diumenge, 27 de maig de 2007

Destinació... Lisboaaa

Ja està tot apunt pel gran viatge de demà:
  1. Estris de bany i personals
  2. Pijama, roba i roba interior
  3. Bolso
  4. Documentació
  5. Papers dels vols i de l'hotel
  6. GPS
  7. Música
Ara només ens queda esperar aquesta nit a les 3:30, quan començarà tot el moviment frenètic: aixeca't, esmorza, vesteix-te (un fet important..., que ja me l'oblidava...), renta't la cara i les dents, posa la maleta al porta-equipatges del cotxe, acomiada't dels pares i del Pàstor (sí, sí, del meu gos també, que me l'estimo molt!!) i marxa de casa cap allà les 4:30 de la matinada per tornar-hi 3 dies més tard.
Un cop el cotxe ha sortit fora del garatge encamina't cap al Simago (vaaaaleeee..., Esclat, però això serà com el Carrefour, que sempre es coneixerà com el Prika XDDD) i recull a la Miri. Un cop la maleta de la Miri i la Miri estiguin instal·lades al cotxe passa pel PCBox de Dra. Castells a buscar als nois (apa..., les botigues no us queixareu, eh?, que us anuncio gratuïtament... ¬¬). Així doncs..., un cop els nois i els seus equipatges també estiguin dins del meu estimat Seat (que mono ell :D) ens dirigirem a buscar l'autovia per encaminar-nos cap a l'aeroport de BCN, camí que més o menys ja sé fer perquè ahir, dissabte dia 26, hi vam anar amb el Jesús pel que pogués ser.... Sí, sí..., com a la guerra..., vam anar a inspeccionar el terreny per després indicar a les tropes si podien avançar o no XDD. A més a més, també ens vam assabentar que, com que vam comprar els bitllets d'anada a la web de ClickAir (no hi podria haver una miqueteta de comissió?..., només una miqueteta... :(), s'haurà de demanar la factura a la mateixa companyia trucant al seu número de telèfon que una senyoreta d'Iberia em va donar molt amablement (tot i que després vam descobrir que el podíem haver tret d'un gran cartell que hi havia just a l'entrada de la Terminal B de l'aeroport).
Aaaahhhh..., i una pregunta que se m'acut... Als animals els agrada viatjar amb avió? O és que ahir hi havia una reunió de cans al "Hall" de l'aeroport? Perquè mira que ens em vam arribar a trobar, eh? XDD

Estic il·lusionada :D, que ahir vam arribar a l'aeroport!!! XDDDD. Vale, vale, és una xorrada com una catedral, però què voleu que hi faci..., a mi em fa il·lusió :D.

Recordeu-vos dels papers que hem de dur i ens veiem tots plegats demà!!! :D

P.D.: quina son partirem... XDDD
P.D.2: hi haurà una miqueteta de turbulències (sense que ningú prengui mal, eh?).... (ditets)? XDDD

dimecres, 23 de maig de 2007

En el blanco

Amb aquest post inicio el que serà l'apartat de lectures on aniré fent crítica dels llibres que em llegeixo. Evidentment, no sóc professional en aquest àmbit i tant sols serà el meu punt de vista, per tant, no voldria ferir sensibilitats de ningú.

Doncs per començar m'agradaria fer-ho amb un llibre que em vaig llegir aquest estiu que porta per títiol "En el blanco" i és un "Best Seller" de l'escriptor britànic Ken Follett.
La contraportada diu el següent (cito textualment en castellà):
Oxenford Medical, empresa farmacéutica escocesa dedicada a la investigación de vacunas contra los virus más peligrosos, se dispone a pasar las fiestas navideñas bajo un temporal de nieve. La empresa cuenta con los sistemas más avanzados de seguridad, de modo que nadie espera ninguna incidencia seria. También Stanley Oxenford, propietario de la empresa, se dirige a su casa a pasar la noche con sus hijos. Los problemas entre ellos acabarán estallando, pero pronto queradán olvidados: sin saberlo, todos ellos van a vivir un infierno. Porque justamente esa noche se produce el robo de un peligrosísimo virus. Los ladrones, sin embargo, quedan atrapados por el temporal. Y, en su errática huida, van a llegar al peor sitio de todos...
Estremecedora, absorbente, En el blanco es una obra maestra del thriller, un género que Follett parece reinventar en cada una de sus novelas. Y esta es particularmente peligrosa: cuando se empieza no puede dejarse.
Un cop explícitat el resum del propi llibre dir que realment és una lectura molt agradable i que capta al 100% l'atenció del lector. D'acció ràpida, relata en 477 pàgines (edició de butzaca) la trepidant aventura que succeeix durant els 3 dies de Nadal (24, 25 i 26 de Desembre) i que té com a protaginistes la Toni Gallo, l'Stanley Oxenford, els fills i néts d'aquest i els treballadors de l'empresa. Barreja terrorisme, investigacions policials, amor juvenil i més madur, relacions familiars difícils... En definitiva, un molt bon llibre per passar unes estones captivat per una bona lectura.
Aaahhh, i m'oblidava d'una cosa..., un personatge entranyable que et fa escapar una que altra rialla: la Senyora Gallo, mare de la Toni, una velleta encantadora.

Ànims i agafeu aquest llibre per les tardes asolellades d'estiu que s'aproximen.

dimarts, 22 de maig de 2007

Vocabulari indispensable

Com ja he dit en un post anterior, diullns que ve ens en anem a Lisboa.
Doncs molt bé, en aquest escrit la Míriam* i jo proposem un petit diccionari de portugués indispensable per anar a tant maca capital:
  1. Sense tomàquet = Sem tomate (pels entrepans de la Miri)
  2. Llom amb patates = Lombo com batatas (pels menjars de la Miri)
  3. Taxi = Táxi
  4. Factura = Fatura (per les factures per la UdL)
  5. Salxitxa = Salsicha (més menjar per la Miri)
  6. Hola = Alô
L'artefacte que ens ha permés fer les meravelles de traduccions aquí presentades es troba en aquest diccionari.
* Sí..., hem quedat a la uni per fer la pràctica de xarxes, però què hi farem..., ens hem desviat del bon camí XDD.

Lisbon!!!!

Sí, sí, sí!! Dilluns que ve, dia 28 de Maig, marxem de Lleida amb destinació Portugal per passar 3 dies a Lisboa!!
Motiu? Doncs la realització del Congrès de SAT 2007 en aquesta ciutat, de tal manera que el professor de l'assignatura encarada a la investigació del màster ens ha dit que serà una bona oportunitat per veure com funciona tot aquest món.
Així doncs, els 7 alumnes de l'assignatura ens unirem als 3 professors que hi van per conèixer a gent d'arreu (qui diu d'arreu diu de Xina XDD) i, per què negar-ho?, per fer una mica de turisme :P

Per tant, el planning pels 3 dies que estarem els 7 solets acampant al nostre aire és el següent:
  1. Dilluns dia 28:
    • Marxem de Lleida a les 5 del matí per tal d'arribar a les 7 a l'aeroport de BCN (terminal B) i agafar el vol que ens ha de dur a Lisboa (companyia ClickAir). Prèviament ens haurem hagut d'arrastrar pel "hall", davant de l'oficina de ClickAir, per demanar que ens facin factures XDD.
    • Arribem a Lisboa sobre les 11 del matí ("una hora menos en Portugal" XDD) i, segons ens han dit, els taxis que ens han de dur a l'hotel tardaran aproximadament 1 hora en fer el trajecte.
    • A les 12 del migdia arribarem a l'hotel (de 3 estrelles!!!, el que pot fer una beca de la UdL... XDDD) i farem el "check-in". Un cop deixades les coses a l'habitació anirem a dinar i després... (so de tambors)...., turismeeee!!! :D.
    • A les 8 de la tarda hem quedat al "hall" de l'hotel amb els professors per anar a sopar tots plegats (l'Argelic i l'Ansótegui ja hauran presentat els seus papers a les 10 i 11 del matí... :( ).
  2. Dimarts dia 29:
    • De bon matí anirem al congrès i mirarem algunes de les presentacions. També ens quedarem al "coffe break" i després, al "lunch", anirem pel nostre compte.
    • Tarda lliure per fer turisme.
  3. Dimecres dia 30:
    • Matí de congrès amb el mateix planning que el dia anterior.
    • Tarda lliure per fer turisme i ja preparar les coses per tornar a casa amb l'avió de les 9 del vespre (de Vueling).
    • Arribada a l'aeroport de BCN a les 12 de la nit i retorn a casa amb cotxe.
Així doncs..., ja ho tenim tot planejat. Ara només queda decidir què anirem a veure :D. Segons el meu pare, el passeig marítim és molt bonic, l'expo s'ha de veure, perquè és flotant damunt del mar i la part vella de la ciutat és la més maca, malahuradament es va cremar en un incendi el 1990. Quina agenda més apretada!! XDDD.

D'altra banda, abans de marxar hem de pensar en endur-nos el següent:
  1. Papers de la reserva amb ClickAir i Vueling per demanar els bitllets.
  2. Papers de la reserva a l'hotel.
  3. DNI o passaport.
  4. Roba (sí..., no us l'oblideu... ¬¬ XDDD).
  5. Altres estris personals.
  6. Jo, personalment, paper amb les dades de la UdL per demanar clemència davant de les diferents empreses d'aviació per tal que ens facin factures XDD.
  7. També jo personalment, el GPS per tal d'arribar a la terminal B de l'aeroport de BCN.
I crec que no m'oblido de res...

Aaaahhh, per cert..., aquí teniu un link dels hotels on haurem d'anar, el 158 és el nostre i el 8 és el de la conferència (de GoogleMaps).

Bé doncs..., de moment crec que ja està tot :D

Lisboaaaa...., espera'ns que venim!!!! :P

Per tots vosaltres

Només volia posar de manifest que us estimo molt a tots plegats i moltíssimes gràcies a "torus, torus, torus" (poseu la veu de la nena de Catalana Occidente, aquella de "mi papa lo arregla toro, toro, toro" XDD) per ahir ^^.

divendres, 18 de maig de 2007

Companyies telefòniques vàries

Per què són tant pesades aquesta mena de companyies?
Quan sona el telèfon en hores intempestives ja m'agafen totes les pors, penso: "ja veuràs, ja veuràs, a perdre el temps una miqueta". I efectivament, despenges i dius: "Digui" i per l'altre costat del comunicador ja sens una veu melodiosa sudamericana, norlmalment, que et diu: "Hola, buenos días. Me llamo Dalía y le llamo de la compañía XXX. Tendría usted un momentito para mí?" Clar..., et parlen de manera tant educada i tant dolçament que només pots dir: "Sí, dígame". I aquí ja l'has espifiat..., però espifiada fins al fons, eh? Et comencen a soltar un rotllo impressionant, no acaben mai..., i com que no et deixen parlar, doncs no hi ha manera de contestar-los. De tant en tant et van pretuntant: "Le parece interesante?" però és que no et donen temps a contestar que t'estant tornant a pegar un altre rotllo. Increïble, s'ho saben de carretilla, com quan estudies per un examen d'història, que al final et surt tot com un xurro, sense saber què dius? Doncs igual XDD.
Total..., quan acaben d'expulsar tot el que t'havien de dir i paren una mil·lèssima de segon a agafar aire és la teva oportunitat per dir-los: "Bueno, es que ahora no nos interesa cambiarnos de compañía porque ya estamos de acuerdo con el trato que nos hace telefónica". Aquí l'has tornat a embolicar, perquè et tornen a soltar tot el rotllo per dir-te que telèfonica no val res... Quan acaben, tu ja estàs per terra, plorant, intentant que no et surti la borderia amb la pobra Dalía, que no en té cap culpa que la companyia li hagi fet aprendre tot aquell totxo. Ho tornes a intentar dient que no, que no és del teu interès i quan veus que tornen a arrencar amb primera dius un: "No!, de verdad que no nos interesa" i per fi detecten que comencen a molestar molt i et deixen en pau. Però..., evidentment..., et deixen en pau per uns 15 dies, perquè al cap de 2 setmanes hi tornen!!!! És desesperant...

I Telefònica tampoc es queda curta, eh? Que si el seu Imagenio, que si la seva TDT... A veure..., com us ho hem de dir..., no ens interessa...

En definitiva..., aquest post és una crida a totes les companyies tals com Ya.com, Jazztel, Telefònica, Orange... Siusplau, deixeu a la gent tranquil·la. Si volen canviar ja buscaran informació ells mateixos no perseguiu d'aquesta manera!!!!! Gràcies...

dijous, 17 de maig de 2007

Lletres que arriben

Estava fent una pràctica de Xarxes II, emmarcada en el primer curs del màster de programari lliure que estic realitzant quan, per youtube, m'he posat a escoltar la cançó "No me ames" de la Jennifer Lopez i el Marc Anthony.

Si hi ha lletres i arguments de cançons que toquen la fibra sensible aquest és un cas per mi...
L'argument tracta d'una parella on l'home està malalt de tal manera que li queda poc temps de vida. Per tal de no fer mal a la dona que estima li demana que no l'estimi, que el deixi perquè al final li acabarà fent mal, perquè l'haurà de deixar sola. No obstant, ella lluita per ell, dient-li que només vol estar al seu costat, que tant li fa què passi en un futur, que no és just que l'allunyi del seu costat.

Aquí us deixo la lletra, indicant qui canta cada frase:
MA: Dime porque lloras
JL: De felicidad
MA: Y porque te ahogas?
JL: Por la soledad
MA: Di porque me tomas
MA: Fuerte asi, en tus manos
MA: Y tus pensamientos
MA: Te van llevando.

JL: Yo te quiero tanto
MA: Y porque sera?
JL: Loco testarudo
JL: No lo dudes mas
JL: Aunque en el futuro
JL: Haya un muro enorme
JL: Yo no tengo miedo
JL: Quiero enamorarme.

MA: No me ames, porque piensas
MA: Que parezco diferente
JL: Tu no piensas que es lo justo
JL: Ver pasar el tiempo juntos
MA: No me ames, que comprendo
MA: La mentira que seria
JL: Si tu amor no merezco
JL: No me ames mas, quedate otro dia.

MA: No me ames, porque estoy perdido
MA: Porque cambie el mundo,
porque es el destino
MA: Porque no se puede, somos un espejo
MA: Y tu asi serias lo que yo de mi reflejo
JL: No me ames, para estar muriendo
JL: Dentro de una guerra
llena de arrepentimientos
JL: No me ames, para estar en tierra,
quiero alzar el vuelo
JL: Con tu gran amor por el azul del cielo.

MA: No se que decirte, esa es la verdad
MA: Si la gente quiere, sabe lastimar
JL: Tu y yo partiremos, ellos no se mueven
JL: Pero en este cielo sola no me dejes
MA: No me dejes, no me dejes
MA: No me escuches, si te digo no me ames
JL: No me dejes, no desarmes
JL: Mi corazon con ese no me ames
MA: No me ames, te lo ruego
MA: Mi amargura dejame
JL: Sabes bien, que no puedo
JL: Que es inutil, que siempre te amare.

MA: No me ames, pues te hare sufrir
MA: Con este corazon
que se lleno de mil inviernos
JL: No me ames,
para asi olvidarte de tus dias grises
JL: Quiero que me ames solo.

MA: No me ames, tu y yo volaremos
MA: Uno con el otro y seguiremos siempre juntos
JL: Este amor es como el sol
que sale tras de la tormenta
JL: Como dos cometas en la misma estrella.

MA: No me ames
JL: No me ames
MA: No me ames
No me ames
No me ames
No me ames
No me ames
i aquí teniu el videoclip de youtube:


Hi ha molta gent valenta al món que lluita per les persones estimades i tots i cadascun de nosaltres hauríem de tenir el coratge suficient per dir-los-hi que són importants per nosaltres, que la seva valentia ens fa valents, per donar-los les gràcies per totes les oportunitats que ofereixen!

Ámame.....