dijous, 31 de juliol de 2008

Fer el ridícul jo? XDD

Acabem d'arribar de jugar en algunes de les parades que hi ha a la "Zona Ocio" de la Campus.

Qui diu que fer el ridícul no és divertit?! XDD
Entre tots els simuladors que hi ha, hem anat a provar el del joc "Gran Turismo Prologue" de la PS3. Fantàstic el muntatge que tenen allí parat: un seient de cotxe de carreres amb volant, canvi de marxes i pedals! (ahir encara era més impressionant, ja que tenien un simulador amb seient hidràulic que es movia seguint els moviments del cotxe!!).

La cosa ha començat bé, ja que el senyor que atent al públic m'ha deixat entrar a dins a fer fotos mentre el Jesús provava la maquineta. Déu ni do quin control té el nen!! Ho ha fet molt bé!

Ara però..., acaba el Jesús i li toca a la senyoreta. Aix Déu meu..., quin embolic he muntat... Era la primera vegada que ho provava i, de per si, ja no se'm donen massa bé els jocs de simulació de vehicles. Però és igual, jo volia provar-ho. El senyor m'explica com anava tot, quins eren els botons i que no hi havia canvi de marxes automàtic (aquí jo ja he pensat: ja veuràs tu, ja veuràs tu! XDD). D'acord, cap problema, comencem la cursa... I sí, sí..., passió, concentració i diversió (per part meva i segurament per tots aquells que m'estiguessin mirant) tota la que tu vulguis però allò no es podia controlar ni a la de tres. El volant tenia vida pròpia, el fre es passava la vida premut, no hi havia embrague, les marxes canviaven quan volien i, normalment, en sentit contrari del desitjat (si jo volia retenir elles pujaven i viceversa...). Resumint, de sobte sento que el senyor de la parada li diu al Jesús: "cógele el cambio" i jo pensant: "tomaaa, que malament! XDD"

D'aquesta manera hem pogut salvar una mica la cosa (qui diu una mica diu gens, però què s'hi farà XDD) i acabar la partida.

En baixar del simulador el senyor m'ha mirat com volent dir: "por favor, que no tenga coche, que no tenga coche, que peligro por dios!!". Però jo la més feliç del món, home! XDD

Un cop passada l'experiència de la simulació hem anat a jugar a una mena de "para la bola amb manyoples de cuina". Més trampes no hem pogut fer... XDDD

dimecres, 30 de juliol de 2008

Tercer dia de la Campus!

Avui ha estat un dia força complet i divertit (això d'anar voltant amunt i avall veient coses, persones..., m'encanta!!).

A continuació, cinc cèntims del que hem fet:

Per fi he vist a l'Actroid_Der2 (podeu veure una fotografia a sota) en funcionament! És realment fantàstic, parla perfectament, i es mou amb una naturalitat força aconseguida!

Ah!, i fixeu-vos en el detall: porta identificació de personatge invitat a la Campus! A aquest pas els robots aviat es faran els amos del món!! XDD

D'altra banda, en la mateixa zona de Campus Futura hem pogut provar diferents jocs i simuladors de realitat augmentada. Fantàstic!!


També hem anat a la zona d'oci per trobar-nos la batalla de Sumo que hi ha a la fotografia!! Quin fart de riure! Ara ja només queda intentar provar els simuladors que hi ha per allí. Han de ser fantàstics!!



Finalment, hem assistit a la presentació d'Spore, el nou videojoc d'EA Games i dels mateixos creadors de les sagues The Sims i SimCity, el qual promet força! :D. Ara ja només queda fer un mostruet per participar en el concurs!

Busca a Wally...

en la habitación de Enjutoooo!!

Doncs aquí tenim a l'Enjuto Mojamuto, padrí de la XII edició de la Campus Party de València.
Veieu alguna cara coneguda? :P

dimarts, 29 de juliol de 2008

John Maddog!

John Hall "Maddog" a la Campus 2008, en la zona de Software Lliure!!

Quina passada!! Acabo de veure al senyor Maddog, director de Linux International, en persona! Ha vingut a presentar un repte de programació consistent en crear dues aplicacions, una web i una per a mòbils utilitzant Android. En premi que s'atorgarà als guanyadors que cada modalitat és un mòbil OpenMoko i un viatge a la seu de Google a Zürich.

El dijous tindrem una altra oportunitat de presenciar al senyor Maddog quan es faci la presentació de les aplicacions participants en el concurs. M'atreviré a preguntar-li: "Mister Maddog, can I take a photo with you, please?" (Senyor Maddog, podria fer-me una foto amb vostè?).

Aquí us deixo una foto de l'entranyable personatge (per més i millors fotos veure la Flickr o el Blog de l'Hèctor ;) ).

Party, party, partyyyy....

Doncs aquí estem, retransmetent en directe des de la Campus Party 2008.

Ahir va ser l'inici d'una setmana viscuda entre el "frikisme" ocasionat per gust als ordinadors i a la informàtica en general. Un dia llarg , de calor i cues interminables, però al final va pagar la pena :D

Així doncs, podem dir que a les 4:00 passades ja estàvem aposentats en els nostres llocs de batalla, amb les etiquetes anti robatori posades a la pantalla i a la torre i a punt per començar l'atac. Només faltava una cosa, l'electricitat... XDD. No va ser fins a les 5:00 i alguns minuts que van venir uns tècnics electricistes per tal de mirar que passava i detectar que el lladre d'un dels "campusers" de la nostra taula feia un curt-circuit. Tant sols va ser treure aquell lladre i tot perfecte! Aaaahhh, i la gent de l'"staff" (el personal de la Campus) realment és molt simpàtica i agradable!!

Un cop amb corrent elèctrica tant sols quedava obrir l'ordenador i començar la gresca. I així va ser i, el primer a fer, instal·lar el DC++ per a Linux per tal de poder baixar cosetes (he trobat documentals del Titànic!!!!).

D'aquesta manera, entre anades i vingudes a presentacions, visites a la resta de pavellons i zones, partides als jocs, anàlisi del personal per veure què es pot descarregar i tot plegat es passa el temps prou entretingut! :D

En el pròxim post intentaré pujar algunes fotografies interessants (ordinadors increïbles, robots, en Tim Berners-Lee, Enjuto Mojamuto... :P)

I per més informació visiteu la web de la Campus Party 2008 i no us perdeu la galeria de fotografies a Flickr i el Blog de l'Hèctor!

diumenge, 27 de juliol de 2008

Campus Party 2008

Demà comença la Campus Party de València '08 i el Jesús, l'Hèctor, el José Antonio (un amic de l'Hèctor) i jo hi anem (ja ho suportaré jo 6 dies tancada allí dins? XDD)

Doncs avui ha estat un dia de preparatius: que si la maleta, menjar, l'ordinador amb peces d'aquí i d'allà (no sabeu les virgueries que s'han de fer quan els cables estan tant ben ordenats i agafats XDD)..., sembla que ens canviem de casa!! No sé pas si hi cabrà tot al cotxe... XDD

Així doncs, res més, tant sols dir que intentaré fer un seguiment de la Campus Party des del meu blog!

Ens veiem a València!!

dissabte, 26 de juliol de 2008

Quines sortides més bones!

Aquí tenim una frase que ahir em va deixar amb un pam de nas:

Hi ha vegades que els ulls s'enamoren de les lleganyes

De la Mari , iooooiiii!! XDD

divendres, 25 de juliol de 2008

Referent a la notícia de l'ADN del post anterior

Aquest escrit tan sols és per puntualitzar un petit error que hi ha en l'article de l'ADN que vaig transcriure en el passat post. Segons deixa entendre el diari, els veïns del Camí de Montcada hauran d'entrar a Lleida amb normalitat (per la pujada de l'Arnau com fins ara) i tornar cap a casa passant per l'Avinguda Pinyana. Això és erroni, ja que tant per entrar com per sortir del Camí de Montacada s'ha de passar per l'Avinguda de Pinyana, la qual porta a la rotonda dels "Xalets Blancs" (si s'intenta accedir a Lleida per la pujada de l'Arnau es fa cap a la mateixa rotonda, augmentant, d'aquesta manera, la volta a fer).

D'altra banda, encara sort que s'ha volgut prioritzar l'accès al pàrquing de l'Arnau, perquè si ara s'ha de fer la volta a tota l'illa (abans no calia!), en cas de voler dificultar aquesta entrada potser s'hauria d'anar fins a Alpicat i tornar per darrera...

dijous, 24 de juliol de 2008

Ens prenen per tontos i ens ho diuen a la cara!

En aquest post vull transcriure literalment un article, que presenta avui el Diari ADN, on es parla de la inauguració del pàrquing de l'Arnau i de l'Avinguda Pinyana. Així doncs, passo a citar el text.

Inauguració amb antidisturbis

Protesta en l'estrena del Pàrquing de pagament a l'Arnau
La Paeria diu als veïns de Montcada que s'acostumaran als canvis viaris que els aïllen del centre

Una seixantena de veïns del camí de Montcada es van manifestar ahir per protestar pels canvis viaris provocats per l'obertura al trànsit de l'avinguda de Pinyana, durant la inauguració del pàrquing de pagament de l'Hospital Arnau de Vilanova, que també ha generat queixes d'associacions i veïns de Lleida i dels pobles dels voltants per les tarifes. Els veïns del camí de Montcada, marcats molt de prop pels Mossos, amb qui van tenir més d'una topada, van mostrar la seva indignació amb marxes lentes de tractors per l'avinguda Rovira Roure fins al camí perquè el nou vial els ha deixat sense accés directe des de la ciutat, ja que, a partir d'ara, el camí passa a ser d'una sola direcció (d'entrada a Lleida) per l'única i poderosa raó de facilitar l'entrada al pàrquing. Des de la Paeria, la regidora d'Urbanisme, Marta Camps, va assegurar que "és un problema de costums" i que per als veïns "és molt més fàcil agafar la nova avinguda que té quatre carrils".

Alhora, i amb la protecció dels antidisturbis dels Mossos per evitar els manifestants, la consellera de Salut, Marina Geli, inaugurava, no un equipament sanitari, sinó un aparcament, a més, en concessió per 30 anys a una empresa privada. El pàrquing de l'Arnau compta amb 940 places (170 reservades a la superfície per al personal del centre) i ha costat 11 milions d'euros. Geli va evitar pronunciar-se sobre les tarifes i es va limitar a ressenyar la millora d'imatge que ha suposat l'enjardinament de la nova plaça sobre el pàrquing. El cost d'aparcar una hora a l'Arnau a partir de dilluns que ve serà d'1.72 euros i aparcar-hi tot el dia, 11.70, sense cap consideració amb els veïns de pobles que s'hi hagin de desplaçar amb cotxe per força perquè no hi ha servei d'autobús. Sí que va valorar els preus del pàrquing, el director dels serveis de Salut a Lleida, Sebastià Barranco, que va convidar els que critiquen les tarifes del nou aparcament a usar les 300 noves places d'aparcament lliure que hi ha a l'avinguda de Pinyana.



Ni tant sols sé què dir. És simplement vergonyós. No obstant, ja sabem qui es va fondre les neurones aprovant el projecte i les obres de Pinyana. Senyora Camps, quin concepte de facilitat té vostè? Per què, fins on jo tinc entès, que gairebé et facin sortir de la ciutat per tonar-hi a entrar per alguna de les vies més transitades, fent-te fer una volta enorme per sortir i tornar a casa, no s'ajusta a la idea de facilitat, comoditat...

Pel que fa a la senyora Geli i al senyor Barranco, bons altres també. Els hauria de caure la cara de vergonya! Ja pot haver quedat bé el jardí amb 11 milions d'euros i tots els que s'embutxacaran a partir d'ara. A més a més, benvolgut senyor Sebastià, les 300 places de l'avinguda (em sembla que han engreixat una mica els números) no són cap excusa per fer que el pàrguing d'un dels principals hospitals públics i de la Seguretat Social de Lleida sigui privat. Afortunats seran aquells que no tinguin avis als que els costa molt de caminar, o simplement familiars, que s'han de passar llargues estones i, fins i tot, dies tancats entre les quatre parets del centre mèdic en qüestió. Apujaran les pensions de la gent gran per tal que es puguin permetre pagar l'estacionament, que és una cosa que necessiten per anar al metge? Gràcies, molt amable!

Res més a dir. Ens direu tontos, però siusplau, no ens intenteu enganyar, que no podeu...

dimecres, 23 de juliol de 2008

Lleida cada cop més lluny

Ja era d'estranyar que l'Ajuntament de Lleida, encapçalat pel seu Excel·lentíssim (bla, bla, bla) paer, el senyor Àngel Ros, fes les coses com Déu mana. Què en podem esperar dels polítics? Doncs..., la veritat és que moltes coses, no? "Rifales", bons esmorzars, dinars i sopars..., ara però, el que és feina..., doncs això no els hi demanis, i menys si ha d'estar ben feta.

Potser s'hauria de crear un nou concurs: "Míster Polític i Miss Política Pífia!". Hi hauria bufetades per guanyar-lo, perquè pràcticament tots se'l mereixen (per no dir absolutament tots...).

La nova posada de pota de la Paeria és l'Avinguda Pinyana, que connecta Balàfia amb el Camí de Montacada i amb la carretera d'Osca. Tot aniria bé si el projecte que es va aprovar s'hagués restringit a fer el que calia, la nova Avinguda. Però no, no podia ser això..., havien de canviar altres coses per fer que l'accés al centre de la ciutat des del nostre barri fos més complex encara que quan no teníem autobús.

A veure..., en quin cap entra que la carretera (en molt mal estat, per cert) que connecta l'Arnau amb la nostra urbanització ara tant sols sigui d'un únic sentit (necessari per entrar al pàrquing de l'hospital, que sinó ni això...) i l'altre carril s'hagi hagut d'utilitzar com a carril bicicleta? És que l'ajuntament no va expropiar moltes terres per aquestes contrades? És que no hi ha hagut una casa a la qual li han tirat part de la seva balla a terra i desmuntat un bon tros del seu jardí per poder-hi fer encabir la rotonda nova? Per quina regla de tres no es podia ampliar una mica més aquesta via i fer el carril bicicleta al costat de la calçada? I encara més, per què no a sobre de la vorera per tal d'evitar possibles accidents?

Ara doncs, els veïns de Montcada, tant sols tenim tres sortides:
  1. Gualda: vaja..., vas a parar a l'entrada de Lleida per la carretera de Vielha. Quina gràcia..., l'entrada per Ronda amb la plaça Europa al mig... Tot un calvari en hores punta!!
  2. L'Avinguda Pinyana en direcció cap a les afores de Lleida: aquesta també fa gràcia. Enxampes tota l'entrada d'Alpicat a Lleida.
  3. L'Avinguda Pinyana en direcció Balàfia: veus, si ja ho deia jo, altre cop la plaça Europa i tot el caos.
Per si no era suficientment complicat arribar als nostres treballs, universitats... en hores clau quan podíem accedir a Rovira Roure a través de la pujada de l'Arnau, ara sembla que els polítics i arquitectes se'n vulguin riure de nosaltres i tant sols ens donen les opcions més complicades d'accedir al centre urbà. Encara gràcies que ells no es veuen obligats a fer tota la volta que haurem de fer nosaltres a partir d'ara, perquè si ara ja treballen poc (si és que treballen...), aleshores encara ho farien menys.

Mare meva, qui va pensar la distribució urbanística de la zona es devia de fondre les neurones pobre... Quin greu... (to irònic, per qui no se n'hagi adonat)


Però clar..., això no és tot!!
Segons tinc entès, una rotonda serveix per alleugerir el pas dels automòbils en les cruïlles i, d'aquesta manera, estalviar-se l'ús del semàfor, que l'únic que aconsegueix és alentir el moviment.
Doncs això no ho deuen de tenir clar les senyores autoritats perquè han tingut la brillant idea de fer una rotonda amb semàfors que, a més a més, es posen tots vermells i verds alhora. Esperem que no hi hagi gaires accidents, perquè amb les cues que es fan se'n poden ocasionar, i dels grossos!

Així que, ja hi tornem a estar. Ben aïlladets de la resta de la ciutat. Potser és hora que ens comencem a plantejar d'estar aïllats també en temps d'eleccions i, d'aquesta manera, provocar un toc d'alerta entre les butxaques dels que s'assenten a la trona de la Paeria.

Encara sort que amb tot plegat el senyor Pané tindrà carril bicicleta per exercir la seva condició d'ecologista!

diumenge, 20 de juliol de 2008

Parar compte en l'escriptura

És una llàstima que la gent no tingui cura de la manera com escriu. Sé que estem en l'era de les telecomunicacions i que el "xq" ha desbancat al "perquè", la "ksa" a la "casa" de tota la vida amb quatre parets i un sostre, el "ia" al "hi ha"... i que l'estil culte de l'autor del poema que comença per "Érase un hombre a una nariz pegada" ha passat de moda.

Aquesta manca de correcció s'agreuja quan l'escrit s'ha fet en la llengua materna (o, si menys no, en la llengua oficial del país) i és públic i/o, fins i tot, oficial i provinent d'una institució.

Saber redactar bé i sense faltes d'ortografia mostra que l'autor/a de les línies cultiva l'art de l'escriptura i respecta als lectors als quals van adreçades, siguin del tipus que siguin.

Segurament no seré la més indicada per posar de manifest la pèrdua, cada cop més significativa i preocupant, dels bons costums en l'art de la comunicació escrita, perquè també faig errors. Però això no treu el fet que sàpiga molt de greu veure textos barroers que arriben a fer mal als ulls i provenen de gent que, suposadament, han cursat uns estudis preparatoris per ocupar llocs de treball en els quals la comunicació amb el públic és molt important i de la qual en depèn, en certa o gran mesura, la imatge que la societat percep de la institució, empresa, organització...

Els diccionaris, els correctors ortogràfics i els llibres no són perillosos, es poden utilitzar!!

divendres, 18 de juliol de 2008

Reps trucades telefòniques d'operadores?

Aquí tens la solució!

En aquest enllaç hi ha tot un seguit de possibles defenses contra els atacs de les senyoretes i senyors, normalment amb accent sud-americà, que truquen a casa teva intentant que compris els seus serveis telefònics: ADSL super-hiper-mega ràpid de la muerte, trucades nacionals, internacionals i a Mart gratuïtes, promocions "Tus 500 mafiosos más queridos" i, com no podia ser d'altra manera, amb un router de regal.

Alguna cosa s'haurà de provar XDD

diumenge, 13 de juliol de 2008

PC vs Mac


Doncs què voleu que us hi digui..., jo em quedo amb tots dos robotets!! :D

Imatge extreta de My Confined Space

dissabte, 12 de juliol de 2008

Mare Nostrum

Some days ago (the 19th of May) we did an excursion together with the Computation Department of our university (UdL). The reason of this event was to visit the "Mare Nostrum" of BSC (Barcelona Supercomputing Center). Firstly, it was only proposed for the PhD students, as I understood, but the professors announced it to other students so we can take part! :D


So at 10:00 a.m. we were in front of the "UPC's Nord Campus" in order to start the visit to the super computer that IBM mounted in its installations. We did two groups (the fisrt of them was captained by Sisco Solsona and Josep Lluís Lérida and the second one by Sisco Giné and Marga Moltó) and when we took our turn we entered into a chapel turned into a modern building dedicated to the science (I was fascinated by that mixture, the integration is really well done).

The responsible guiding us made a very interesting conference larger than normally because we did not have hurry (the visit take 1 hour and 45 minutes but the typical visits last 45 minutes!!). That way, we could see how the "Mare Nostrum"'s motherboards are (two CPUs dual core 2.3 GHz with 8GB of RAM and 40 GB of local hard disc where there was the O.S. - Suse Linux) and how they are connected to each other (there are 2500 motherboards/PCs!!) with optical fiber (65 km!) and Ethernet 10/100 (they have a set of 64 PCs connected to the outdoors to allow the users making proves). In addition, we had luck and we could see a system controller opened because there was two technician checking the super computer performance. Furthermore, we could also observe the impressive refrigeration system used to get a right temperature inside the space occupied by the "beast".


After visiting the "hardware" we were informed about the activites that uses the parallel computing offered by BSC. The UPC has the right over the use of the 20% of the machine. The other 80% is used by scientific projects dealing with a high variety of themes (medical ones, climate, astronimic...). On the other hand, the super computer is updated every 4 years. A net of super computers has been build with the old "Mare Nostrum"'s hardware pieces between different Spanish universities. This allows to balance the load of the projects taking into acount the number of CPUs needed by each of them.

In the same conference we were explained that they are making proves to decide how the new update has to be done. The researches are studiing the performance of the PS3 motherboard (cell) and if they can work properly connected to eahc other. Some other branches are studiing the computation using graphic cards...

Finishing the visit we saw the statistics of the world super computers. The BSC "Mare Nostrum" is in the 13th place (its a good one!) and in the first position there is a EEUU moster that is impossible to overcome (it would be as making the comparison between The Earth and the Sun)!

Finally, we walked through the museum of old racks (a set of cupboars that seems like fridges and paper containers), some enormous boxes that had nearly no computation capacity!


Once we ended the visit we have some free time in Barcelona until 17:00 p.m. when the bus took us again to Lleida. When we arrived, we went to a conference of "Start-Ups". We could only listen the last 30 minuts but it was very interesting.

Trabber.com was born from a little idea and grew till it became a profitable deal. Oscar Frías told us that the most important is not a great idea but finding a need and making little updates into your program.

To sum up, the day was veru interesting and fascinating. I want to thank your professors the opportunity of join the excursion and the conference of Frías!

Racó accidentat!

Ahir, com cada divendres d'estiu, la Marina, la Mari, jo i les famílies ens en vam anar al Racó a sopar sense saber, ni de bon tros, la que ens esperava!

Tot va començar com un vespre normal i corrent de berbena, plats per aquí, plats per allà, xerrameca i gresca. Però ben aviat vam veure que la cosa no acabava de rutllar... Hi havia més mosquits que normalment, els arbres perdien moltes fulles i els gots es començaven a omplir d'ONIs ("Objectes No Identificats" - ho sé.., era una broma molt fàcil i molt dolenta..., es demana disculpes XDD). De sobte, els llampecs que havíem vist de ben lluny semblaven estar just a sobre i, vist i no vist, es va aixecar una ventada de mil dimonis! La Marina, Mari i jo vam tapar els plats per tal que no se'ns omplissin d'ONIs i ens vam aixecar d'una revolada per marxar pitant sota cobert. No obstant..., només van aconseguir donar la nota, ja que tothom semblava tant tranquil i se'ns van quedar mirant malament... :(

Però evidentment, nosaltres no fem el ridícul sense un bon motiu... Ens vam haver de tornar a seure, però just acomodar-nos bé va començar a ploure!! I aleshores sí que hi vam ser! Tothom estressat amunt i avall! Cambrers per aquí, cambrers per allà, nosaltres rient descontroladament, els pares intentant-se acabar el sopar d'una queixalada... Un show senyores i senyors... En definitiva, que els cambres ens van preparar una taula sota cobert (sota el porxo) i allí ens vam desplaçar per continuar sopant tant tranquils no sens que abans s'hagués de reconéixer que teníem raó al dir que havíem d'arrasserar-nos XDD.

Poc a poc, més comensals van acabar traslladant les seves taules sota el porxo intentant que no es notés que en un principi s'havien rigut de nosaltres i ara ens havien de copiar XDD.

Ara però, això no era tot!!! La cosa semblava controlada quan sobtadament.... (so de tambors de rerafons) doncs patam!!! se'n va anar la llum!!! Sort que el pare de la Mari portava una llanterna al cotxe i la va anar a buscar i, posant-la sota l'ampolla de gasosa, vam fer una làmpada que otorgava un ambient intimista. Així doncs, mentre la resta del restaurant restava a les fosques nosaltres tant traquils anàvem menjant (uns quants es van apropar a veure quina mena de farolet era aquell que teníem! XDD).

Va tornar la llum, però quan tothom semblava confiat..., patam!!! Va tornar a marxar!!
Un show, un show. Una nit fantàstica, la veritat..., sobretot per poder sopar veient com els llampecs espeteguen pel cel just davant teu! Genial!!

Ahhh, i després, quan la normalitat per fi es va recuperar, va tocar fer una ruta per París per la Marina, que se n'hi va del 21 al 29 de Juliol (però quina envejaaaaaaa!!, quins recòrds..... "Oh mon amour, mon Paris!!")


P.D.: Com es veu en el comentari de l'Ebi, és veritat!! La Marina es menjava les croquetes a la llum del seu mòbil abans de tenir la làmpada improvitzada!! Quin fart de riure! XDD

dimarts, 8 de juliol de 2008

Un pas més

Déu ni do quins dies més moguts estem tenint!

El dia 26 les Orles de la primera promoció del Màster (2006-2008). Mira que anàvem tots ben guapos i guapes!! Ara però, la festa va acabar passada per aigua a causa d'una d'aquelles tempestes d'estiu que tant m'agraden a mi (tot i que prefereixo que m'enxampin sota cobert... XDD).

El dia 30 vam presentar el nostre TFM!! Sí, sí, ja som Màsters en Enginyeria del Programari Lliure!! Va ser un dia mogut anant amunt i avall per tal d'anar a buscar als professors a l'estació i tornar-los a portar (això de l'AVE és un gran encert XD), però va pagar la pena! :D

El dia 3 cap a Barcelona a parlar de la feina que hem de fer durant l'estiu i, a la tarda, a donar tombs per la ciutat a la recerca d'un "ES LLOGA" o d'aquell barri que ens robi el cor als 4 mosqueters que volem viure junts.

Pel que fa a la resta de dies..., un no parar amunt i avall arreglant els papers de la secretaria per tal de tramitar el títol universitari i enllestir la paperassa necessària per tal de fer els preparatius de la matrícula al doctorat.

Ara sembla que ja està tot arreglat, tant sols queda deixar enllestit el PC per tal de poder-li donar canya altre cop. Ubuntu "Hardy Heron", ja vinc!!!