Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de setembre del 2008

El Show Pinyana-Montcada continua...

Resulta que farà un parell de dies va sortir publicat un article a la Mañana on s'hi deia que la Paeria farà un estudi per tal d'intentar arreglar la situació dels veïns de Montcada en relació a l'aïllament que sofreixen des de la inauguració de les obres de Pinyana i de l'Arnau de Vilanova.
El curiós del cas és que necessiten realitzar un projecte que durarà 3 setmanes per arreglar la pífia que van cometre al nostre barri. Tres setmanes??!! Doncs hauran de sortir unes idees molt brillants i se'ns hauran d'acabar els problemes de trànsit, perquè tres setmanes són molt de temps per solucionar les dificultats de moviment de la zona!
Au, que si volen ja els dic jo què cal fer i, com que a mi no em pagaran, tots aquests milionets que s'estalviaran i que podran utilitzar per fer una mariscada. Atenció, que presento el meu projecte urbanístic pel Camí de Montcada, eh?

La solució recau en esborrar el carril bicicleta que hi ha a la baixada de l'Arnau i restaurar la circulació tal i com estava abans de la creació del nou pàrquing i de l'Avinguda. És a dir, permetre que el Camí de Montcada sigui de doble sentit en tota la seva longitud, especialment en els seus inicis (des de la rotondeta que hi ha davant del Gindàvols -on conflueixen el Passeig Onze de Setembre, el carrer Roda d'Isàbena i el propi camí- fins a la rotonda d'Avinguda Pinyana amb Montcada).
D'altra banda, si el carril bici és imprescindible, es poden aprofitar els terrenys expropiats per tal d'eixamplar la via de comunicació amb una vorera ampla que permeti el pas de vianants i de bicicletes al mateix temps.

De totes maneres, s'agraeix que, com a mínim, diguin que estudiaran la situació..., encara que després ens tornin a prendre el pèl.

P.D.: Per tal de veure l'article del diari, podeu buscar-lo a la web de la Mañana, en l'apartat de Lleida, a dia 09/09/2008 (no l'he pogut penjar aquí ja que la pàgina no presenta els enllaços directes).

divendres, 25 de juliol del 2008

Referent a la notícia de l'ADN del post anterior

Aquest escrit tan sols és per puntualitzar un petit error que hi ha en l'article de l'ADN que vaig transcriure en el passat post. Segons deixa entendre el diari, els veïns del Camí de Montcada hauran d'entrar a Lleida amb normalitat (per la pujada de l'Arnau com fins ara) i tornar cap a casa passant per l'Avinguda Pinyana. Això és erroni, ja que tant per entrar com per sortir del Camí de Montacada s'ha de passar per l'Avinguda de Pinyana, la qual porta a la rotonda dels "Xalets Blancs" (si s'intenta accedir a Lleida per la pujada de l'Arnau es fa cap a la mateixa rotonda, augmentant, d'aquesta manera, la volta a fer).

D'altra banda, encara sort que s'ha volgut prioritzar l'accès al pàrquing de l'Arnau, perquè si ara s'ha de fer la volta a tota l'illa (abans no calia!), en cas de voler dificultar aquesta entrada potser s'hauria d'anar fins a Alpicat i tornar per darrera...

dijous, 24 de juliol del 2008

Ens prenen per tontos i ens ho diuen a la cara!

En aquest post vull transcriure literalment un article, que presenta avui el Diari ADN, on es parla de la inauguració del pàrquing de l'Arnau i de l'Avinguda Pinyana. Així doncs, passo a citar el text.

Inauguració amb antidisturbis

Protesta en l'estrena del Pàrquing de pagament a l'Arnau
La Paeria diu als veïns de Montcada que s'acostumaran als canvis viaris que els aïllen del centre

Una seixantena de veïns del camí de Montcada es van manifestar ahir per protestar pels canvis viaris provocats per l'obertura al trànsit de l'avinguda de Pinyana, durant la inauguració del pàrquing de pagament de l'Hospital Arnau de Vilanova, que també ha generat queixes d'associacions i veïns de Lleida i dels pobles dels voltants per les tarifes. Els veïns del camí de Montcada, marcats molt de prop pels Mossos, amb qui van tenir més d'una topada, van mostrar la seva indignació amb marxes lentes de tractors per l'avinguda Rovira Roure fins al camí perquè el nou vial els ha deixat sense accés directe des de la ciutat, ja que, a partir d'ara, el camí passa a ser d'una sola direcció (d'entrada a Lleida) per l'única i poderosa raó de facilitar l'entrada al pàrquing. Des de la Paeria, la regidora d'Urbanisme, Marta Camps, va assegurar que "és un problema de costums" i que per als veïns "és molt més fàcil agafar la nova avinguda que té quatre carrils".

Alhora, i amb la protecció dels antidisturbis dels Mossos per evitar els manifestants, la consellera de Salut, Marina Geli, inaugurava, no un equipament sanitari, sinó un aparcament, a més, en concessió per 30 anys a una empresa privada. El pàrquing de l'Arnau compta amb 940 places (170 reservades a la superfície per al personal del centre) i ha costat 11 milions d'euros. Geli va evitar pronunciar-se sobre les tarifes i es va limitar a ressenyar la millora d'imatge que ha suposat l'enjardinament de la nova plaça sobre el pàrquing. El cost d'aparcar una hora a l'Arnau a partir de dilluns que ve serà d'1.72 euros i aparcar-hi tot el dia, 11.70, sense cap consideració amb els veïns de pobles que s'hi hagin de desplaçar amb cotxe per força perquè no hi ha servei d'autobús. Sí que va valorar els preus del pàrquing, el director dels serveis de Salut a Lleida, Sebastià Barranco, que va convidar els que critiquen les tarifes del nou aparcament a usar les 300 noves places d'aparcament lliure que hi ha a l'avinguda de Pinyana.



Ni tant sols sé què dir. És simplement vergonyós. No obstant, ja sabem qui es va fondre les neurones aprovant el projecte i les obres de Pinyana. Senyora Camps, quin concepte de facilitat té vostè? Per què, fins on jo tinc entès, que gairebé et facin sortir de la ciutat per tonar-hi a entrar per alguna de les vies més transitades, fent-te fer una volta enorme per sortir i tornar a casa, no s'ajusta a la idea de facilitat, comoditat...

Pel que fa a la senyora Geli i al senyor Barranco, bons altres també. Els hauria de caure la cara de vergonya! Ja pot haver quedat bé el jardí amb 11 milions d'euros i tots els que s'embutxacaran a partir d'ara. A més a més, benvolgut senyor Sebastià, les 300 places de l'avinguda (em sembla que han engreixat una mica els números) no són cap excusa per fer que el pàrguing d'un dels principals hospitals públics i de la Seguretat Social de Lleida sigui privat. Afortunats seran aquells que no tinguin avis als que els costa molt de caminar, o simplement familiars, que s'han de passar llargues estones i, fins i tot, dies tancats entre les quatre parets del centre mèdic en qüestió. Apujaran les pensions de la gent gran per tal que es puguin permetre pagar l'estacionament, que és una cosa que necessiten per anar al metge? Gràcies, molt amable!

Res més a dir. Ens direu tontos, però siusplau, no ens intenteu enganyar, que no podeu...

dimecres, 23 de juliol del 2008

Lleida cada cop més lluny

Ja era d'estranyar que l'Ajuntament de Lleida, encapçalat pel seu Excel·lentíssim (bla, bla, bla) paer, el senyor Àngel Ros, fes les coses com Déu mana. Què en podem esperar dels polítics? Doncs..., la veritat és que moltes coses, no? "Rifales", bons esmorzars, dinars i sopars..., ara però, el que és feina..., doncs això no els hi demanis, i menys si ha d'estar ben feta.

Potser s'hauria de crear un nou concurs: "Míster Polític i Miss Política Pífia!". Hi hauria bufetades per guanyar-lo, perquè pràcticament tots se'l mereixen (per no dir absolutament tots...).

La nova posada de pota de la Paeria és l'Avinguda Pinyana, que connecta Balàfia amb el Camí de Montacada i amb la carretera d'Osca. Tot aniria bé si el projecte que es va aprovar s'hagués restringit a fer el que calia, la nova Avinguda. Però no, no podia ser això..., havien de canviar altres coses per fer que l'accés al centre de la ciutat des del nostre barri fos més complex encara que quan no teníem autobús.

A veure..., en quin cap entra que la carretera (en molt mal estat, per cert) que connecta l'Arnau amb la nostra urbanització ara tant sols sigui d'un únic sentit (necessari per entrar al pàrquing de l'hospital, que sinó ni això...) i l'altre carril s'hagi hagut d'utilitzar com a carril bicicleta? És que l'ajuntament no va expropiar moltes terres per aquestes contrades? És que no hi ha hagut una casa a la qual li han tirat part de la seva balla a terra i desmuntat un bon tros del seu jardí per poder-hi fer encabir la rotonda nova? Per quina regla de tres no es podia ampliar una mica més aquesta via i fer el carril bicicleta al costat de la calçada? I encara més, per què no a sobre de la vorera per tal d'evitar possibles accidents?

Ara doncs, els veïns de Montcada, tant sols tenim tres sortides:
  1. Gualda: vaja..., vas a parar a l'entrada de Lleida per la carretera de Vielha. Quina gràcia..., l'entrada per Ronda amb la plaça Europa al mig... Tot un calvari en hores punta!!
  2. L'Avinguda Pinyana en direcció cap a les afores de Lleida: aquesta també fa gràcia. Enxampes tota l'entrada d'Alpicat a Lleida.
  3. L'Avinguda Pinyana en direcció Balàfia: veus, si ja ho deia jo, altre cop la plaça Europa i tot el caos.
Per si no era suficientment complicat arribar als nostres treballs, universitats... en hores clau quan podíem accedir a Rovira Roure a través de la pujada de l'Arnau, ara sembla que els polítics i arquitectes se'n vulguin riure de nosaltres i tant sols ens donen les opcions més complicades d'accedir al centre urbà. Encara gràcies que ells no es veuen obligats a fer tota la volta que haurem de fer nosaltres a partir d'ara, perquè si ara ja treballen poc (si és que treballen...), aleshores encara ho farien menys.

Mare meva, qui va pensar la distribució urbanística de la zona es devia de fondre les neurones pobre... Quin greu... (to irònic, per qui no se n'hagi adonat)


Però clar..., això no és tot!!
Segons tinc entès, una rotonda serveix per alleugerir el pas dels automòbils en les cruïlles i, d'aquesta manera, estalviar-se l'ús del semàfor, que l'únic que aconsegueix és alentir el moviment.
Doncs això no ho deuen de tenir clar les senyores autoritats perquè han tingut la brillant idea de fer una rotonda amb semàfors que, a més a més, es posen tots vermells i verds alhora. Esperem que no hi hagi gaires accidents, perquè amb les cues que es fan se'n poden ocasionar, i dels grossos!

Així que, ja hi tornem a estar. Ben aïlladets de la resta de la ciutat. Potser és hora que ens comencem a plantejar d'estar aïllats també en temps d'eleccions i, d'aquesta manera, provocar un toc d'alerta entre les butxaques dels que s'assenten a la trona de la Paeria.

Encara sort que amb tot plegat el senyor Pané tindrà carril bicicleta per exercir la seva condició d'ecologista!

diumenge, 20 de juliol del 2008

Parar compte en l'escriptura

És una llàstima que la gent no tingui cura de la manera com escriu. Sé que estem en l'era de les telecomunicacions i que el "xq" ha desbancat al "perquè", la "ksa" a la "casa" de tota la vida amb quatre parets i un sostre, el "ia" al "hi ha"... i que l'estil culte de l'autor del poema que comença per "Érase un hombre a una nariz pegada" ha passat de moda.

Aquesta manca de correcció s'agreuja quan l'escrit s'ha fet en la llengua materna (o, si menys no, en la llengua oficial del país) i és públic i/o, fins i tot, oficial i provinent d'una institució.

Saber redactar bé i sense faltes d'ortografia mostra que l'autor/a de les línies cultiva l'art de l'escriptura i respecta als lectors als quals van adreçades, siguin del tipus que siguin.

Segurament no seré la més indicada per posar de manifest la pèrdua, cada cop més significativa i preocupant, dels bons costums en l'art de la comunicació escrita, perquè també faig errors. Però això no treu el fet que sàpiga molt de greu veure textos barroers que arriben a fer mal als ulls i provenen de gent que, suposadament, han cursat uns estudis preparatoris per ocupar llocs de treball en els quals la comunicació amb el públic és molt important i de la qual en depèn, en certa o gran mesura, la imatge que la societat percep de la institució, empresa, organització...

Els diccionaris, els correctors ortogràfics i els llibres no són perillosos, es poden utilitzar!!

divendres, 22 de febrer del 2008

"Dividir entre buenos y malos es una actitud infantil"

Hi ha cops que et trobes gent amb personalitats aclaparadores.
Em refereixo al Padre Manel, un sacerdot que no conec però del qual he llegit una entrevista a "El Periódico" que la Sara, una amiga, ha reproduït aquí.

No sé si el senyor Benet XVI haurà estat a l'infern o al purgatori, però potser a ell i a tota la cúria romana els convindria estar una temporada entre el poble...

dimarts, 5 de febrer del 2008

Sóc Cristiana

Sí, sóc cristiana, però una cristiana que renega de l'Església actual, tant dels seus mètodes com de la seva doctrina. Una Església que va perdre la seva essència poc després de néixer, entre l'època romana i l'edat mitjana, quan les primeres comunitats que vivien el missatge inicial del cristianisme van començar a organitzar-se i el patiment, martiri i sofriment van passar a ser valorats com a bons.
Aquesta Església "Santa, Catòlica i Apostòlica" que avui tenim, nascuda d'un missatge bo, es va transformar en un centre de corrupció en el moment en què va voler controlar la gent mitjançant la por, el pecat, la veneració del sofriment i l'emmascarament del missatge base mitjançant les seves doctrines.
Tot plegat a contribuït a assentar la institució religiosa al costat de les institucions polítiques (encara que ens neguin l'evidència) i hem arribat a l'actualitat, on l'Església (espanyola i de Roma) es creuen en el dret d'intervenir en uns comissis electorals i intentar manipular els vots de la gent (que estrany..., em pensava que va ser el mateix Para de Roma qui va dir que la ciència era dolenta perquè manipulava a la gent... Ho devia entendre malament...). Una actualitat on aquesta institució està creant tensions en la societat i està contribuint a les disputes, baralles i fanatisme (per sort, hi ha excepcions, tals com el bisbe de Girona i l'abat de Montserrat, que es desmarquen de tota aquesta farsa).
Ara però..., val a dir que l'Església té aquest poder de manipulació únicament perquè nosaltres i els medis de comunicació li donem. Són aquest medis, clàssic o novedosos (internet) els que no paren d'emetre notícies sobre el que han dit, el que faran... i som nosaltres els que ens ho mirem/llegim i ens escalfem la sang. Som nosaltres qui fem propaganda de l'Església; sense aquesta atenció que li estem atorgant no tindria tant de poder.
Sé que amb aquesta entrada al meu blog no faig res més que donar més cova al tema. No obstant, tot plegat era tant sols per dir que no contribuiré més a augmentar el poder d'aquesta institució. Que diguin missa (mai més ben dit), que es desesperin, que discriminin, que manipulin... Per mi com si no hi fossin.

Sóc cristiana sí, però no tonta. Per sort, l'Església no pot vendre la moto a tothom i no ens pot fer veure amb ulls de ruc.
Sóc una cristiana que creu en la ciència i que diu sí als matrimonis homosexuals, sí a les adopcions per part de qualsevol persona (sigui quina sigui la seva sexualitat), sí a l'ensenyament de totes les religions a l'escola des d'un punt de vista històric i cultural però no a l'adoctrinament dels nens i nenes per part d'aquesta institució... i NO a la manipulació/fanatisme doctrinal i eclesiàstic.

dimecres, 2 de gener del 2008

Ja som de Lleida!!

Senyores i senyors, Ladies and Gentelmen, amb el nou any 2008 el meu barri entra a formar part completament de Lleida!!
Fins fa ben poc tant la meva zona com els seus voltants només comptàvem pel senyor Alcalde per comptabilitzar impostos. Com tots bons ciutadans pagàvem tot el que marca la llei, però un dels impostos era "obligatori": l'impost de circulació. I això era així perquè fins el dia 19 de Desembre de 2007 la zona de Vila Montcada i entorns no tenia servei d'autobusos. El molt bon senyor Ros ens tenia deixats de la mà de Déu, a tots nosaltres i, sobretot, a tots els avis que viuen per aquí i pels quals és força difícil pujar la costa de l'Arnau de Vilanova, amb la qual cosa depenien totalment dels seus cotxers o dels seus familiars.

Però ara ja està, han posat el Tanatori i ja tenim Autobús, concretament el número 17!
Si les coses es fessin com s'han de fer en el moment que s'han de fer, a mi, ni tant sols m'hauria fet falta treure'm el carnet de conduir, ja que podria haver agafat el bus a la cantonada del carrer de casa i m'hauria deixat a l'inici del carrer de les universitats de Cappont. Llàstima que ara ja hagi acabat les classes...

No obstant, donar les gràcies al nostre molt estimadíssim Alcalde per recordar-se que, tot i que les enquestes indiquin que els vots massius al seu partit venen d'altres barris, també hi ha altres ciutadans que, de tant en tant, necessiten serveis bàsics.
Ja pot estar content senyor Ros, ara ja podrà criticar-nos que no estiguem conscienciats amb el medi ambient quan no agafem el bus i, a més a més, serà una crítica amb fonament, cosa que fins ara era impossible!

P.D.: Per si hi ha algú que no se n'ha adonat: llegir en to irònic :P

dijous, 29 de novembre del 2007

Crítiques amb humor

Lavapiés és una barriada de Madrid on els seus veïns, cansats que les seves queixes sobre el barri quedin a l'aire, han decidit fer una crítica humorística, al meu parer, molt encertada i bona. Entre tots han elaborat un cartell per escenificar els diferents "esports olímpics" que es practiquen en els seus carrers. A més a més, la crítica és tant irònica i ben feta que ha tingut cabuda en els telenotícies i tot!

Podeu veure el cartell en aquesta pàgina: "Lavapiés Olímpico"
No us ho perdeu, riureu una estona XDD!

dijous, 6 de setembre del 2007

Mor en Luciano Pavarotti

Avui, a les 5:00 de la matinada, ha mort un dels personatges més entranyables de l'òpera a la seva casa de Mòdena (Itàlia) a causa d'un càncer de pàncrees.
En Pavarotti, de 71 anys, va començar la seva vida professional compaginant el seu treball com a mestre d'escola amb les seves classes de música fins que, als 26 anys, va fer el seu debut en el terreny operístic.
Tenor com a pocs s'han conegut, va fer un gran treball per tal de popularitzar la música clàssica i va cantar amb grans artistes espanyols com Motserrat Caballé o Plácido Domingo i José Carreras en el grup de "Els Tres Tenors".
Aquesta entrada és per retre homenatge a aquest gran artista italià i m'agradaria acabar-la amb una frase seva que mostra els seus sentiments vers la música:

"I think a life in music is a life beautifully spent and this is what I have devoted my life to"
"Crec que una vida viscuda per a la música és una vida bellament viscuda i és al que m'he dedicat"

Luciano Pavarotti