diumenge, 30 de setembre del 2007

NetBeans 5.5 with C++ and Qt

In this post I want to explain to you how I can make a C++/Qt program using the Sun IDE Netbeans.
First of all, I tried to do it with both NetBeans and Eclipse. However, I finally choose the first because Eclipse is really hard and uses many computer resources. In addition, I feel the window view of NetBeans more atracttive than Eclipse one.

So, the steps I neede to follow to reach my goal are explained on the next lines (I work with Ubuntu Feisty):
  1. NetBeans instalation (download page) :
    • $ chmod 777 netbeans-5_5_1-linux.bin
    • $ sudo ./netbeans-5_5_1-linux.bin
  2. NetBeans C/C++ Pack instalation (download page):
    • $ chmod 777 netbeans-c++-5_5_1_u1-linux.bin
    • $ sudo ./netbeans-c++-5_5_1_u1-linux.bin
  3. Configure the C++ libraries (directories where .h files can be found) because NetBeans default configuration doesn't include them. In order to manage this configuration I had to go to: Tools -> Options -> C/C++ -> Code Assistance -> C++ Compiler. Once there I had to add all the C++ directories:
    /usr/include/c++/4.1.2/backward/
    /usr/include/c++/4.1.2/bits/
    /usr/include/c++/4.1.2/debug/
    /usr/include/c++/4.1.2/ext/
    /usr/include/c++/4.1.2/i486-linux-gnu/
    /usr/include/c++/4.1.2/tr1/
    /usr/include/c++/4.1.2/
    /usr/include/ /usr/local/include/
    /usr/lib/gcc/i486-linux-gnu/4.1.2/include/
    Some of them are redundant, but I added also.
    You can see the window in the next image:

  4. Configure the Qt libraries (directories where .h files can be found). In order to get this configuration I had to do right click on the project and then: Properties -> C/C++ -> C++ Compiler -> General -> Include Directories. Once there I had to include the Qt directory (/usr/include/qt4/ in my system):
In this moment NetBeans is configured and we can use C++ amb Qt!! :D
Here is a little peace of code:

#include <stdlib.h>
#include <QtGui/QApplication>
#include <QtGui/QPushButton>

int main(int argc, char** argv)
{
QApplication qapplication(argc, argv);
QPushButton hello("hello", 0);
hello.show();
return qapplication.exec();
}

And this is the explanation ^^

NetBeans 5.5 amb C++ i Qt

En aquesta entrada m'agradaria explicar com he conseguit treballar amb C++ i Qt utilitzant l'IDE de Sun NetBeans.
Primer de tot dir que ho he provat tant amb NetBeans com amb Eclipse decantant-me pel primer pel fet que l'Eclipse és molt pesat i consumeix molts recursos de l'ordinador. D'altra banda, al meu parer l'estètica (sí..., això ja són manies meves) és molt millor en el cas de l'aplicació de Sun.

Doncs bé, els passos que he seguit per tal de treballar són els següents (treballo sota Ubuntu Feisty):
1.- Instal·lació del NetBeans (url de descàrrega) :
a.- $ chmod 777 netbeans-5_5_1-linux.bin
b.- $ sudo ./netbeans-5_5_1-linux.bin
2.- Instal·lació del NetBeans C/C++ Pack (plugin que permet treballar amb C i C++) (url de descàrrega):
a.- $ chmod 777 netbeans-c++-5_5_1_u1-linux.bin
b.- $ sudo ./netbeans-c++-5_5_1_u1-linux.bin
3.- Configuració de les llibreries de C++ (dels directoris on hi trobarem els .h), ja que NetBeans no ho porta inicialitzat per defecte. Per tal de fer-ho s'ha d'anar a: Tools -> Options -> C/C++ -> Code Assistance -> C++ Compiler. Un cop allí s'han d'anar agregant tots els directoris de C++. En concret jo he agregat:
/usr/include/c++/4.1.2/backward/
/usr/include/c++/4.1.2/bits/
/usr/include/c++/4.1.2/debug/
/usr/include/c++/4.1.2/ext/
/usr/include/c++/4.1.2/i486-linux-gnu/
/usr/include/c++/4.1.2/tr1/
/usr/include/c++/4.1.2/
/usr/include/ /usr/local/include/
/usr/lib/gcc/i486-linux-gnu/4.1.2/include/
Algunes d'elles són redundants, però les he afegit igualment.
En la imatge que us mostro a continuació podeu veure la finestra:
4.- Configuració de les llibreries de Qt (directoris on podem trobar els .h). Per fer-ho s'ha de fer clic dret sobre el projecte i aleshores: Properties -> C/C++ -> C++ Compiler -> General -> Include Directories. Un cop allí incloure el directori on es trobin les Qt que, en el meu cas, és /usr/include/qt4/.
En aquest moment ja queda tot enllestit per començar a treballar amb C++ i Qt.
Una mostra del codi que es podria fer seria el següent:

#include <stdlib.h>
#include <QtGui/QApplication>
#include <QtGui/QPushButton>

int main(int argc, char** argv)
{
QApplication qapplication(argc, argv);
QPushButton hello("hello", 0);
hello.show();
return qapplication.exec();
}

I fins aquí l'explicació ^^

dimecres, 26 de setembre del 2007

FELICITATS!!!!

Aquesta morenassa tant guapa que veieu a la fotografia s'acaba de convertir oficialment en Enginyera Tècnica en Informàtica de Gestió, amb intensificació d'IPO (Interacció Persona Ordinador).

De 3:00 a 4:00 de la tarda entregava el seu TFC (Treball de Final de Carrera) avaluat amb una Matrícul·la d'Honor de 10!!!!!!. A part, és clar, de totes les lloances que ha rebut per part dels professors del seu tribunal per un treball tant ben realitzat com el que ha fet ella ^^.

Moltes felicitats guapíssimaaa!!! (o hauria de dir Enginyera Clavé?, jejejejeje ^^)


P.D.: us deixo un link al seu TFC, que no és ni més ni menys que la nova pàgina web de la nostra facultat!! Ja veureu que "fashion"): web de l'EPS

dilluns, 24 de setembre del 2007

La més petita ja és major d'edat ^^


Aquesta mossa tant guapa de la fotografia fa avui 18 anyets!
D'aquesta manera deixa de ser la meva cosineta petita per passar a ser la meva cosina..., no tant petita :P

Moltíssimes felicitats Sandraaa!!!!!!
T'estimoooo ^^ :D

dissabte, 22 de setembre del 2007

Sonrisas y Lágrimas

En aquest post tant sols us vull posar un vídeo amb els fragments d'una pel·lícula/musical dela Julie Andrews que va marcar la meva infància.
Quantes vegades l'he arribat a veure!! Si fins i tot està ratllada en l'escena que més m'agradava! XDD
Au, gaudiu del petit tros que us deixo aquí ;):



dijous, 6 de setembre del 2007

Mor en Luciano Pavarotti

Avui, a les 5:00 de la matinada, ha mort un dels personatges més entranyables de l'òpera a la seva casa de Mòdena (Itàlia) a causa d'un càncer de pàncrees.
En Pavarotti, de 71 anys, va començar la seva vida professional compaginant el seu treball com a mestre d'escola amb les seves classes de música fins que, als 26 anys, va fer el seu debut en el terreny operístic.
Tenor com a pocs s'han conegut, va fer un gran treball per tal de popularitzar la música clàssica i va cantar amb grans artistes espanyols com Motserrat Caballé o Plácido Domingo i José Carreras en el grup de "Els Tres Tenors".
Aquesta entrada és per retre homenatge a aquest gran artista italià i m'agradaria acabar-la amb una frase seva que mostra els seus sentiments vers la música:

"I think a life in music is a life beautifully spent and this is what I have devoted my life to"
"Crec que una vida viscuda per a la música és una vida bellament viscuda i és al que m'he dedicat"

Luciano Pavarotti

dimarts, 4 de setembre del 2007

Nova aberració televisiva

Avui al Telenotícies Migdia de TV3 he vist una notícia que posa de manifest que els programes de tele-escombraria no només continuen vigents, sinó que augmenten en nombre i atrocitats.
Si no n'hi havia prou amb el "Gran Hermano" o el "GH Vip", amb "La Isla de los Famosos", "SuperModelo" o "Operación Triunfo" entre altres, ara, senyores i senyors, apareix en les pantalles dels nord-americans un nou reality-show titulat "Kid Nation".
Aquest cop no es tracta de veure adults comportant-se com si el més important fos no tenir dignitat; tampoc és qüestió d'observar la millora en les aptituds musicals d'alguns joves... Aquesta vegada va molt més enllà i el programa consisteix en agafar 40 nens d'entre 8 i 15 anys i deixar-los en una ciutat típica de l'oest (sí, sí, aquelles de les pel·lícules del Clint Easwood) per veure com se les maneguen per sobreviure sols. La qüestió d'aquesta gran investigació científica és veure com es crea una societat, és a dir, com, de manera natural, s'organitzen les feines, es creen els lideratges, es componen els diferents grups socials... Tota una meravella de l'espectacle que aguditza la crueltat pagant als pares de la canalla $5000 per fill per tal que no es pugui denunciar a la companyia televisiva en cas que algun dels infants en surti malparat. Evidentment, no hi ha només això, sinó que el director de la companyia que ha tingut aquesta brillant idea també premia a les famílies dels nens i nenes que han tingut un paper destacat en la societat que neix del programa amb $20000.
Què voleu que us hi digui..., a mi, si no em donen $5001 per fill meu que entri en el programa i després no em fan un premi de $20100 no deixo que cap fill meu hi participi. Home, com a mínim guanyem diners posant en risc la integritat de la nostra mainada no?!

Quina serà la següent bestiesa que s'inventaran els canals de televisió per a tenir més rati televisiu, per aconseguir més "aborregats" que es passin les hores davant de la caixa tonta mirant xorrades i aprenent coses tant importants com: "què és més morbós, que una serp cascabell piqui a un nen o que el famós de torn s'hagi posat al llit amb la Beckam?".

Si voleu més informació sobre aquest nou "reality-show" que es realitza en terres mexicanes (concretament a la ciutat de Bonanza) aquí us deixo dos enllaços:
Article de premsa
Pàgina del programa - Cadena televisiva

Tornem als orígens

"No Child Is Born A Racist"

En quin moment la humanitat va perdre l'instint de companyerisme i de recolzament vers als altres per convertir-se en la societat de la guerra que tenim avui en dia?
Totes les persones tenim unes capacitats immenses per a portar la felicitat al nostre voltant, d'estimar i d'ajudar a qui ho necessiti. Per què no les aprofitem? Moltes vegades un simple copet a l'esquena, una abraçada, un somriure, una mirada dolça o un "gràcies" poden servir per tornar l'esperança a qui l'ha perduda, l'alegria a qui plora o la llanterna per guiar-se a qui no troba el camí.
No costa tant, sigui qui sigui qui tinguem al davant: home o dona, negre o groc, ric o pobre..., tots ens necessitem a tots ^^.

La imatge i el títol de la mateixa han estat trobats a My Confined Space

dilluns, 3 de setembre del 2007

Foscor al meu voltant

Aquest post va dedicat a una amiga, la Sara.

Segurament no el llegiràs mai, perquè ni tant sols saps de l'existència d'aquest blog. No obstant, jo he tingut la gran sort de trobar el teu petit diari a internet. Un diari que cada cop que llegeixo trobo més ple de continguts, ric, ple de vida, ple de quelcom que em fa sentir buida i perduda i malament amb mi mateixa al mateix temps...

Malament amb mi mateixa perquè un dia vaig tenir la desgràcia de deixar-te de banda quan més ho necessitaves, quan estaves passant un mal tràngol i jo, en no saber què fer ni què dir-te i no ser valenta de plantar-me davant teu i estirar-te la mà, l'únic que se'm va acudir va ser acotar el cap, girar-te l'esquena i desaparéixer, clavant-me aquesta espina per sempre més...

Buida perquè veig que a cada dia li saps treure el suc, que cada petit detall té una importància increïble per tu, perquè tens tot un món que has construït tu mateixa amb l'ajuda de tots els que t'estimen...

Perduda perquè davant del futur incert estàs decidida a tirar endavant. En canvi a mi només m'assalten les pors del "què faré". Mentre tu i molts altres del meu voltant doneu les passes segures jo em vaig movent en un pantà fosc on cada petjada es tremolosa, on he d'assegurar cada moviment i on no veig la llum al final, no veig el meu objectiu, no sé on he d'arribar ni com...

Només camino per inèrcia i m'agradaria fer-ho amb il·lusió.
Tinc tantes persones que m'estimen i a qui estimo i tantes ganes de compartir amb elles una vida tranquil·la i donant tot l'amor que tinc per donar que qualsevol possibilitat de donar un pas en fals que provoqui que m'allunyi dels uns o dels altres m'atavala.

Tinc somnis i no sé com arribar-hi. Tinc il·lusions i cada cop les veig més borroses. Vull el sol de primavera i em topo amb la boira de l'hivern. Vull tirar endavant i alguna força desconeguda m'impedeix avançar i em fa restar quieta o inclús retrocedir.

Tinc por al futur, tinc por a la incertesa i al que m'espera demà. No sé si ho podré afrontar, ni tant sols sé si és el que vull... Només sé que dono una passa rera l'altra lentament però sense parar. Sento el pressipici aprop meu i sense veure'l no sé si m'hi encamino de cap o me n'allunyo per trobar el meu camí...

Sé que algun dia la boira s'esbairà fent que la foscor es faci llum i permetent-me trobar allò que ara no tinc i que m'ha d'omplir, però per tal que això passi algun canvi ha de succeir. Quin? No ho sé. Quan? Tampoc. Com? No en tinc cap mena d'idea. Suposo que necessito temps i ser prou valenta com per reconéixer les meves pròpies veritats i possibilitats.

Fins aleshores, continuaré buscant fent tentines.