diumenge, 26 d’abril del 2009

Sense & Sensibility

Una nova lectura per augmentar la col·lecció reflectida en aquest blog. Aquest cop es tracta de la novel·la de Jane Austen "Sense & Sensibility" ("Sentit i Sensibilitat"). La contraportada del llibre en descriu el contingut de la següent manera:
Per què els homes més irresistibles sempre són els més inadequats?

Les germanes Marianne i Elinor no poden ser més diferents l'una de l'altra. La Marianne és desesperadament romàntica i desitja trobar l'home dels seus somnis, l'Elinor, en canvi, és molt més cautelosa en els temes de l'amor.

Quan totes dues es traslladen al camp amb la seva família, lluny de Londres, tenen ben poques possibilitats de trobar a algú. Però quan coneixen als seus veïns - incloent l'amable Edward Ferrars i el ben plantat i perillós Willoughby - sembla que la felicitat les espera al tombar la cantonada.

No obstant, les coses mai són les que semblen ser. Ben aviat ambdues hauran de decidir en qui confiar durant la seva recerca de l'amor: la seva família, els seus nous amics, els seus caps - o els seus cors?
La Jane Austen ha robat el cor a molts joves i adults. A Anglaterra hi ha grups de lectura, que reuneixen adolescents amb els seus professors de literatura, dedicats amb cos i ànima a assaborir les pàgines escrites per aquesta gran autora, tot al llarg de la seva obra.
Les seves novel·les, tot i estar enfocades, majoritàriament, des del punt de vista de les dones de l'època, són, al meu parer, petits tresors històrics que mostren amb tot detall com era la societat britànica de principis del segle XIX. Relaten tots els aspectes d'una societat on les dones passaven de la protecció dels seus pares a la protecció dels seus esposos (a partir de matrimonis que, en molts casos, eren pactes realitzats entre els pares dels nuvis) o dels seus germans (en cas que romanguessin solteres). També mostren la importància de la cultura, la bona educació i l'herència, especialment per una dona, ja que d'això en depenia la seva dot, la seva capacitat per casar-se i, per què no dir-ho, atraure un bon partit i la seva posició dins de la societat. Recalquen la gran quantitat de festes, balls, dinars, sopars, sortides... que es realitzaven i com les relacions que s'obtenien en aquestes trobades complicaven o facilitaven el camí de cadascú fins aconseguir els seus objectius.

En "Sense & Sensibility", conjuntament amb tot aquest context històric, es relata la vida de dues germanes en el si d'un nucli familiar i d'uns amics atents i amb una mentalitat més oberta, ja que, en tot moment, ambdues noies tenen la plena llibertat d'enamorar-se i casar-se amb la persona que elles desitgin (tot i estar subjectes als compromisos d'aquesta).
Les seves línies narren l'aprenentatge que ha de realitzar la més petita (la Marianne) per vèncer el seu caràcter romàntic que no li permet valorar les persones més enllà dels seus prejudicis i les seves aparences; i la maduresa, la sensatesa i la capacitat d'aprofundir en les relacions de la més gran (l'Elinor), la qual és el suport de la seva germana i família.

"Sense & Sensibilty" es tracta d'una novel·la molt ben escrita que desperta la curiositat del lector per conèixer l'època en la qual va ser escrita i l'enganxa a continuar llegint l'obra de la seva autora.

P.D.: he escrit el títol en anglès perquè m'he llegit la versió original de l'obra de l'autora britànica. No obstant, he traduït el text de la contraportada.

dissabte, 25 d’abril del 2009

Retrobant

Avui he escoltat una cançó que feia molt de temps que no sentia i que, si ja m'agradava abans, avui l'he trobat meravellosa. Un regal ple de tendresa i d'afecte.

Trobar-te present a la vida
al cor tenir un llum ben encès
triar viure amb tu la utopia
comprendre i saber-se comprès

Trobar el teu resguard en el dubte
vibrar al ressò del teu crit
un mos per reprendre la ruta
sentir el teu pas en la nit

Obrir al teu truc a la porta
trencar els forrellats de la por
saber tot el que tu m'aportes
vetllar i esperar en la foscor

Cremar quan el foc es fa cendra
anar cap a aquell que ha esperat
triar el donar i no el prendre
fer festa amb aquell que ha tornat

dissabte, 27 de setembre del 2008

Menyspreu

Deu de fer un parell de setmanes (un d'aquells dies que ens hem voltat Barcelona a la recerca d'un pis) em vaig trobar un company de secundària a l'estació de tren. Vam estar xerrant durant l'estona de fer cua i entrar al vagó corresponent per ocupar els nostres llocs, però va ser suficient per posar-nos al dia de les nostres respectives vides. Resulta que ell va ser un dels pocs de la nostra promoció que va decidir fer l'enginyeria informàtica, però a diferència de mi, ell va escollir la UPC com a universitat. Ara per ara està traient-se una doble titulació estudiant aeronàutica a Toulouse (segueix tant crack, o més, com en temps del Claver!).
Per la meva banda, li vaig explicar que ja he acabat la carrera i que ara me'n vaig a Barcelona a fer el doctorat. No obstant, en el moment en què va saber això, no va poder dissimular el que a mi em va semblar una mirada i un to de menyspreu quan va dir: "Ah, sí, que tu et vas quedar a Lleida".

Doncs sí, em vaig quedar a Lleida i, si he de ser sincera, no me'n penedeixo pas ni crec que ho faci mai. Potser la Universitat de Lleida i, concretament, l'Escola Politècnica Superior no tindran la fama que té una gran institució com la UPC i el seu centre FIB, ara però, tenen ben poques coses a envejar a la Politècnica de Catalunya.

Segurament, la mida petita de la nostra universitat és el seu major defecte però també la seva major virtud. Virtud pel fet que és una universitat "familiar" on el tracte entre professors i alumnes és molt proper; on cada alumne no només és una matricula o un examen, sinó que és un nom, una situació, una personalitat i unes característiques que el diferencien de la resta; on cada professor té un toc especial, uns coneixements dels quals fa partícip a tothom i una mà que guia en l'aprenentatge; on l'aprenentatge és de tu a tu i, en certes classes, fins i tot particular i personalitzat... Tot això entra en contrapartida amb un únic defecte important: la manca de difussió internacional i d'ofertes doctorals de la facultat en concret (i segurament de la resta de la universitat).

Ara però, el fet que no hi hagi molts temes doctorals o que les repercussions internacionals de la universitat siguin minces (fet únicament ocasionat per la manca de programes de 3r cicle, ja que en els casos en els quals hi ha doctorants la mobilitat, els congressos... sí que existeixen i són força destacables) no implica que l'educació sigui dolenta. Ans al contrari, jo estic molt orgullosa de l'educació que he rebut i considero que l'EPS m'ha fet una bona informàtica, donant-me uns coneixements bàsics molt importants però, sobretot, ensenyant-me una manera de pensar, una lògica, una manera de fer...

No serà la universitat de les mil meravelles, però ha estat una molt bona universitat per a mi. Això, evidentment, no significa que les altres universitats no donin ensenyaments de qualitat, tot el contrari. Ara però, les mirades i els tons de menyspreu sobren quan darrera de la teva educació hi ha hagut uns bons professors que saben educar professionals completament capacitats per competir amb altres professionals sortits d'institucions germanes més grans i importants internacionalment.

dimecres, 24 de setembre del 2008

Speed Painting

Simplement al·lucinant!



Si voleu veure més meravelles com aquesta visiteu les webs de Norwegyan a Youtube o a Deviantart o busqueu "Speed Painting" a Youtube. Recordeu que a l'apartat d'Enllaços tinc més pàgines relacionades amb aquest tema.

dilluns, 15 de setembre del 2008

Estàs avorrit?

Doncs si et passa això aquí tens una pàgina per practicar la mecanografia amb paraules castellanes!
He obtingut uns resultats pèssims (38 paraules/minut), però què s'hi farà XDD

dijous, 11 de setembre del 2008

El Show Pinyana-Montcada continua...

Resulta que farà un parell de dies va sortir publicat un article a la Mañana on s'hi deia que la Paeria farà un estudi per tal d'intentar arreglar la situació dels veïns de Montcada en relació a l'aïllament que sofreixen des de la inauguració de les obres de Pinyana i de l'Arnau de Vilanova.
El curiós del cas és que necessiten realitzar un projecte que durarà 3 setmanes per arreglar la pífia que van cometre al nostre barri. Tres setmanes??!! Doncs hauran de sortir unes idees molt brillants i se'ns hauran d'acabar els problemes de trànsit, perquè tres setmanes són molt de temps per solucionar les dificultats de moviment de la zona!
Au, que si volen ja els dic jo què cal fer i, com que a mi no em pagaran, tots aquests milionets que s'estalviaran i que podran utilitzar per fer una mariscada. Atenció, que presento el meu projecte urbanístic pel Camí de Montcada, eh?

La solució recau en esborrar el carril bicicleta que hi ha a la baixada de l'Arnau i restaurar la circulació tal i com estava abans de la creació del nou pàrquing i de l'Avinguda. És a dir, permetre que el Camí de Montcada sigui de doble sentit en tota la seva longitud, especialment en els seus inicis (des de la rotondeta que hi ha davant del Gindàvols -on conflueixen el Passeig Onze de Setembre, el carrer Roda d'Isàbena i el propi camí- fins a la rotonda d'Avinguda Pinyana amb Montcada).
D'altra banda, si el carril bici és imprescindible, es poden aprofitar els terrenys expropiats per tal d'eixamplar la via de comunicació amb una vorera ampla que permeti el pas de vianants i de bicicletes al mateix temps.

De totes maneres, s'agraeix que, com a mínim, diguin que estudiaran la situació..., encara que després ens tornin a prendre el pèl.

P.D.: Per tal de veure l'article del diari, podeu buscar-lo a la web de la Mañana, en l'apartat de Lleida, a dia 09/09/2008 (no l'he pogut penjar aquí ja que la pàgina no presenta els enllaços directes).

dimecres, 10 de setembre del 2008

Definitivament ja estem a la UPC

Doncs sí, des d'ahir formem part de la comunitat d'estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya oficialment. Després de pagar la matrícula i de rebre la carpeta de rigor ja poden dir que som estudiants de 3r cicle (doctorat) de la UPC. Ara a veure com anirà tot!