El circulo mágico

Un nou títol de la Katherine Neville per la categoria de "lectures" d'aquest blog!
La sinopsi de la contraportada ens deixa el següent comentari:

Ariel recibe en herencia unos viejos manuscritos que encierran un impotante secreto relacionado con los objetos sagrados de las tribus de Israel. Quien consiga descifrarlos será depositario de una sabiduría capaz de encontrar el origen de los mitos, las creencias y los símboos de todas las grandes culturas de la historia, y descifrará las claves para la interpretación del futuro. Tan pronto como recibe ese valioso legado, Ariel se convierte en el objetivo de todos aquellos que codician su poder. Para salvar su vida debe huir en busca del origen y significado de los manuscritos, pero las pistas con las que se encuentra parecen alejarla cada vez más del centro: las runas teutónicas, los mitos griegos, las Sagradas Escrituras y la sabiduría de los indios americanos giran en un círculo vicioso.

Al meu parer, "El circulo mágico" es tracta d'un molt bon llibre. No obstant, ha tingut la petita desgràcia de caure en les meves mans un temps després d'haver llegit "El Ocho". Això ha causat les inevitables comparacions entre ambdós llibres, la qual ha acabat en una clara victòria de la "masterpiece" (obra mestra) de Neville.
Tot i tractar-se d'un llibre entretingut i molt interessant, "El circulo mágico" peca, al meu parer, d'excessives citacions mitològiques (des de la cultura pre-cristiana, passant pels romans, celtes, germans..., fins a l'actualitat) i històriques amb molt poca explicació. És a dir, tracta punts de la història molt interessants però no els acaba de contextualitzar dins del llibre. En la narració es deixen anar moltes pistes però mai s'acaben d'encaixar bé per tal que el lector es pugui fer una idea completa de l'entramat que s'amaga dins d'aquest "cercle màgic" que indica el títol.
A més a més, tot plegat ho barreja amb unes relacions familiars de la protagonista (Ariel) molt enrevessades que fan que el lector perdi una mica el nord.

Ara però, tot i necessitar ser un bon coneixedor de totes les mitologies que han existit al llarg dels anys per entendre una mica de què va tot plegat, el llibre és fantàstic. Tal i com passa en "El Ocho", l'autora cita a molts grans autors i/o autoritats del passat per tal d'iniciar cada capítol de la història. A més a més, la seva capacitat d'entrellaçar el passat i el present és meravellosa! D'aquesta manera, en determinats fragments del llibre ens trobem a "l'Últim Sopar" de Jesús i en èpoques posteriors a la seva mort, mentre que en altres llocs estem davant de Hitler i, finalment, amb la protagonista i la seva família en la dècada dels 90.

Un llibre del qual, tot i no superar les meves expectatives després d'haver llegit "El Ocho", en recomano la lectura perquè realment és molt agradable de llegir, ràpid i àgil.

P.D.: ara tant sols queda llegir "Un risc calculat" per tal de poder completar la bibliografia d'aquesta genial autora.