Un nou llibre en versió original, aquest cop d'en John Boyne. La novel·la que ha fet les delícies de la meva imaginació aquest cop porta per títol "The boy in the striped pyjamas" ("El nen amb el pijama de ratlles"), que suposo que alguns de vosaltres coneixereu per la seva versió cinematogràfica.
La contraportada de la petita meravella diu el següent:
La meravella de la lectura no radica en la gran història que explica, ni en la magnificència de l'escriptura de l'autor, ja que és un llibre molt planer i senzill. La seva grandesa recau en la gran capacitat de crear la mentalitat, la forma de parlar, els actes, els raonaments... d'un nen de 9 anys. Sembla difícil que un autor adult pugui captar la subtilesa de la ment d'un nen petit amb tanta facilitat i donar-li vida amb una ingenuïtat, una capacitat crítica, una educació, una capacitat d'anàlisi... que copsa al lector.
D'altra banda, també destaca la gran recreació de la societat de l'època, la qual es caracteritzava per un profund respecte als pares, una educació en les ciències socials i humanístiques molt refinada, un patriotisme fèrric i un sentit del deure molt arrelat.
Finalment, cal dir que el final deixa un gust agredolç. En acabar el llibre et sembla que el desenllaç ha estat massa ràpid, massa concís i massa escarit en acció. Però quan deixes el llibre sobre la taula, el llit o el sofà i repasses les últimes pàgines, especialment el penúltim capítol, te n'adones que no podia ser de cap altra manera, que en la senzillesa dels últims mots recau tota la fortalesa del llibre, tota la capacitat emotiva i tots els sentiments que s'han anat creant entre en Bruno i en Shmuel al llarg de la història relatada.
Si busqueu un llibre que mostri els horrors de la guerra de manera morbosa, no el trobareu en aquestes 200 i escaig pàgines. En canvi, sí que descobrireu que els adults potser han d'aprendre més dels nens que a l'inrevés i que, si les persones que duen la batuta i prenen les decisions poguessin ser tant vulnerables, buits de prejudicis, naturals i innocents com els infants potser les coses anirien molt millor.
Val molt la pena llegir-lo i, si pot ser, abans de veure la pel·lícula, que és el que em falta fer a mi per veure si manté l'essència infantil de la lectura. Ànims i, si us ve de gust, comenteu el que vulgueu en els comentaris del blog!
P.D.: Sabeu qui és "The Fury"? I sabeu què és "Out-With"?
La contraportada de la petita meravella diu el següent:
Què passa quan es posen cara a cara la innocència i la monstruositat?Es tracta del primer llibre que llegeixo d'aquest autor irlandès i, la veritat, ha fet justícia a la meva intuïció i no tant sols es tracta d'un llibre amb molta fama, sinó d'una molt bona obra d'art.
En Bruno, un nen de 9 anys, no coneix res de la Solució Final i de l'Holocaust. No és conscient de les espantoses crueltats infligides als europeus per part del seu país. Tot el que sap és que s'ha vist obligat a deixar la seva còmoda llar de Berlín per una casa situada en una zona deshabitada on no hi ha res a fer ni ningú per jugar. Fins que coneix al Shmuel, un nen que viu una vida estranyament paral·lela a l'altre costat de la valla de filferro i el qual, tal i com l'altra gent en aquell costat, duu com a uniforme un pijama de ratlles.
L'amistat que el Bruno té amb en Shmuel el durà de la innocència a la revelació. I explorant tot allò del què forma part inconscientment, es veurà, inevitablement, arrossegat pel terrible procés.
La meravella de la lectura no radica en la gran història que explica, ni en la magnificència de l'escriptura de l'autor, ja que és un llibre molt planer i senzill. La seva grandesa recau en la gran capacitat de crear la mentalitat, la forma de parlar, els actes, els raonaments... d'un nen de 9 anys. Sembla difícil que un autor adult pugui captar la subtilesa de la ment d'un nen petit amb tanta facilitat i donar-li vida amb una ingenuïtat, una capacitat crítica, una educació, una capacitat d'anàlisi... que copsa al lector.
D'altra banda, també destaca la gran recreació de la societat de l'època, la qual es caracteritzava per un profund respecte als pares, una educació en les ciències socials i humanístiques molt refinada, un patriotisme fèrric i un sentit del deure molt arrelat.
Finalment, cal dir que el final deixa un gust agredolç. En acabar el llibre et sembla que el desenllaç ha estat massa ràpid, massa concís i massa escarit en acció. Però quan deixes el llibre sobre la taula, el llit o el sofà i repasses les últimes pàgines, especialment el penúltim capítol, te n'adones que no podia ser de cap altra manera, que en la senzillesa dels últims mots recau tota la fortalesa del llibre, tota la capacitat emotiva i tots els sentiments que s'han anat creant entre en Bruno i en Shmuel al llarg de la història relatada.
Si busqueu un llibre que mostri els horrors de la guerra de manera morbosa, no el trobareu en aquestes 200 i escaig pàgines. En canvi, sí que descobrireu que els adults potser han d'aprendre més dels nens que a l'inrevés i que, si les persones que duen la batuta i prenen les decisions poguessin ser tant vulnerables, buits de prejudicis, naturals i innocents com els infants potser les coses anirien molt millor.
Val molt la pena llegir-lo i, si pot ser, abans de veure la pel·lícula, que és el que em falta fer a mi per veure si manté l'essència infantil de la lectura. Ànims i, si us ve de gust, comenteu el que vulgueu en els comentaris del blog!
P.D.: Sabeu qui és "The Fury"? I sabeu què és "Out-With"?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada