divendres, 29 de maig de 2009

Tarda completa!

Ahir, dijous dia 28 de Maig del 2009 va ser un dia complet, especialment la tarda.
Tal i com cada dijous, al matí ens vam llevar d'hora i vam anar cap a la universitat per treballar en el doctorat. No obstant, després de 8 hores de treball a la UPC, ens esperaven una tarda i finalització del dia ben especials! A les 17:00h vam agafar les nostres coses i ens vam dirigir cap a la Diagonal a buscar el tram per poder anar a l'Illa, concretament a l'Fnac, a canviar un còmic que tenia en mal estat (Cinturó Negre Yawara!). Amb el temps just per fer el canvi, vam tornar a sortir per enxampar un nou tram i dirigir-nos a la parada de Maria Cristina de la Línia 3 (L3 o línia verda) del metro, el qual ens havia de deixar a Drassanes (i tot fent transbord amb la T10, muahahahahahaaaa!!).
Un cop vam ser a Drassanes vam poder veure tota l'animació i expectació que havia creat la rua del Barça (tot i que a les hores que vam arribar vora el mar - 18:00h i escaig -, l'equip ja havia marxat de la zona). Sense deixar-nos engolir per la gentada, ens vam dirigir cap al Museu Marítim de Barcelona, per tal de veure l'exposició "Els Grans Viatges de Zheng He". Malauradament, el senyor que venia les entrades i jo no ens vam entendre massa bé i vam comprar un parell de tiquets per la visita al museu normal, amb la qual cosa, ens vam quedar sense poder veure l'exposició, la qual, podia ser força bonica. Ara però, la visita no va ser gens desaprofitada, ja que les maquetes, els objectes, les reconstruccions navals... del museu són meravelloses.
Aquí us deixo una de les poques fotografies que van sortir bé, ja que l'ambient era molt fosc i els encarregats del museu ens van dir que no podíem utilitzar el "flash", amb la qual cosa, les imatges quedaven molt fosques (curiosament, és la fotografia del cartell de l'exposició de Zheng He, valgui la ironia...).


Un cop vam acabar la visita, vam tornar a les Rambles, les quals vam trobar encara força plenes de gent que ja retirava o que, majoritàriament, s'encaminaven cap a Plaça Catalunya a continuar la gresca. Nosaltres vam fer el mateix que aquests segons (tot i que amb un objectiu força diferent) i vam posar rumb cap a la coneguda plaça de la ciutat, Rambles amunt. Vam arribar-hi massa aviat (1 hora abans que comences el que estàvem esperant) i, per fer temps, ens vam unir a la gentada reunida en aquella zona de la ciutat per celebrar la victòria del seu equip.
Us deixo una foto perquè pugueu veure com n'estava de plena!


D'altra banda, vam viure una anècdota bastant graciosa! De sobte, mentre estàvem palplantats vora la boca del metro, vam sentir a un senyor que preguntava si algú parlava anglès. Li va contestar un altre amb un accent britànic perfecte (no portava les sandàlies amb els mitjons fins a mitja cama, però era de pura raça britànica! Jajajajaja). Aleshores van començar a parlar l'un amb l'altre i la conversa va anar, més o menys, de la següent manera:
  • Primer senyor (P): Què sap què passa?
  • Senyor britànic (B): Celebren que el Barça ha guanyat.
  • P: El què?
  • B: La Champions.
  • P: Ah sí??!! I contra qui jugava? (tot il·lusionat)
  • B: Contra el Manchester United (amb cara de compungit...)
Amb el Jesús tenim diverses teories sobre la cara del bon home britànic:
  1. El seu malestar era degut a què és seguidor de l'equip vençut.
  2. Li havia sabut greu que un equip del seu país perdés.
  3. Pensava que més li valia haver escollit uns altres dies per anar a visitar Barcelona.
Ara però, la situació va ser realment graciosa!

Finalment va arribar l'hora que tant esperàvem i a les 20:30 ens vam encaminar cap al Poliorama per tal de poder veure "El Tricicle" amb el seu nou espectacle GARRICK!
Buuuufff! Va ser genial! Una hora i mitja sense parar de riure veient les animalades que feien els tres còmics, tant genials com són! Totes les escenes van ser magnífiques, genials i impecables! Les petites improvisacions que vam poder detectar encara van fer més especial l'obra i van fer que sortíssim del teatre amb la sensació que tots tres actors s'ho han de passar bomba preparant les seves obres i fent-nos creus de com en són de bons i com se'ls poden acudir passatges tant divertits i, al mateix temps, molts d'ells tant certs.
Van tractar molts temes: les visites als museus, un atracament, el "show" d'un faquir, uns homes embarassats (sí, sí, el món al revés), un bany masculí d'un hospital, l'avaria d'un ascensor amb passatgers al seu interior... Tots ells sublims i amb el fil conductor de la risoteràpia de la qual ells en són uns grans professionals!!

Aaah! i al final, ens els vam trobar a la sortida i vam poder donar la mà i saludar a un d'ells, ja que es van repartir per les portes per tal de poder acomiadar a la gent del públic un per un!!

Simplement fantàstic!!

divendres, 1 de maig de 2009

The boy in the striped pyjamas

Un nou llibre en versió original, aquest cop d'en John Boyne. La novel·la que ha fet les delícies de la meva imaginació aquest cop porta per títol "The boy in the striped pyjamas" ("El nen amb el pijama de ratlles"), que suposo que alguns de vosaltres coneixereu per la seva versió cinematogràfica.
La contraportada de la petita meravella diu el següent:
Què passa quan es posen cara a cara la innocència i la monstruositat?

En Bruno, un nen de 9 anys, no coneix res de la Solució Final i de l'Holocaust. No és conscient de les espantoses crueltats infligides als europeus per part del seu país. Tot el que sap és que s'ha vist obligat a deixar la seva còmoda llar de Berlín per una casa situada en una zona deshabitada on no hi ha res a fer ni ningú per jugar. Fins que coneix al Shmuel, un nen que viu una vida estranyament paral·lela a l'altre costat de la valla de filferro i el qual, tal i com l'altra gent en aquell costat, duu com a uniforme un pijama de ratlles.

L'amistat que el Bruno té amb en Shmuel el durà de la innocència a la revelació. I explorant tot allò del què forma part inconscientment, es veurà, inevitablement, arrossegat pel terrible procés.
Es tracta del primer llibre que llegeixo d'aquest autor irlandès i, la veritat, ha fet justícia a la meva intuïció i no tant sols es tracta d'un llibre amb molta fama, sinó d'una molt bona obra d'art.
La meravella de la lectura no radica en la gran història que explica, ni en la magnificència de l'escriptura de l'autor, ja que és un llibre molt planer i senzill. La seva grandesa recau en la gran capacitat de crear la mentalitat, la forma de parlar, els actes, els raonaments... d'un nen de 9 anys. Sembla difícil que un autor adult pugui captar la subtilesa de la ment d'un nen petit amb tanta facilitat i donar-li vida amb una ingenuïtat, una capacitat crítica, una educació, una capacitat d'anàlisi... que copsa al lector.
D'altra banda, també destaca la gran recreació de la societat de l'època, la qual es caracteritzava per un profund respecte als pares, una educació en les ciències socials i humanístiques molt refinada, un patriotisme fèrric i un sentit del deure molt arrelat.

Finalment, cal dir que el final deixa un gust agredolç. En acabar el llibre et sembla que el desenllaç ha estat massa ràpid, massa concís i massa escarit en acció. Però quan deixes el llibre sobre la taula, el llit o el sofà i repasses les últimes pàgines, especialment el penúltim capítol, te n'adones que no podia ser de cap altra manera, que en la senzillesa dels últims mots recau tota la fortalesa del llibre, tota la capacitat emotiva i tots els sentiments que s'han anat creant entre en Bruno i en Shmuel al llarg de la història relatada.

Si busqueu un llibre que mostri els horrors de la guerra de manera morbosa, no el trobareu en aquestes 200 i escaig pàgines. En canvi, sí que descobrireu que els adults potser han d'aprendre més dels nens que a l'inrevés i que, si les persones que duen la batuta i prenen les decisions poguessin ser tant vulnerables, buits de prejudicis, naturals i innocents com els infants potser les coses anirien molt millor.

Val molt la pena llegir-lo i, si pot ser, abans de veure la pel·lícula, que és el que em falta fer a mi per veure si manté l'essència infantil de la lectura. Ànims i, si us ve de gust, comenteu el que vulgueu en els comentaris del blog!

P.D.: Sabeu qui és "The Fury"? I sabeu què és "Out-With"?