Deu de fer un parell de setmanes (un d'aquells dies que ens hem voltat Barcelona a la recerca d'un pis) em vaig trobar un company de secundària a l'estació de tren. Vam estar xerrant durant l'estona de fer cua i entrar al vagó corresponent per ocupar els nostres llocs, però va ser suficient per posar-nos al dia de les nostres respectives vides. Resulta que ell va ser un dels pocs de la nostra promoció que va decidir fer l'enginyeria informàtica, però a diferència de mi, ell va escollir la UPC com a universitat. Ara per ara està traient-se una doble titulació estudiant aeronàutica a Toulouse (segueix tant crack, o més, com en temps del Claver!).
Per la meva banda, li vaig explicar que ja he acabat la carrera i que ara me'n vaig a Barcelona a fer el doctorat. No obstant, en el moment en què va saber això, no va poder dissimular el que a mi em va semblar una mirada i un to de menyspreu quan va dir: "Ah, sí, que tu et vas quedar a Lleida".
Doncs sí, em vaig quedar a Lleida i, si he de ser sincera, no me'n penedeixo pas ni crec que ho faci mai. Potser la Universitat de Lleida i, concretament, l'Escola Politècnica Superior no tindran la fama que té una gran institució com la UPC i el seu centre FIB, ara però, tenen ben poques coses a envejar a la Politècnica de Catalunya.
Segurament, la mida petita de la nostra universitat és el seu major defecte però també la seva major virtud. Virtud pel fet que és una universitat "familiar" on el tracte entre professors i alumnes és molt proper; on cada alumne no només és una matricula o un examen, sinó que és un nom, una situació, una personalitat i unes característiques que el diferencien de la resta; on cada professor té un toc especial, uns coneixements dels quals fa partícip a tothom i una mà que guia en l'aprenentatge; on l'aprenentatge és de tu a tu i, en certes classes, fins i tot particular i personalitzat... Tot això entra en contrapartida amb un únic defecte important: la manca de difussió internacional i d'ofertes doctorals de la facultat en concret (i segurament de la resta de la universitat).
Ara però, el fet que no hi hagi molts temes doctorals o que les repercussions internacionals de la universitat siguin minces (fet únicament ocasionat per la manca de programes de 3r cicle, ja que en els casos en els quals hi ha doctorants la mobilitat, els congressos... sí que existeixen i són força destacables) no implica que l'educació sigui dolenta. Ans al contrari, jo estic molt orgullosa de l'educació que he rebut i considero que l'EPS m'ha fet una bona informàtica, donant-me uns coneixements bàsics molt importants però, sobretot, ensenyant-me una manera de pensar, una lògica, una manera de fer...
No serà la universitat de les mil meravelles, però ha estat una molt bona universitat per a mi. Això, evidentment, no significa que les altres universitats no donin ensenyaments de qualitat, tot el contrari. Ara però, les mirades i els tons de menyspreu sobren quan darrera de la teva educació hi ha hagut uns bons professors que saben educar professionals completament capacitats per competir amb altres professionals sortits d'institucions germanes més grans i importants internacionalment.
Per la meva banda, li vaig explicar que ja he acabat la carrera i que ara me'n vaig a Barcelona a fer el doctorat. No obstant, en el moment en què va saber això, no va poder dissimular el que a mi em va semblar una mirada i un to de menyspreu quan va dir: "Ah, sí, que tu et vas quedar a Lleida".
Doncs sí, em vaig quedar a Lleida i, si he de ser sincera, no me'n penedeixo pas ni crec que ho faci mai. Potser la Universitat de Lleida i, concretament, l'Escola Politècnica Superior no tindran la fama que té una gran institució com la UPC i el seu centre FIB, ara però, tenen ben poques coses a envejar a la Politècnica de Catalunya.
Segurament, la mida petita de la nostra universitat és el seu major defecte però també la seva major virtud. Virtud pel fet que és una universitat "familiar" on el tracte entre professors i alumnes és molt proper; on cada alumne no només és una matricula o un examen, sinó que és un nom, una situació, una personalitat i unes característiques que el diferencien de la resta; on cada professor té un toc especial, uns coneixements dels quals fa partícip a tothom i una mà que guia en l'aprenentatge; on l'aprenentatge és de tu a tu i, en certes classes, fins i tot particular i personalitzat... Tot això entra en contrapartida amb un únic defecte important: la manca de difussió internacional i d'ofertes doctorals de la facultat en concret (i segurament de la resta de la universitat).
Ara però, el fet que no hi hagi molts temes doctorals o que les repercussions internacionals de la universitat siguin minces (fet únicament ocasionat per la manca de programes de 3r cicle, ja que en els casos en els quals hi ha doctorants la mobilitat, els congressos... sí que existeixen i són força destacables) no implica que l'educació sigui dolenta. Ans al contrari, jo estic molt orgullosa de l'educació que he rebut i considero que l'EPS m'ha fet una bona informàtica, donant-me uns coneixements bàsics molt importants però, sobretot, ensenyant-me una manera de pensar, una lògica, una manera de fer...
No serà la universitat de les mil meravelles, però ha estat una molt bona universitat per a mi. Això, evidentment, no significa que les altres universitats no donin ensenyaments de qualitat, tot el contrari. Ara però, les mirades i els tons de menyspreu sobren quan darrera de la teva educació hi ha hagut uns bons professors que saben educar professionals completament capacitats per competir amb altres professionals sortits d'institucions germanes més grans i importants internacionalment.
