Us heu fixat mai en què, com més pensem que no volem una cosa més en tenim?
Per exemple, una persona amb sobre-pés pensa: "No vull estar grassa" i què passa? Doncs, o encara s'engreixa més o, per molts esforços que faci, no aconsegueix aprimar-se com ella voldria.
Un altre exemple: imagineu que aneu amb el temps just i heu d'agafar el cotxe per anar a fer una visita molt important on ser puntuals és vital. Esteu nerviosos i penseu: "Ondia, en aquesta hora serà impossible trobar un lloc per estacionar!!". I què passa? Doncs justament el que heu pensat, que no hi ha llocs i heu de donar tombs i més tombs per poder deixar el cotxe, amb la qual cosa feu tard.
Amb les notícies passa més: "I ha hagut un accident d'avió". Durant els dies següents només surten catàstrofes aèries.
Des que va començar la violència de gènère, quants dies han passat que no s'hagi escoltat per qualsevol telenotícies una desgràcia d'aquest tipus?
Reflexionant..., per què som tant addictes a les males notícies? Als pensaments dolents? A tot allò que ens fa patir? (ai, que estic gras i no em puc aprimar; ai que a aquella persona l'han atropellat i potser demà sóc jo l'estirada a terra...). I per què ens passa per alt tot allò bo que succeeix al nostre voltant?
Per què no gaudim d'aquella amanida que ens ha sortit tant bona aquest migdia i patim perquè no sabem fer la carn del segon plat? Per què no fem d'aquell jove que ha ajudat a l'avi a creuar el carrer una notícia? Per què ens fixem en què el nostre pes és excessiu i no veiem els grams que hem perdut durant la setmana, senyal que ens estem aprimant? Per què fem tant d'esforç en recalcar les coses dolentes i no les que realment importen, les bones.
De la mateixa manera que les coses dolentes atreuen més coses dolentes (el millor exemple, com ja he dit abans, els telenotícies), les bones només atreuen més coses bones. I no només això, aquestes coses bones ens fan sentir a gust, tranquils, serens... tot al contrari del malestar provocat pels entrebancs.
D'ara en endavant m'he proposat intentar escriure sobre les coses meravelloses que passin en el meu entorn i, el que suposa més esforç, pensar en coses positives i gaudir d'aquests pensaments i del que atreuen.
Per poca cosa que semblin, encara que tothom estigui entestat en no donar-los importància, jo sí que els en dono, per tant, m'agradaria encetar un altra categoria en aquest blog: "notícies reals", on citaré petites o grans frases sobre aconteixements que visqui, detalls que em faci vibrar i notícies de les "importants". I, per començar-lo, una línia.
Per exemple, una persona amb sobre-pés pensa: "No vull estar grassa" i què passa? Doncs, o encara s'engreixa més o, per molts esforços que faci, no aconsegueix aprimar-se com ella voldria.
Un altre exemple: imagineu que aneu amb el temps just i heu d'agafar el cotxe per anar a fer una visita molt important on ser puntuals és vital. Esteu nerviosos i penseu: "Ondia, en aquesta hora serà impossible trobar un lloc per estacionar!!". I què passa? Doncs justament el que heu pensat, que no hi ha llocs i heu de donar tombs i més tombs per poder deixar el cotxe, amb la qual cosa feu tard.
Amb les notícies passa més: "I ha hagut un accident d'avió". Durant els dies següents només surten catàstrofes aèries.
Des que va començar la violència de gènère, quants dies han passat que no s'hagi escoltat per qualsevol telenotícies una desgràcia d'aquest tipus?
Reflexionant..., per què som tant addictes a les males notícies? Als pensaments dolents? A tot allò que ens fa patir? (ai, que estic gras i no em puc aprimar; ai que a aquella persona l'han atropellat i potser demà sóc jo l'estirada a terra...). I per què ens passa per alt tot allò bo que succeeix al nostre voltant?
Per què no gaudim d'aquella amanida que ens ha sortit tant bona aquest migdia i patim perquè no sabem fer la carn del segon plat? Per què no fem d'aquell jove que ha ajudat a l'avi a creuar el carrer una notícia? Per què ens fixem en què el nostre pes és excessiu i no veiem els grams que hem perdut durant la setmana, senyal que ens estem aprimant? Per què fem tant d'esforç en recalcar les coses dolentes i no les que realment importen, les bones.
De la mateixa manera que les coses dolentes atreuen més coses dolentes (el millor exemple, com ja he dit abans, els telenotícies), les bones només atreuen més coses bones. I no només això, aquestes coses bones ens fan sentir a gust, tranquils, serens... tot al contrari del malestar provocat pels entrebancs.
D'ara en endavant m'he proposat intentar escriure sobre les coses meravelloses que passin en el meu entorn i, el que suposa més esforç, pensar en coses positives i gaudir d'aquests pensaments i del que atreuen.
Per poca cosa que semblin, encara que tothom estigui entestat en no donar-los importància, jo sí que els en dono, per tant, m'agradaria encetar un altra categoria en aquest blog: "notícies reals", on citaré petites o grans frases sobre aconteixements que visqui, detalls que em faci vibrar i notícies de les "importants". I, per començar-lo, una línia.
Avui, la meva mare m'ha despertat amb un petó. Moltes gràcies! :D
