dimecres, 21 de maig de 2008

Mare Nostrum

Dilluns passat, dia 19 de Maig, vam fer una excursió amb el departament de computació de la UdL per tal de veure el "Mare Nostrum" del BSC (Barcelona Supercomputing Center). En un principi tant sols estava programada pels estudiants de doctorat, segons tinc entès, ara però, els professors van estendre la notícia entre els estudiants del màster i la superior (no sé si hi havia gent d'alguna altra titulació) i ens hi vam poder apuntar! :D


Així doncs, a les 10:00 del matí ja estàvem davant del Campus Nord de la UPC per tal d'iniciar la visita al super ordinador que IBM va muntar en les seves instal·lacions. Vam fer dos grups (un encapçalat per en Sisco Solsona i en Josep Lluís Lérida i l'altre per en Sisco Giné i la Marga Moltó) i quan va tocar el torn al nostre vam endinsar-nos dins d'una capella convertida en un modern edifici dedicat a la ciència (la barreja em va agradar molt, la integració estava molt ben feta).

Ens va atendre un responsable de les instal·lacions que ens va fer una xerrada molt interessant i més llarga del normal gràcies al fet que érem el segon grup i no teníem pressa per sortir d'allí (ens hi vam estar 1 hora i 45 minuts, quan les visites típiques són de 45 minuts!!). D'aquesta manera vam poder veure un per un com són les plaques base (dos processadors dual core a 2.3 GHz amb 8GB de RAM i 40GB de disc dur local on s'hi manté gravat el S.O. - Suse Linux -) que constitueixen el "Mare Nostrum" (en total hi ha uns 2500 ordinadors/plaques) i com s'intercomuniquen entre elles mitjançant fibra òptica (65 km en total!!) i Ethernet 10/100 (a més a més, tenen un conjunt d'ordinadors connectats a l'exterior per permetre als usuaris realitzar proves. Si no recordo malament, eren 64 màquines). A més a més, vam tenir la sort de veure un monitoritzador del sistema obert, ja que hi havia dos tècnics fent alguna comprovació de funcionament. D'altra banda, també vam poder observar el gran sistema de refrigeració que hi ha muntat per tal de mantenir una temperatura assequible dins de l'espai ocupat per la "bèstia informàtica".


Després de la visita al "hardware" ens van informar de les activitats a les quals es reservava l'ús de la computació en paral·lel que ofereix el BSC. D'aquesta manera vam poder saber que un 20% de l'ús de la màquina està a disposició de la pròpia UPC mentre que el 80% restant s'ofereix a projectes científics que tracten temes diversos tals com assumptes mèdics, climàtics, astronòmics, disseny industrial... D'altra banda, també se'ns va informar que cada 4 anys (si no recordo malament les dades) es va actualitzant la super computadora, de manera que amb les peces antigues s'ha creat tota una xarxa de super-ordinadors entre les diferents universitats espanyoles. D'aquesta manera es pot balancejar la carrega dels projectes que s'han de dur a terme segons el nombre de CPUs que necessiten.

En aquesta mateixa xerrada també ens van explicar que s'estan fent proves per tal de veure com es pot realitzar la següent actualització. Ara mateix, les investigacions que es duen a terme es dediquen a estudiar el rendiment que es podria obtenir amb la placa de la PS3 (cell) i si aquestes funcionen bé treballant intercomunicades. A més a més, també hi ha alguns projectes que estudien la viabilitat del còmput utilitzant targetes gràfiques...

En acabar ens van ensenyar les estadístiques dels supercomputados mundials i vam poder veure que el BSC "Mare Nostrum" es troba en el 13è lloc (no està gens malament!) i que la primera posició es troba ocupada per un mostre dels EEUU que, al meu parer, és impossible que algú altre pugui superar (seria com comparar la mida d'un planeta com la Terra amb una estrella com el Sol)!

Finalment, ens van ensenyar el museu amb els racks antics (un conjunt d'armaris que més que racks semblaven neveres i contenidors de paper de tant grossos com eren XD), unes caixes molt grans per a unes capacitats ínfimes en comparació amb el que existeix en l'actualitat.


Un cop vam sortir de la visita vam tenir estona lliure per Barcelona fins que a les 17:00 ens va recollir l'autocar per dur-nos altre cop cap a Lleida on, en arribar, ens en vam anar de pressa i corrents a una conferència sobre com fer Start-Ups. Només vam poder enxampar l'última 1/2 hora, però va ser força interessant. És molt d'agrair que tant els nostres professors portin a conferenciants que comparteixen les seves experiències amb nosaltres i, fins i tot, ens aconsellen! D'aquesta manera, se'ns va explicar com Trabber.com va néixer d'una petita idea i va anar creixent a poc a poc fins a fer-se rentable. A més a més, el senyor Oscar Frías ens va comentar que el més important no és tenir la gran idea, sinó simplement una idea i posar-se a implementar-la. Ni tant sols cal que sigui única/original, el més important és trobar una necessitat i anar fent increments graduals de la funcionalitat i posar al mercat coses que funcionin per tal que la gent les utilitzi i escampi la notícia. D'altra banda, també ens va comentar que ell recomanaria constituir l'empresa un cop ja s'obtenen beneficis.

En resum, la jornada va ser molt interessant i em va agradar molt poder veure el Mare Nostrum i assabentar-me de com funciona la seva gestió! També és d'agrair que ens permetessin unir-nos a l'excursió tot i no pertànyer al grup d'investigació!

dijous, 8 de maig de 2008

Records

Mirant el blog del Jesús, "Sigue Fingiendo", m'he topat amb l'entrada que porta per títol "Pacha Lleida".
Quins records i quin fart de riure! Si és que quan s'escriu bé, s'escriu bé, home!
I déu ni do com em va tocar la moral, pel comentari que he vist que vaig posar XDD.

dimecres, 7 de maig de 2008

El circulo mágico

Un nou títol de la Katherine Neville per la categoria de "lectures" d'aquest blog!
La sinopsi de la contraportada ens deixa el següent comentari:
Ariel recibe en herencia unos viejos manuscritos que encierran un impotante secreto relacionado con los objetos sagrados de las tribus de Israel. Quien consiga descifrarlos será depositario de una sabiduría capaz de encontrar el origen de los mitos, las creencias y los símboos de todas las grandes culturas de la historia, y descifrará las claves para la interpretación del futuro. Tan pronto como recibe ese valioso legado, Ariel se convierte en el objetivo de todos aquellos que codician su poder. Para salvar su vida debe huir en busca del origen y significado de los manuscritos, pero las pistas con las que se encuentra parecen alejarla cada vez más del centro: las runas teutónicas, los mitos griegos, las Sagradas Escrituras y la sabiduría de los indios americanos giran en un círculo vicioso.
Al meu parer, "El circulo mágico" es tracta d'un molt bon llibre. No obstant, ha tingut la petita desgràcia de caure en les meves mans un temps després d'haver llegit "El Ocho". Això ha causat les inevitables comparacions entre ambdós llibres, la qual ha acabat en una clara victòria de la "masterpiece" (obra mestra) de Neville.
Tot i tractar-se d'un llibre entretingut i molt interessant, "El circulo mágico" peca, al meu parer, d'excessives citacions mitològiques (des de la cultura pre-cristiana, passant pels romans, celtes, germans..., fins a l'actualitat) i històriques amb molt poca explicació. És a dir, tracta punts de la història molt interessants però no els acaba de contextualitzar dins del llibre. En la narració es deixen anar moltes pistes però mai s'acaben d'encaixar bé per tal que el lector es pugui fer una idea completa de l'entramat que s'amaga dins d'aquest "cercle màgic" que indica el títol.
A més a més, tot plegat ho barreja amb unes relacions familiars de la protagonista (Ariel) molt enrevessades que fan que el lector perdi una mica el nord.

Ara però, tot i necessitar ser un bon coneixedor de totes les mitologies que han existit al llarg dels anys per entendre una mica de què va tot plegat, el llibre és fantàstic. Tal i com passa en "El Ocho", l'autora cita a molts grans autors i/o autoritats del passat per tal d'iniciar cada capítol de la història. A més a més, la seva capacitat d'entrellaçar el passat i el present és meravellosa! D'aquesta manera, en determinats fragments del llibre ens trobem a "l'Últim Sopar" de Jesús i en èpoques posteriors a la seva mort, mentre que en altres llocs estem davant de Hitler i, finalment, amb la protagonista i la seva família en la dècada dels 90.

Un llibre del qual, tot i no superar les meves expectatives després d'haver llegit "El Ocho", en recomano la lectura perquè realment és molt agradable de llegir, ràpid i àgil.

P.D.: ara tant sols queda llegir "Un risc calculat" per tal de poder completar la bibliografia d'aquesta genial autora.