dissabte, 27 de setembre de 2008

Menyspreu

Deu de fer un parell de setmanes (un d'aquells dies que ens hem voltat Barcelona a la recerca d'un pis) em vaig trobar un company de secundària a l'estació de tren. Vam estar xerrant durant l'estona de fer cua i entrar al vagó corresponent per ocupar els nostres llocs, però va ser suficient per posar-nos al dia de les nostres respectives vides. Resulta que ell va ser un dels pocs de la nostra promoció que va decidir fer l'enginyeria informàtica, però a diferència de mi, ell va escollir la UPC com a universitat. Ara per ara està traient-se una doble titulació estudiant aeronàutica a Toulouse (segueix tant crack, o més, com en temps del Claver!).
Per la meva banda, li vaig explicar que ja he acabat la carrera i que ara me'n vaig a Barcelona a fer el doctorat. No obstant, en el moment en què va saber això, no va poder dissimular el que a mi em va semblar una mirada i un to de menyspreu quan va dir: "Ah, sí, que tu et vas quedar a Lleida".

Doncs sí, em vaig quedar a Lleida i, si he de ser sincera, no me'n penedeixo pas ni crec que ho faci mai. Potser la Universitat de Lleida i, concretament, l'Escola Politècnica Superior no tindran la fama que té una gran institució com la UPC i el seu centre FIB, ara però, tenen ben poques coses a envejar a la Politècnica de Catalunya.

Segurament, la mida petita de la nostra universitat és el seu major defecte però també la seva major virtud. Virtud pel fet que és una universitat "familiar" on el tracte entre professors i alumnes és molt proper; on cada alumne no només és una matricula o un examen, sinó que és un nom, una situació, una personalitat i unes característiques que el diferencien de la resta; on cada professor té un toc especial, uns coneixements dels quals fa partícip a tothom i una mà que guia en l'aprenentatge; on l'aprenentatge és de tu a tu i, en certes classes, fins i tot particular i personalitzat... Tot això entra en contrapartida amb un únic defecte important: la manca de difussió internacional i d'ofertes doctorals de la facultat en concret (i segurament de la resta de la universitat).

Ara però, el fet que no hi hagi molts temes doctorals o que les repercussions internacionals de la universitat siguin minces (fet únicament ocasionat per la manca de programes de 3r cicle, ja que en els casos en els quals hi ha doctorants la mobilitat, els congressos... sí que existeixen i són força destacables) no implica que l'educació sigui dolenta. Ans al contrari, jo estic molt orgullosa de l'educació que he rebut i considero que l'EPS m'ha fet una bona informàtica, donant-me uns coneixements bàsics molt importants però, sobretot, ensenyant-me una manera de pensar, una lògica, una manera de fer...

No serà la universitat de les mil meravelles, però ha estat una molt bona universitat per a mi. Això, evidentment, no significa que les altres universitats no donin ensenyaments de qualitat, tot el contrari. Ara però, les mirades i els tons de menyspreu sobren quan darrera de la teva educació hi ha hagut uns bons professors que saben educar professionals completament capacitats per competir amb altres professionals sortits d'institucions germanes més grans i importants internacionalment.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Speed Painting

Simplement al·lucinant!



Si voleu veure més meravelles com aquesta visiteu les webs de Norwegyan a Youtube o a Deviantart o busqueu "Speed Painting" a Youtube. Recordeu que a l'apartat d'Enllaços tinc més pàgines relacionades amb aquest tema.

dilluns, 15 de setembre de 2008

Estàs avorrit?

Doncs si et passa això aquí tens una pàgina per practicar la mecanografia amb paraules castellanes!
He obtingut uns resultats pèssims (38 paraules/minut), però què s'hi farà XDD

dijous, 11 de setembre de 2008

El Show Pinyana-Montcada continua...

Resulta que farà un parell de dies va sortir publicat un article a la Mañana on s'hi deia que la Paeria farà un estudi per tal d'intentar arreglar la situació dels veïns de Montcada en relació a l'aïllament que sofreixen des de la inauguració de les obres de Pinyana i de l'Arnau de Vilanova.
El curiós del cas és que necessiten realitzar un projecte que durarà 3 setmanes per arreglar la pífia que van cometre al nostre barri. Tres setmanes??!! Doncs hauran de sortir unes idees molt brillants i se'ns hauran d'acabar els problemes de trànsit, perquè tres setmanes són molt de temps per solucionar les dificultats de moviment de la zona!
Au, que si volen ja els dic jo què cal fer i, com que a mi no em pagaran, tots aquests milionets que s'estalviaran i que podran utilitzar per fer una mariscada. Atenció, que presento el meu projecte urbanístic pel Camí de Montcada, eh?

La solució recau en esborrar el carril bicicleta que hi ha a la baixada de l'Arnau i restaurar la circulació tal i com estava abans de la creació del nou pàrquing i de l'Avinguda. És a dir, permetre que el Camí de Montcada sigui de doble sentit en tota la seva longitud, especialment en els seus inicis (des de la rotondeta que hi ha davant del Gindàvols -on conflueixen el Passeig Onze de Setembre, el carrer Roda d'Isàbena i el propi camí- fins a la rotonda d'Avinguda Pinyana amb Montcada).
D'altra banda, si el carril bici és imprescindible, es poden aprofitar els terrenys expropiats per tal d'eixamplar la via de comunicació amb una vorera ampla que permeti el pas de vianants i de bicicletes al mateix temps.

De totes maneres, s'agraeix que, com a mínim, diguin que estudiaran la situació..., encara que després ens tornin a prendre el pèl.

P.D.: Per tal de veure l'article del diari, podeu buscar-lo a la web de la Mañana, en l'apartat de Lleida, a dia 09/09/2008 (no l'he pogut penjar aquí ja que la pàgina no presenta els enllaços directes).

dimecres, 10 de setembre de 2008

Definitivament ja estem a la UPC

Doncs sí, des d'ahir formem part de la comunitat d'estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya oficialment. Després de pagar la matrícula i de rebre la carpeta de rigor ja poden dir que som estudiants de 3r cicle (doctorat) de la UPC. Ara a veure com anirà tot!

diumenge, 10 d’agost de 2008

Piset, piset, piset...

Si no hi ha res de nou, finalment s'ha confirmat que som 4 els que anem a buscar pis a Barcelona!! :D
Que bé, que bé, quina il·lusió!!!
Ara ja puc penjar les "maquetes", que vaig fer amb el joc "Los Sims 2", del que serà el nostre habitatge a la ciutat comtal.

En aquesta primera imatge es pot veure el plànol interior amb les 4 habitacions, els 2 banys, el menjador i la cuina tal i com ens ho trobarem (sense moblar):

En la segona ja veiem una idealització de la zona comunitària que envolta el pis:

Què passa, per somiar no passa res..., endebades els somnis es fan realitat :D

dilluns, 4 d’agost de 2008

Genius Level!!

It's amaizing! Until few days ago, the Readability Test for this blog reaches the College Level (everybody who wants to read it must have a university graduation..., what else? XDD). However, it seems that now the level has increased and now we have to be Genious!! XDD

So the image in the left frame won't be anymore this:

cash advance

but this one:

blog readability test

Nivel "Genius"!

Mira per on, fins ara el Readability Test fins ara danava nivell de Postgrau (era necessari tenir estudis superiors per llegir aquest blog, qui ho diria... XDD), però ara resulta que ja es necessita un nivell de Geni!! XDD

Així doncs, la imatge del marge esquerra ha passat de ser aquesta:

cash advance

a aquesta:

blog readability test

diumenge, 3 d’agost de 2008

Campus Party..., fins la pròxima!

Doncs ja està, ja se'ns ha acabat la festa...
Tant sols queda acomiadar-ho amb alguna fotografia més i alguna que altra anècdota que ha quedat per explicar :D

Les fotografies que hi ha a sota són d'un taller d'antenes que van fer el dijous 30 a la nostra zona, Software Lliure. En la primera s'hi poden veure els materials: llaunes d'olives i pringles (els organitzadors anaven invitant a tothom que trobaven a vermut XDD).

En la segona s'hi veu la cadena de muntatge, la qual estava just darrera nostre i ens vam eixordar!!

Una altra fotografia per ensenyar-vos com dormia la gent. N'hi havia un munt que es duien matalassos inflables i es posaven a dormir allí mateix! Tal com queien s'adormien i acabaven com tots quan dormim, amb posicions rares, amb mitjons mig trets..., molt bo, molt bo!!

Finalment, un robotet i un ordinador "tunejat" per fer un tast de les meravelles que vam poder veure.


I per acabar, aquí teniu una foto on podeu veure una marabunta de gent apinyada per aconseguir una samarreta!!! El que fa el "merchandasing"!! XDD. Mireu el Jesús (a la dreta de la imatge) tot content, sortint triomfal amb el seu premi a la mà! XDD. La veritat és que era molt maca, del joc Mirror's Edge, del qual vam tenir l'honor de veure'n la presentació i constatar que promet moltíssim!!

Ja donant finalitzat tot el tema relacionat amb la Campus Party 2008, tant sols dir que és una experiència molt divertida i que paga la pena anar-hi. Jo em pensava que m'avorriria, però un cop acabada tinc ganes de repetir!!


dijous, 31 de juliol de 2008

Fer el ridícul jo? XDD

Acabem d'arribar de jugar en algunes de les parades que hi ha a la "Zona Ocio" de la Campus.

Qui diu que fer el ridícul no és divertit?! XDD
Entre tots els simuladors que hi ha, hem anat a provar el del joc "Gran Turismo Prologue" de la PS3. Fantàstic el muntatge que tenen allí parat: un seient de cotxe de carreres amb volant, canvi de marxes i pedals! (ahir encara era més impressionant, ja que tenien un simulador amb seient hidràulic que es movia seguint els moviments del cotxe!!).

La cosa ha començat bé, ja que el senyor que atent al públic m'ha deixat entrar a dins a fer fotos mentre el Jesús provava la maquineta. Déu ni do quin control té el nen!! Ho ha fet molt bé!

Ara però..., acaba el Jesús i li toca a la senyoreta. Aix Déu meu..., quin embolic he muntat... Era la primera vegada que ho provava i, de per si, ja no se'm donen massa bé els jocs de simulació de vehicles. Però és igual, jo volia provar-ho. El senyor m'explica com anava tot, quins eren els botons i que no hi havia canvi de marxes automàtic (aquí jo ja he pensat: ja veuràs tu, ja veuràs tu! XDD). D'acord, cap problema, comencem la cursa... I sí, sí..., passió, concentració i diversió (per part meva i segurament per tots aquells que m'estiguessin mirant) tota la que tu vulguis però allò no es podia controlar ni a la de tres. El volant tenia vida pròpia, el fre es passava la vida premut, no hi havia embrague, les marxes canviaven quan volien i, normalment, en sentit contrari del desitjat (si jo volia retenir elles pujaven i viceversa...). Resumint, de sobte sento que el senyor de la parada li diu al Jesús: "cógele el cambio" i jo pensant: "tomaaa, que malament! XDD"

D'aquesta manera hem pogut salvar una mica la cosa (qui diu una mica diu gens, però què s'hi farà XDD) i acabar la partida.

En baixar del simulador el senyor m'ha mirat com volent dir: "por favor, que no tenga coche, que no tenga coche, que peligro por dios!!". Però jo la més feliç del món, home! XDD

Un cop passada l'experiència de la simulació hem anat a jugar a una mena de "para la bola amb manyoples de cuina". Més trampes no hem pogut fer... XDDD

dimecres, 30 de juliol de 2008

Tercer dia de la Campus!

Avui ha estat un dia força complet i divertit (això d'anar voltant amunt i avall veient coses, persones..., m'encanta!!).

A continuació, cinc cèntims del que hem fet:

Per fi he vist a l'Actroid_Der2 (podeu veure una fotografia a sota) en funcionament! És realment fantàstic, parla perfectament, i es mou amb una naturalitat força aconseguida!

Ah!, i fixeu-vos en el detall: porta identificació de personatge invitat a la Campus! A aquest pas els robots aviat es faran els amos del món!! XDD

D'altra banda, en la mateixa zona de Campus Futura hem pogut provar diferents jocs i simuladors de realitat augmentada. Fantàstic!!


També hem anat a la zona d'oci per trobar-nos la batalla de Sumo que hi ha a la fotografia!! Quin fart de riure! Ara ja només queda intentar provar els simuladors que hi ha per allí. Han de ser fantàstics!!



Finalment, hem assistit a la presentació d'Spore, el nou videojoc d'EA Games i dels mateixos creadors de les sagues The Sims i SimCity, el qual promet força! :D. Ara ja només queda fer un mostruet per participar en el concurs!

Busca a Wally...

en la habitación de Enjutoooo!!

Doncs aquí tenim a l'Enjuto Mojamuto, padrí de la XII edició de la Campus Party de València.
Veieu alguna cara coneguda? :P

dimarts, 29 de juliol de 2008

John Maddog!

John Hall "Maddog" a la Campus 2008, en la zona de Software Lliure!!

Quina passada!! Acabo de veure al senyor Maddog, director de Linux International, en persona! Ha vingut a presentar un repte de programació consistent en crear dues aplicacions, una web i una per a mòbils utilitzant Android. En premi que s'atorgarà als guanyadors que cada modalitat és un mòbil OpenMoko i un viatge a la seu de Google a Zürich.

El dijous tindrem una altra oportunitat de presenciar al senyor Maddog quan es faci la presentació de les aplicacions participants en el concurs. M'atreviré a preguntar-li: "Mister Maddog, can I take a photo with you, please?" (Senyor Maddog, podria fer-me una foto amb vostè?).

Aquí us deixo una foto de l'entranyable personatge (per més i millors fotos veure la Flickr o el Blog de l'Hèctor ;) ).

Party, party, partyyyy....

Doncs aquí estem, retransmetent en directe des de la Campus Party 2008.

Ahir va ser l'inici d'una setmana viscuda entre el "frikisme" ocasionat per gust als ordinadors i a la informàtica en general. Un dia llarg , de calor i cues interminables, però al final va pagar la pena :D

Així doncs, podem dir que a les 4:00 passades ja estàvem aposentats en els nostres llocs de batalla, amb les etiquetes anti robatori posades a la pantalla i a la torre i a punt per començar l'atac. Només faltava una cosa, l'electricitat... XDD. No va ser fins a les 5:00 i alguns minuts que van venir uns tècnics electricistes per tal de mirar que passava i detectar que el lladre d'un dels "campusers" de la nostra taula feia un curt-circuit. Tant sols va ser treure aquell lladre i tot perfecte! Aaaahhh, i la gent de l'"staff" (el personal de la Campus) realment és molt simpàtica i agradable!!

Un cop amb corrent elèctrica tant sols quedava obrir l'ordenador i començar la gresca. I així va ser i, el primer a fer, instal·lar el DC++ per a Linux per tal de poder baixar cosetes (he trobat documentals del Titànic!!!!).

D'aquesta manera, entre anades i vingudes a presentacions, visites a la resta de pavellons i zones, partides als jocs, anàlisi del personal per veure què es pot descarregar i tot plegat es passa el temps prou entretingut! :D

En el pròxim post intentaré pujar algunes fotografies interessants (ordinadors increïbles, robots, en Tim Berners-Lee, Enjuto Mojamuto... :P)

I per més informació visiteu la web de la Campus Party 2008 i no us perdeu la galeria de fotografies a Flickr i el Blog de l'Hèctor!

diumenge, 27 de juliol de 2008

Campus Party 2008

Demà comença la Campus Party de València '08 i el Jesús, l'Hèctor, el José Antonio (un amic de l'Hèctor) i jo hi anem (ja ho suportaré jo 6 dies tancada allí dins? XDD)

Doncs avui ha estat un dia de preparatius: que si la maleta, menjar, l'ordinador amb peces d'aquí i d'allà (no sabeu les virgueries que s'han de fer quan els cables estan tant ben ordenats i agafats XDD)..., sembla que ens canviem de casa!! No sé pas si hi cabrà tot al cotxe... XDD

Així doncs, res més, tant sols dir que intentaré fer un seguiment de la Campus Party des del meu blog!

Ens veiem a València!!

dissabte, 26 de juliol de 2008

Quines sortides més bones!

Aquí tenim una frase que ahir em va deixar amb un pam de nas:

Hi ha vegades que els ulls s'enamoren de les lleganyes

De la Mari , iooooiiii!! XDD

divendres, 25 de juliol de 2008

Referent a la notícia de l'ADN del post anterior

Aquest escrit tan sols és per puntualitzar un petit error que hi ha en l'article de l'ADN que vaig transcriure en el passat post. Segons deixa entendre el diari, els veïns del Camí de Montcada hauran d'entrar a Lleida amb normalitat (per la pujada de l'Arnau com fins ara) i tornar cap a casa passant per l'Avinguda Pinyana. Això és erroni, ja que tant per entrar com per sortir del Camí de Montacada s'ha de passar per l'Avinguda de Pinyana, la qual porta a la rotonda dels "Xalets Blancs" (si s'intenta accedir a Lleida per la pujada de l'Arnau es fa cap a la mateixa rotonda, augmentant, d'aquesta manera, la volta a fer).

D'altra banda, encara sort que s'ha volgut prioritzar l'accès al pàrquing de l'Arnau, perquè si ara s'ha de fer la volta a tota l'illa (abans no calia!), en cas de voler dificultar aquesta entrada potser s'hauria d'anar fins a Alpicat i tornar per darrera...

dijous, 24 de juliol de 2008

Ens prenen per tontos i ens ho diuen a la cara!

En aquest post vull transcriure literalment un article, que presenta avui el Diari ADN, on es parla de la inauguració del pàrquing de l'Arnau i de l'Avinguda Pinyana. Així doncs, passo a citar el text.

Inauguració amb antidisturbis

Protesta en l'estrena del Pàrquing de pagament a l'Arnau
La Paeria diu als veïns de Montcada que s'acostumaran als canvis viaris que els aïllen del centre

Una seixantena de veïns del camí de Montcada es van manifestar ahir per protestar pels canvis viaris provocats per l'obertura al trànsit de l'avinguda de Pinyana, durant la inauguració del pàrquing de pagament de l'Hospital Arnau de Vilanova, que també ha generat queixes d'associacions i veïns de Lleida i dels pobles dels voltants per les tarifes. Els veïns del camí de Montcada, marcats molt de prop pels Mossos, amb qui van tenir més d'una topada, van mostrar la seva indignació amb marxes lentes de tractors per l'avinguda Rovira Roure fins al camí perquè el nou vial els ha deixat sense accés directe des de la ciutat, ja que, a partir d'ara, el camí passa a ser d'una sola direcció (d'entrada a Lleida) per l'única i poderosa raó de facilitar l'entrada al pàrquing. Des de la Paeria, la regidora d'Urbanisme, Marta Camps, va assegurar que "és un problema de costums" i que per als veïns "és molt més fàcil agafar la nova avinguda que té quatre carrils".

Alhora, i amb la protecció dels antidisturbis dels Mossos per evitar els manifestants, la consellera de Salut, Marina Geli, inaugurava, no un equipament sanitari, sinó un aparcament, a més, en concessió per 30 anys a una empresa privada. El pàrquing de l'Arnau compta amb 940 places (170 reservades a la superfície per al personal del centre) i ha costat 11 milions d'euros. Geli va evitar pronunciar-se sobre les tarifes i es va limitar a ressenyar la millora d'imatge que ha suposat l'enjardinament de la nova plaça sobre el pàrquing. El cost d'aparcar una hora a l'Arnau a partir de dilluns que ve serà d'1.72 euros i aparcar-hi tot el dia, 11.70, sense cap consideració amb els veïns de pobles que s'hi hagin de desplaçar amb cotxe per força perquè no hi ha servei d'autobús. Sí que va valorar els preus del pàrquing, el director dels serveis de Salut a Lleida, Sebastià Barranco, que va convidar els que critiquen les tarifes del nou aparcament a usar les 300 noves places d'aparcament lliure que hi ha a l'avinguda de Pinyana.



Ni tant sols sé què dir. És simplement vergonyós. No obstant, ja sabem qui es va fondre les neurones aprovant el projecte i les obres de Pinyana. Senyora Camps, quin concepte de facilitat té vostè? Per què, fins on jo tinc entès, que gairebé et facin sortir de la ciutat per tonar-hi a entrar per alguna de les vies més transitades, fent-te fer una volta enorme per sortir i tornar a casa, no s'ajusta a la idea de facilitat, comoditat...

Pel que fa a la senyora Geli i al senyor Barranco, bons altres també. Els hauria de caure la cara de vergonya! Ja pot haver quedat bé el jardí amb 11 milions d'euros i tots els que s'embutxacaran a partir d'ara. A més a més, benvolgut senyor Sebastià, les 300 places de l'avinguda (em sembla que han engreixat una mica els números) no són cap excusa per fer que el pàrguing d'un dels principals hospitals públics i de la Seguretat Social de Lleida sigui privat. Afortunats seran aquells que no tinguin avis als que els costa molt de caminar, o simplement familiars, que s'han de passar llargues estones i, fins i tot, dies tancats entre les quatre parets del centre mèdic en qüestió. Apujaran les pensions de la gent gran per tal que es puguin permetre pagar l'estacionament, que és una cosa que necessiten per anar al metge? Gràcies, molt amable!

Res més a dir. Ens direu tontos, però siusplau, no ens intenteu enganyar, que no podeu...

dimecres, 23 de juliol de 2008

Lleida cada cop més lluny

Ja era d'estranyar que l'Ajuntament de Lleida, encapçalat pel seu Excel·lentíssim (bla, bla, bla) paer, el senyor Àngel Ros, fes les coses com Déu mana. Què en podem esperar dels polítics? Doncs..., la veritat és que moltes coses, no? "Rifales", bons esmorzars, dinars i sopars..., ara però, el que és feina..., doncs això no els hi demanis, i menys si ha d'estar ben feta.

Potser s'hauria de crear un nou concurs: "Míster Polític i Miss Política Pífia!". Hi hauria bufetades per guanyar-lo, perquè pràcticament tots se'l mereixen (per no dir absolutament tots...).

La nova posada de pota de la Paeria és l'Avinguda Pinyana, que connecta Balàfia amb el Camí de Montacada i amb la carretera d'Osca. Tot aniria bé si el projecte que es va aprovar s'hagués restringit a fer el que calia, la nova Avinguda. Però no, no podia ser això..., havien de canviar altres coses per fer que l'accés al centre de la ciutat des del nostre barri fos més complex encara que quan no teníem autobús.

A veure..., en quin cap entra que la carretera (en molt mal estat, per cert) que connecta l'Arnau amb la nostra urbanització ara tant sols sigui d'un únic sentit (necessari per entrar al pàrquing de l'hospital, que sinó ni això...) i l'altre carril s'hagi hagut d'utilitzar com a carril bicicleta? És que l'ajuntament no va expropiar moltes terres per aquestes contrades? És que no hi ha hagut una casa a la qual li han tirat part de la seva balla a terra i desmuntat un bon tros del seu jardí per poder-hi fer encabir la rotonda nova? Per quina regla de tres no es podia ampliar una mica més aquesta via i fer el carril bicicleta al costat de la calçada? I encara més, per què no a sobre de la vorera per tal d'evitar possibles accidents?

Ara doncs, els veïns de Montcada, tant sols tenim tres sortides:
  1. Gualda: vaja..., vas a parar a l'entrada de Lleida per la carretera de Vielha. Quina gràcia..., l'entrada per Ronda amb la plaça Europa al mig... Tot un calvari en hores punta!!
  2. L'Avinguda Pinyana en direcció cap a les afores de Lleida: aquesta també fa gràcia. Enxampes tota l'entrada d'Alpicat a Lleida.
  3. L'Avinguda Pinyana en direcció Balàfia: veus, si ja ho deia jo, altre cop la plaça Europa i tot el caos.
Per si no era suficientment complicat arribar als nostres treballs, universitats... en hores clau quan podíem accedir a Rovira Roure a través de la pujada de l'Arnau, ara sembla que els polítics i arquitectes se'n vulguin riure de nosaltres i tant sols ens donen les opcions més complicades d'accedir al centre urbà. Encara gràcies que ells no es veuen obligats a fer tota la volta que haurem de fer nosaltres a partir d'ara, perquè si ara ja treballen poc (si és que treballen...), aleshores encara ho farien menys.

Mare meva, qui va pensar la distribució urbanística de la zona es devia de fondre les neurones pobre... Quin greu... (to irònic, per qui no se n'hagi adonat)


Però clar..., això no és tot!!
Segons tinc entès, una rotonda serveix per alleugerir el pas dels automòbils en les cruïlles i, d'aquesta manera, estalviar-se l'ús del semàfor, que l'únic que aconsegueix és alentir el moviment.
Doncs això no ho deuen de tenir clar les senyores autoritats perquè han tingut la brillant idea de fer una rotonda amb semàfors que, a més a més, es posen tots vermells i verds alhora. Esperem que no hi hagi gaires accidents, perquè amb les cues que es fan se'n poden ocasionar, i dels grossos!

Així que, ja hi tornem a estar. Ben aïlladets de la resta de la ciutat. Potser és hora que ens comencem a plantejar d'estar aïllats també en temps d'eleccions i, d'aquesta manera, provocar un toc d'alerta entre les butxaques dels que s'assenten a la trona de la Paeria.

Encara sort que amb tot plegat el senyor Pané tindrà carril bicicleta per exercir la seva condició d'ecologista!

diumenge, 20 de juliol de 2008

Parar compte en l'escriptura

És una llàstima que la gent no tingui cura de la manera com escriu. Sé que estem en l'era de les telecomunicacions i que el "xq" ha desbancat al "perquè", la "ksa" a la "casa" de tota la vida amb quatre parets i un sostre, el "ia" al "hi ha"... i que l'estil culte de l'autor del poema que comença per "Érase un hombre a una nariz pegada" ha passat de moda.

Aquesta manca de correcció s'agreuja quan l'escrit s'ha fet en la llengua materna (o, si menys no, en la llengua oficial del país) i és públic i/o, fins i tot, oficial i provinent d'una institució.

Saber redactar bé i sense faltes d'ortografia mostra que l'autor/a de les línies cultiva l'art de l'escriptura i respecta als lectors als quals van adreçades, siguin del tipus que siguin.

Segurament no seré la més indicada per posar de manifest la pèrdua, cada cop més significativa i preocupant, dels bons costums en l'art de la comunicació escrita, perquè també faig errors. Però això no treu el fet que sàpiga molt de greu veure textos barroers que arriben a fer mal als ulls i provenen de gent que, suposadament, han cursat uns estudis preparatoris per ocupar llocs de treball en els quals la comunicació amb el públic és molt important i de la qual en depèn, en certa o gran mesura, la imatge que la societat percep de la institució, empresa, organització...

Els diccionaris, els correctors ortogràfics i els llibres no són perillosos, es poden utilitzar!!

divendres, 18 de juliol de 2008

Reps trucades telefòniques d'operadores?

Aquí tens la solució!

En aquest enllaç hi ha tot un seguit de possibles defenses contra els atacs de les senyoretes i senyors, normalment amb accent sud-americà, que truquen a casa teva intentant que compris els seus serveis telefònics: ADSL super-hiper-mega ràpid de la muerte, trucades nacionals, internacionals i a Mart gratuïtes, promocions "Tus 500 mafiosos más queridos" i, com no podia ser d'altra manera, amb un router de regal.

Alguna cosa s'haurà de provar XDD

diumenge, 13 de juliol de 2008

PC vs Mac


Doncs què voleu que us hi digui..., jo em quedo amb tots dos robotets!! :D

Imatge extreta de My Confined Space

dissabte, 12 de juliol de 2008

Mare Nostrum

Some days ago (the 19th of May) we did an excursion together with the Computation Department of our university (UdL). The reason of this event was to visit the "Mare Nostrum" of BSC (Barcelona Supercomputing Center). Firstly, it was only proposed for the PhD students, as I understood, but the professors announced it to other students so we can take part! :D


So at 10:00 a.m. we were in front of the "UPC's Nord Campus" in order to start the visit to the super computer that IBM mounted in its installations. We did two groups (the fisrt of them was captained by Sisco Solsona and Josep Lluís Lérida and the second one by Sisco Giné and Marga Moltó) and when we took our turn we entered into a chapel turned into a modern building dedicated to the science (I was fascinated by that mixture, the integration is really well done).

The responsible guiding us made a very interesting conference larger than normally because we did not have hurry (the visit take 1 hour and 45 minutes but the typical visits last 45 minutes!!). That way, we could see how the "Mare Nostrum"'s motherboards are (two CPUs dual core 2.3 GHz with 8GB of RAM and 40 GB of local hard disc where there was the O.S. - Suse Linux) and how they are connected to each other (there are 2500 motherboards/PCs!!) with optical fiber (65 km!) and Ethernet 10/100 (they have a set of 64 PCs connected to the outdoors to allow the users making proves). In addition, we had luck and we could see a system controller opened because there was two technician checking the super computer performance. Furthermore, we could also observe the impressive refrigeration system used to get a right temperature inside the space occupied by the "beast".


After visiting the "hardware" we were informed about the activites that uses the parallel computing offered by BSC. The UPC has the right over the use of the 20% of the machine. The other 80% is used by scientific projects dealing with a high variety of themes (medical ones, climate, astronimic...). On the other hand, the super computer is updated every 4 years. A net of super computers has been build with the old "Mare Nostrum"'s hardware pieces between different Spanish universities. This allows to balance the load of the projects taking into acount the number of CPUs needed by each of them.

In the same conference we were explained that they are making proves to decide how the new update has to be done. The researches are studiing the performance of the PS3 motherboard (cell) and if they can work properly connected to eahc other. Some other branches are studiing the computation using graphic cards...

Finishing the visit we saw the statistics of the world super computers. The BSC "Mare Nostrum" is in the 13th place (its a good one!) and in the first position there is a EEUU moster that is impossible to overcome (it would be as making the comparison between The Earth and the Sun)!

Finally, we walked through the museum of old racks (a set of cupboars that seems like fridges and paper containers), some enormous boxes that had nearly no computation capacity!


Once we ended the visit we have some free time in Barcelona until 17:00 p.m. when the bus took us again to Lleida. When we arrived, we went to a conference of "Start-Ups". We could only listen the last 30 minuts but it was very interesting.

Trabber.com was born from a little idea and grew till it became a profitable deal. Oscar Frías told us that the most important is not a great idea but finding a need and making little updates into your program.

To sum up, the day was veru interesting and fascinating. I want to thank your professors the opportunity of join the excursion and the conference of Frías!

Racó accidentat!

Ahir, com cada divendres d'estiu, la Marina, la Mari, jo i les famílies ens en vam anar al Racó a sopar sense saber, ni de bon tros, la que ens esperava!

Tot va començar com un vespre normal i corrent de berbena, plats per aquí, plats per allà, xerrameca i gresca. Però ben aviat vam veure que la cosa no acabava de rutllar... Hi havia més mosquits que normalment, els arbres perdien moltes fulles i els gots es començaven a omplir d'ONIs ("Objectes No Identificats" - ho sé.., era una broma molt fàcil i molt dolenta..., es demana disculpes XDD). De sobte, els llampecs que havíem vist de ben lluny semblaven estar just a sobre i, vist i no vist, es va aixecar una ventada de mil dimonis! La Marina, Mari i jo vam tapar els plats per tal que no se'ns omplissin d'ONIs i ens vam aixecar d'una revolada per marxar pitant sota cobert. No obstant..., només van aconseguir donar la nota, ja que tothom semblava tant tranquil i se'ns van quedar mirant malament... :(

Però evidentment, nosaltres no fem el ridícul sense un bon motiu... Ens vam haver de tornar a seure, però just acomodar-nos bé va començar a ploure!! I aleshores sí que hi vam ser! Tothom estressat amunt i avall! Cambrers per aquí, cambrers per allà, nosaltres rient descontroladament, els pares intentant-se acabar el sopar d'una queixalada... Un show senyores i senyors... En definitiva, que els cambres ens van preparar una taula sota cobert (sota el porxo) i allí ens vam desplaçar per continuar sopant tant tranquils no sens que abans s'hagués de reconéixer que teníem raó al dir que havíem d'arrasserar-nos XDD.

Poc a poc, més comensals van acabar traslladant les seves taules sota el porxo intentant que no es notés que en un principi s'havien rigut de nosaltres i ara ens havien de copiar XDD.

Ara però, això no era tot!!! La cosa semblava controlada quan sobtadament.... (so de tambors de rerafons) doncs patam!!! se'n va anar la llum!!! Sort que el pare de la Mari portava una llanterna al cotxe i la va anar a buscar i, posant-la sota l'ampolla de gasosa, vam fer una làmpada que otorgava un ambient intimista. Així doncs, mentre la resta del restaurant restava a les fosques nosaltres tant traquils anàvem menjant (uns quants es van apropar a veure quina mena de farolet era aquell que teníem! XDD).

Va tornar la llum, però quan tothom semblava confiat..., patam!!! Va tornar a marxar!!
Un show, un show. Una nit fantàstica, la veritat..., sobretot per poder sopar veient com els llampecs espeteguen pel cel just davant teu! Genial!!

Ahhh, i després, quan la normalitat per fi es va recuperar, va tocar fer una ruta per París per la Marina, que se n'hi va del 21 al 29 de Juliol (però quina envejaaaaaaa!!, quins recòrds..... "Oh mon amour, mon Paris!!")


P.D.: Com es veu en el comentari de l'Ebi, és veritat!! La Marina es menjava les croquetes a la llum del seu mòbil abans de tenir la làmpada improvitzada!! Quin fart de riure! XDD

dimarts, 8 de juliol de 2008

Un pas més

Déu ni do quins dies més moguts estem tenint!

El dia 26 les Orles de la primera promoció del Màster (2006-2008). Mira que anàvem tots ben guapos i guapes!! Ara però, la festa va acabar passada per aigua a causa d'una d'aquelles tempestes d'estiu que tant m'agraden a mi (tot i que prefereixo que m'enxampin sota cobert... XDD).

El dia 30 vam presentar el nostre TFM!! Sí, sí, ja som Màsters en Enginyeria del Programari Lliure!! Va ser un dia mogut anant amunt i avall per tal d'anar a buscar als professors a l'estació i tornar-los a portar (això de l'AVE és un gran encert XD), però va pagar la pena! :D

El dia 3 cap a Barcelona a parlar de la feina que hem de fer durant l'estiu i, a la tarda, a donar tombs per la ciutat a la recerca d'un "ES LLOGA" o d'aquell barri que ens robi el cor als 4 mosqueters que volem viure junts.

Pel que fa a la resta de dies..., un no parar amunt i avall arreglant els papers de la secretaria per tal de tramitar el títol universitari i enllestir la paperassa necessària per tal de fer els preparatius de la matrícula al doctorat.

Ara sembla que ja està tot arreglat, tant sols queda deixar enllestit el PC per tal de poder-li donar canya altre cop. Ubuntu "Hardy Heron", ja vinc!!!

dimarts, 3 de juny de 2008

Busquem pis a Barcelona

D'aquí a poc temps, 4 amics estudiants iniciarem l'aventura de viure junts a Barcelona compartint allotjament. Per a dos de nosaltres serà una experiència nova: ciutat nova, convivència nova, situació nova... Ara però, em sembla que serà la mar d'enriquidor i, evidentment, divertit! :D

És per aquesta raó per la qual busquem pis a la ciutat comtal. I, evidentment, no busquem un pis qualsevol, sinó el "Nostre", aquell que satisfà les nostres necessitats i desitjos. Així doncs, el pis que compartirem volem que tingui aquestes característiques:
  • És gran, espaiós i molt lluminós.
  • Té quatre habitacions dobles grans i amples.
  • Té dos banys complerts.
  • La cuina i el menjador són espaiosos.
  • Totes les estances són exteriors (les 4 habitacions tenen finestres o balconades que donen a fora, els banys tenen les seves respectives finestres i, evidentment, la cuina i el menjador tenen bons finestrals).
  • No està moblat.
  • És una primera o segona planta amb ascensor (molt important!).
  • Té un jardí amb piscina comunitària.
  • Està situat aprop de la universitat (o zona universitària), en un bon barri (s'entén com a bon barri aquell que és tranquil amb veïns afables i amb els serveis necessaris).
  • Està ben comunicat (té sortides de metro i parades de transport públic a la vora).
  • Els llogaters són molt amables i agradables, de tal manera que podem mantenir una bona relació amb ells.
  • El lloguer és d'entre 900 i 1000€ al mes.
  • El dipòsit inicial, en cas d'haver-n'hi, no sobrepassa els 1000€.
Piset, aquí venen els teus habitants!!!

dimecres, 21 de maig de 2008

Mare Nostrum

Dilluns passat, dia 19 de Maig, vam fer una excursió amb el departament de computació de la UdL per tal de veure el "Mare Nostrum" del BSC (Barcelona Supercomputing Center). En un principi tant sols estava programada pels estudiants de doctorat, segons tinc entès, ara però, els professors van estendre la notícia entre els estudiants del màster i la superior (no sé si hi havia gent d'alguna altra titulació) i ens hi vam poder apuntar! :D


Així doncs, a les 10:00 del matí ja estàvem davant del Campus Nord de la UPC per tal d'iniciar la visita al super ordinador que IBM va muntar en les seves instal·lacions. Vam fer dos grups (un encapçalat per en Sisco Solsona i en Josep Lluís Lérida i l'altre per en Sisco Giné i la Marga Moltó) i quan va tocar el torn al nostre vam endinsar-nos dins d'una capella convertida en un modern edifici dedicat a la ciència (la barreja em va agradar molt, la integració estava molt ben feta).

Ens va atendre un responsable de les instal·lacions que ens va fer una xerrada molt interessant i més llarga del normal gràcies al fet que érem el segon grup i no teníem pressa per sortir d'allí (ens hi vam estar 1 hora i 45 minuts, quan les visites típiques són de 45 minuts!!). D'aquesta manera vam poder veure un per un com són les plaques base (dos processadors dual core a 2.3 GHz amb 8GB de RAM i 40GB de disc dur local on s'hi manté gravat el S.O. - Suse Linux -) que constitueixen el "Mare Nostrum" (en total hi ha uns 2500 ordinadors/plaques) i com s'intercomuniquen entre elles mitjançant fibra òptica (65 km en total!!) i Ethernet 10/100 (a més a més, tenen un conjunt d'ordinadors connectats a l'exterior per permetre als usuaris realitzar proves. Si no recordo malament, eren 64 màquines). A més a més, vam tenir la sort de veure un monitoritzador del sistema obert, ja que hi havia dos tècnics fent alguna comprovació de funcionament. D'altra banda, també vam poder observar el gran sistema de refrigeració que hi ha muntat per tal de mantenir una temperatura assequible dins de l'espai ocupat per la "bèstia informàtica".


Després de la visita al "hardware" ens van informar de les activitats a les quals es reservava l'ús de la computació en paral·lel que ofereix el BSC. D'aquesta manera vam poder saber que un 20% de l'ús de la màquina està a disposició de la pròpia UPC mentre que el 80% restant s'ofereix a projectes científics que tracten temes diversos tals com assumptes mèdics, climàtics, astronòmics, disseny industrial... D'altra banda, també se'ns va informar que cada 4 anys (si no recordo malament les dades) es va actualitzant la super computadora, de manera que amb les peces antigues s'ha creat tota una xarxa de super-ordinadors entre les diferents universitats espanyoles. D'aquesta manera es pot balancejar la carrega dels projectes que s'han de dur a terme segons el nombre de CPUs que necessiten.

En aquesta mateixa xerrada també ens van explicar que s'estan fent proves per tal de veure com es pot realitzar la següent actualització. Ara mateix, les investigacions que es duen a terme es dediquen a estudiar el rendiment que es podria obtenir amb la placa de la PS3 (cell) i si aquestes funcionen bé treballant intercomunicades. A més a més, també hi ha alguns projectes que estudien la viabilitat del còmput utilitzant targetes gràfiques...

En acabar ens van ensenyar les estadístiques dels supercomputados mundials i vam poder veure que el BSC "Mare Nostrum" es troba en el 13è lloc (no està gens malament!) i que la primera posició es troba ocupada per un mostre dels EEUU que, al meu parer, és impossible que algú altre pugui superar (seria com comparar la mida d'un planeta com la Terra amb una estrella com el Sol)!

Finalment, ens van ensenyar el museu amb els racks antics (un conjunt d'armaris que més que racks semblaven neveres i contenidors de paper de tant grossos com eren XD), unes caixes molt grans per a unes capacitats ínfimes en comparació amb el que existeix en l'actualitat.


Un cop vam sortir de la visita vam tenir estona lliure per Barcelona fins que a les 17:00 ens va recollir l'autocar per dur-nos altre cop cap a Lleida on, en arribar, ens en vam anar de pressa i corrents a una conferència sobre com fer Start-Ups. Només vam poder enxampar l'última 1/2 hora, però va ser força interessant. És molt d'agrair que tant els nostres professors portin a conferenciants que comparteixen les seves experiències amb nosaltres i, fins i tot, ens aconsellen! D'aquesta manera, se'ns va explicar com Trabber.com va néixer d'una petita idea i va anar creixent a poc a poc fins a fer-se rentable. A més a més, el senyor Oscar Frías ens va comentar que el més important no és tenir la gran idea, sinó simplement una idea i posar-se a implementar-la. Ni tant sols cal que sigui única/original, el més important és trobar una necessitat i anar fent increments graduals de la funcionalitat i posar al mercat coses que funcionin per tal que la gent les utilitzi i escampi la notícia. D'altra banda, també ens va comentar que ell recomanaria constituir l'empresa un cop ja s'obtenen beneficis.

En resum, la jornada va ser molt interessant i em va agradar molt poder veure el Mare Nostrum i assabentar-me de com funciona la seva gestió! També és d'agrair que ens permetessin unir-nos a l'excursió tot i no pertànyer al grup d'investigació!

dijous, 8 de maig de 2008

Records

Mirant el blog del Jesús, "Sigue Fingiendo", m'he topat amb l'entrada que porta per títol "Pacha Lleida".
Quins records i quin fart de riure! Si és que quan s'escriu bé, s'escriu bé, home!
I déu ni do com em va tocar la moral, pel comentari que he vist que vaig posar XDD.

dimecres, 7 de maig de 2008

El circulo mágico

Un nou títol de la Katherine Neville per la categoria de "lectures" d'aquest blog!
La sinopsi de la contraportada ens deixa el següent comentari:
Ariel recibe en herencia unos viejos manuscritos que encierran un impotante secreto relacionado con los objetos sagrados de las tribus de Israel. Quien consiga descifrarlos será depositario de una sabiduría capaz de encontrar el origen de los mitos, las creencias y los símboos de todas las grandes culturas de la historia, y descifrará las claves para la interpretación del futuro. Tan pronto como recibe ese valioso legado, Ariel se convierte en el objetivo de todos aquellos que codician su poder. Para salvar su vida debe huir en busca del origen y significado de los manuscritos, pero las pistas con las que se encuentra parecen alejarla cada vez más del centro: las runas teutónicas, los mitos griegos, las Sagradas Escrituras y la sabiduría de los indios americanos giran en un círculo vicioso.
Al meu parer, "El circulo mágico" es tracta d'un molt bon llibre. No obstant, ha tingut la petita desgràcia de caure en les meves mans un temps després d'haver llegit "El Ocho". Això ha causat les inevitables comparacions entre ambdós llibres, la qual ha acabat en una clara victòria de la "masterpiece" (obra mestra) de Neville.
Tot i tractar-se d'un llibre entretingut i molt interessant, "El circulo mágico" peca, al meu parer, d'excessives citacions mitològiques (des de la cultura pre-cristiana, passant pels romans, celtes, germans..., fins a l'actualitat) i històriques amb molt poca explicació. És a dir, tracta punts de la història molt interessants però no els acaba de contextualitzar dins del llibre. En la narració es deixen anar moltes pistes però mai s'acaben d'encaixar bé per tal que el lector es pugui fer una idea completa de l'entramat que s'amaga dins d'aquest "cercle màgic" que indica el títol.
A més a més, tot plegat ho barreja amb unes relacions familiars de la protagonista (Ariel) molt enrevessades que fan que el lector perdi una mica el nord.

Ara però, tot i necessitar ser un bon coneixedor de totes les mitologies que han existit al llarg dels anys per entendre una mica de què va tot plegat, el llibre és fantàstic. Tal i com passa en "El Ocho", l'autora cita a molts grans autors i/o autoritats del passat per tal d'iniciar cada capítol de la història. A més a més, la seva capacitat d'entrellaçar el passat i el present és meravellosa! D'aquesta manera, en determinats fragments del llibre ens trobem a "l'Últim Sopar" de Jesús i en èpoques posteriors a la seva mort, mentre que en altres llocs estem davant de Hitler i, finalment, amb la protagonista i la seva família en la dècada dels 90.

Un llibre del qual, tot i no superar les meves expectatives després d'haver llegit "El Ocho", en recomano la lectura perquè realment és molt agradable de llegir, ràpid i àgil.

P.D.: ara tant sols queda llegir "Un risc calculat" per tal de poder completar la bibliografia d'aquesta genial autora.

diumenge, 13 d’abril de 2008

Ens falta aigua?

No em crec que hagem de patir restriccions d'aigua ni que els pantans estiguin sota mínims.
Al meu parer tenim aigua en abundància! Qui parla de sequera? Què hi tenim al cap per parlar de problemes amb l'aigua després d'uns 18 mesos amb poquíssima pluja? Ens devem haver trastocat..., perquè si no és així no entenc per què l'ajuntament permet que es passi a netejar (regar) els carrers quan està plovent o fa unes hores que ho ha fet!

Que em perdonin els nostres polítics, però no tenen dos dits de front. En quin cap entra que ens estiguem plantejant restriccions amb aquest be tant important, mesures que impliquen un trasbassament del Segre, comprar dosificadors d'aigua per les aixetes... quan en les grans ciutats, de les quals no diré el nom (Barcelona, ai!, se m'ha escapat), hi ha fuites de milers de litres pel mal estat de les canonades o perquè no es volen aturar les fonts..., mentre en que en altres de no tant grans (Lleida! serà possible, se m'ha tornat a escapar el nom... ¬¬) la Paeria no és capaç d'entendre que l'aigua de la pluja és prou bona com per netejar i desinfectar els carrers per si sola. No fa falta que passi un camió cisterna amb els conseqüents litres i litres del líquid inòcul per regar sobre mullat. Si senyor paer, no cal. Sé que fa un gran esforç, però resulta que és en va. Si fos pluja bruta, d'aquella que arrossega terra, encara tindria alguna excusa per justificar-ho, però és que..., senyors polítics..., per si no se n'han adonat, és aigua completament néta. Justament aquella per la qual fa dies que mirem al cel i estem atents al temps de TV3 per saber si ens caurà com diners caiguts del cel.

Au vinga..., una mica de sentit comú! Amb quina cara ens diran després que hi ha restriccions, que la població hem de fer un esforç, bla, bla, bla... Si els primers en no complir res del que diuen (això hauria d'estar comprès en el diccionari: Polític: persona que promet molt, s'embutxaca els diners, no fa res i, a sobre, no té sentit comú) són els dirigents!

Què hi farem..., simplement vergonyós!
Una ciutadana.

dimarts, 4 de març de 2008

Baby can I hold you?

El títol d'aquest post fa referència a una de les meves cançons preferides d'una gran artista que sembla poc coneguda per aquestes contrades. Parlo de la Tracy Chapman, una cantautora americana amb una veu negra preciosa. Tots els seus àlbums són fantàstics i les seves lletres fabuloses i plenes de contingut.
La seva música és tant maca que és adient tant per aquells dies decaiguts amb pluja i grisos com aquells plens de vitalitat i amb un sol que enamora!

En aquest cas, la cançó parla de com de difícil pot arribar a ser endebades que surtin aquelles paraules que realment sentim i com, per no sortir, molts cops ens deixem perdre oportunitats.

Simplement, preciosa! :D

Us deixo aquí un vídeo de Youtube d'un dels concerts de la Tracy i, si us agrada, no dubteu a escoltar els seus discs, no tenen cap pèrdua.


dijous, 28 de febrer de 2008

Conferència "Life of a Zoogler"

Ahir, en José A. Ortega Ruiz va estar a la UdL per tal de fer una xerrada sobre com un Zoogler* com ell viu. Va ser una conferència molt entretinguda i informal en el sentit que el senyor Ortega es va mostrar sempre molt proper i va explicar diverses anècdotes.

La veritat és que Google és una empresa increïble: hi ha rascaculs i els tubs dels bombers per baixar al restaurant!! O.O
XDD
Fora bromes, és una empresa engrescada en molts projectes amb un nivell de creixement imparable on sembla haver-hi molt bon ambient entre els companys de feina. A més a més, tal i com va dir en José, el fet que els mateixos fundadors (Sergei i Larry) hagin continuat al capdavant de Google ha fet que els treballadors tinguin un benestar, al meu parer, estrany de trobar en altres companyies. Només posar l'exemple que el 20% del temps de treball en l'empresa i, per tant, del seu sou, va destinat a la realització de projectes propis. Així doncs, mentre un googler està dins de l'equip de desenvolupament de GoogleMaps pot estar desenvolupant un software que faci funcionar un petit robotet que serveixi per vigilar les cases quan els amos no hi són, per posar un exemple.

Entre altres característiques que ens va poder explicar ens va citar**:
  • Horaris flexibles.
  • 10% de les tasques realitzades a Google formen part de projectes d'investigació i, a més a més, hi ha una forta col·laboració amb universitats.
  • Es valora molt la iniciativa i l'empenta personal.
  • Els problemes, un cop dins, són molt grossos XDD.
  • L'horari de treball del senyor Ortega era d'entre 9 i 10 hores diàries.
  • Google no només és una companyia informàtica, sinó que també està involucrada en aspectes socials de moltíssima importància.
  • Hi ha molts molts ordinadors (subjectats amb "velcro" XDD) i algun que altre incendi.
El resum de la conferència...
Doncs realment molt agradable. A més a més, vaig sortir amb ganes de provar un internship. Ara però..., també em van assaltar diversos sentiments:
  1. Primer una mena de por, perquè allí dins han de ser tots un cracks increïbles només per la capacitat que han tingut per enginyar tot el funcionament de Google com a indexador de documents d'internet. A més a més, vas a les pàgines de les seus de Google i realment veus que busquen gent molt bona i molt entregada i competent (fan entrevistes per telèfon de 30 - 40 minuts..., quin pànic!! XDD)
  2. Es veu tanta passió i tant punt de "frikisme" que em veig a hores lluny de tot aquest món.

* La paraula Zoogler prové de Zürich + Googler (treballador de Google).
** Algunes d'elles són anècdotes que ens va explicar el senyor Ortega amb clau d'humor.

dimarts, 26 de febrer de 2008

Dori "Brum, Brum"!!

Felicitats guapíssimaaa!!
Ja et tenim motoritzadaaaa!! ^^
Ara, toca que ens portis al billar, eh? Per celebrar aquest carnet de conduir, sí, sí, sííí!!!
Ahhhh, i també s'haurà d'escoltar el CD que et vas fer pel cotxe, sonant a totes hores i amb les finestres baixades, com en aquell anunci on treuen la mà a l'estil "zum zum, zum zum...." XDD


P.D.: La imatge no és que sigui molt agraciada, però és que no estava enlloc...
L'he hagut d'agafar d'un video de Youtube XD

divendres, 22 de febrer de 2008

"Dividir entre buenos y malos es una actitud infantil"

Hi ha cops que et trobes gent amb personalitats aclaparadores.
Em refereixo al Padre Manel, un sacerdot que no conec però del qual he llegit una entrevista a "El Periódico" que la Sara, una amiga, ha reproduït aquí.

No sé si el senyor Benet XVI haurà estat a l'infern o al purgatori, però potser a ell i a tota la cúria romana els convindria estar una temporada entre el poble...

MilanasWSClient!

MilanasWSClient is a desktop Java application, done in ESOF III subject (software engineering), that works with the web services of Amazon. By de moment, the implemented functionalities are:
  1. Look for books and music in the catalog of Amazon.
  2. Look up for an specific book or music CD using its ASIN (identification code of Amazon).
  3. Buy the wished products (books or music). However, this functionality is only available for "Linux + Firefox".
There are some aspects that would have to be improved as, for example:
  1. Creation of "Previous" and "Next" buttons in the search of books and music so the Amazon requests will not paralize (remember that the Amazon's web services only allow one request/second for each IP!).
  2. Translate the user interface into other languages (the application is prepared to be internationalized).
  3. Make the buying functionality available for other O.S and browsers.
  4. Add other functionalities (serach for lists, searh users or vendors...).
Finally, the compiled version and the source code of the application are available at SourceForge under the name MilanasWSClient.

MilanasWSClient!

MilanasWSClient es tracta d'una aplicació d'escriptori feta en Java, per l'assignatura d'ESOFT III, que permet accedir als serveis web d'Amazon. De moment, les funcionalitats que hi ha implementades són les següents:
  1. Cerca de llibres i música en catàleg d'Amazon.
  2. Cerca d'un llibre o d'un CD de música en concret a partir del seu ASIN (codi d'identificació d'Amazon).
  3. Compra dels articles (llibres i/o música) desitjats. No obstant, aquesta funcionalitat només està disponible per la combinació "Linux + Firefox".
Hi ha aspectes que s'haurien de millorar, tals com:
  1. Creació dels botons "Endavant" i "Enrere" en les cerques de llibres i música a l'engròs. D'aquesta manera quedaria tot plegat més resumit i les peticions a Amazon no quedarien col·lapsades (els serveis web d'aquesta llibreria tant sols permeten una petició per segon per IP!).
  2. Traducció a altres llenguatges (ja està preparat per a ser internacionalitzat).
  3. Ampliar la funcionalitat de compra a altres S.O i per a altres navegadors.
  4. Ampliar les funcionalitats en general (per exemple, cerca de llistes, cerca d'usuaris i venedors...).
D'altra banda, anunciar que aquesta aplicació està disponible en versió compilada i en codi font a SourceForge sota el nom MilanasWSClient, per tots aquells als que us pugui interessar.

dimecres, 20 de febrer de 2008

Teacher, teacher!!

Ualaaaa!! :D
Que farem de professors a la UdL!
Qui havia de dir que podria dir això: impartiré, conjuntament amb el Jesús, l'assignatura de primer curs d'Informàtica de Gestió i de Sistemes "Àlgebra, docència repetida"!
Bufff, és tot un honor poder-ho fer, sobretot sabent que després d'això arribarà un doctorat i, espero, un treball en alguna univertitat.

Així doncs, avui a les 9:00 del matí m'he encaminat cap al Rectorat per tal de signar el que ha estat el meu primer contracte! I després d'uns quants embolics amb la paperassa (com no podia ser d'altra manera XDD), he signat quatre papers que m'acreditaven per tal de realitzar les tasques de professora substituta. Quina il·lusió!! :D

Ara però, ahir a la nit ho estava pensat...: començarem a cotitzar a la Seguretat Social per tal de fer-nos un raconet per a la nostra jubilació. Ens fem grans!!!!! Ja veig els meus dies amb viatges de la INSERSO!! XDDDD

Fora bromes, que és molt emocionant poder realitzar un treball com aquest i més tenint en compte que és una assignatura de matemàtiques, amb el que a mi m'agraden!! :D

dissabte, 16 de febrer de 2008

Temps junts

El meu pare, tot i estar cansat, s'està fins a les 12 de la nit xerrant amb mi. Preferim això a obrir la televisió i quedar tots dos embadocats mirant qualsevol programa sense interès.

divendres, 15 de febrer de 2008

El que pensem se'ns és donat

Us heu fixat mai en què, com més pensem que no volem una cosa més en tenim?
Per exemple, una persona amb sobre-pés pensa: "No vull estar grassa" i què passa? Doncs, o encara s'engreixa més o, per molts esforços que faci, no aconsegueix aprimar-se com ella voldria.
Un altre exemple: imagineu que aneu amb el temps just i heu d'agafar el cotxe per anar a fer una visita molt important on ser puntuals és vital. Esteu nerviosos i penseu: "Ondia, en aquesta hora serà impossible trobar un lloc per estacionar!!". I què passa? Doncs justament el que heu pensat, que no hi ha llocs i heu de donar tombs i més tombs per poder deixar el cotxe, amb la qual cosa feu tard.
Amb les notícies passa més: "I ha hagut un accident d'avió". Durant els dies següents només surten catàstrofes aèries.
Des que va començar la violència de gènère, quants dies han passat que no s'hagi escoltat per qualsevol telenotícies una desgràcia d'aquest tipus?

Reflexionant..., per què som tant addictes a les males notícies? Als pensaments dolents? A tot allò que ens fa patir? (ai, que estic gras i no em puc aprimar; ai que a aquella persona l'han atropellat i potser demà sóc jo l'estirada a terra...). I per què ens passa per alt tot allò bo que succeeix al nostre voltant?
Per què no gaudim d'aquella amanida que ens ha sortit tant bona aquest migdia i patim perquè no sabem fer la carn del segon plat? Per què no fem d'aquell jove que ha ajudat a l'avi a creuar el carrer una notícia? Per què ens fixem en què el nostre pes és excessiu i no veiem els grams que hem perdut durant la setmana, senyal que ens estem aprimant? Per què fem tant d'esforç en recalcar les coses dolentes i no les que realment importen, les bones.
De la mateixa manera que les coses dolentes atreuen més coses dolentes (el millor exemple, com ja he dit abans, els telenotícies), les bones només atreuen més coses bones. I no només això, aquestes coses bones ens fan sentir a gust, tranquils, serens... tot al contrari del malestar provocat pels entrebancs.

D'ara en endavant m'he proposat intentar escriure sobre les coses meravelloses que passin en el meu entorn i, el que suposa més esforç, pensar en coses positives i gaudir d'aquests pensaments i del que atreuen.
Per poca cosa que semblin, encara que tothom estigui entestat en no donar-los importància, jo sí que els en dono, per tant, m'agradaria encetar un altra categoria en aquest blog: "notícies reals", on citaré petites o grans frases sobre aconteixements que visqui, detalls que em faci vibrar i notícies de les "importants". I, per començar-lo, una línia.

Avui, la meva mare m'ha despertat amb un petó. Moltes gràcies! :D

dimarts, 5 de febrer de 2008

Sóc Cristiana

Sí, sóc cristiana, però una cristiana que renega de l'Església actual, tant dels seus mètodes com de la seva doctrina. Una Església que va perdre la seva essència poc després de néixer, entre l'època romana i l'edat mitjana, quan les primeres comunitats que vivien el missatge inicial del cristianisme van començar a organitzar-se i el patiment, martiri i sofriment van passar a ser valorats com a bons.
Aquesta Església "Santa, Catòlica i Apostòlica" que avui tenim, nascuda d'un missatge bo, es va transformar en un centre de corrupció en el moment en què va voler controlar la gent mitjançant la por, el pecat, la veneració del sofriment i l'emmascarament del missatge base mitjançant les seves doctrines.
Tot plegat a contribuït a assentar la institució religiosa al costat de les institucions polítiques (encara que ens neguin l'evidència) i hem arribat a l'actualitat, on l'Església (espanyola i de Roma) es creuen en el dret d'intervenir en uns comissis electorals i intentar manipular els vots de la gent (que estrany..., em pensava que va ser el mateix Para de Roma qui va dir que la ciència era dolenta perquè manipulava a la gent... Ho devia entendre malament...). Una actualitat on aquesta institució està creant tensions en la societat i està contribuint a les disputes, baralles i fanatisme (per sort, hi ha excepcions, tals com el bisbe de Girona i l'abat de Montserrat, que es desmarquen de tota aquesta farsa).
Ara però..., val a dir que l'Església té aquest poder de manipulació únicament perquè nosaltres i els medis de comunicació li donem. Són aquest medis, clàssic o novedosos (internet) els que no paren d'emetre notícies sobre el que han dit, el que faran... i som nosaltres els que ens ho mirem/llegim i ens escalfem la sang. Som nosaltres qui fem propaganda de l'Església; sense aquesta atenció que li estem atorgant no tindria tant de poder.
Sé que amb aquesta entrada al meu blog no faig res més que donar més cova al tema. No obstant, tot plegat era tant sols per dir que no contribuiré més a augmentar el poder d'aquesta institució. Que diguin missa (mai més ben dit), que es desesperin, que discriminin, que manipulin... Per mi com si no hi fossin.

Sóc cristiana sí, però no tonta. Per sort, l'Església no pot vendre la moto a tothom i no ens pot fer veure amb ulls de ruc.
Sóc una cristiana que creu en la ciència i que diu sí als matrimonis homosexuals, sí a les adopcions per part de qualsevol persona (sigui quina sigui la seva sexualitat), sí a l'ensenyament de totes les religions a l'escola des d'un punt de vista històric i cultural però no a l'adoctrinament dels nens i nenes per part d'aquesta institució... i NO a la manipulació/fanatisme doctrinal i eclesiàstic.

dissabte, 12 de gener de 2008

Nvidia GeForce 7600 GT

I finally installed a new graphic card in my desktop PC! :D
I have just connected my Nvidia GeForce 7600 GT this morning and now it's working perfectly! Ubuntu recognized it at first time it was been opened and now I have:
  • OpenGL version: 2.1.0 NVIDIA
  • OpenGL renderer: GeForce 7600 GT/AGP/SSE2
  • Direct Rendering
It's all so beautiful!! :D

Nvidia GeForce 7600 GT

Ja tinc el meu ordinador de sobretaula novet novet! :D
Bé, qui diu "novet, novet" diu amb una targeta gràfica nova i més potent! :D
Avui mateix m'he instal·lat l'Nvidia GeForce 7600 GT que feia tants dies que tenia sobre la taula (sembla mentida que ho hagi fet!! XD). De passada també he netejat una mica l'ordinador de pols que, la veritat, me n'esperava trobar més, però encara estava bé per ser que fa 5 anys que el tinc i només l'havia obert una vegada i sense netejar-lo.
Un cop instal·lada, obro el meu Ubuntu i "patam!", me l'ha agafat immediatament:
  • OpenGL version: 2.1.0 NVIDIA
  • OpenGL renderer: GeForce 7600 GT/AGP/SSE2
  • Direct Rendering
Tot ben bonic! :D
Ara ja està tot preparat per començar el TFM!!

divendres, 11 de gener de 2008

Una mica de tot...?

Fa dies que tinc ganes d'escriure una altra entrada i no sé pas de què...
No serà per manca de temes, però potser sí d'inspiració (es veu que només en tinc quan me'n vaig a dormir, que començo a donar voltes i faig grans escrits filosòfics que només m'ajuden a adormir-me tard, perquè l'endemà al matí ja no me'n recordo...).

Ara que ja he acabat gairebé totes les pràctiques:
  1. DASW: pràctiques de la primera part de l'assignatura (J5EE) acabades i entregades. Tant sols queda entregar la de PHP.
  2. ESOFT: totes dues pràctiques acabades i presentades i, de la segona, n'estic especialment contenta tot i que no sigui la gran meravella.
  3. Solucions: totes dues també presentades.
  4. Seguretat: examen i presentació finalitzats i, la veritat, gaudint força!
  5. Aspectes Legals: entregat el document avaluador.
  6. CAP: des d'abans de Nadal que, per fi, me'l vaig treure de sobre i vaig presentar la memòria i totes les activitats.
Doncs ara, tot es veurà focalitzat en un punt bàsic, el TFM (Treball Final de Màster) que, conjuntament amb el Jesús, fem en col·laboració UdL - UPC i que serà basat en gràfics. Porta per títol "Visualització de grans escenes urbanes amb una jerarquia d'impostors en relleu" i, a trets generals, es tracta de fer una visualització de Barcelona que permeti, a més a més, fer zoom de determinades zones i/o edificis.
Tenim uns 6 mesos per fer-lo. La feina és molta i, personalment, gairebé no tinc la més mínima idea sobre informàtica gràfica. No obstant, crec que es pot fer tranquil·lament i ben fet. Tinc la sensació que sortirà una cosa de la qual en podrem estar orgullosos (tant debò sigui així! :D)

D'altra banda, durant aquest temps també em dedicaré a estudiar pel meu compte anglès. Pels exàmens que he fet i superat la gent diria que tinc un bon nivell i bé, em defenso, però no és per tirar coets. Em falla molt vocabulari i, a causa d'un parell d'anys sense gairebé tocar l'idioma, ja em comença a fallar, i força, la gramàtica. Així doncs, ahir mateix em vaig anar a comprar els llibres "Grammar in Use" i "Vocabulary in Use" i un diccionari anglès (no bilingüe, no, únicament anglès) a l'EOI per tal de poder-m'hi posar. Ara tant sols queda fer l'horari i baixar algunes pel·lícules en anglès (Patch Adams en procés de descàrrega :D).

Finalment, el tema humà i més agradable de tots! Veure els amics, la parella (tot i que potser acabarà fart de mi, treballant junts XDD*), sortir amb ma mare (que no em passi res... XDD).... Ja tinc aparaulats dos berenars!! Quines ganes!!

I finalment, arribat ja el Juny/Juliol i, amb sort, amb el títol de Postgraduada en Programari Lliure (no sé pas quin nom tindrà el nostre títol) sota la mà, cap a Barcelona a buscar pis per iniciar el doctorat el curs vinent. Si no m'agafa un "patatús" amb tota aquest vaivé és que sóc immortal!! XD

* No ho crec pas :P

dijous, 10 de gener de 2008

Yoshi plush!


Doncs sí, aquesta cucada és un detallet, com ell en diu, del Jesús.

Ens n'ha comprat un a la Dori i un a mi en aquesta botiga, que té coses molt boniques!.

Però que "mono" que és!!!! Irressistible!! :D

dimecres, 2 de gener de 2008

Ja som de Lleida!!

Senyores i senyors, Ladies and Gentelmen, amb el nou any 2008 el meu barri entra a formar part completament de Lleida!!
Fins fa ben poc tant la meva zona com els seus voltants només comptàvem pel senyor Alcalde per comptabilitzar impostos. Com tots bons ciutadans pagàvem tot el que marca la llei, però un dels impostos era "obligatori": l'impost de circulació. I això era així perquè fins el dia 19 de Desembre de 2007 la zona de Vila Montcada i entorns no tenia servei d'autobusos. El molt bon senyor Ros ens tenia deixats de la mà de Déu, a tots nosaltres i, sobretot, a tots els avis que viuen per aquí i pels quals és força difícil pujar la costa de l'Arnau de Vilanova, amb la qual cosa depenien totalment dels seus cotxers o dels seus familiars.

Però ara ja està, han posat el Tanatori i ja tenim Autobús, concretament el número 17!
Si les coses es fessin com s'han de fer en el moment que s'han de fer, a mi, ni tant sols m'hauria fet falta treure'm el carnet de conduir, ja que podria haver agafat el bus a la cantonada del carrer de casa i m'hauria deixat a l'inici del carrer de les universitats de Cappont. Llàstima que ara ja hagi acabat les classes...

No obstant, donar les gràcies al nostre molt estimadíssim Alcalde per recordar-se que, tot i que les enquestes indiquin que els vots massius al seu partit venen d'altres barris, també hi ha altres ciutadans que, de tant en tant, necessiten serveis bàsics.
Ja pot estar content senyor Ros, ara ja podrà criticar-nos que no estiguem conscienciats amb el medi ambient quan no agafem el bus i, a més a més, serà una crítica amb fonament, cosa que fins ara era impossible!

P.D.: Per si hi ha algú que no se n'ha adonat: llegir en to irònic :P