta!!! El que fa el "merchandasing"!! XDD. Mireu el Jesús (a la dreta de la imatge) tot content, sortint triomfal amb el seu premi a la mà! XDD. La veritat és que era molt maca, del joc Mirror's Edge, del qual vam tenir l'honor de veure'n la presentació i constatar que promet moltíssim!!

Ja donant finalitzat tot el tema relacionat amb la Campus Party 2008, tant sols dir que és una experiència molt divertida i que paga la pena anar-hi. Jo em pensava que m'avorriria, però un cop acabada tinc ganes de repetir!!

Fer el ridícul jo? XDD

2008-07-31T18:34:00.002+02:00

Acabem d'arribar de jugar en algunes de les parades que hi ha a la "Zona Ocio" de la Campus.

Qui diu que fer el ridícul no és divertit?! XDD
Entre tots els simuladors que hi ha, hem anat a provar el del joc "Gran Turismo Prologue" de la PS3. Fantàstic el muntatge que tenen allí parat: un seient de cotxe de carreres amb volant, canvi de marxes i pedals! (ahir encara era més impressionant, ja que tenien un simulador amb seient hidràulic que es movia seguint els moviments del cotxe!!).

La cosa ha començat bé, ja que el senyor que atent al públic m'ha deixat entrar a dins a fer fotos mentre el Jesús provava la maquineta. Déu ni do quin control té el nen!! Ho ha fet molt bé!

Ara però..., acaba el Jesús i li toca a la senyoreta. Aix Déu meu..., quin embolic he muntat... Era la primera vegada que ho provava i, de per si, ja no se'm donen massa bé els jocs de simulació de vehicles. Però és igual, jo volia provar-ho. El senyor m'explica com anava tot, quins eren els botons i que no hi havia canvi de marxes automàtic (aquí jo ja he pensat: ja veuràs tu, ja veuràs tu! XDD). D'acord, cap problema, comencem la cursa... I sí, sí..., passió, concentració i diversió (per part meva i segurament per tots aquells que m'estiguessin mirant) tota la que tu vulguis però allò no es podia controlar ni a la de tres. El volant tenia vida pròpia, el fre es passava la vida premut, no hi havia embrague, les marxes canviaven quan volien i, normalment, en sentit contrari del desitjat (si jo volia retenir elles pujaven i viceversa...). Resumint, de sobte sento que el senyor de la parada li diu al Jesús: "cógele el cambio" i jo pensant: "tomaaa, que malament! XDD"

D'aquesta manera hem pogut salvar una mica la cosa (qui diu una mica diu gens, però què s'hi farà XDD) i acabar la partida.

En baixar del simulador el senyor m'ha mirat com volent dir: "por favor, que no tenga coche, que no tenga coche, que peligro por dios!!". Però jo la més feliç del món, home! XDD

Un cop passada l'experiència de la simulació hem anat a jugar a una mena de "para la bola amb manyoples de cuina". Més trampes no hem pogut fer... XDDD

Tercer dia de la Campus!

2008-07-30T20:15:00.002+02:00

Avui ha estat un dia força complet i divertit (això d'anar voltant amunt i avall veient coses, persones..., m'encanta!!).

A continuació, cinc cèntims del que hem fet:

Per fi he vist a l'Actroid_Der2 (podeu veure una fotografia a sota) en funcionament! És realment fantàstic, parla perfectament, i es mou amb una naturalitat força aconseguida!

Ah!, i fixeu-vos en el detall: porta identificació de personatge invitat a la Campus! A aquest pas els robots aviat es faran els amos del món!! XDD

D'altra banda, en la mateixa zona de Campus Futura hem pogut provar diferents jocs i simuladors de realitat augmentada. Fantàstic!!

També hem anat a la zona d'oci per trobar-nos la batalla de Sumo que hi ha a la fotografia!! Quin fart de riure! Ara ja només queda intentar provar els simuladors que hi ha per allí. Han de ser fantàstics!!

Finalment, hem assistit a la presentació d'Spore, el nou videojoc d'EA Games i dels mateixos creadors de les sagues The Sims i SimCity, el qual promet força! :D. Ara ja només queda fer un mostruet per participar en el concurs!

Busca a Wally...

2008-07-30T19:49:00.004+02:00

en la habitación de Enjutoooo!!

Doncs aquí tenim a l'Enjuto Mojamuto, padrí de la XII edició de la Campus Party de València.
Veieu alguna cara coneguda? :P

John Maddog!

2008-07-29T17:56:00.002+02:00

John Hall "Maddog" a la Campus 2008, en la zona de Software Lliure!!

Quina passada!! Acabo de veure al senyor Maddog, director de Linux International, en persona! Ha vingut a presentar un repte de programació consistent en crear dues aplicacions, una web i una per a mòbils utilitzant Android. En premi que s'atorgarà als guanyadors que cada modalitat és un mòbil OpenMoko i un viatge a la seu de Google a Zürich.

El dijous tindrem una altra oportunitat de presenciar al senyor Maddog quan es faci la presentació de les aplicacions participants en el concurs. M'atreviré a preguntar-li: "Mister Maddog, can I take a photo with you, please?" (Senyor Maddog, podria fer-me una foto amb vostè?).

Aquí us deixo una foto de l'entranyable personatge (per més i millors fotos veure la Flickr o el Blog de l'Hèctor ;) ).

Party, party, partyyyy....

2008-07-29T13:14:00.001+02:00

Doncs aquí estem, retransmetent en directe des de la Campus Party 2008.

Ahir va ser l'inici d'una setmana viscuda entre el "frikisme" ocasionat per gust als ordinadors i a la informàtica en general. Un dia llarg , de calor i cues interminables, però al final va pagar la pena :D

Així doncs, podem dir que a les 4:00 passades ja estàvem aposentats en els nostres llocs de batalla, amb les etiquetes anti robatori posades a la pantalla i a la torre i a punt per començar l'atac. Només faltava una cosa, l'electricitat... XDD. No va ser fins a les 5:00 i alguns minuts que van venir uns tècnics electricistes per tal de mirar que passava i detectar que el lladre d'un dels "campusers" de la nostra taula feia un curt-circuit. Tant sols va ser treure aquell lladre i tot perfecte! Aaaahhh, i la gent de l'"staff" (el personal de la Campus) realment és molt simpàtica i agradable!!

Un cop amb corrent elèctrica tant sols quedava obrir l'ordenador i començar la gresca. I així va ser i, el primer a fer, instal·lar el DC++ per a Linux per tal de poder baixar cosetes (he trobat documentals del Titànic!!!!).

D'aquesta manera, entre anades i vingudes a presentacions, visites a la resta de pavellons i zones, partides als jocs, anàlisi del personal per veure què es pot descarregar i tot plegat es passa el temps prou entretingut! :D

En el pròxim post intentaré pujar algunes fotografies interessants (ordinadors increïbles, robots, en Tim Berners-Lee, Enjuto Mojamuto... :P)

I per més informació visiteu la web de la Campus Party 2008 i no us perdeu la galeria de fotografies a Flickr i el Blog de l'Hèctor!

Campus Party 2008

2008-07-27T19:27:00.001+02:00

Demà comença la Campus Party de València '08 i el Jesús, l'Hèctor, el José Antonio (un amic de l'Hèctor) i jo hi anem (ja ho suportaré jo 6 dies tancada allí dins? XDD)

Doncs avui ha estat un dia de preparatius: que si la maleta, menjar, l'ordinador amb peces d'aquí i d'allà (no sabeu les virgueries que s'han de fer quan els cables estan tant ben ordenats i agafats XDD)..., sembla que ens canviem de casa!! No sé pas si hi cabrà tot al cotxe... XDD

Així doncs, res més, tant sols dir que intentaré fer un seguiment de la Campus Party des del meu blog!

Ens veiem a València!!

Quines sortides més bones!

2008-07-26T14:41:00.001+02:00

Aquí tenim una frase que ahir em va deixar amb un pam de nas:

Hi ha vegades que els ulls s'enamoren de les lleganyes

De la Mari , iooooiiii!! XDD

Referent a la notícia de l'ADN del post anterior

2008-07-25T19:11:00.002+02:00

Aquest escrit tan sols és per puntualitzar un petit error que hi ha en l'article de l'ADN que vaig transcriure en el passat post. Segons deixa entendre el diari, els veïns del Camí de Montcada hauran d'entrar a Lleida amb normalitat (per la pujada de l'Arnau com fins ara) i tornar cap a casa passant per l'Avinguda Pinyana. Això és erroni, ja que tant per entrar com per sortir del Camí de Montacada s'ha de passar per l'Avinguda de Pinyana, la qual porta a la rotonda dels "Xalets Blancs" (si s'intenta accedir a Lleida per la pujada de l'Arnau es fa cap a la mateixa rotonda, augmentant, d'aquesta manera, la volta a fer).

D'altra banda, encara sort que s'ha volgut prioritzar l'accès al pàrquing de l'Arnau, perquè si ara s'ha de fer la volta a tota l'illa (abans no calia!), en cas de voler dificultar aquesta entrada potser s'hauria d'anar fins a Alpicat i tornar per darrera...

Ens prenen per tontos i ens ho diuen a la cara!

2008-07-24T15:43:00.008+02:00

En aquest post vull transcriure literalment un article, que presenta avui el Diari ADN, on es parla de la inauguració del pàrquing de l'Arnau i de l'Avinguda Pinyana. Així doncs, passo a citar el text.

Inauguració amb antidisturbis

Protesta en l'estrena del Pàrquing de pagament a l'Arnau
La Paeria diu als veïns de Montcada que s'acostumaran als canvis viaris que els aïllen del centre

Una seixantena de veïns del camí de Montcada es van manifestar ahir per protestar pels canvis viaris provocats per l'obertura al trànsit de l'avinguda de Pinyana, durant la inauguració del pàrquing de pagament de l'Hospital Arnau de Vilanova, que també ha generat queixes d'associacions i veïns de Lleida i dels pobles dels voltants per les tarifes. Els veïns del camí de Montcada, marcats molt de prop pels Mossos, amb qui van tenir més d'una topada, van mostrar la seva indignació amb marxes lentes de tractors per l'avinguda Rovira Roure fins al camí perquè el nou vial els ha deixat sense accés directe des de la ciutat, ja que, a partir d'ara, el camí passa a ser d'una sola direcció (d'entrada a Lleida) per l'única i poderosa raó de facilitar l'entrada al pàrquing. Des de la Paeria, la regidora d'Urbanisme, Marta Camps, va assegurar que "és un problema de costums" i que per als veïns "és molt més fàcil agafar la nova avinguda que té quatre carrils".

Alhora, i amb la protecció dels antidisturbis dels Mossos per evitar els manifestants, la consellera de Salut, Marina Geli, inaugurava, no un equipament sanitari, sinó un aparcament, a més, en concessió per 30 anys a una empresa privada. El pàrquing de l'Arnau compta amb 940 places (170 reservades a la superfície per al personal del centre) i ha costat 11 milions d'euros. Geli va evitar pronunciar-se sobre les tarifes i es va limitar a ressenyar la millora d'imatge que ha suposat l'enjardinament de la nova plaça sobre el pàrquing. El cost d'aparcar una hora a l'Arnau a partir de dilluns que ve serà d'1.72 euros i aparcar-hi tot el dia, 11.70, sense cap consideració amb els veïns de pobles que s'hi hagin de desplaçar amb cotxe per força perquè no hi ha servei d'autobús. Sí que va valorar els preus del pàrquing, el director dels serveis de Salut a Lleida, Sebastià Barranco, que va convidar els que critiquen les tarifes del nou aparcament a usar les 300 noves places d'aparcament lliure que hi ha a l'avinguda de Pinyana.

Ni tant sols sé què dir. És simplement vergonyós. No obstant, ja sabem qui es va fondre les neurones aprovant el projecte i les obres de Pinyana. Senyora Camps, quin concepte de facilitat té vostè? Per què, fins on jo tinc entès, que gairebé et facin sortir de la ciutat per tonar-hi a entrar per alguna de les vies més transitades, fent-te fer una volta enorme per sortir i tornar a casa, no s'ajusta a la idea de facilitat, comoditat...

Pel que fa a la senyora Geli i al senyor Barranco, bons altres també. Els hauria de caure la cara de vergonya! Ja pot haver quedat bé el jardí amb 11 milions d'euros i tots els que s'embutxacaran a partir d'ara. A més a més, benvolgut senyor Sebastià, les 300 places de l'avinguda (em sembla que han engreixat una mica els números) no són cap excusa per fer que el pàrguing d'un dels principals hospitals públics i de la Seguretat Social de Lleida sigui privat. Afortunats seran aquells que no tinguin avis als que els costa molt de caminar, o simplement familiars, que s'han de passar llargues estones i, fins i tot, dies tancats entre les quatre parets del centre mèdic en qüestió. Apujaran les pensions de la gent gran per tal que es puguin permetre pagar l'estacionament, que és una cosa que necessiten per anar al metge? Gràcies, molt amable!

Res més a dir. Ens direu tontos, però siusplau, no ens intenteu enganyar, que no podeu...

Lleida cada cop més lluny

2008-07-23T22:34:00.001+02:00

Ja era d'estranyar que l'Ajuntament de Lleida, encapçalat pel seu Excel·lentíssim (bla, bla, bla) paer, el senyor Àngel Ros, fes les coses com Déu mana. Què en podem esperar dels polítics? Doncs..., la veritat és que moltes coses, no? "Rifales", bons esmorzars, dinars i sopars..., ara però, el que és feina..., doncs això no els hi demanis, i menys si ha d'estar ben feta.

Potser s'hauria de crear un nou concurs: "Míster Polític i Miss Política Pífia!". Hi hauria bufetades per guanyar-lo, perquè pràcticament tots se'l mereixen (per no dir absolutament tots...).

La nova posada de pota de la Paeria és l'Avinguda Pinyana, que connecta Balàfia amb el Camí de Montacada i amb la carretera d'Osca. Tot aniria bé si el projecte que es va aprovar s'hagués restringit a fer el que calia, la nova Avinguda. Però no, no podia ser això..., havien de canviar altres coses per fer que l'accés al centre de la ciutat des del nostre barri fos més complex encara que quan no teníem autobús.

A veure..., en quin cap entra que la carretera (en molt mal estat, per cert) que connecta l'Arnau amb la nostra urbanització ara tant sols sigui d'un únic sentit (necessari per entrar al pàrquing de l'hospital, que sinó ni això...) i l'altre carril s'hagi hagut d'utilitzar com a carril bicicleta? És que l'ajuntament no va expropiar moltes terres per aquestes contrades? És que no hi ha hagut una casa a la qual li han tirat part de la seva balla a terra i desmuntat un bon tros del seu jardí per poder-hi fer encabir la rotonda nova? Per quina regla de tres no es podia ampliar una mica més aquesta via i fer el carril bicicleta al costat de la calçada? I encara més, per què no a sobre de la vorera per tal d'evitar possibles accidents?

Ara doncs, els veïns de Montcada, tant sols tenim tres sortides:

Gualda: vaja..., vas a parar a l'entrada de Lleida per la carretera de Vielha. Quina gràcia..., l'entrada per Ronda amb la plaça Europa al mig... Tot un calvari en hores punta!!
L'Avinguda Pinyana en direcció cap a les afores de Lleida: aquesta també fa gràcia. Enxampes tota l'entrada d'Alpicat a Lleida.
L'Avinguda Pinyana en direcció Balàfia: veus, si ja ho deia jo, altre cop la plaça Europa i tot el caos.

Per si no era suficientment complicat arribar als nostres treballs, universitats... en hores clau quan podíem accedir a Rovira Roure a través de la pujada de l'Arnau, ara sembla que els polítics i arquitectes se'n vulguin riure de nosaltres i tant sols ens donen les opcions més complicades d'accedir al centre urbà. Encara gràcies que ells no es veuen obligats a fer tota la volta que haurem de fer nosaltres a partir d'ara, perquè si ara ja treballen poc (si és que treballen...), aleshores encara ho farien menys.

Mare meva, qui va pensar la distribució urbanística de la zona es devia de fondre les neurones pobre... Quin greu... (to irònic, per qui no se n'hagi adonat)

Però clar..., això no és tot!!
Segons tinc entès, una rotonda serveix per alleugerir el pas dels automòbils en les cruïlles i, d'aquesta manera, estalviar-se l'ús del semàfor, que l'únic que aconsegueix és alentir el moviment.
Doncs això no ho deuen de tenir clar les senyores autoritats perquè han tingut la brillant idea de fer una rotonda amb semàfors que, a més a més, es posen tots vermells i verds alhora. Esperem que no hi hagi gaires accidents, perquè amb les cues que es fan se'n poden ocasionar, i dels grossos!

Així que, ja hi tornem a estar. Ben aïlladets de la resta de la ciutat. Potser és hora que ens comencem a plantejar d'estar aïllats també en temps d'eleccions i, d'aquesta manera, provocar un toc d'alerta entre les butxaques dels que s'assenten a la trona de la Paeria.

Encara sort que amb tot plegat el senyor Pané tindrà carril bicicleta per exercir la seva condició d'ecologista!

Parar compte en l'escriptura

2008-07-20T14:06:00.004+02:00

És una llàstima que la gent no tingui cura de la manera com escriu. Sé que estem en l'era de les telecomunicacions i que el "xq" ha desbancat al "perquè", la "ksa" a la "casa" de tota la vida amb quatre parets i un sostre, el "ia" al "hi ha"... i que l'estil culte de l'autor del poema que comença per "Érase un hombre a una nariz pegada" ha passat de moda.

Aquesta manca de correcció s'agreuja quan l'escrit s'ha fet en la llengua materna (o, si menys no, en la llengua oficial del país) i és públic i/o, fins i tot, oficial i provinent d'una institució.

Saber redactar bé i sense faltes d'ortografia mostra que l'autor/a de les línies cultiva l'art de l'escriptura i respecta als lectors als quals van adreçades, siguin del tipus que siguin.

Segurament no seré la més indicada per posar de manifest la pèrdua, cada cop més significativa i preocupant, dels bons costums en l'art de la comunicació escrita, perquè també faig errors. Però això no treu el fet que sàpiga molt de greu veure textos barroers que arriben a fer mal als ulls i provenen de gent que, suposadament, han cursat uns estudis preparatoris per ocupar llocs de treball en els quals la comunicació amb el públic és molt important i de la qual en depèn, en certa o gran mesura, la imatge que la societat percep de la institució, empresa, organització...

Els diccionaris, els correctors ortogràfics i els llibres no són perillosos, es poden utilitzar!!

Reps trucades telefòniques d'operadores?

2008-07-18T15:46:00.001+02:00

Aquí tens la solució!

En aquest enllaç hi ha tot un seguit de possibles defenses contra els atacs de les senyoretes i senyors, normalment amb accent sud-americà, que truquen a casa teva intentant que compris els seus serveis telefònics: ADSL super-hiper-mega ràpid de la muerte, trucades nacionals, internacionals i a Mart gratuïtes, promocions "Tus 500 mafiosos más queridos" i, com no podia ser d'altra manera, amb un router de regal.

Alguna cosa s'haurà de provar XDD

PC vs Mac

2008-07-13T13:45:00.004+02:00

Doncs què voleu que us hi digui..., jo em quedo amb tots dos robotets!! :D

Imatge extreta de My Confined Space

Mare Nostrum

2008-07-12T15:04:00.001+02:00

Some days ago (the 19th of May) we did an excursion together with the Computation Department of our university (UdL). The reason of this event was to visit the "Mare Nostrum" of BSC (Barcelona Supercomputing Center). Firstly, it was only proposed for the PhD students, as I understood, but the professors announced it to other students so we can take part! :D

So at 10:00 a.m. we were in front of the "UPC's Nord Campus" in order to start the visit to the super computer that IBM mounted in its installations. We did two groups (the fisrt of them was captained by Sisco Solsona and Josep Lluís Lérida and the second one by Sisco Giné and Marga Moltó) and when we took our turn we entered into a chapel turned into a modern building dedicated to the science (I was fascinated by that mixture, the integration is really well done).

The responsible guiding us made a very interesting conference larger than normally because we did not have hurry (the visit take 1 hour and 45 minutes but the typical visits last 45 minutes!!). That way, we could see how the "Mare Nostrum"'s motherboards are (two CPUs dual core 2.3 GHz with 8GB of RAM and 40 GB of local hard disc where there was the O.S. - Suse Linux) and how they are connected to each other (there are 2500 motherboards/PCs!!) with optical fiber (65 km!) and Ethernet 10/100 (they have a set of 64 PCs connected to the outdoors to allow the users making proves). In addition, we had luck and we could see a system controller opened because there was two technician checking the super computer performance. Furthermore, we could also observe the impressive refrigeration system used to get a right temperature inside the space occupied by the "beast".

After visiting the "hardware" we were informed about the activites that uses the parallel computing offered by BSC. The UPC has the right over the use of the 20% of the machine. The other 80% is used by scientific projects dealing with a high variety of themes (medical ones, climate, astronimic...). On the other hand, the super computer is updated every 4 years. A net of super computers has been build with the old "Mare Nostrum"'s hardware pieces between different Spanish universities. This allows to balance the load of the projects taking into acount the number of CPUs needed by each of them.

In the same conference we were explained that they are making proves to decide how the new update has to be done. The researches are studiing the performance of the PS3 motherboard (cell) and if they can work properly connected to eahc other. Some other branches are studiing the computation using graphic cards...

Finishing the visit we saw the statistics of the world super computers. The BSC "Mare Nostrum" is in the 13th place (its a good one!) and in the first position there is a EEUU moster that is impossible to overcome (it would be as making the comparison between The Earth and the Sun)!

Finally, we walked through the museum of old racks (a set of cupboars that seems like fridges and paper containers), some enormous boxes that had nearly no computation capacity!

Once we ended the visit we have some free time in Barcelona until 17:00 p.m. when the bus took us again to Lleida. When we arrived, we went to a conference of "Start-Ups". We could only listen the last 30 minuts but it was very interesting.

Trabber.com was born from a little idea and grew till it became a profitable deal. Oscar Frías told us that the most important is not a great idea but finding a need and making little updates into your program.

To sum up, the day was veru interesting and fascinating. I want to thank your professors the opportunity of join the excursion and the conference of Frías!

Racó accidentat!

2008-07-12T13:44:00.002+02:00

Ahir, com cada divendres d'estiu, la Marina, la Mari, jo i les famílies ens en vam anar al Racó a sopar sense saber, ni de bon tros, la que ens esperava!

Tot va començar com un vespre normal i corrent de berbena, plats per aquí, plats per allà, xerrameca i gresca. Però ben aviat vam veure que la cosa no acabava de rutllar... Hi havia més mosquits que normalment, els arbres perdien moltes fulles i els gots es començaven a omplir d'ONIs ("Objectes No Identificats" - ho sé.., era una broma molt fàcil i molt dolenta..., es demana disculpes XDD). De sobte, els llampecs que havíem vist de ben lluny semblaven estar just a sobre i, vist i no vist, es va aixecar una ventada de mil dimonis! La Marina, Mari i jo vam tapar els plats per tal que no se'ns omplissin d'ONIs i ens vam aixecar d'una revolada per marxar pitant sota cobert. No obstant..., només van aconseguir donar la nota, ja que tothom semblava tant tranquil i se'ns van quedar mirant malament... :(

Però evidentment, nosaltres no fem el ridícul sense un bon motiu... Ens vam haver de tornar a seure, però just acomodar-nos bé va començar a ploure!! I aleshores sí que hi vam ser! Tothom estressat amunt i avall! Cambrers per aquí, cambrers per allà, nosaltres rient descontroladament, els pares intentant-se acabar el sopar d'una queixalada... Un show senyores i senyors... En definitiva, que els cambres ens van preparar una taula sota cobert (sota el porxo) i allí ens vam desplaçar per continuar sopant tant tranquils no sens que abans s'hagués de reconéixer que teníem raó al dir que havíem d'arrasserar-nos XDD.

Poc a poc, més comensals van acabar traslladant les seves taules sota el porxo intentant que no es notés que en un principi s'havien rigut de nosaltres i ara ens havien de copiar XDD.

Ara però, això no era tot!!! La cosa semblava controlada quan sobtadament.... (so de tambors de rerafons) doncs patam!!! se'n va anar la llum!!! Sort que el pare de la Mari portava una llanterna al cotxe i la va anar a buscar i, posant-la sota l'ampolla de gasosa, vam fer una làmpada que otorgava un ambient intimista. Així doncs, mentre la resta del restaurant restava a les fosques nosaltres tant traquils anàvem menjant (uns quants es van apropar a veure quina mena de farolet era aquell que teníem! XDD).

Va tornar la llum, però quan tothom semblava confiat..., patam!!! Va tornar a marxar!!
Un show, un show. Una nit fantàstica, la veritat..., sobretot per poder sopar veient com els llampecs espeteguen pel cel just davant teu! Genial!!

Ahhh, i després, quan la normalitat per fi es va recuperar, va tocar fer una ruta per París per la Marina, que se n'hi va del 21 al 29 de Juliol (però quina envejaaaaaaa!!, quins recòrds..... "Oh mon amour, mon Paris!!")

P.D.: Com es veu en el comentari de l'Ebi, és veritat!! La Marina es menjava les croquetes a la llum del seu mòbil abans de tenir la làmpada improvitzada!! Quin fart de riure! XDD

Un pas més

2008-07-08T00:11:00.003+02:00

Déu ni do quins dies més moguts estem tenint!

El dia 26 les Orles de la primera promoció del Màster (2006-2008). Mira que anàvem tots ben guapos i guapes!! Ara però, la festa va acabar passada per aigua a causa d'una d'aquelles tempestes d'estiu que tant m'agraden a mi (tot i que prefereixo que m'enxampin sota cobert... XDD).

El dia 30 vam presentar el nostre TFM!! Sí, sí, ja som Màsters en Enginyeria del Programari Lliure!! Va ser un dia mogut anant amunt i avall per tal d'anar a buscar als professors a l'estació i tornar-los a portar (això de l'AVE és un gran encert XD), però va pagar la pena! :D

El dia 3 cap a Barcelona a parlar de la feina que hem de fer durant l'estiu i, a la tarda, a donar tombs per la ciutat a la recerca d'un "ES LLOGA" o d'aquell barri que ens robi el cor als 4 mosqueters que volem viure junts.

Pel que fa a la resta de dies..., un no parar amunt i avall arreglant els papers de la secretaria per tal de tramitar el títol universitari i enllestir la paperassa necessària per tal de fer els preparatius de la matrícula al doctorat.

Ara sembla que ja està tot arreglat, tant sols queda deixar enllestit el PC per tal de poder-li donar canya altre cop. Ubuntu "Hardy Heron", ja vinc!!!

Busquem pis a Barcelona

2008-06-03T15:58:00.001+02:00

D'aquí a poc temps, 4 amics estudiants iniciarem l'aventura de viure junts a Barcelona compartint allotjament. Per a dos de nosaltres serà una experiència nova: ciutat nova, convivència nova, situació nova... Ara però, em sembla que serà la mar d'enriquidor i, evidentment, divertit! :D

És per aquesta raó per la qual busquem pis a la ciutat comtal. I, evidentment, no busquem un pis qualsevol, sinó el "Nostre", aquell que satisfà les nostres necessitats i desitjos. Així doncs, el pis que compartirem volem que tingui aquestes característiques:

És gran, espaiós i molt lluminós.
Té quatre habitacions dobles grans i amples.
Té dos banys complerts.
La cuina i el menjador són espaiosos.
Totes les estances són exteriors (les 4 habitacions tenen finestres o balconades que donen a fora, els banys tenen les seves respectives finestres i, evidentment, la cuina i el menjador tenen bons finestrals).
No està moblat.
És una primera o segona planta amb ascensor (molt important!).
Té un jardí amb piscina comunitària.
Està situat aprop de la universitat (o zona universitària), en un bon barri (s'entén com a bon barri aquell que és tranquil amb veïns afables i amb els serveis necessaris).
Està ben comunicat (té sortides de metro i parades de transport públic a la vora).
Els llogaters són molt amables i agradables, de tal manera que podem mantenir una bona relació amb ells.
El lloguer és d'entre 900 i 1000€ al mes.
El dipòsit inicial, en cas d'haver-n'hi, no sobrepassa els 1000€.

Piset, aquí venen els teus habitants!!!

Mare Nostrum

2008-05-21T13:19:00.001+02:00

Dilluns passat, dia 19 de Maig, vam fer una excursió amb el departament de computació de la UdL per tal de veure el "Mare Nostrum" del BSC (Barcelona Supercomputing Center). En un principi tant sols estava programada pels estudiants de doctorat, segons tinc entès, ara però, els professors van estendre la notícia entre els estudiants del màster i la superior (no sé si hi havia gent d'alguna altra titulació) i ens hi vam poder apuntar! :D

Així doncs, a les 10:00 del matí ja estàvem davant del Campus Nord de la UPC per tal d'iniciar la visita al super ordinador que IBM va muntar en les seves instal·lacions. Vam fer dos grups (un encapçalat per en Sisco Solsona i en Josep Lluís Lérida i l'altre per en Sisco Giné i la Marga Moltó) i quan va tocar el torn al nostre vam endinsar-nos dins d'una capella convertida en un modern edifici dedicat a la ciència (la barreja em va agradar molt, la integració estava molt ben feta).

Ens va atendre un responsable de les instal·lacions que ens va fer una xerrada molt interessant i més llarga del normal gràcies al fet que érem el segon grup i no teníem pressa per sortir d'allí (ens hi vam estar 1 hora i 45 minuts, quan les visites típiques són de 45 minuts!!). D'aquesta manera vam poder veure un per un com són les plaques base (dos processadors dual core a 2.3 GHz amb 8GB de RAM i 40GB de disc dur local on s'hi manté gravat el S.O. - Suse Linux -) que constitueixen el "Mare Nostrum" (en total hi ha uns 2500 ordinadors/plaques) i com s'intercomuniquen entre elles mitjançant fibra òptica (65 km en total!!) i Ethernet 10/100 (a més a més, tenen un conjunt d'ordinadors connectats a l'exterior per permetre als usuaris realitzar proves. Si no recordo malament, eren 64 màquines). A més a més, vam tenir la sort de veure un monitoritzador del sistema obert, ja que hi havia dos tècnics fent alguna comprovació de funcionament. D'altra banda, també vam poder observar el gran sistema de refrigeració que hi ha muntat per tal de mantenir una temperatura assequible dins de l'espai ocupat per la "bèstia informàtica".

Després de la visita al "hardware" ens van informar de les activitats a les quals es reservava l'ús de la computació en paral·lel que ofereix el BSC. D'aquesta manera vam poder saber que un 20% de l'ús de la màquina està a disposició de la pròpia UPC mentre que el 80% restant s'ofereix a projectes científics que tracten temes diversos tals com assumptes mèdics, climàtics, astronòmics, disseny industrial... D'altra banda, també se'ns va informar que cada 4 anys (si no recordo malament les dades) es va actualitzant la super computadora, de manera que amb les peces antigues s'ha creat tota una xarxa de super-ordinadors entre les diferents universitats espanyoles. D'aquesta manera es pot balancejar la carrega dels projectes que s'han de dur a terme segons el nombre de CPUs que necessiten.

En aquesta mateixa xerrada també ens van explicar que s'estan fent proves per tal de veure com es pot realitzar la següent actualització. Ara mateix, les investigacions que es duen a terme es dediquen a estudiar el rendiment que es podria obtenir amb la placa de la PS3 (cell) i si aquestes funcionen bé treballant intercomunicades. A més a més, també hi ha alguns projectes que estudien la viabilitat del còmput utilitzant targetes gràfiques...

En acabar ens van ensenyar les estadístiques dels supercomputados mundials i vam poder veure que el BSC "Mare Nostrum" es troba en el 13è lloc (no està gens malament!) i que la primera posició es troba ocupada per un mostre dels EEUU que, al meu parer, és impossible que algú altre pugui superar (seria com comparar la mida d'un planeta com la Terra amb una estrella com el Sol)!

Finalment, ens van ensenyar el museu amb els racks antics (un conjunt d'armaris que més que racks semblaven neveres i contenidors de paper de tant grossos com eren XD), unes caixes molt grans per a unes capacitats ínfimes en comparació amb el que existeix en l'actualitat.

Un cop vam sortir de la visita vam tenir estona lliure per Barcelona fins que a les 17:00 ens va recollir l'autocar per dur-nos altre cop cap a Lleida on, en arribar, ens en vam anar de pressa i corrents a una conferència sobre com fer Start-Ups. Només vam poder enxampar l'última 1/2 hora, però va ser força interessant. És molt d'agrair que tant els nostres professors portin a conferenciants que comparteixen les seves experiències amb nosaltres i, fins i tot, ens aconsellen! D'aquesta manera, se'ns va explicar com Trabber.com va néixer d'una petita idea i va anar creixent a poc a poc fins a fer-se rentable. A més a més, el senyor Oscar Frías ens va comentar que el més important no és tenir la gran idea, sinó simplement una idea i posar-se a implementar-la. Ni tant sols cal que sigui única/original, el més important és trobar una necessitat i anar fent increments graduals de la funcionalitat i posar al mercat coses que funcionin per tal que la gent les utilitzi i escampi la notícia. D'altra banda, també ens va comentar que ell recomanaria constituir l'empresa un cop ja s'obtenen beneficis.

En resum, la jornada va ser molt interessant i em va agradar molt poder veure el Mare Nostrum i assabentar-me de com funciona la seva gestió! També és d'agrair que ens permetessin unir-nos a l'excursió tot i no pertànyer al grup d'investigació!

Records

2008-05-08T16:07:00.002+02:00

Mirant el blog del Jesús, "Sigue Fingiendo", m'he topat amb l'entrada que porta per títol "Pacha Lleida".
Quins records i quin fart de riure! Si és que quan s'escriu bé, s'escriu bé, home!
I déu ni do com em va tocar la moral, pel comentari que he vist que vaig posar XDD.

El circulo mágico

2008-05-07T14:10:00.004+02:00

Un nou títol de la Katherine Neville per la categoria de "lectures" d'aquest blog!
La sinopsi de la contraportada ens deixa el següent comentari:

Ariel recibe en herencia unos viejos manuscritos que encierran un impotante secreto relacionado con los objetos sagrados de las tribus de Israel. Quien consiga descifrarlos será depositario de una sabiduría capaz de encontrar el origen de los mitos, las creencias y los símboos de todas las grandes culturas de la historia, y descifrará las claves para la interpretación del futuro. Tan pronto como recibe ese valioso legado, Ariel se convierte en el objetivo de todos aquellos que codician su poder. Para salvar su vida debe huir en busca del origen y significado de los manuscritos, pero las pistas con las que se encuentra parecen alejarla cada vez más del centro: las runas teutónicas, los mitos griegos, las Sagradas Escrituras y la sabiduría de los indios americanos giran en un círculo vicioso.

Al meu parer, "El circulo mágico" es tracta d'un molt bon llibre. No obstant, ha tingut la petita desgràcia de caure en les meves mans un temps després d'haver llegit "El Ocho". Això ha causat les inevitables comparacions entre ambdós llibres, la qual ha acabat en una clara victòria de la "masterpiece" (obra mestra) de Neville.
Tot i tractar-se d'un llibre entretingut i molt interessant, "El circulo mágico" peca, al meu parer, d'excessives citacions mitològiques (des de la cultura pre-cristiana, passant pels romans, celtes, germans..., fins a l'actualitat) i històriques amb molt poca explicació. És a dir, tracta punts de la història molt interessants però no els acaba de contextualitzar dins del llibre. En la narració es deixen anar moltes pistes però mai s'acaben d'encaixar bé per tal que el lector es pugui fer una idea completa de l'entramat que s'amaga dins d'aquest "cercle màgic" que indica el títol.
A més a més, tot plegat ho barreja amb unes relacions familiars de la protagonista (Ariel) molt enrevessades que fan que el lector perdi una mica el nord.

Ara però, tot i necessitar ser un bon coneixedor de totes les mitologies que han existit al llarg dels anys per entendre una mica de què va tot plegat, el llibre és fantàstic. Tal i com passa en "El Ocho", l'autora cita a molts grans autors i/o autoritats del passat per tal d'iniciar cada capítol de la història. A més a més, la seva capacitat d'entrellaçar el passat i el present és meravellosa! D'aquesta manera, en determinats fragments del llibre ens trobem a "l'Últim Sopar" de Jesús i en èpoques posteriors a la seva mort, mentre que en altres llocs estem davant de Hitler i, finalment, amb la protagonista i la seva família en la dècada dels 90.

Un llibre del qual, tot i no superar les meves expectatives després d'haver llegit "El Ocho", en recomano la lectura perquè realment és molt agradable de llegir, ràpid i àgil.

P.D.: ara tant sols queda llegir "Un risc calculat" per tal de poder completar la bibliografia d'aquesta genial autora.

Ens falta aigua?

2008-04-13T14:14:00.002+02:00

No em crec que hagem de patir restriccions d'aigua ni que els pantans estiguin sota mínims.
Al meu parer tenim aigua en abundància! Qui parla de sequera? Què hi tenim al cap per parlar de problemes amb l'aigua després d'uns 18 mesos amb poquíssima pluja? Ens devem haver trastocat..., perquè si no és així no entenc per què l'ajuntament permet que es passi a netejar (regar) els carrers quan està plovent o fa unes hores que ho ha fet!

Que em perdonin els nostres polítics, però no tenen dos dits de front. En quin cap entra que ens estiguem plantejant restriccions amb aquest be tant important, mesures que impliquen un trasbassament del Segre, comprar dosificadors d'aigua per les aixetes... quan en les grans ciutats, de les quals no diré el nom (Barcelona, ai!, se m'ha escapat), hi ha fuites de milers de litres pel mal estat de les canonades o perquè no es volen aturar les fonts..., mentre en que en altres de no tant grans (Lleida! serà possible, se m'ha tornat a escapar el nom... ¬¬) la Paeria no és capaç d'entendre que l'aigua de la pluja és prou bona com per netejar i desinfectar els carrers per si sola. No fa falta que passi un camió cisterna amb els conseqüents litres i litres del líquid inòcul per regar sobre mullat. Si senyor paer, no cal. Sé que fa un gran esforç, però resulta que és en va. Si fos pluja bruta, d'aquella que arrossega terra, encara tindria alguna excusa per justificar-ho, però és que..., senyors polítics..., per si no se n'han adonat, és aigua completament néta. Justament aquella per la qual fa dies que mirem al cel i estem atents al temps de TV3 per saber si ens caurà com diners caiguts del cel.

Au vinga..., una mica de sentit comú! Amb quina cara ens diran després que hi ha restriccions, que la població hem de fer un esforç, bla, bla, bla... Si els primers en no complir res del que diuen (això hauria d'estar comprès en el diccionari: Polític: persona que promet molt, s'embutxaca els diners, no fa res i, a sobre, no té sentit comú) són els dirigents!

Què hi farem..., simplement vergonyós!
Una ciutadana.

Baby can I hold you?

2008-03-04T14:04:00.004+02:00

El títol d'aquest post fa referència a una de les meves cançons preferides d'una gran artista que sembla poc coneguda per aquestes contrades. Parlo de la Tracy Chapman, una cantautora americana amb una veu negra preciosa. Tots els seus àlbums són fantàstics i les seves lletres fabuloses i plenes de contingut.
La seva música és tant maca que és adient tant per aquells dies decaiguts amb pluja i grisos com aquells plens de vitalitat i amb un sol que enamora!

En aquest cas, la cançó parla de com de difícil pot arribar a ser endebades que surtin aquelles paraules que realment sentim i com, per no sortir, molts cops ens deixem perdre oportunitats.

Simplement, preciosa! :D

Us deixo aquí un vídeo de Youtube d'un dels concerts de la Tracy i, si us agrada, no dubteu a escoltar els seus discs, no tenen cap pèrdua.

Conferència "Life of a Zoogler"

2008-02-28T13:15:00.003+02:00

Ahir, en José A. Ortega Ruiz va estar a la UdL per tal de fer una xerrada sobre com un Zoogler* com ell viu. Va ser una conferència molt entretinguda i informal en el sentit que el senyor Ortega es va mostrar sempre molt proper i va explicar diverses anècdotes.

La veritat és que Google és una empresa increïble: hi ha rascaculs i els tubs dels bombers per baixar al restaurant!! O.O
XDD
Fora bromes, és una empresa engrescada en molts projectes amb un nivell de creixement imparable on sembla haver-hi molt bon ambient entre els companys de feina. A més a més, tal i com va dir en José, el fet que els mateixos fundadors (Sergei i Larry) hagin continuat al capdavant de Google ha fet que els treballadors tinguin un benestar, al meu parer, estrany de trobar en altres companyies. Només posar l'exemple que el 20% del temps de treball en l'empresa i, per tant, del seu sou, va destinat a la realització de projectes propis. Així doncs, mentre un googler està dins de l'equip de desenvolupament de GoogleMaps pot estar desenvolupant un software que faci funcionar un petit robotet que serveixi per vigilar les cases quan els amos no hi són, per posar un exemple.

Entre altres característiques que ens va poder explicar ens va citar**:

Horaris flexibles.
10% de les tasques realitzades a Google formen part de projectes d'investigació i, a més a més, hi ha una forta col·laboració amb universitats.
Es valora molt la iniciativa i l'empenta personal.
Els problemes, un cop dins, són molt grossos XDD.
L'horari de treball del senyor Ortega era d'entre 9 i 10 hores diàries.
Google no només és una companyia informàtica, sinó que també està involucrada en aspectes socials de moltíssima importància.
Hi ha molts molts ordinadors (subjectats amb "velcro" XDD) i algun que altre incendi.

El resum de la conferència...
Doncs realment molt agradable. A més a més, vaig sortir amb ganes de provar un internship. Ara però..., també em van assaltar diversos sentiments:

Primer una mena de por, perquè allí dins han de ser tots un cracks increïbles només per la capacitat que han tingut per enginyar tot el funcionament de Google com a indexador de documents d'internet. A més a més, vas a les pàgines de les seus de Google i realment veus que busquen gent molt bona i molt entregada i competent (fan entrevistes per telèfon de 30 - 40 minuts..., quin pànic!! XDD)
Es veu tanta passió i tant punt de "frikisme" que em veig a hores lluny de tot aquest món.

* La paraula Zoogler prové de Zürich + Googler (treballador de Google).
** Algunes d'elles són anècdotes que ens va explicar el senyor Ortega amb clau d'humor.

Dori "Brum, Brum"!!

2008-02-26T11:06:00.005+02:00

Felicitats guapíssimaaa!!
Ja et tenim motoritzadaaaa!! ^^
Ara, toca que ens portis al billar, eh? Per celebrar aquest carnet de conduir, sí, sí, sííí!!!
Ahhhh, i també s'haurà d'escoltar el CD que et vas fer pel cotxe, sonant a totes hores i amb les finestres baixades, com en aquell anunci on treuen la mà a l'estil "zum zum, zum zum...." XDD

P.D.: La imatge no és que sigui molt agraciada, però és que no estava enlloc...
L'he hagut d'agafar d'un video de Youtube XD

"Dividir entre buenos y malos es una actitud infantil"

2008-02-22T15:10:00.003+02:00

Hi ha cops que et trobes gent amb personalitats aclaparadores.
Em refereixo al Padre Manel, un sacerdot que no conec però del qual he llegit una entrevista a "El Periódico" que la Sara, una amiga, ha reproduït aquí.

No sé si el senyor Benet XVI haurà estat a l'infern o al purgatori, però potser a ell i a tota la cúria romana els convindria estar una temporada entre el poble...

MilanasWSClient!

2008-02-22T14:24:00.002+02:00

MilanasWSClient is a desktop Java application, done in ESOF III subject (software engineering), that works with the web services of Amazon. By de moment, the implemented functionalities are:

Look for books and music in the catalog of Amazon.
Look up for an specific book or music CD using its ASIN (identification code of Amazon).
Buy the wished products (books or music). However, this functionality is only available for "Linux + Firefox".

There are some aspects that would have to be improved as, for example:

Creation of "Previous" and "Next" buttons in the search of books and music so the Amazon requests will not paralize (remember that the Amazon's web services only allow one request/second for each IP!).
Translate the user interface into other languages (the application is prepared to be internationalized).
Make the buying functionality available for other O.S and browsers.
Add other functionalities (serach for lists, searh users or vendors...).

Finally, the compiled version and the source code of the application are available at SourceForge under the name MilanasWSClient.

MilanasWSClient!

2008-02-22T12:07:00.006+02:00

MilanasWSClient es tracta d'una aplicació d'escriptori feta en Java, per l'assignatura d'ESOFT III, que permet accedir als serveis web d'Amazon. De moment, les funcionalitats que hi ha implementades són les següents:

Cerca de llibres i música en catàleg d'Amazon.
Cerca d'un llibre o d'un CD de música en concret a partir del seu ASIN (codi d'identificació d'Amazon).
Compra dels articles (llibres i/o música) desitjats. No obstant, aquesta funcionalitat només està disponible per la combinació "Linux + Firefox".

Hi ha aspectes que s'haurien de millorar, tals com:

Creació dels botons "Endavant" i "Enrere" en les cerques de llibres i música a l'engròs. D'aquesta manera quedaria tot plegat més resumit i les peticions a Amazon no quedarien col·lapsades (els serveis web d'aquesta llibreria tant sols permeten una petició per segon per IP!).
Traducció a altres llenguatges (ja està preparat per a ser internacionalitzat).
Ampliar la funcionalitat de compra a altres S.O i per a altres navegadors.
Ampliar les funcionalitats en general (per exemple, cerca de llistes, cerca d'usuaris i venedors...).

D'altra banda, anunciar que aquesta aplicació està disponible en versió compilada i en codi font a SourceForge sota el nom MilanasWSClient, per tots aquells als que us pugui interessar.

Teacher, teacher!!

2008-02-20T18:56:00.002+02:00

Ualaaaa!! :D
Que farem de professors a la UdL!
Qui havia de dir que podria dir això: impartiré, conjuntament amb el Jesús, l'assignatura de primer curs d'Informàtica de Gestió i de Sistemes "Àlgebra, docència repetida"!
Bufff, és tot un honor poder-ho fer, sobretot sabent que després d'això arribarà un doctorat i, espero, un treball en alguna univertitat.

Així doncs, avui a les 9:00 del matí m'he encaminat cap al Rectorat per tal de signar el que ha estat el meu primer contracte! I després d'uns quants embolics amb la paperassa (com no podia ser d'altra manera XDD), he signat quatre papers que m'acreditaven per tal de realitzar les tasques de professora substituta. Quina il·lusió!! :D

Ara però, ahir a la nit ho estava pensat...: començarem a cotitzar a la Seguretat Social per tal de fer-nos un raconet per a la nostra jubilació. Ens fem grans!!!!! Ja veig els meus dies amb viatges de la INSERSO!! XDDDD

Fora bromes, que és molt emocionant poder realitzar un treball com aquest i més tenint en compte que és una assignatura de matemàtiques, amb el que a mi m'agraden!! :D

Temps junts

2008-02-16T13:59:00.002+02:00

El meu pare, tot i estar cansat, s'està fins a les 12 de la nit xerrant amb mi. Preferim això a obrir la televisió i quedar tots dos embadocats mirant qualsevol programa sense interès.

El que pensem se'ns és donat

2008-02-15T14:50:00.005+02:00

Us heu fixat mai en què, com més pensem que no volem una cosa més en tenim?
Per exemple, una persona amb sobre-pés pensa: "No vull estar grassa" i què passa? Doncs, o encara s'engreixa més o, per molts esforços que faci, no aconsegueix aprimar-se com ella voldria.
Un altre exemple: imagineu que aneu amb el temps just i heu d'agafar el cotxe per anar a fer una visita molt important on ser puntuals és vital. Esteu nerviosos i penseu: "Ondia, en aquesta hora serà impossible trobar un lloc per estacionar!!". I què passa? Doncs justament el que heu pensat, que no hi ha llocs i heu de donar tombs i més tombs per poder deixar el cotxe, amb la qual cosa feu tard.
Amb les notícies passa més: "I ha hagut un accident d'avió". Durant els dies següents només surten catàstrofes aèries.
Des que va començar la violència de gènère, quants dies han passat que no s'hagi escoltat per qualsevol telenotícies una desgràcia d'aquest tipus?

Reflexionant..., per què som tant addictes a les males notícies? Als pensaments dolents? A tot allò que ens fa patir? (ai, que estic gras i no em puc aprimar; ai que a aquella persona l'han atropellat i potser demà sóc jo l'estirada a terra...). I per què ens passa per alt tot allò bo que succeeix al nostre voltant?
Per què no gaudim d'aquella amanida que ens ha sortit tant bona aquest migdia i patim perquè no sabem fer la carn del segon plat? Per què no fem d'aquell jove que ha ajudat a l'avi a creuar el carrer una notícia? Per què ens fixem en què el nostre pes és excessiu i no veiem els grams que hem perdut durant la setmana, senyal que ens estem aprimant? Per què fem tant d'esforç en recalcar les coses dolentes i no les que realment importen, les bones.
De la mateixa manera que les coses dolentes atreuen més coses dolentes (el millor exemple, com ja he dit abans, els telenotícies), les bones només atreuen més coses bones. I no només això, aquestes coses bones ens fan sentir a gust, tranquils, serens... tot al contrari del malestar provocat pels entrebancs.

D'ara en endavant m'he proposat intentar escriure sobre les coses meravelloses que passin en el meu entorn i, el que suposa més esforç, pensar en coses positives i gaudir d'aquests pensaments i del que atreuen.
Per poca cosa que semblin, encara que tothom estigui entestat en no donar-los importància, jo sí que els en dono, per tant, m'agradaria encetar un altra categoria en aquest blog: "notícies reals", on citaré petites o grans frases sobre aconteixements que visqui, detalls que em faci vibrar i notícies de les "importants". I, per començar-lo, una línia.

Avui, la meva mare m'ha despertat amb un petó. Moltes gràcies! :D

Sóc Cristiana

2008-02-05T11:01:00.000+02:00

Sí, sóc cristiana, però una cristiana que renega de l'Església actual, tant dels seus mètodes com de la seva doctrina. Una Església que va perdre la seva essència poc després de néixer, entre l'època romana i l'edat mitjana, quan les primeres comunitats que vivien el missatge inicial del cristianisme van començar a organitzar-se i el patiment, martiri i sofriment van passar a ser valorats com a bons.
Aquesta Església "Santa, Catòlica i Apostòlica" que avui tenim, nascuda d'un missatge bo, es va transformar en un centre de corrupció en el moment en què va voler controlar la gent mitjançant la por, el pecat, la veneració del sofriment i l'emmascarament del missatge base mitjançant les seves doctrines.
Tot plegat a contribuït a assentar la institució religiosa al costat de les institucions polítiques (encara que ens neguin l'evidència) i hem arribat a l'actualitat, on l'Església (espanyola i de Roma) es creuen en el dret d'intervenir en uns comissis electorals i intentar manipular els vots de la gent (que estrany..., em pensava que va ser el mateix Para de Roma qui va dir que la ciència era dolenta perquè manipulava a la gent... Ho devia entendre malament...). Una actualitat on aquesta institució està creant tensions en la societat i està contribuint a les disputes, baralles i fanatisme (per sort, hi ha excepcions, tals com el bisbe de Girona i l'abat de Montserrat, que es desmarquen de tota aquesta farsa).
Ara però..., val a dir que l'Església té aquest poder de manipulació únicament perquè nosaltres i els medis de comunicació li donem. Són aquest medis, clàssic o novedosos (internet) els que no paren d'emetre notícies sobre el que han dit, el que faran... i som nosaltres els que ens ho mirem/llegim i ens escalfem la sang. Som nosaltres qui fem propaganda de l'Església; sense aquesta atenció que li estem atorgant no tindria tant de poder.
Sé que amb aquesta entrada al meu blog no faig res més que donar més cova al tema. No obstant, tot plegat era tant sols per dir que no contribuiré més a augmentar el poder d'aquesta institució. Que diguin missa (mai més ben dit), que es desesperin, que discriminin, que manipulin... Per mi com si no hi fossin.

Sóc cristiana sí, però no tonta. Per sort, l'Església no pot vendre la moto a tothom i no ens pot fer veure amb ulls de ruc.
Sóc una cristiana que creu en la ciència i que diu sí als matrimonis homosexuals, sí a les adopcions per part de qualsevol persona (sigui quina sigui la seva sexualitat), sí a l'ensenyament de totes les religions a l'escola des d'un punt de vista històric i cultural però no a l'adoctrinament dels nens i nenes per part d'aquesta institució... i NO a la manipulació/fanatisme doctrinal i eclesiàstic.

Nvidia GeForce 7600 GT

2008-01-12T14:34:00.000+02:00

I finally installed a new graphic card in my desktop PC! :D
I have just connected my Nvidia GeForce 7600 GT this morning and now it's working perfectly! Ubuntu recognized it at first time it was been opened and now I have:

OpenGL version: 2.1.0 NVIDIA
OpenGL renderer: GeForce 7600 GT/AGP/SSE2
Direct Rendering

It's all so beautiful!! :D

Nvidia GeForce 7600 GT

2008-01-12T14:07:00.000+02:00

Ja tinc el meu ordinador de sobretaula novet novet! :D
Bé, qui diu "novet, novet" diu amb una targeta gràfica nova i més potent! :D
Avui mateix m'he instal·lat l'Nvidia GeForce 7600 GT que feia tants dies que tenia sobre la taula (sembla mentida que ho hagi fet!! XD). De passada també he netejat una mica l'ordinador de pols que, la veritat, me n'esperava trobar més, però encara estava bé per ser que fa 5 anys que el tinc i només l'havia obert una vegada i sense netejar-lo.
Un cop instal·lada, obro el meu Ubuntu i "patam!", me l'ha agafat immediatament:

OpenGL version: 2.1.0 NVIDIA
OpenGL renderer: GeForce 7600 GT/AGP/SSE2
Direct Rendering

Tot ben bonic! :D
Ara ja està tot preparat per començar el TFM!!

Una mica de tot...?

2008-01-11T21:14:00.000+02:00

Fa dies que tinc ganes d'escriure una altra entrada i no sé pas de què...
No serà per manca de temes, però potser sí d'inspiració (es veu que només en tinc quan me'n vaig a dormir, que començo a donar voltes i faig grans escrits filosòfics que només m'ajuden a adormir-me tard, perquè l'endemà al matí ja no me'n recordo...).

Ara que ja he acabat gairebé totes les pràctiques:

DASW: pràctiques de la primera part de l'assignatura (J5EE) acabades i entregades. Tant sols queda entregar la de PHP.
ESOFT: totes dues pràctiques acabades i presentades i, de la segona, n'estic especialment contenta tot i que no sigui la gran meravella.
Solucions: totes dues també presentades.
Seguretat: examen i presentació finalitzats i, la veritat, gaudint força!
Aspectes Legals: entregat el document avaluador.
CAP: des d'abans de Nadal que, per fi, me'l vaig treure de sobre i vaig presentar la memòria i totes les activitats.

Doncs ara, tot es veurà focalitzat en un punt bàsic, el TFM (Treball Final de Màster) que, conjuntament amb el Jesús, fem en col·laboració UdL - UPC i que serà basat en gràfics. Porta per títol "Visualització de grans escenes urbanes amb una jerarquia d'impostors en relleu" i, a trets generals, es tracta de fer una visualització de Barcelona que permeti, a més a més, fer zoom de determinades zones i/o edificis.
Tenim uns 6 mesos per fer-lo. La feina és molta i, personalment, gairebé no tinc la més mínima idea sobre informàtica gràfica. No obstant, crec que es pot fer tranquil·lament i ben fet. Tinc la sensació que sortirà una cosa de la qual en podrem estar orgullosos (tant debò sigui així! :D)

D'altra banda, durant aquest temps també em dedicaré a estudiar pel meu compte anglès. Pels exàmens que he fet i superat la gent diria que tinc un bon nivell i bé, em defenso, però no és per tirar coets. Em falla molt vocabulari i, a causa d'un parell d'anys sense gairebé tocar l'idioma, ja em comença a fallar, i força, la gramàtica. Així doncs, ahir mateix em vaig anar a comprar els llibres "Grammar in Use" i "Vocabulary in Use" i un diccionari anglès (no bilingüe, no, únicament anglès) a l'EOI per tal de poder-m'hi posar. Ara tant sols queda fer l'horari i baixar algunes pel·lícules en anglès (Patch Adams en procés de descàrrega :D).

Finalment, el tema humà i més agradable de tots! Veure els amics, la parella (tot i que potser acabarà fart de mi, treballant junts XDD*), sortir amb ma mare (que no em passi res... XDD).... Ja tinc aparaulats dos berenars!! Quines ganes!!

I finalment, arribat ja el Juny/Juliol i, amb sort, amb el títol de Postgraduada en Programari Lliure (no sé pas quin nom tindrà el nostre títol) sota la mà, cap a Barcelona a buscar pis per iniciar el doctorat el curs vinent. Si no m'agafa un "patatús" amb tota aquest vaivé és que sóc immortal!! XD

* No ho crec pas :P

Yoshi plush!

2008-01-10T17:07:00.000+02:00

Doncs sí, aquesta cucada és un detallet, com ell en diu, del Jesús.

Ens n'ha comprat un a la Dori i un a mi en aquesta botiga, que té coses molt boniques!.

Però que "mono" que és!!!! Irressistible!! :D

Ja som de Lleida!!

2008-01-02T18:15:00.000+02:00

Senyores i senyors, Ladies and Gentelmen, amb el nou any 2008 el meu barri entra a formar part completament de Lleida!!
Fins fa ben poc tant la meva zona com els seus voltants només comptàvem pel senyor Alcalde per comptabilitzar impostos. Com tots bons ciutadans pagàvem tot el que marca la llei, però un dels impostos era "obligatori": l'impost de circulació. I això era així perquè fins el dia 19 de Desembre de 2007 la zona de Vila Montcada i entorns no tenia servei d'autobusos. El molt bon senyor Ros ens tenia deixats de la mà de Déu, a tots nosaltres i, sobretot, a tots els avis que viuen per aquí i pels quals és força difícil pujar la costa de l'Arnau de Vilanova, amb la qual cosa depenien totalment dels seus cotxers o dels seus familiars.

Però ara ja està, han posat el Tanatori i ja tenim Autobús, concretament el número 17!
Si les coses es fessin com s'han de fer en el moment que s'han de fer, a mi, ni tant sols m'hauria fet falta treure'm el carnet de conduir, ja que podria haver agafat el bus a la cantonada del carrer de casa i m'hauria deixat a l'inici del carrer de les universitats de Cappont. Llàstima que ara ja hagi acabat les classes...

No obstant, donar les gràcies al nostre molt estimadíssim Alcalde per recordar-se que, tot i que les enquestes indiquin que els vots massius al seu partit venen d'altres barris, també hi ha altres ciutadans que, de tant en tant, necessiten serveis bàsics.
Ja pot estar content senyor Ros, ara ja podrà criticar-nos que no estiguem conscienciats amb el medi ambient quan no agafem el bus i, a més a més, serà una crítica amb fonament, cosa que fins ara era impossible!

P.D.: Per si hi ha algú que no se n'ha adonat: llegir en to irònic :P

Gattaca

2007-12-29T13:40:00.000+02:00

Ahir a la nit em vaig quedar a la televisió mirant la pel·lícula Gattaca. Ja l'havia vist un parell de vegades (un cop en anglès i l'altre en castellà), però tant hi fa, em continua enganxant com si no l'hagués vist mai.
És una pel·lícula futurista però amb estètica del mitjans del segle XX que li dóna l'oportunitat de fer una gran crítica contra qualsevol tipus de marginació, menyspreu... exercit sobre les persones. Tracta aquest tipus d'actitud com a retrògrada (per això l'estètica dels anys 50), sigui quina sigui la causa o "raó" que es doni per a classificar les persones entre vàlids i invàlids (simplement una minusvalidesa, un color de pell, unes idees o un estudi genètic embrionari).

És una pel·lícula que dóna molt material per pensar. Quin dret tenim les persones a decidir si una persona és vàlida o no? Quin dret a prendre'ls totes les ales sense deixar que s'esforcin, que lluitin pel que volen i que sorprenguin amb la seva capacitat d'evolució? Quin dret a escollir tu viuràs bé i tu malament? Quin dret a treure la llibertat? Quin dret a dir "tu no tens possibilitats" quan potser aquella persona en té més que qui diu la frase i el condemna?

Quanta riquesa ens deixem perdre per buscar la perfecció i intentar allunyar de nosaltres les incomoditats que ens ocasionen aquelles persones que són diferents a nosaltres...

Merry Christmas

2007-12-22T14:27:00.000+02:00

I wish you a Merry Chirstmas and a Happy New Year 2008.
I hope you spend this holidays happily and with your loved people!

Bones Festes

2007-12-22T14:09:00.000+02:00

L'inici d'aquest Nadal és especial ja que significa, en part, la finalització dels estudis "clàssics", per dir-ho d'alguna manera. Ahir, conjuntament amb l'inici de les vacances, vaig realitzar la última classe presencial del màster. En part agrada pensar que ja gairebé està, que ja tens un peu fora de la carrera..., però per altra banda fa pena saber que ja no tornaràs anar a classe amb els teus companys i amics i ja no els veuràs dia rera dia... Diguem que les classes eren l'excusa ideal per poder-los veure a tots.

Així doncs, amb l'inici de les festes només us vull desitjar a tots un molt Bon Nadal i que comenceu un Any 2008 amb bon peu per tal que sigui millor que aquest que ja s'acaba. I també desitjar-vos que tot us vagi molt bé d'ara en endavant, ja que a molts de vosaltres serà difícil veure-us ;)

D'altra banda, també felicitar el Nadal a tota la resta que passeu per aquí i llegiu aquest blog i espero que passeu un Feliç 2008!

Molts petons per tots i una abraçada!! ^^

Un professional venut com a complement

2007-12-19T13:41:00.000+02:00

Ahir a classe em vaig assabentar d'una notícia sorprenent. Sé que tothom té un preu, el que no sabia és que un "professional" sortit de la UdL només valgués un incentiu econòmic per un grup de professors (podeu veure la notícia font a menéame i 3cat24).
Sé que el rector de la universitat garanteix que no hi haurà un decrement del nivell però..., no sé per què, no m'ho acabo de creure (llegir en to irònic). De debò algú es pensa que si l'increment de sou del professorat depèn del nombre d'aprovats en les seves classes això no repercutirà en el nivell? Evidentment, hi ha molts professors realment conscients de la seva feina que faran els que ells creguin convenient, però no ens enganyem..., molts altres agafaran el caramel.
Posats a demanar bajanades, com a alumna, reivindico el meu dret a no estudiar, aprovar i, a sobre, cobrar per fer-ho (o no fer-ho, segons com es miri), que amb alguna cosa m'he de pagar els meus capricis, no?! Home, només faltaria!

Quina carta de presentació se'ns està oferint? Quin recolzament de garantia, professionalitat, d'educació ferma ens dóna la universitat? Personalment, veig que els alumnes de la UdL aniran a entrevistes de treball i, si aquestes són serioses i de qualitat, en el moment en que els entrevistadors sentin la paraula UdL es posaran a riure!

Com a alumna exigeixo el dret de tot l'estudiantat de la universitat a rebre una educació de qualitat amb un nivell elevat. Sé que hi ha professors que no saben ensenyar i que això pot ocasionar l'aparició de suspesos que no hi haurien de ser. Però no ens enganyem..., el grau de suspesos no es deu majoritàriament a aquest factor. Que tenim els bars molt aprop i la temptació és gran... Però ho sento molt, "a l'enemic ni aigua". Perquè hi hagi un gran grup de persones en una classe que no estigui disposada a treballar, que vegi la universitat com una gran festa i que s'hagi "planificat" (saben què vol dir aquesta paraula?) la carrera a 10 anys vista no és culpa dels que realment volen treballar. Fins i tot, la majoria dels que es passen la vida al bar, posteriorment, agrairan haver rebut un bon ensenyament.
De la mateixa manera que un fumador té dret a podrir els seus pulmons però no els meus en llocs públics (tot i que hauria de ser a tot arreu, però això és un altre tema), jo i tota la resta d'alumnes tenim el dret a demanar l'educació que ens mereixem com a futurs professionals i no només la que poden assolir aquells que es passen el dia gratant-se la panxa sense fer res!!

Simplement és indignant.
No vull passar per allí on em diguin!
No vull haver-me d'esforçar més en el meu treball perquè, per quatre que no volen treballar, les classes, exàmens... eren més fàcils i no se'ns va donar la matèria que pertocava!
Vull tenir una bona base!
Vull que se'm formi com a bona enginyera!
No vull que se'm tracti com el "pito del sereno" perquè la meva universitat no sap fer les coses com déu mana!

De debò només tinc el preu de..., quant? 100€?, 200€?... 500€? Tant em fa!
Que sóc una persona, no només un expedient o un "sí, aprovada, em frego les mans perquè rebré més euros" o "no, suspesa, merda, no em pagaran més"! En un futur m'agradaria guanyar-me la vida del que he estudiat!

Encara sort que estudio a l'EPS i encara hi ha rebel·lia en el seu interior!

DISI 2007

2007-12-04T12:35:00.000+02:00

Ahir, dia 3 de Desembre, 8 alumnes del Màster en Programari Lliure vam assistir, conjuntament amb 3 professors de l'EPS, a les conferències del DISI 2007. Aquestes jornades es van dur a terme a la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), concretament, a la facultat de Telecomunicacions. Per tant, per arribar-hi vam fer ús de l'AVE i dels metros de la capital.

Tot i arribar una mica tard, vam tenir la sort de veure el senyor Martin Hellman, professor de la Universitat d'Stanford que, juntament amb Whitfield Diffie i Ralph Merkle, va crear el que es coneix com a criptosistema de Diffie-Hellman.
En quant a les ponències i taules rodones del matí, van ser força interessants i vam gaudir de la presència, com ja s'ha dit, del professor Hellman i, també, del professor argentí Hugo Scolnik, el qual va presentar un conjunt de resultats obtinguts dels seus estudis sobre el problema de la factorització de nombres enters, resultats de caire criptoanalista sobre l'RSA.

Pel que fa a la tarda, les xerrades que vam poder veure van ser, més aviat, de caire social/governamental i, per tant, no tant interessants com les del matí. D'altra banda, a causa dels horaris del nostre tren, no vam poder veure tres ponències que, des del punt de vista d'informàtica, haurien estat molt interessants:

Evolució del Malware
Seguretat en entorns Linux
El fracàs de Software

El conjunt de sortides que hem realitzat en el màster ens han ajudat a aprendre a desenvolupar-nos en ambients científics i d'investigació. A més a més, ens han proporcionat altres punts de vista del treball en informàtica i ens han donat l'oportunitat de conèixer/veure grans personalitats com el Professor Martin Davis (de Davis-Putnam), el curs passat durant la nostra assistència a les conferències SAT 2007, i el Professor Martin Hellman (de Diffie-Hellman).

Crítiques amb humor

2007-11-29T12:01:00.000+02:00

Lavapiés és una barriada de Madrid on els seus veïns, cansats que les seves queixes sobre el barri quedin a l'aire, han decidit fer una crítica humorística, al meu parer, molt encertada i bona. Entre tots han elaborat un cartell per escenificar els diferents "esports olímpics" que es practiquen en els seus carrers. A més a més, la crítica és tant irònica i ben feta que ha tingut cabuda en els telenotícies i tot!

Podeu veure el cartell en aquesta pàgina: "Lavapiés Olímpico"
No us ho perdeu, riureu una estona XDD!

Professors que no s'obliden

2007-11-29T11:00:00.000+02:00

Ahir, en sortir de classe, em vaig trobar al Forné, el meu professor de filosofia del Claver! Em va fer molta il·lusió veure'l, ara però, la manera de reconèixer-lo va ser una mica ridícula! XDD. Estava buscant les claus del cotxe quan vaig veure un home que em resultava familiar i me'l vaig quedar mirant descaradament amb cara de "sí o no"? fins que de cop i volta vaig pensar: "ho ha de ser" i li vaig etzibar: "ets el Forné, no?". Pobre, es devia quedar parat, jajajajaja!
Vam estar parlant uns momentets i em fa informar que la seva família està molt bé i que el seu fill gran ja fa 2n de Batxillerat!! Increïble, com passa el temps! Va ser just en aquell moment que vaig pensar que ja fa 5 anys que vaig marxar del Claver! Bufff, i sembla ahir que vaig entrar a la uni preguntant-li a la Miri: "tu també fas primer, oi?" XDDD.

Doncs bé, aquest post és per recordar i dedicar tota la meva admiració a 4 professors del Claver que realment em van marcar i pels quals sento molta estima. Són quatre professors que, més enllà de les seves tasques, no només ens van ensenyar el temari de les seves assignatures sinó que ens van educar com a persones, ensenyant-nos a ser crítics i a pensar per nosaltres mateixos durant els 6 anys que vam estar a les seves mans.
Un d'aquests 4 professors, com ja us haureu imaginat, és el Forné. Va ser el meu professor de filosofia de 2n de Batxillerat. Era un professor atent, que sabia crear el punt de polèmica en les seves classes per construir debats instructius on tots haguéssim d'utilitzar les nostres armes argumentals per exposar les nostres idees. Explicava d'una manera entenedora, ocasionant que, pràcticament, no calgués estudiar per l'examen, ja que se'ns havien quedat tots els conceptes durant les classes. Resolia els dubtes de manera afectuosa i mai va haver de pujar el seu to de veu a la classe, ja que és un home que es fa respectar i que realment emana tranquil·litat i saviesa! Em va fer moltíssima il·lusió que ahir, després de 5 anys, encara em digués "Àngels", tal i com m'anomenava quan era la seva alumna :D
La segona professora és la Marissa Samitier (l'esposa del Forné justament :D). Ens va donar l'assignatura de català i, a més a més, vam tenir la gran sort de tenir-la com a tutora durant la baixa paternal del que era realment el nostre tutor. La Samitier, com tots l'anomenàvem, era divertida, simpàtica, amb un sentit de l'humor molt desenvolupat, bromista..., en definitiva, genial. Potser era la més "amiga" dels seus alumnes, ja que ho compartia tot amb nosaltres i tant li era si, per explicar-nos "Tirant Lo Blanc", havia de posar-se a ballar o saltar per la classe, perquè ho feia. A més a més, sempre ens ensenyava a reflexionar i, talment com el seu marit, a pensar per nosaltres mateixos.
Un altre professor molt entranyable és, com no podia ser de cap altra manera, el Xep Mallol, el professor de mates. Ell és el responsable del meu amor a les mates i de què vulgui, tard o d'hora, convertir-me en llicenciada en matemàtiques (encara que sigui a la jubilació, però ho seré!). És un professor irònic, introvertit, amb aquella mirada que fa que no sàpigues què pensa... i ens va saber transmetre el pensament científic, la curiositat, la recerca... És un home amb qui pots parlar de tot, des de matemàtiques, física, química, literatura, música clàssica, astronomia... Té un ventall de coneixements que el fan molt especial. A més a més, com a professor va ser increïble, capaç de prendre's les bromes com a tals i continuar-les conjuntament amb nosaltres. Recordo un dia, a final de curs quan tots els de la classe vam decidir gastar-li una broma i vam girar les taules i cadires d'esquena a la pissarra. Només entrar, el Xep va dir: "Mira lo que ha hecho la guarra de tu hijaaaa", amb la veu aquella de la pel·lícula. Es va asseure a la taula de professors rient sense parar i, de sobte, va anar fins al final de la classe, va agafar una taula i una cadira, les va girar cap a la pissarra i es va asseure mirant-nos a nosaltres, sense poder-se aguantar el riure. Es va acomodar les jaquetes del penja-robes a l'esquena i vam començar a xerrar tots plegats! Va ser genial!!
I finalment, una especial atenció a la meva tutora de 1r i 2n d'ESO, la Sara! Una professora amb geni, que ens va saber portar molt bé, que va saber cohesionar a la perfecció la classe fins a convertir-la en una pinya on tots anàvem a l'1 i que, a més a més, va ser la professora que més em va conèixer. No només es va esforçar per saber coses de l'alumna, sinó que va gratar més i es va interessar per tots els aspectes de la meva personalitat, del meu caràcter i de la meva persona!

A tots vosaltres, moltíssimes gràcies per ser professors tant genials, per ensenyar-nos tantes coses i per haver-vos fet un lloc dins dels nostres records més especials!

Sun Microsystems

2007-11-26T23:42:00.000+02:00

While I am doing the Ubuntu Gutsy Gibbon 7.10 installation on my laptop (well, to be correct, this is the tirth installation today. Believe that my laptot will swallow Ubuntu the fist time is impossible) and beeing bored, I start looking up through internet and I finally arrive into the Sun Microsystems' web page.
If somebody comes now and tells me that I cannot continue studing after I finish my Master's Degree on Open Source so I have to choose a company where I would like to work, no doubt I will choose Sun Microsystems. This company is really amazing!
How many developers that not work with Java can enjoy an API as good and well documented as this done by Sun? Well, you can tell me this is easy to do with javadoc so it doesn't implicate any effort. I don't agree with that because it means having a good organization behind so every developer of Javas' API knows which commets have to appear in his code so the language learning will be easy for the rest of programmers.
In addition, what can you say about Sun applications? I have been testing NetBeans IDE and Glassfish J5EE server (open version of Application Server) and I can say both of them are fabulous.
About NetBeans IDE, it is specialized on Java but i seems that plugins for other languages are appearing little by little (nowadays we can find C/C++ plugin which works perfectly although autocompletition functionality is missing). Without thinking about this lack of languages support, the way NetBeans works is really nice, it is esay to understand an use and, what's more, is light (it seems that my laptop is going to taking off when I work with Eclipse! XDD).
If we talk about Glassfish, I was really surprised about the web administration power that the server offers. Personally, I think it's a very good server that gives plenty EJB 3.0 support, nice, easy to use and administrate... I like it much more than RedHat's JBoss.
Finally, Sun offers a set of additional documentation as manuals, tutorials, references... that helps programmers that ara studying amb using Sun new technologies, products and services.

I will choose Sun Microsystems if I have to work in some company, although it isn't her best epoch.

P.D.: My Ubuntu X can't be booted if I don't enter to any tty before starting them, which says to me "FWH not detected" XDD. My laptop and Ubuntu have their own life...

Sun Microsystems

2007-11-26T14:21:00.000+02:00

Mentre estic fent una instal·lació neta del portàtil d'Ubuntu Gutsy Gibbon 7.10 (bé, per ser acurada, és la tercera instal·lació que faig avui, que no hi ha manera que el meu portàtil es tragui l'Ubuntu sense problemes a la primera) i avorrida de fer la memòria del CAP, m'he posat a mirar per internet i he anat a parar a la pàgina de Sun Microsystems.
Si ara vingués algú i em digués que després de titular-me en el Màster en Programari Lliure ja no puc continuar estudiant més i que, per tant, he d'escollir una empresa on m'agradaria treballar i donar-li el meu currículum, la que sense cap mena de dubte escolliria és Sun Microsystems. Realment és una empresa que admiro per tota la tasca que fa.
Quants desenvolupadors de llenguatges diferents a Java poden gaudir d'una API tant ben feta i documentada com la que ha realitzat Sun? D'acord, em podeu dir que això es fa amb javadoc, que no implica cap esforç. Doncs no hi estic d'acord, ja que implica tenir tota una política de documentació al darrera que faci que els desenvolupadors de l'API de Java siguin conscients dels comentaris que han de posar en el seu codi per tal que, posteriorment, l'aprenentatge del llenguatge sigui fàcil per la resta de programadors.
D'altra banda, què me'n dieu de les seves aplicacions? Personalment he provat l'IDE NetBeans i el servidor J5EE Glassfish (versió lliure del que abans era l'Application Server) i puc dir que tots dos són fantàstics.
En quant a l'IDE NetBeans, està especialitzat en Java, però mica en mica sembla que van apareixent plugins per altres llenguatges (en l'actualitat podem trobar el de C/C++ el qual va perfecte tot i que li manca la funcionalitat d'autocompletition). Excloent aquesta manca de suport per als llenguatges, val a dir que la manera de treballar de l'IDE és realment agradable, s'entèn amb molta facilitat, és fàcil d'utilitzar i, el que per mi és molt important, és bastant lleuger (quan obro l'Eclipse sembla que el meu portàtil hagi de sortir disparat XDD).
Pel que fa a Glassfish, em va deixar astorada el potencial administratiu via web que ofereix aquest servidor per aplicacions J5EE. Al meu parer és un servidor molt potent, que dóna suport complet a les EJB 3.0, atractiu, fàcil d'utilitzar i d'administrar, entenedor... Personalment, m'agrada moltíssim més que el JBoss de RedHat.
Finalment, Sun ofereix tot un conjunt de documentació addicional tal com manuals, tutorials, references... que faciliten molt l'estudi i aplicació de noves tecnologies i de tots els seus productes i serveis.

Realment, si m'hagués de quedar amb alguna empresa per treballar-hi a gust, posaria la mà per quedar-me amb Sun Microsystems, tot i que no estigui en la seva època més esplendorosa.

P.D.: Mentre escrivia aquesta entrada se m'ha acabat la instal·lació d'Ubuntu. Coses de la vida, no pot ser tot perfecte i, per tant, no se m'inicien les X si abans no entro en una tty, la qual em diu que "FWH not detected" XDD

Companyies telefòniques

2007-11-20T14:57:00.000+02:00

Però a què juguen les companyies de serveis telefònics al "quién da más?". Just acabo de rebre una trucada de França!!! La cosa ha anat així:

Contesto al telèfon i vinga a dir "digui? digui?". I res, que ningú contestava. Al 4t digui, quan ja estava a punt de penjar sento una veu en francès (joooo, com m'agrada el francès... XDD) que no sé què em diu (suposo que allò de les trucades de l'estranger a cost revertit). Jo m'he quedat astorada i ja veient-me com una famosa actriu de Hollywood a qui truquen els admiradors francesos (llegir el to irònic). Doncs bé, m'espero per saber qui serà el meu interlocutor i em contesta una veu parlant en castellà i amb accent francès dient-me: "Aloo, llamo de Ya.com" (crec que m'ha dit Ya.com). En aquell moment, tots els meus somnis d'actrius de cinema i admiradors francesos secrets s'han fet pedaços... Però bé, he continuat ferma amb el telèfon enganxat a l'orella. I, evidentment, m'ha explicat la mateixa cançoneta de sempre: que a veure amb quina companyia telefònica treballem, que a veure si tinc ADSL, que a veure quin ample de banda tinc, bla, bla, bla...

És que no tenen res més a fer? D'acord, pregunta estúpida..., no tenen res més a fer que tocar els nassos al personal i, a sobre, cobrant!
Hi hauria d'haver una mena de servidor centralitzat, com en el cas de les claus públiques dels criptosistemes (perdoneu la frikada, però és que ahir vaig fer un examen de criptologia XDD), on els usuaris poguéssim penjar les nostres interessos, tals com:

Si ets companyia telefònica, siusplau, truca'm a casa per explicar-me la història que tots m'expliqueu. És que no tinc res a fer, estic sola a casa i m'avorreixo, així em faràs companyia.
Si ets companyia telefònica t'interessarà saber que no vull canviar el contracte que tinc actualment.
Si ets companyia telefònica fes el favor de deixar-me en pau, que ja m'has trucat, com a mínim, 2 cops en molt poc temps i sempre em pegues el mateix rotllo i sempre et dic el mateix: NO! Així doncs, oblida'm, no existeixo, no tinc telèfon, no sóc econòmicament rentable per tu. NO EM TRUQUIS!!!

És que no prenen notes quan un client els diu que no? Truquen i hi tornen i vinga un altre cop!!
Quina ràbia em fan i, segurament, a molta altra gent també!
Però es que ara el nivell ja és superior, eh? Que truquen des de França!!

Em sembla que aquest serà un tema recurrent en aquest blog :(

Cap 07/08

2007-11-20T13:52:00.000+02:00

Aquests dies estic acabant les pràctiques del CAP 07/08 que em permetran rebre un diploma que m'autoritzarà a donar classes a secundària (ja sigui obligatòria o batxiller i cicles).
En el meu cas estic donant classes (d'XHTML i CSS) als nois i noies del 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Informàtica ASI, a la Caparrella.
Realment l'experiència paga la pena, ja que ja tinc un primer contacte amb el món de l'educació que em servirà de molt si vull acabar treballant en una universitat.
D'altra banda, ensenyar a nois i noies (en aquests cas d'entre 19 i 20 anys, només ens portem 2 anyets XDD) que veus que t'atenen, hi posen interès i van captat les coses és molt agraït. Però no em sé fer a la idea que em diguin "senyo" o "profe" XDD.

Per un altre costat, també he assistit a les classes de cicle mitjà i allí la cosa és molt diferent XDD. Veus a 30 nois (sí..., no hi ha ni una noia) jugant al Counter Strike i que et diuen: "profe, profe, vine, que faràs una partideta!!". I tu et quedes al·lucinant i dient-los: "però a veure..., tu et penses que és normal dir-li a la profe que vingui a jugar? Au..., passa a treballar una mica! XDD".

La veritat és que tots els nois i noies que m'he trobat han estat molt agradables i simpàtics. Els de grau superior i segon curs de grau mitjà treballadors, a més a més. Els de 1r de cicle mitjà..., bé..., aquí podríem dir que hi ha més diversitat, uns que treballen i els altres..., això..., deixem-ho estar XDD. Però tots ells molt simpàtics, només és qüestió de saber-los tractar i enganxar-los una mica (cosa que sembla fàcil però no ho és gens.... buuff... XDD)

Doncs bé, de moment res més. Si tot segueix les meves previsions aquest divendres finalitzo les classes i ja només em quedarà avaluar la pràctica que m'han de fer els d'ASI (un formulari amb preguntes sobre XHTML i CSS). A partir d'aleshores penjaré més informació! :D

Dori

2007-11-15T18:23:00.000+02:00

Per aquesta preciositat de la foto que avui fa 18 anyets!!! ^^
Moltes feclicitats preciosaa!! O potser ara t'haurem de dir senyoreta? Jajajajaja
Aix..., que ja has entrat en la fase de cada dia fer-se més vell!! Aviat amb mangaleta, eh? :P
Va, va, deixant-nos de xorrades... Que acabis de passar molt bon dia amb tota la gent que t'estimem i..., demà ho celebreeeeem!!!! :D

Felicidades Doriiii!!
Te quiero muchísisisismooo señorita!! ^^

Software Lliure, però menjarem?

2007-11-02T11:29:00.000+02:00

El dia 30 d'Octubre vam rebre la visita del senyor Albert Calvet (enginyer industrial i, actualment, està muntant l'empresa consultora CV&A Consulting) durant la classe de Solucions Lliures. Ens va venir a fer una xerrada sobre la seva visió, podríem dir-ne laboral, del la informàtica. Personalment la vaig trobar molt interessant i encertada, difonent un contingut i unes idees basades en la forta l'experiència del senyor Calvet (ha treballat tant a Espanya com a països estrangers, tals com Estats Units, França i Alemanya, tocant tant la vida laboral a la universitat com a l'empresa). Tot i això, en acabar, em va quedar com una mena de neguit ja que, tot i creure profundament en el programari lliure, veure que és una solució ètica i necessària i fer 2n de Màster en Programari Lliure, encara no acabo de veure clar com ens podem guanyar la vida amb això els enginyers. A continuació passo a relatar els punts que més em van impactar de la conferència, la qual es va dividir, bàsicament, en dues parts.

El primer fet que va deixar en evidència el senyor Calvet va ser la mancança de preparació laboral amb que sortim els nous enginyers espanyols de les nostres universitats. En el nostre país som grans tècnics, és a dir, sortim amb coneixements profunds de la matèria del nostre camp del coneixement. No obstant, ens falten recursos per enfrontar-nos a la realització de projectes un com estem al món laboral.
Com va dir el senyor Calvet, abans de res som Enginyers i ser Enginyer és una cosa meravellosa ja que "creem coses del no res". Som capaços de, davant d'un problema, trobar-hi una solució adient creant, construint... Evidentment, no tots som uns "cracks" i inventen un sistema revolucionari, sinó que la majoria ens inspirem en coses ja fetes, en tecnologies ja inventades, en eines disponibles... per tal de realitzar les nostres solucions, però la qüestió és que sí tenim la capacitat de crear solucions. Ara però, i tornant al tema, ens manca el "saber treballar", la disciplina del treball, la organització... i, per aquesta raó, se'ns mengen els "death lines". Així doncs, el senyor Calvet ens va dir que dirigíssim les nostres mires cap a enginyers d'altres països, especialment els americans, per aprendre aquest saber fer i, d'aquesta manera, esdevenir enginyers completament competents que poden exprimir als màxim les seves capacitats.

La segona part de la xerrada va anar més dirigida a explicar el model empresarial del software lliure. Aquí va ser on jo em vaig, per dir-ho d'alguna manera, espantar. Segurament aquest malestar va ser causat per no entendre què volia dir exactament el senyor Calvet, per aquesta raó ho vull deixar patent aquí, per si algú m'ho pot aclarir.
Tal i com es va plantejar la cosa i com ja més o menys ens havien explicat a classe, el model de negoci que funciona en programari lliure està basat en els serveis. Per tant, si tu vols guanyar-te la vida (i dic guanyar-me la vida, tenir un plat a taula i poder pagar un lloc per viure..., no em refereixo a tenir un palau i grans cotxes i moltes joies...) t'has d'introduir en un camp informàtic que puguis oferir servei i, si pot ser, que aquest servei sigui a grans empreses, ja que són les que realment pagaran per tenir assistència. Així doncs..., sembla a ser que no tots els àmbits són bons per, de bones a primeres, alliberar codi.
D'altra banda, el model de negoci té dos pilars la COMUNITAT i els SERVEIS. La comunitat és l'encarregada de fer software i els serveis s'encarreguen dels diners. Tot plegat implica que els desenvolupadors sense els serveis no fan res i, per tant, hi ha dues solucions:

O la mateixa empresa és desenvolupadora i consultora.
O la comunitat sobreviu gràcies a la "caritat" de les empreses "partner" de serveis que reverteixen part dels seus guanys en pagar als desenvolupadors.

La idea que em va quedar de tot plegat és que l'informàtic, com a desenvolupador, treballarà però no cobrarà! Només es cobren les hores d'informàtic de serveis. Personalment, jo això no ho veig massa clar ja que una cosa és l'ètica de la llicència, en la qual hi crec fermament, i l'altra és que jo faig una feina i he de posar el plat a taula.
D'acord, el desenvolupador cobrarà..., però cobrarà dels diners que es fan amb els serveis. Què passarà doncs? No crec que els que ofereixen els serveis siguin tant bones ànimes que divideixin el que cobren per dos i la meitat sigui per donar sou als desenvolupadors. El que passarà és que, poc o molt, el preu del servei es veurà encarit (de forma..., diguem-ne "transparent" a l'usuari). Per tant, no només cobres el servei, sinó també cobres, en certa manera, el software. I pagar el software què és? Doncs sí, pagues les hores del desenvolupador, però a efectes d'usuari també podríem dir que paga una llicència. D'aquí que n'extraiem? Doncs que el software lliure serà lliure, però la relació que fem llibrertat-gratuïtat no és certa ja que podràs pagar menys, no pagaràs explícitament una llicència, però la subsistència dels desenvolupadors hi ha de ser, no ens enganyem. D'altra banda, si ho pensem com el fet que estem pagant una llicència, al meu parer, és totalment lícit! Què més volem que una llicència que ens dóna totes les llibertats, que ens diu que el software passa a ser nostre i que, per tant, podem fer d'ell el que vulguem (copiar, modificar, distribuir...).

D'altra banda, i si ens parem a pensar, per què els desenvolupadors necessitem que se'ns pagui el software que fem? Doncs perquè per una altra banda hem de pagar la casa, el menjar, la vestimenta... Coses tant essencials per la vida que, realment, TENEN LLICÈNCIA! Una llicència que ens dóna la llibertat de menjar, una llicència que ens permet la llibertat de viure durant un temps sota sostre (però no us enganyeu, la casa, encara que la compreu, no és vostra sinó de l'ajuntament de la població que, en qualsevol moment, pot dir "apa xatos, que per aquí ha de passar una via urbana, fora de casa" i ens expropia), una llicència que ens dóna llibertat d'abric...

Tornant al tema...
Realment, veig el model de negoci del software lliure una mica agafat amb pinces. Funciona? Sí..., si menys no hi ha empreses que han optat per ell, però no acabo de veure clar que el treball del desenvolupador (les hores de feina) quedin a mercè dels serveis.
Pel que fa a l'ètica, el veig correctíssim i el que hauria de ser.

Finalment, només dir el que sempre he dit (si és que..., sempre em repeteixo... XDD). Veig que el gran potencial del programari lliure està en l'Administració pública (que llença els nostres diners amb el Gates i després no tenim euros per sanitat, per les obres públiques i ens surten forats per tot arreu... i aleshores clar..., surt el sentiment catalanista del senyors polítics i critiquen a tort i a dret perquè no tenim diners) i, sobretot, la Universitat, sector al que espero dedicar-me, ja que és el centre de la creació de coneixement per excel·lència (potser sóc una mica utòpica?).

I per acabar, donar les gràcies al senyor Calvet per l'estona que va passar amb tots nosaltres, donant-nos par de la seva experiència en forma de consells i anècdotes i oferint-nos molts punts per pensar!

Un any

2007-10-21T22:49:00.000+02:00

Sis roses per simbolitzar un any
Un ram en un dia especial
I una vida pel davant

T'estimo! ^^

Va de Cavalls i Coets

2007-10-10T15:40:00.000+02:00

Durant la classe de Solucions Lliures en Entorns Corporatius d'ahir vam poder gaudir de la companyia de Llorenç Valverde, llicenciat en matemàtiques, doctor en informàtica, actualment vicerrector de la UOC i fervorós defensor del programari lliure.
De la seva xerrada se'n pot extreure molt suc però la idea principal recau en la "dependència del camí". Fent gala d'un gran sentit de l'humor i d'una gran ironia utilitzada amb astúcia, el senyor Valverde ens va dir que convèncer a la gent que utilitzi programari lliure té molts punts en comú amb el fet que el diàmetre d'un propulsor d'un coet espacial depèn de l'amplada del cul d'un cavall. Citant tant fidelment com pugui les seves paraules, en Valverde ens va explicar el següent fet, el qual potser no és del tot cert, però molta part verídica, si menys no filosòficament parlant, té:

Ja des de l'època romana, quant aquesta societat va decidir empedrar les seves vies principals, existia un estàndard de fet. Aquest estàndard no era ni més ni menys que l'amplada dels carros (distància entre les rodes), la qual era igual a l'amplada del darrera d'un cavall, ja que era aquest animal l'encarregat d'estirar el vehicle. I se'n pot dir estàndard pel fet que la majoria de persones que fabricaven els carros ho feien de la mateixa manera, per tal que la bèstia cabés enmig dels eixos de les rodes. Així doncs, el pas continu d'aquests vehícles pels camins va provocar la creació de les marques típiques que deixen les rodes, la qual cosa feia que si un carro de diferent amplada intentava passar pel mateix lloc, l'eix quedés descompensat i s'acabés trencant. Resumint..., quan els romans van empedrar les vies ho van fer seguint aquest estàndard.
D'altra banda, i amb el pas del temps, va arribar l'aparició de la diligència, descendent del carro i, per tant, de les seves mesures. Encara més endavant, va arribar l'aparició del tren, el qual era construït pels matiexos fabricants de diligències, amb la qual cosa, la distància entre les rodes del tren era la mateixa que la distància entre les rodes del mòbil més primitiu, per no dir que, en un principi, els vagons eren estirats per caballs. El fet que els trens també adoptessin aquest estàndard va fer que l'amplada de les vies també l'apliqués i que els túnels i ponts també s'hi adaptéssin, primer a la vella Europa i després al Nou Món.
Què va passar quan va arribar l'era espacial? Doncs que les components dels coets i, en especial, els propulsos eren transportats des de les fàbriques a la zona del llençament mitjançant trens. Per tant..., les seves mesures depenien de les vies i dels túnels ja construïts els quals, al seu temps, depenien històricament de l'amplada del cul d'un cavall.

I doncs, en tot això, què hi té a veure el fet de convèncer a la gent de què utilitzi programari lliure? Doncs res més que aquesta dependència del camí, com la va anomenar el senyor Valverde. Així com els propulsor dels coets tenen les mesures que tenen per no canviar tot el sistema de transports i comunicacions a les persones ens costa canviar els nostres sistemes de fer les coses pel simple fet de la por al canvi, la comoditat, el "ja estic acostumat a això" i fem les coses tal i com ens permet fer la nostra dependència del mitjans que utilitzem per fer-les.
Aquest fet s'estèn en tot i, particularment, en el món de la informàtica, on costa moltíssim canviar els hàbits de les persones, no tant per la difícultat que té el canvi (aprendre coses noves, noves maneres de fer) que també hi és, sinó més aviat per la nostra poca voluntat a fer coses que surten de les pautes que ja tenim establertes.

Realment, la d'ahir va ser una xerrada molt interessant, amena, molt entretinguda i on el senyor Valverde va saber captar l'atenció de tots nosaltres i enfortir la nostra annexió dins del programari lliure amb una gran dosi d'astúcia, humor i acidesa irònica! Si fins i tot la noia que s'havia equivocat de classe es va quedar fins al final!! XDD

María Antonieta

2007-10-09T10:38:00.000+02:00

Una nova entrada sota l'etiqueta de "lectures" per tal d'introduir-vos la biografia d'aquesta gran reina de França, que ja us havia anunciat a El Ocho. El llibre porta per títol "María Antonieta" i va ser escrit per Catalina de Habsburgo, una de les seves descendents.
En la contraportada hi podem trobar el resum següent:

Cuando, en 1770, la archiduquesa María Antonieta de Habsburgo-Lorena, hija de la emperatriz María Teresa de Austria, deja Viena para unirse al futuro Luis XVI, es una de las princesas más afortunadas de Europa. Pero su innata gentileza se revela un arma de doble filo en la moralmente relajada corte que la recibe: la astucia de algunos nobles en Versalles nada tiene que envidiar a la de las cortesanas que van minando los cimientos de la centenaria monarquía francesa. A la falta de consumación de su matrimonio con Luis Augusto de Borbón, un adolescente bueno y acomplejado, la alegre Delfina responderá con un torbellino de fiestas y gastos en suntuosas toilettes. Asegurada la sucesión con el nacimiento de un heredero, la ya Reina intentará guiarse por el sentido de responsabilidad de su madre y de sus antepasadas, pero su reputación quedará manchada por infames calumnias.
En 1789, la Revolución Francesa acabará por superar a la ahora sagaz Reina, quien tras la decapitación de su marido luchará con valentía para salvar la vida de su hijo. ¿Es tal cual la verdad histórica o se trata de una versión alimentada por la historiografía romántica?
Catalina de Habsburgo-Lorena, Archiduquesa de Austria, presenta los hechos que macaron la vida de su antepasada con un ágil ritmo narrativo. A la pregunta de en qué medida fue María Antonieta responsable de los acontecimientos que determinaron el destino de Europa, la autora responde con sutileza para que el lector pueda sacar sus propias conclusiones. Como ya hicirea en su anterior obra, Las Austrias, ofrece su relevante punto de vista y aporta al debate histórico la voz de una nueva generación perteneciente a la realeza europea.

Es tracta d'una bona biografia que va des del naixement de Maria Antonieta (2 de Novembre de 1755) fins a la seva decapitació a mans de la guillotina de la Revolució Francesa (16 d'Octubre de 1793), passant per totes les etapes i capítols de la seva vida, la majoria dels quals posseeixen una gran dosi de dramatisme.
D'altra banda, s'ha d'observar que l'autora és una descendent de la Reina de França i, tot i que el llibre és molt correcte i està molt ben escrit, també s'ha de tenir en compte la subjectivitat de l'escriptora. Al meu parer, si vols aprofundir en la vida d'algun personatge històric no et pots quedar només amb una única biografia, sinó que n'has de llegir diverses per tal de fer-te una idea de què va passar i poder-ne extreure tu mateix les teves conclusions.
De tota manera, el que sí que no es pot negar és que Maria Antonieta es va veure submergida en la cort del Rei Sol, on la van embolcallar tot un seguit de fets que la van dur a fer-se enemics dins de la seva propia casa. Aquests enemics, conjuntament amb el malbaratament dels fons reials i un poble mort de fam van dur als reis al trist final que tots sabem.

Si us agrada la història us animo a llegir aquest llibre ja que no només relata la vida de la Reina, sinó també la situació de França i els diferents successos que van tenir lloc al país veí durant el segle XVIII! ^^

L'Església del Mar

2007-10-08T20:37:00.000+02:00

En aquesta entrada us presento una novel·lasa del nostre país, "L'Ésglesia del Mar" d'en Ildefonso Falcones. És tracta d'una novel·la de temàtica medieval amb molts apunts històrics de la vida a la Catalunya i, més concretament, a la Barcelona del segle XIV.
En la contraportada hi podem trobar el següent escrit:

Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l'humil barri dels pescadors, on els seus habitants decideixen construir, amb els diners d'uns i l'esforç d'uns altres, el temple marià més gran que hom ha conegut: Santa Maria de la Mar.
Una construcció que és paral·lela a l'atzarosa història d'Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d'un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l'empar de l'església de la Mar, que el portarà de la misèria del fugitiu a la noblesa i la riquesa.
Però en aquesta posició privilegiada també li arriba l'enveja d'altres ciutadants que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició...
L'Església del Mar és una trama en la qual s'encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l'ambició material i la segregació social. Tot això converteix aquesta obra no només en una novel·la excepcional, sinó també en la més fascinant i ambicionsa recreació de la llum i les ombres de l'època feudal.

Segons el meu punt de vista es tracta d'una novel·la molt ben feta i que, personalment, m'ha agradat molt. Potser li he trobat a faltar la descripció profunda que es troba a "Los Pilares de la Tierra", aquella narrativa que et permet, fins i tot, olorar les flaires que envolten els protagonistes al llarg de la història. Per contra, "L'Església del Mar" et dóna una visió completa de la vida d'un català nascut en el segle XIV que en viu de tots colors.
Un gran punt a favor és el fet que tota la història succeeix a "casa" i resulta ser una classe magistral de la cultura i les costums catalanes de l'època medieval. A més a més, també ens permet fer un volt per tots els oficis que avui en dia ja s'han perdut.
Com tota bona novel·la catalana, "L'Església del Mar" barreja amor i desamor, odi, passió, mil i un obstacles dramàtics en la vida del protagonista, fets heròics.., amenitzat tot amb la construcció de "L'Església del Mar", que encara avui és un gran referent, i amb un toc d'Inquisició per donar sabor a un final un pèl engoixant però, com ha de ser, feliç.

Realment es tracta d'una molt bona obra que recomano a tothom a qui li agradin els llibres amb aquest tipus de temàtica. A més a més, destacar que la traducció catalana, a mans d'en Carles Urritz, és impecable!
Ànims a tots i a llegir-la!!!

NetBeans 5.5 with C++ and Qt

2007-09-30T19:46:00.000+02:00

In this post I want to explain to you how I can make a C++/Qt program using the Sun IDE Netbeans.
First of all, I tried to do it with both NetBeans and Eclipse. However, I finally choose the first because Eclipse is really hard and uses many computer resources. In addition, I feel the window view of NetBeans more atracttive than Eclipse one.

So, the steps I neede to follow to reach my goal are explained on the next lines (I work with Ubuntu Feisty):

NetBeans instalation (download page) :

$ chmod 777 netbeans-5_5_1-linux.bin
$ sudo ./netbeans-5_5_1-linux.bin

NetBeans C/C++ Pack instalation (download page):

$ chmod 777 netbeans-c++-5_5_1_u1-linux.bin
$ sudo ./netbeans-c++-5_5_1_u1-linux.bin

Configure the C++ libraries (directories where .h files can be found) because NetBeans default configuration doesn't include them. In order to manage this configuration I had to go to: Tools -> Options -> C/C++ -> Code Assistance -> C++ Compiler. Once there I had to add all the C++ directories:
/usr/include/c++/4.1.2/backward/
/usr/include/c++/4.1.2/bits/
/usr/include/c++/4.1.2/debug/
/usr/include/c++/4.1.2/ext/
/usr/include/c++/4.1.2/i486-linux-gnu/
/usr/include/c++/4.1.2/tr1/
/usr/include/c++/4.1.2/
/usr/include/ /usr/local/include/
/usr/lib/gcc/i486-linux-gnu/4.1.2/include/
Some of them are redundant, but I added also.
You can see the window in the next image:
Configure the Qt libraries (directories where .h files can be found). In order to get this configuration I had to do right click on the project and then: Properties -> C/C++ -> C++ Compiler -> General -> Include Directories. Once there I had to include the Qt directory (/usr/include/qt4/ in my system):

In this moment NetBeans is configured and we can use C++ amb Qt!! :D
Here is a little peace of code:

#include <stdlib.h>
#include <QtGui/QApplication>
#include <QtGui/QPushButton>

int main(int argc, char** argv)
{
QApplication qapplication(argc, argv);
QPushButton hello("hello", 0);
hello.show();
return qapplication.exec();
}

And this is the explanation ^^

NetBeans 5.5 amb C++ i Qt

2007-09-30T19:06:00.000+02:00

En aquesta entrada m'agradaria explicar com he conseguit treballar amb C++ i Qt utilitzant l'IDE de Sun NetBeans.
Primer de tot dir que ho he provat tant amb NetBeans com amb Eclipse decantant-me pel primer pel fet que l'Eclipse és molt pesat i consumeix molts recursos de l'ordinador. D'altra banda, al meu parer l'estètica (sí..., això ja són manies meves) és molt millor en el cas de l'aplicació de Sun.

Doncs bé, els passos que he seguit per tal de treballar són els següents (treballo sota Ubuntu Feisty):
1.- Instal·lació del NetBeans (url de descàrrega) :

a.- $ chmod 777 netbeans-5_5_1-linux.bin
b.- $ sudo ./netbeans-5_5_1-linux.bin

2.- Instal·lació del NetBeans C/C++ Pack (plugin que permet treballar amb C i C++) (url de descàrrega):
a.- $ chmod 777 netbeans-c++-5_5_1_u1-linux.bin
b.- $ sudo ./netbeans-c++-5_5_1_u1-linux.bin
3.- Configuració de les llibreries de C++ (dels directoris on hi trobarem els .h), ja que NetBeans no ho porta inicialitzat per defecte. Per tal de fer-ho s'ha d'anar a: Tools -> Options -> C/C++ -> Code Assistance -> C++ Compiler. Un cop allí s'han d'anar agregant tots els directoris de C++. En concret jo he agregat:
/usr/include/c++/4.1.2/backward/
/usr/include/c++/4.1.2/bits/
/usr/include/c++/4.1.2/debug/
/usr/include/c++/4.1.2/ext/
/usr/include/c++/4.1.2/i486-linux-gnu/
/usr/include/c++/4.1.2/tr1/
/usr/include/c++/4.1.2/
/usr/include/ /usr/local/include/
/usr/lib/gcc/i486-linux-gnu/4.1.2/include/
Algunes d'elles són redundants, però les he afegit igualment.
En la imatge que us mostro a continuació podeu veure la finestra:
4.- Configuració de les llibreries de Qt (directoris on podem trobar els .h). Per fer-ho s'ha de fer clic dret sobre el projecte i aleshores: Properties -> C/C++ -> C++ Compiler -> General -> Include Directories. Un cop allí incloure el directori on es trobin les Qt que, en el meu cas, és /usr/include/qt4/.
En aquest moment ja queda tot enllestit per començar a treballar amb C++ i Qt.
Una mostra del codi que es podria fer seria el següent:

#include <stdlib.h>
#include <QtGui/QApplication>
#include <QtGui/QPushButton>

int main(int argc, char** argv)
{
QApplication qapplication(argc, argv);
QPushButton hello("hello", 0);
hello.show();
return qapplication.exec();
}

I fins aquí l'explicació ^^

FELICITATS!!!!

2007-09-26T14:29:00.000+02:00

Aquesta morenassa tant guapa que veieu a la fotografia s'acaba de convertir oficialment en Enginyera Tècnica en Informàtica de Gestió, amb intensificació d'IPO (Interacció Persona Ordinador).

De 3:00 a 4:00 de la tarda entregava el seu TFC (Treball de Final de Carrera) avaluat amb una Matrícul·la d'Honor de 10!!!!!!. A part, és clar, de totes les lloances que ha rebut per part dels professors del seu tribunal per un treball tant ben realitzat com el que ha fet ella ^^.

Moltes felicitats guapíssimaaa!!! (o hauria de dir Enginyera Clavé?, jejejejeje ^^)

P.D.: us deixo un link al seu TFC, que no és ni més ni menys que la nova pàgina web de la nostra facultat!! Ja veureu que "fashion"): web de l'EPS

La més petita ja és major d'edat ^^

2007-09-24T14:02:00.000+02:00

Aquesta mossa tant guapa de la fotografia fa avui 18 anyets!
D'aquesta manera deixa de ser la meva cosineta petita per passar a ser la meva cosina..., no tant petita :P

Moltíssimes felicitats Sandraaa!!!!!!
T'estimoooo ^^ :D

Sonrisas y Lágrimas

2007-09-22T14:50:00.000+02:00

En aquest post tant sols us vull posar un vídeo amb els fragments d'una pel·lícula/musical dela Julie Andrews que va marcar la meva infància.
Quantes vegades l'he arribat a veure!! Si fins i tot està ratllada en l'escena que més m'agradava! XDD
Au, gaudiu del petit tros que us deixo aquí ;):

Mor en Luciano Pavarotti

2007-09-06T16:41:00.000+02:00

Avui, a les 5:00 de la matinada, ha mort un dels personatges més entranyables de l'òpera a la seva casa de Mòdena (Itàlia) a causa d'un càncer de pàncrees.

En Pavarotti, de 71 anys, va començar la seva vida professional compaginant el seu treball com a mestre d'escola amb les seves classes de música fins que, als 26 anys, va fer el seu debut en el terreny operístic.
Tenor com a pocs s'han conegut, va fer un gran treball per tal de popularitzar la música clàssica i va cantar amb grans artistes espanyols com Motserrat Caballé o Plácido Domingo i José Carreras en el grup de "Els Tres Tenors".
Aquesta entrada és per retre homenatge a aquest gran artista italià i m'agradaria acabar-la amb una frase seva que mostra els seus sentiments vers la música:

"I think a life in music is a life beautifully spent and this is what I have devoted my life to"
"Crec que una vida viscuda per a la música és una vida bellament viscuda i és al que m'he dedicat"

Luciano Pavarotti

Nova aberració televisiva

2007-09-04T21:19:00.000+02:00

Avui al Telenotícies Migdia de TV3 he vist una notícia que posa de manifest que els programes de tele-escombraria no només continuen vigents, sinó que augmenten en nombre i atrocitats.
Si no n'hi havia prou amb el "Gran Hermano" o el "GH Vip", amb "La Isla de los Famosos", "SuperModelo" o "Operación Triunfo" entre altres, ara, senyores i senyors, apareix en les pantalles dels nord-americans un nou reality-show titulat "Kid Nation".
Aquest cop no es tracta de veure adults comportant-se com si el més important fos no tenir dignitat; tampoc és qüestió d'observar la millora en les aptituds musicals d'alguns joves... Aquesta vegada va molt més enllà i el programa consisteix en agafar 40 nens d'entre 8 i 15 anys i deixar-los en una ciutat típica de l'oest (sí, sí, aquelles de les pel·lícules del Clint Easwood) per veure com se les maneguen per sobreviure sols. La qüestió d'aquesta gran investigació científica és veure com es crea una societat, és a dir, com, de manera natural, s'organitzen les feines, es creen els lideratges, es componen els diferents grups socials... Tota una meravella de l'espectacle que aguditza la crueltat pagant als pares de la canalla $5000 per fill per tal que no es pugui denunciar a la companyia televisiva en cas que algun dels infants en surti malparat. Evidentment, no hi ha només això, sinó que el director de la companyia que ha tingut aquesta brillant idea també premia a les famílies dels nens i nenes que han tingut un paper destacat en la societat que neix del programa amb $20000.
Què voleu que us hi digui..., a mi, si no em donen $5001 per fill meu que entri en el programa i després no em fan un premi de $20100 no deixo que cap fill meu hi participi. Home, com a mínim guanyem diners posant en risc la integritat de la nostra mainada no?!

Quina serà la següent bestiesa que s'inventaran els canals de televisió per a tenir més rati televisiu, per aconseguir més "aborregats" que es passin les hores davant de la caixa tonta mirant xorrades i aprenent coses tant importants com: "què és més morbós, que una serp cascabell piqui a un nen o que el famós de torn s'hagi posat al llit amb la Beckam?".

Si voleu més informació sobre aquest nou "reality-show" que es realitza en terres mexicanes (concretament a la ciutat de Bonanza) aquí us deixo dos enllaços:
Article de premsa
Pàgina del programa - Cadena televisiva

Tornem als orígens

2007-09-04T11:20:00.000+02:00

"No Child Is Born A Racist"

En quin moment la humanitat va perdre l'instint de companyerisme i de recolzament vers als altres per convertir-se en la societat de la guerra que tenim avui en dia?
Totes les persones tenim unes capacitats immenses per a portar la felicitat al nostre voltant, d'estimar i d'ajudar a qui ho necessiti. Per què no les aprofitem? Moltes vegades un simple copet a l'esquena, una abraçada, un somriure, una mirada dolça o un "gràcies" poden servir per tornar l'esperança a qui l'ha perduda, l'alegria a qui plora o la llanterna per guiar-se a qui no troba el camí.
No costa tant, sigui qui sigui qui tinguem al davant: home o dona, negre o groc, ric o pobre..., tots ens necessitem a tots ^^.

La imatge i el títol de la mateixa han estat trobats a My Confined Space

Foscor al meu voltant

2007-09-03T14:13:00.000+02:00

Aquest post va dedicat a una amiga, la Sara.

Segurament no el llegiràs mai, perquè ni tant sols saps de l'existència d'aquest blog. No obstant, jo he tingut la gran sort de trobar el teu petit diari a internet. Un diari que cada cop que llegeixo trobo més ple de continguts, ric, ple de vida, ple de quelcom que em fa sentir buida i perduda i malament amb mi mateixa al mateix temps...

Malament amb mi mateixa perquè un dia vaig tenir la desgràcia de deixar-te de banda quan més ho necessitaves, quan estaves passant un mal tràngol i jo, en no saber què fer ni què dir-te i no ser valenta de plantar-me davant teu i estirar-te la mà, l'únic que se'm va acudir va ser acotar el cap, girar-te l'esquena i desaparéixer, clavant-me aquesta espina per sempre més...

Buida perquè veig que a cada dia li saps treure el suc, que cada petit detall té una importància increïble per tu, perquè tens tot un món que has construït tu mateixa amb l'ajuda de tots els que t'estimen...

Perduda perquè davant del futur incert estàs decidida a tirar endavant. En canvi a mi només m'assalten les pors del "què faré". Mentre tu i molts altres del meu voltant doneu les passes segures jo em vaig movent en un pantà fosc on cada petjada es tremolosa, on he d'assegurar cada moviment i on no veig la llum al final, no veig el meu objectiu, no sé on he d'arribar ni com...

Només camino per inèrcia i m'agradaria fer-ho amb il·lusió.
Tinc tantes persones que m'estimen i a qui estimo i tantes ganes de compartir amb elles una vida tranquil·la i donant tot l'amor que tinc per donar que qualsevol possibilitat de donar un pas en fals que provoqui que m'allunyi dels uns o dels altres m'atavala.

Tinc somnis i no sé com arribar-hi. Tinc il·lusions i cada cop les veig més borroses. Vull el sol de primavera i em topo amb la boira de l'hivern. Vull tirar endavant i alguna força desconeguda m'impedeix avançar i em fa restar quieta o inclús retrocedir.

Tinc por al futur, tinc por a la incertesa i al que m'espera demà. No sé si ho podré afrontar, ni tant sols sé si és el que vull... Només sé que dono una passa rera l'altra lentament però sense parar. Sento el pressipici aprop meu i sense veure'l no sé si m'hi encamino de cap o me n'allunyo per trobar el meu camí...

Sé que algun dia la boira s'esbairà fent que la foscor es faci llum i permetent-me trobar allò que ara no tinc i que m'ha d'omplir, però per tal que això passi algun canvi ha de succeir. Quin? No ho sé. Quan? Tampoc. Com? No en tinc cap mena d'idea. Suposo que necessito temps i ser prou valenta com per reconéixer les meves pròpies veritats i possibilitats.

Fins aleshores, continuaré buscant fent tentines.

Les Persèides o Llàgrimes de Sant Llorenç

2007-08-15T13:16:00.000+02:00

Durant la nit del dia 12 al 13 d'Agost (de diumenge a dilluns) es va produir l'apogeu del fenòmen astronòmic conegut com les Persèides. Es tracta d'una bella pluja d'estels ocasionada per les restes de la cua del cometa Swift-Tuttle, les quals entren en contacte amb l'atmosfera de la Terra i, a causa del fregament, es produeix la incandescència i/o desintegració del material que nosaltres podem veure a simple vista.

Doncs bé, aquest diumenge vam aprofitar amb el nòvio i ens vam preparar un petit "pic-nic" format per un parell d'entrepans, un de truita a la francesa i l'alte de pernil dolç, unes patates, unes "Pedres del Teide" i una mica d'aigua i ens en vam anar a un pantà que hi ha vora Alpicat* a veure la pluja esperada.
Realment va ser molt bonic!! ^^
Tot i estar tapat, es va formar una clariana des d'on podíem veure l'Ossa Major i un munt d'estels més i, efectivament, els estels fugaços de Sant Llorenç!! ^^
A més a més, per acompanyar la vetllada, també vam poder gaudir dels llampecs ocasionats per les tempestes que en aquell moment estaven tenint lloc per les províncies de Tarragona i Barcelona, uns llampecs que gairebé ens van rodejar :P

La qüestió és que va ser una nit molt maca :D. Entre tots dos vam veure un munt d'estels, vaig quedar astorada. Jo uns 10, ell encara més. Van ser unes 3 hores magnífiques que paga la pena repetir!!! Això sí, la pròxima vegada amb unes cadiretes de la platja que es puguin tombar una mica i, si cal, una manteta :P.

*És en aquest pantà on hem fet totes les observacions nocturnes dels crèdits de lliure el·lecció realitzats a la uni amb el Xep (professor del Claver). Ara però..., el primer any estava mooooooolt més fosc. El segon any que hi vam anar ja es veien massa llums d'Alpicat i aquest ha passat el mateix. Tanmateix, la fosca, tot i no ser la desitjada, era suficient per deixar-te gaudir del cel estelat ^^

How to write into a NTFS partition from Linux

2007-07-24T17:26:00.000+02:00

In this post I would like to explain to you how we can load a NTFS partition in such a way that it can be accessed from Linux not only for reading the information in it but also for writing new one (or erase).
Not many days have past since tools and drivers allowing totally access to NTFS from Linux have appeared thanks to reverse engineering. This is because NTFS specifications are not opened so computer scientist do not know how this format works.
Well, in order to mount a NTFS partition you only have to follow this steps (remember that I am using Ubuntu Fiesty):

Instal Fuse package (it can be found in Synaptic under the name of afuse) and all the dependencies that the Packeges Manager suggests.
Instal de package ntfs-3g and the dependencies that Synaptic suggests.

With only this two instalations we have the necessary tools to write in the NTFS partition (it seems that in the future this driver will be in the kernel of Linux).
After doing this two simple steps it only remains to mount the device, an external hard disc in my case:

If the devide is mounted automatically when you connect it to your PC it must be umounted. This happens because with automatic monting the ntfs-3g driver does not work so the device have only reading permissions:
$ sudo umount /dev/sdc5
Mount the partition using the driver:
$ sudo mount -t ntfs-3g /dev/sdc5 /media/aux_disk
If you want to umount the device:
$ sudo umount -t ntfs-3g /dev/sdc5

So, this is all! With this simple steps you can execute mkdir, for example, in the NTFS partition with no problems :D

Escriure en una partició NTFS des de Linux

2007-07-24T16:12:00.000+02:00

En aquest post m'agradaria explicar com es pot carregar una partició NTFS de tal manera que sigui accessible des de Linux, tant per llegir com per escriure (o esborrar).
Fins fa ben poc no hi havia cap manera de conseguir-ho, ja que les especificacions del format en qüestió no estan alliberades. No obstant, mitjançant enginyeria inversa s'ha conseguit esbrinar-ne el funcionament i, per tant, crear eines i drivers que ens permetin accedir a l'NTFS amb total llibertat des de Linux.
Doncs bé, per tal de conseguir-ho només cal seguir els següents passos (recordar que treballo amb Ubuntu Fiesty):

Instal·lar el paquet Fuse (a Synaptic es troba sota el nom afuse) i les dependències que et marqui el propi gestor de paquets.
Instal·lar el paquet ntfs-3g i les dependències que indiqui Synaptic.

I amb només aquestes dues petites instal·lacions ja tenim totes les eines necessàries per tal d'escriure sobre una partició NTFS (sembla ser que en un futur aquest driver s'incorporarà al kernel de Linux)
Després de realitzar aquest dos passos només manca muntar el volum, en el meu cas, un disc dur extern:

Si, en el moment de connectar-lo a l'ordinador, es munta automàticament s'haurà de desmuntar ja que, en aquest cas, el driver no actua i continuarem sense poder escriure a la partició:
$ sudo umount /dev/sdc5
Muntar la partició utilitzant el driver:
$ sudo mount -t ntfs-3g /dev/sdc5 /media/aux_disk
En cas de voler desmuntar el volum:
$ sudo umount -t ntfs-3g /dev/sdc5

Doncs això és tot! Amb aquests passos tant senzills s'aconsegueix fer un mkdir, per exemple, sense cap problema dins de la partició NTFS :D

Web Desing - The new age

2007-07-12T14:45:00.000+02:00

I show to you an image that represents how the time is distributed between the different tascs you have to do in order to create a web application:

In my experience I can say: "Fucking Exploiter!"

Seen at: My Confined Space

Web Design - La nova era

2007-07-12T14:36:00.000+02:00

Aquí us poso una imatge que reflexa la distribució del temps entre les tasques que es realitzen durant la creació d'una aplicació web:

Per experiència, corroboro l'expressió: "Fucking Exploiter!"

Vist a: My Confined Space

Paraules senzilles

2007-07-11T19:25:00.000+02:00

Avui, al curset d'anglès, hem vist una entrevista a l'Angelina Jolie feta per en Larry King en el seu programa "Larry King Live" de la CNN.
No tindria res d'especial, tret del fet de practicar l'anglès, si no fos perquè l'Angelina Jolie és dels pocs famosos als quals tinc respecte i per una frase colpidora:

I have four children, two of them adopted. I forgot which of them.

Per mi, aquesta frase tant senzilla, que a molts no tindrà cap sentit, resumeix tot l'amor que es pot arribar a sentir per la resta, especialment pels fills, siguin d'on siguin, tinguin el color que tinguin i es diguin com es diguin.
Realment és d'admirar i quan l'he sentit a l'entrevista m'he emocionat. Molts no ho entendran, però per mi aquestes poques paraules tenen un valor incalculable.
Gràcies!

P.D.: podreu trobar els podcasts a CNN Podcasting

How to format an USB

2007-07-11T19:14:00.001+02:00

I would like to make use of this post to explain to you how you can format you USB from linux (in an Ubuntu "Fiesty", to be precise :P).
The steps you have to follow are very simply:

Connect you usb.
If it is mounted automatically you have to umount it before you can format it:
$ cat /etc/mtab
# With this command you can look for your usb device
$ sudo umount /dev/sdb1
Formatting:
$ sudo mkfs.vfat -I /dev/sdb1
# The command mkfs.vfat formats your usb into FAT32
Mount the usb:
$ sudo mount -t auto /dev/sdb1 /media/disk
Check its capacity:
$df -h

With this 5 steps you will have your USB as a new one. It's easy, isn't it? :D

Formatejar un USB

2007-07-11T19:05:00.000+02:00

En aquest post m'agradaria explicar-vos com formatejar un usb des de linux (concretament, un Ubuntu "Fiesty" :P).
Els passos a seguir són senzills:

Connectar l'usb
Si es munta automàticament s'ha de desmuntar abans de poder-li donar format:
$ cat /etc/mtab
# Amb aquesta comanda podreu buscar quin "device" és el vostre usb
$ sudo umount /dev/sdb1
Donar format:
$ sudo mkfs.vfat -I /dev/sdb1
# La comanda mkfs.vfat us el formateja en FAT32
Muntar l'usb:
$ sudo mount -t auto /dev/sdb1 /media/disk
Comprovar-ne la capacitat:
$df -h

Amb aquest 5 passos tant facilets tindreu el vostre USB com a nou! :D

Comentaris que t'arriben

2007-07-01T21:49:00.000+02:00

Què faríem sense les frases cèl·lebres dels notres amics?

A: No veig com es "setegen" els àmbits, és alguna funcio o alguna cosa?
B: Sí, un push() i un pop()
A: Porque cuando haces pop...., no hay stop

By friend ;)

Una frase...

2007-06-30T16:58:00.000+02:00

Voy a buscar las escaleras y cuando las encuentre les voy a meter una paliza que no sabrán si suben o si bajan

Asno, gran company d'Shrek (primera pel·lícula)

El Ocho

2007-06-22T16:28:00.000+02:00

Una nova entrada dins de la categoria de "lectures" per tal de presentar-vos un llibre magnífic: "El Ocho".
La sinòpsis de la contraportada diu el següent:

Catherine Velis, una alta ejecutiva experta en ordenadores, se ve atrapada sin quererlo en la búsqueda de un legendario ajedrez que perteneció al emperador Carlomagno. El campeón soviético de este deporte, de gira por Nueva York, le advierte que corre un grave riesgo si se empeña en encontrar las piezas, pues en ellas reside la clave de una antigua fórmula ligada a la alquimia, la masonería y los poderes cósmicos. Ese mágico ajedrez, enterrado durante mil años en una abadía francesa, nos conducirá - de 1790 a 1970 - por la historia de los personajes que poseyeron sus piezas y por la larga serie de crímenes que se cometieron para hacerse con ellas. Los personajes van desde Napoleón, Roberspierre y Casanova, hasta Voltaire, Newton o Catalina la Grande. Pero los crímenes todavía no han terminado...

Katherine Neville, l'autora de la novel·la, és la creadora del que, al meu humil parer, és una meravella literària que, en el transcurs d'un any i escatx, he llegit dos cops podent afirmar que la segona vegada m'ha enganxat més que la primera ja que, a mesura que vas rellegint pàgina rera pàgina descobreixes nous detalls subtils que en la primera lectura havies obviat segurament degut a l'entusiasme causat per la delirant acció descrita entre les seves lletres.
Són 879 planes (versió de butxaca) que s'acaben massa ràpid, que vas llegint com assedegat, que vols que durin per sempre. Un estil d'escriptura que captura l'atenció de tots i cadascun dels sentits, unes línies que són capaces de fer-te sentir olors i sorolls, de fer-te bategar el cor al mateix rítme que el de la protagonista...
El Ocho es una novel·la que barreja la ficció amb la història d'una manera molt sàvia i atractiva per al lector. S'inicia remuntant-se a la època del gran emperador Carlemany (742/747 – 814), anys ens els que es crea l'artefacte al voltant del qual es construirà tot el món de la novel·la, per combinar a la perfecció, una història relatada en l'época moderna (1970) la protagonista de la qual és la Catherine Vellis, una gran informàtica (ho sento, ho havia de dir per la part que hem toca ^^), i en l'època de la Revolució Francesa on la protagonista és la Mireille, una monja de l'abadia de Montglane (als Pirineus francesos).
Quin lligam tenen aquestes dues històries? Quin paper juguen els diferents personatges? Què hi té a veure un joc d'escacs? Què vol dir al-Iksir?
Tots aquells que estigueu interessats en respondre aquestes preguntes no només us trobareu amb la solució a tot plegat sinó que a més a més descobrireu entre les pàgines d'aquest llibre tot un conjunt d'endevinalles i misteris que podreu anar descobrint al mateix temps que la protagonista. A més a més, aquells amants de la història i, més concretament, de la Revolució Francesa i aquells que hagueu anat a París podreu veure com les paraules dancen al vostre voltant transportant-vos a la capital francesa de l'any 1789... En podreu sentir les olors, els colors, els sorolls, podreu veure la fredor de la guillotina resplandent. Coneixereu personatges clau de la història com Marat, Danton, Roberspierre, Talleyrand, Lluís XVI i Maria Antonieta, Newton, Voltarie, Richelieu, Napoleó, Fibonnacci, Fourier, Catalina la Gran, el seu fill Pau i el seu nét Alexandre. També podreu viatjar per diferents ciutats i països del món, tals com Venècia, Argèlia i Rússia i conèixe'n les seves intriges i presons, sentint la humitat d'aquells llocs tètrics en la vostra pròpia pell.

Si us agraden les intrigues i la història ben documentada no us podeu deixar escapar aquest llibre i la seva autora. Talment una de les millors novel·les mai escrita complementada amb cites de grans pensadors, científics i escriptors.

J'adoube C.V.

P.D.: pròximament inclouré un nou llibre en aquest apartat, la bibliografia de Maria Antonieta

Last.fm

2007-06-17T21:18:00.000+02:00

In this post I want present to you a web page the objective of which is to provide a radio service through internet. It is called Last.fm and it gives lots of fuctionalities to its users. Examples of these servicies are:

Create s user profile
Create radio stations (perhaps, palylists is a better word than radio stations to define this feature) with the music categorized by the same users
Create a playlist with the music of your favourite singers and similar
The same web produces stadistics of the music that you listen and creates comparisons with your friends. It makes you recomendations depending on your likings and shows you neighbours with musical preferences similar to yours (difference between neighbours and friends is based in the fact that a friend is this person you have added to your count while a neighbour is a Last.fm user who only has a musical compatibility with you)

In addition, you can create a privileged count, paying some quote. However, I can say thit is unnecessary from my experience, because basic offered services are varied and allow users to enjoy music during hours. I can state since I'm using Last.fm my amule is more lazy than ever because I don't download so many songs, only these that really means something for me.

In other hand, for those of us that uses Linux. more specifically Ubuntu "Fiesty" (I don't know if it works in older versions) you can configure your music player Rhythmbox so it will play trhough Last.fm directly. To configure the program you have to follow 4 steps:

In Rhythbox go to Edit -> Connectors
Choose Last.fm connector and press configuration button
Write the login and password of your Last.fm count and start to enjoy of your favourite music!! :D

I only have discobered a little problem: with my awful ADSL connection and with the amule connected there ara sometimes that the radio station stops. However it is nothing that can not be solved pressing "play" button.
I recommend it to you, prove ti!! ;)

English version

2007-06-12T16:03:00.000+02:00

With this new entrance in my blog, I want to express my intention of translating some of the post to English. I hope this practice helps me to improve my English, which level is really poor.
For this reason, I enrol myself in EOI (the Official School of Languages of my region) to participate in an intensive course during July.
Well, translated post will have de same cathegory as their equivalent in catalan (my first language) but they will be marked with "(Englis version)" tag. Do not have any doubt to criticize if you detect some mistake or bad structures :D

Versió anglesa

2007-06-12T15:34:00.001+02:00

En aquest post tant sols vull posar de manifest que traduiré algunes de les entrades a l'anglès. D'aquesta manera intentaré practicar aquest idioma que el tinc molt mooolt rovellat.
Per cert..., aquest estiu m'he apuntat als cursets intensius de l'EOI... I tant intensius..., tot el mes de Juliol, 4 hores diàries!! Moriréééé XDD. Si entro, que crec que sí perquè ahir em van trucar dient que em feien el paper per anar a pagar, em posaran a 5è curs. A veure què en surt de bo de tot plegat... :S
Bé, tornant al tema..., doncs això..., els post traduïts a l'anglès tindran la mateixa categoria que els seus equivalents en català però duran "(English version)" al final. Si detecteu alguna falta o una estructura mal construïda (que en trobareu a patades) no dubteu a criticar :D

Last.fm

2007-06-09T12:51:00.000+02:00

En aquest post us vull presentar una pàgina web la funció de la qual és donar servei de ràdio via internet. S'anomena Last.fm i dona un gran ventall de funcionalitats als seus usuaris, entre les quals hi ha:

Creació d'un perfil d'usuari
Creació d'estacions de ràdio (jo més aviat en diria llistes de reproduccions) amb música que els propis usuaris han categoritzat o tipificat
Creació d'una llista de reproducció amb música similar als teus cantats preferits
La pròpia web et fa estàdistiques de la música que escoltes i genera comparacions amb els teus amics. A més a més, et realitza recomanacions segons els teus gustos i et mostra veïns amb característiques músicals similars (la diferència entre amics i veïns rau en el fet que un amic és aquell al qual has agregat al teu compte, en canvi, veí és simplement un altre usuari de Last.fm que no té res a veure amb tu, simplement té una compatibilitat musical)

D'altra banda, també pots crear-te un compte de "luxe" al qual, per una quota, accedeixes a altres serveis. Ara però..., des de la meva experiència podria dir que no fa falta fer-ho, ja que els recursos bàsics que ofereix són bariats i suficients com per poder gaudir de bona música durant hores. Personalment puc afirmar que amb Last.fm el meu amule té menys feina, ja que no em baixo tanta música, únicament la que realment em toca a la fibra, i em passo tot el dia connectada a la ràdio.

A més a més, pels que utilitzeu Linux, més concretament Ubuntu "Fiesty" (en versions anteriors no sé si també passava) us podeu configurar el reproductor de música Rhythmbox per tal que reprodueixi directament a través del servei Last.fm amb 4 passos ben senzills:

A Rhythbox aneu a Edita -> Connectors
Seleccioneu el connector Last.fm i premeu el botó de configuració
Poseu el login i password del vostre compte a Last.fm i a gaudir de la música que més us agrada!! :D

L'única petita pega que té tot plegat és que amb una connexió ADSL "xurrutera" com la meva i amb l'amule funcionant hi ha cops que se'm queda col·lapsada la ràdio. Però res que no es pugui arreglar tornant a prémer el botó de "play".
Us la recomano fervorosament, proveu-la ;)

Musculman

2007-06-08T18:03:00.000+02:00

A veure qui no se'n recorda d'aquest Príncep del Planeta dels Músculs?
XDDD
Doncs bé.., resulta que tinc un disc dur extern que ara vull formatejar amb extenció ext3 o fat32 per tal que hi pugui accedir des del meu Ubuntu/Linux. No obstant, tinc un petit problema..., el tinc a petar i ara n'he de treure les dades i posar-les en DVD's o CD's. La qüestió..., que remenant, remenant per allí (la mà de coses que he trobat que no sabia que tenia...) he trobat la sèrie d'anime en català de Musculman!!!!! :D
Quina il·lusió m'ha fet!!! M'he posat a escoltar l'opening en català i quina viciadaaa!!! Va, va no em direu que no us recordeu de la lletra:

De tot l'univers i del món sencer
el més fort de tots i bon jan també
tu contra els dolents sempre a punt de lluitar
per salvar al món ningú no et pot guanyar

Ei!, Muscul Musculman
de tots el més fort Muscul Musculman
pots sempre amb tothom, amb el món sencer
Muscul Muscul Muscul Musculman

Ei!, Muscul Musculman
no tens por de res tu ets el més valent
sempre endavant lluitar no et fa res
Muscul Muscul Muscul Musculman

Va, va, pels que tenim mala memòria ja us poso aquí el vídeo de l'opening (però quin fart de riure, siusplau!!!, quin viciii!!! XDDDD)

Doncs bé..., la qüestió, que m'he posat a buscar per internet per baixar-me alguns dels capítols que estan malament o manquen en la versió que tinc jo i també he trobat uns menús per als DVD's!!!! Tot gràcies a AnimeLliure i als seus fòrums!!! Així doncs..., ara només cal que obtingui la col·lecció completa i faci els DVD's amb els menús tots bonics :D. La llàstima és que són .exe i per tant, no es podran executar el Linux. Però bé, què hi farem..., tot no es pot tenir...
Però quina il·lusió, quina il·lusió..., quins records d'infantesa!! XDDDD

Per cert Ebi..., haurem de fer els DVD's de Lady Oscar ja, eh?, que necessito buidar el disc dur!!! XDDD

Au..., ja paro..., me'n vaig a tornar a escoltar la cançó XDDD

My Immortal

2007-06-08T10:13:00.000+02:00

Aquí us presento la lletra d'una magnífica cançó d'Evanescence. Si la melodia ja arriba, el significat de les paraules toca molt endins:

I´m so tired of being here
Suppressed by all my childish fears
And if you have to leave
I wish that you would just leave
´Cause your presence still lingers here
And it won´t leave me alone

These wounds won´t seem to heal
This pain is just too real
There´s just too much that time cannot erase

When you cried I´d wipe away all of your tears
When you´d scream I´d fight away all of your fears
And I held your hand through all of these years
But you still have all of me

You used to captivate me
By your resonating light
Now I´m bound by the life you´ve left behind
Your face it haunts my once pleasant dreams
Your voice it chased away all the sanity in me

These wounds won´t seem to heal
This pain is just too real
There´s just too much that time cannot erase

When you cried I´d wipe away all of your tears
When you´d scream I´d fight away all of your fears
and I held your hand through all of these years
But you still have all of me

I´ve tried so hard to tell myself that you´re gone
But though you´re still with me
I´ve been alone all along

When you cried I´d wipe away all of your tears
When you´d scream I´d fight away all of your fears
and I held your hand through all of these years
But you still have all of me

A continuació us penjo el videoclip d'Evanescence:

i un vídeo únicament instrumental que a mi, particularment, m'emociona..., això d'haver tocant durant tants anys el piano i veure les meravelles que poden sortir de les mans dels pianistes..., què voleu que us hi digui..., m'encanta... Gaudiu-ne!!

You know, I will allways be by your side
wipping away all of yout tears
fighting away all of your fears
holding you hand between mine
and you will have all of me

Congrés SAT2007 - Lisboa

2007-06-03T18:39:00.000+02:00

Apa.., ja tornem a estar a caseta després de passar mitja setmana a la capital de Portugal.
Abans de relatar-vos qualsevol altre cosa dir que Lisboa no paga pena... :(
I a continuació..., la crònica del viatge!!! :D

Dilluns dia 28:
Em vaig aixecar a les 3:45 del matí per agafar el cotxe, carregar-hi les maletes, anar a buscar a la gent (Míriam, Jesús i Víctor) i a les 5:00 de la matinada començar la nostra via vers l'aeroport de Barcelona. Tot va anar molt bé (bé..., això ho haurien de dir els meus tres acompanyants, que alguns que altres no se n'acaben de refiar de la meva conducció... :() i a les 6:30, més o menys, deixàvem el cotxe a l'estacionament de la terminal B i ens encaminàvem vers la zona de check-in (facturació). Un cop allí, no havia passat ni 10 minuts que van arribar la resta d'integrants del grup (Ignasi, Josep i Alberto) i ens vam disposar a realitzar l'obtenció dels bitllets i a enviar les nostres bosses directament al portaequipatges de l'avió. Fet tot això encara ens quedava més d'una hora per enlairar-nos, per tant, vam anar a prendre alguna coseta i a xafardejar.
Va arribar l'hora de l'avió i jo em vaig emocionar!! Però com m'agrada volar!!!!!!!! Uouououoououuouououo, quina emoció, quina emoció XDDD. La parella del davant, que s'assentava amb el Víctor, em miraven amb cara rara XDDD.
Total, després d'un vol sense incidències (no hi va haver turbulències... :() i que se'm va fer molt curt, vam arribar a Lisboa. Un cop allí..., agafem les maletes, anem a informació, lloguem dos taxis i cap a l'hotel. No obstant, vam arribar massa d'hora i no vam poder fer l'entrada a les habitacions... :(. Així doncs, vam deixar les maletes en una sala per guardar-les i després ens en vam anar a donar un volt amb el bus turístic. D'aquests passeig en puc treure dues coses...:

La part de Lisboa bonica està a la ribera del Tajo
El Josep i el Jesús van acabar gambes perdudes, pobrets..., i a mi se'm va cremar la ratlla del cabell XDDD

Després de fer la volta vam anar a dinar..., a un lloc bastant dolent, però bueno, què hi farem. Vam demanar el que tots podíem mig entendre: Sopa i Lombo XDD, i per la tarda ens en vam anar a les habitacions una estona (després d'haver-les pagat..., que no se'n van refiar de nosaltres... :() i després, els 4 mosqueters vam anar a donar un tomb per la plaça Espanya (maleïda plaça!!!, però quines pujades!!!! XDDD).
Al vespre vam anar a sopar a un italià amb els profes: Ansòtegui, Argelic (qui tenia raó.... :D), Maria Bonet i Manyà i al final del dia una foto tots juntets :D
En pujar a l'habitació vam fer una mica de sarau amb la Miri, però aviat a dormir, que estàvem tots plegats esgotats.

Dimats dia 29:
A les 7:45 ens vam llevar a tot del "Séptimo de caballería" i ens vam començar a preparar per assistir a les conferències del congrès. A les 8:50 els nois ens van venir a buscar a l'habitació i a les 9:00 ja estàvem a l'hotel del costat per tenir el privilegi de conéixer al senyor Martin Davis (de l'algorisme Davis - Putnam). Posteriorment hi va haver el coffe-break i després tres xerrades més.
Punt a destacar: el senyor americà amb deix alemà amb triple dosi de cafeïna que preguntava a cada torn de preguntes i que no hi havia manera d'entendre XDDD.

Un cop acabades les xerrades ens en vam anar a dinar en una mena de buffet lliure i a la tarda, després de descansar una miqueta (qui diu descansar diu estronxar-se de riure pensant certes bromes XDDD), vam anar al Corte Inglès (English Cut, si s'ha de ser internacional se n'és, eh?, només faltaria XDDD) on jo em vaig comprar un gorret, per protegir la meva crisma XDD, i la miri un "speedmeter" per la seva bici.
En arribar a l'hotel els nois van anar a sopar i la Miri i jo ens vam quedar a prendre un entrepà i dutxar-nos. Quan van tornar ens vam reunir tots a la nostra habitació per fer petar la xerrada i després, a dormir s'ha dit. Ara però, aquella nit la Miri i jo no les vam tenir totes..., vam estar a un pèl de trucar als nois i demanar canvi d'habitacions... Què és això d'anar tocant les portes de les altres habitacions (més concretament les que comuniquen una habitació amb una altra internament) i espantar a dues pobres noies com nosaltres!!!! :'(

Dimecres dia 30:
El matí va ser el mateix que el del dia anterior, amb la diferència que el Jesús i jo vam sortir de les conferències per parlar amb la Maria Bonet sobre el doctorat de gràfica i el TFM (treball final de màster). Vam rebre molta informació i els profes es van dur super bé!! Em va agradar moltíssim, però al mateix temps estic ben esfereïda... :S
D'altra banda, em vaig adonar que m'encanta anar a una universitat petita com la UdL, ja que el companyerisme i el tracte que hi ha entre alumnat i professorat és molt distés i de molt agrair..., ens tracten com a uns iguals, pràcticament.

Finalment, després de marxar del congrès, vam anar a dinar i després a buscar les maletes per anar a l'aeroport. Nota dolenta del dia? La borderia de la recepcionista que ens havia de fer la factura... Encara sort que no em fa mossegar la tia..., joer... I després, a pillar el taxi pel carrer XDDD

Un cop a l'aeroport ens va tocar esperar-nos segles fins a poder agafar el nostre avió (hi vam arribar a les 4:30, més o menys i fins a les 8:10 no sortia el nostre vol... :(), però finalment vam poder despegar i arribar a BCN. Per cert..., el vol va ser preciós ja que en una finestra era de dia i en l'altra de nit i l'aterratge meravellós, mai ho havia vist tant bonic :D.

Un cop a BCN, vam agafar les maletes molt depressa i ens en vam anar a buscar el cotxe per arribar a Lleida vora les 2:00 de la matinada... Per part meva estava exhausta XDD, però va valdre la pena :D

Com a conclusions en puc extreure el següent:

La gent, per norma general, és molt amable, però malahuradament sempre et trobes excepcions molt desagradables, com la recepcionista de l'últim dia. No obstant, els taxistes i els dels restaurants... van ser encantadors
El trànsit és caòtic i sembla que estiguin molt acostumats als atropellaments... :S
El transport públic és dolentíssim i la zona on estàvem està molt mal comunicada
La única zona que realment vaig trobar bonica de la ciutat és la zona de la desembocadura del Tajo, la resta no paga la pena
No podríen haver fet la ciutat plana? Jolin..., quantes pujades i baixades!! És pitjor que "La Orotava" de Tenerife... :(
Les conferències van ser interessants i sobretot em va agradar moltíssim haver tingut el privilegi de conéixer al senyor Davis
Els professors es van portar la mar de bé :D
Em va saber greu no poder veure les presentacions de l'Ansótegui i de l'Argelic i no poder estar present en la competició de solvers
El món informàtic és molt friki, espero no acabar com aquel japonés que es tocava els cabells compulsivament o com el programador aquell que programava mirant de costat... :S

I bé..., això és tot de la crònica del Congrés SAT2007 - Lisboa

Destinació... Lisboaaa

2007-05-27T14:12:00.000+02:00

Ja està tot apunt pel gran viatge de demà:

Estris de bany i personals
Pijama, roba i roba interior
Bolso
Documentació
Papers dels vols i de l'hotel
GPS
Música

Ara només ens queda esperar aquesta nit a les 3:30, quan començarà tot el moviment frenètic: aixeca't, esmorza, vesteix-te (un fet important..., que ja me l'oblidava...), renta't la cara i les dents, posa la maleta al porta-equipatges del cotxe, acomiada't dels pares i del Pàstor (sí, sí, del meu gos també, que me l'estimo molt!!) i marxa de casa cap allà les 4:30 de la matinada per tornar-hi 3 dies més tard.
Un cop el cotxe ha sortit fora del garatge encamina't cap al Simago (vaaaaleeee..., Esclat, però això serà com el Carrefour, que sempre es coneixerà com el Prika XDDD) i recull a la Miri. Un cop la maleta de la Miri i la Miri estiguin instal·lades al cotxe passa pel PCBox de Dra. Castells a buscar als nois (apa..., les botigues no us queixareu, eh?, que us anuncio gratuïtament... ¬¬). Així doncs..., un cop els nois i els seus equipatges també estiguin dins del meu estimat Seat (que mono ell :D) ens dirigirem a buscar l'autovia per encaminar-nos cap a l'aeroport de BCN, camí que més o menys ja sé fer perquè ahir, dissabte dia 26, hi vam anar amb el Jesús pel que pogués ser.... Sí, sí..., com a la guerra..., vam anar a inspeccionar el terreny per després indicar a les tropes si podien avançar o no XDD. A més a més, també ens vam assabentar que, com que vam comprar els bitllets d'anada a la web de ClickAir (no hi podria haver una miqueteta de comissió?..., només una miqueteta... :(), s'haurà de demanar la factura a la mateixa companyia trucant al seu número de telèfon que una senyoreta d'Iberia em va donar molt amablement (tot i que després vam descobrir que el podíem haver tret d'un gran cartell que hi havia just a l'entrada de la Terminal B de l'aeroport).
Aaaahhhh..., i una pregunta que se m'acut... Als animals els agrada viatjar amb avió? O és que ahir hi havia una reunió de cans al "Hall" de l'aeroport? Perquè mira que ens em vam arribar a trobar, eh? XDD

Estic il·lusionada :D, que ahir vam arribar a l'aeroport!!! XDDDD. Vale, vale, és una xorrada com una catedral, però què voleu que hi faci..., a mi em fa il·lusió :D.

Recordeu-vos dels papers que hem de dur i ens veiem tots plegats demà!!! :D

P.D.: quina son partirem... XDDD
P.D.2: hi haurà una miqueteta de turbulències (sense que ningú prengui mal, eh?).... (ditets)? XDDD