Software Lliure, però menjarem?

El dia 30 d'Octubre vam rebre la visita del senyor Albert Calvet (enginyer industrial i, actualment, està muntant l'empresa consultora CV&A Consulting) durant la classe de Solucions Lliures. Ens va venir a fer una xerrada sobre la seva visió, podríem dir-ne laboral, del la informàtica. Personalment la vaig trobar molt interessant i encertada, difonent un contingut i unes idees basades en la forta l'experiència del senyor Calvet (ha treballat tant a Espanya com a països estrangers, tals com Estats Units, França i Alemanya, tocant tant la vida laboral a la universitat com a l'empresa). Tot i això, en acabar, em va quedar com una mena de neguit ja que, tot i creure profundament en el programari lliure, veure que és una solució ètica i necessària i fer 2n de Màster en Programari Lliure, encara no acabo de veure clar com ens podem guanyar la vida amb això els enginyers. A continuació passo a relatar els punts que més em van impactar de la conferència, la qual es va dividir, bàsicament, en dues parts.

El primer fet que va deixar en evidència el senyor Calvet va ser la mancança de preparació laboral amb que sortim els nous enginyers espanyols de les nostres universitats. En el nostre país som grans tècnics, és a dir, sortim amb coneixements profunds de la matèria del nostre camp del coneixement. No obstant, ens falten recursos per enfrontar-nos a la realització de projectes un com estem al món laboral.
Com va dir el senyor Calvet, abans de res som Enginyers i ser Enginyer és una cosa meravellosa ja que "creem coses del no res". Som capaços de, davant d'un problema, trobar-hi una solució adient creant, construint... Evidentment, no tots som uns "cracks" i inventen un sistema revolucionari, sinó que la majoria ens inspirem en coses ja fetes, en tecnologies ja inventades, en eines disponibles... per tal de realitzar les nostres solucions, però la qüestió és que sí tenim la capacitat de crear solucions. Ara però, i tornant al tema, ens manca el "saber treballar", la disciplina del treball, la organització... i, per aquesta raó, se'ns mengen els "death lines". Així doncs, el senyor Calvet ens va dir que dirigíssim les nostres mires cap a enginyers d'altres països, especialment els americans, per aprendre aquest saber fer i, d'aquesta manera, esdevenir enginyers completament competents que poden exprimir als màxim les seves capacitats.

La segona part de la xerrada va anar més dirigida a explicar el model empresarial del software lliure. Aquí va ser on jo em vaig, per dir-ho d'alguna manera, espantar. Segurament aquest malestar va ser causat per no entendre què volia dir exactament el senyor Calvet, per aquesta raó ho vull deixar patent aquí, per si algú m'ho pot aclarir.
Tal i com es va plantejar la cosa i com ja més o menys ens havien explicat a classe, el model de negoci que funciona en programari lliure està basat en els serveis. Per tant, si tu vols guanyar-te la vida (i dic guanyar-me la vida, tenir un plat a taula i poder pagar un lloc per viure..., no em refereixo a tenir un palau i grans cotxes i moltes joies...) t'has d'introduir en un camp informàtic que puguis oferir servei i, si pot ser, que aquest servei sigui a grans empreses, ja que són les que realment pagaran per tenir assistència. Així doncs..., sembla a ser que no tots els àmbits són bons per, de bones a primeres, alliberar codi.
D'altra banda, el model de negoci té dos pilars la COMUNITAT i els SERVEIS. La comunitat és l'encarregada de fer software i els serveis s'encarreguen dels diners. Tot plegat implica que els desenvolupadors sense els serveis no fan res i, per tant, hi ha dues solucions:

1. O la mateixa empresa és desenvolupadora i consultora.
2. O la comunitat sobreviu gràcies a la "caritat" de les empreses "partner" de serveis que reverteixen part dels seus guanys en pagar als desenvolupadors.

La idea que em va quedar de tot plegat és que l'informàtic, com a desenvolupador, treballarà però no cobrarà! Només es cobren les hores d'informàtic de serveis. Personalment, jo això no ho veig massa clar ja que una cosa és l'ètica de la llicència, en la qual hi crec fermament, i l'altra és que jo faig una feina i he de posar el plat a taula.
D'acord, el desenvolupador cobrarà..., però cobrarà dels diners que es fan amb els serveis. Què passarà doncs? No crec que els que ofereixen els serveis siguin tant bones ànimes que divideixin el que cobren per dos i la meitat sigui per donar sou als desenvolupadors. El que passarà és que, poc o molt, el preu del servei es veurà encarit (de forma..., diguem-ne "transparent" a l'usuari). Per tant, no només cobres el servei, sinó també cobres, en certa manera, el software. I pagar el software què és? Doncs sí, pagues les hores del desenvolupador, però a efectes d'usuari també podríem dir que paga una llicència. D'aquí que n'extraiem? Doncs que el software lliure serà lliure, però la relació que fem llibrertat-gratuïtat no és certa ja que podràs pagar menys, no pagaràs explícitament una llicència, però la subsistència dels desenvolupadors hi ha de ser, no ens enganyem. D'altra banda, si ho pensem com el fet que estem pagant una llicència, al meu parer, és totalment lícit! Què més volem que una llicència que ens dóna totes les llibertats, que ens diu que el software passa a ser nostre i que, per tant, podem fer d'ell el que vulguem (copiar, modificar, distribuir...).

D'altra banda, i si ens parem a pensar, per què els desenvolupadors necessitem que se'ns pagui el software que fem? Doncs perquè per una altra banda hem de pagar la casa, el menjar, la vestimenta... Coses tant essencials per la vida que, realment, TENEN LLICÈNCIA! Una llicència que ens dóna la llibertat de menjar, una llicència que ens permet la llibertat de viure durant un temps sota sostre (però no us enganyeu, la casa, encara que la compreu, no és vostra sinó de l'ajuntament de la població que, en qualsevol moment, pot dir "apa xatos, que per aquí ha de passar una via urbana, fora de casa" i ens expropia), una llicència que ens dóna llibertat d'abric...

Tornant al tema...
Realment, veig el model de negoci del software lliure una mica agafat amb pinces. Funciona? Sí..., si menys no hi ha empreses que han optat per ell, però no acabo de veure clar que el treball del desenvolupador (les hores de feina) quedin a mercè dels serveis.
Pel que fa a l'ètica, el veig correctíssim i el que hauria de ser.

Finalment, només dir el que sempre he dit (si és que..., sempre em repeteixo... XDD). Veig que el gran potencial del programari lliure està en l'Administració pública (que llença els nostres diners amb el Gates i després no tenim euros per sanitat, per les obres públiques i ens surten forats per tot arreu... i aleshores clar..., surt el sentiment catalanista del senyors polítics i critiquen a tort i a dret perquè no tenim diners) i, sobretot, la Universitat, sector al que espero dedicar-me, ja que és el centre de la creació de coneixement per excel·lència (potser sóc una mica utòpica?).

I per acabar, donar les gràcies al senyor Calvet per l'estona que va passar amb tots nosaltres, donant-nos par de la seva experiència en forma de consells i anècdotes i oferint-nos molts punts per pensar!