Ahir, com cada divendres d'estiu, la Marina, la Mari, jo i les famílies ens en vam anar al Racó a sopar sense saber, ni de bon tros, la que ens esperava!
Tot va començar com un vespre normal i corrent de berbena, plats per aquí, plats per allà, xerrameca i gresca. Però ben aviat vam veure que la cosa no acabava de rutllar... Hi havia més mosquits que normalment, els arbres perdien moltes fulles i els gots es començaven a omplir d'ONIs ("Objectes No Identificats" - ho sé.., era una broma molt fàcil i molt dolenta..., es demana disculpes XDD). De sobte, els llampecs que havíem vist de ben lluny semblaven estar just a sobre i, vist i no vist, es va aixecar una ventada de mil dimonis! La Marina, Mari i jo vam tapar els plats per tal que no se'ns omplissin d'ONIs i ens vam aixecar d'una revolada per marxar pitant sota cobert. No obstant..., només van aconseguir donar la nota, ja que tothom semblava tant tranquil i se'ns van quedar mirant malament... :(
Però evidentment, nosaltres no fem el ridícul sense un bon motiu... Ens vam haver de tornar a seure, però just acomodar-nos bé va començar a ploure!! I aleshores sí que hi vam ser! Tothom estressat amunt i avall! Cambrers per aquí, cambrers per allà, nosaltres rient descontroladament, els pares intentant-se acabar el sopar d'una queixalada... Un show senyores i senyors... En definitiva, que els cambres ens van preparar una taula sota cobert (sota el porxo) i allí ens vam desplaçar per continuar sopant tant tranquils no sens que abans s'hagués de reconéixer que teníem raó al dir que havíem d'arrasserar-nos XDD.
Poc a poc, més comensals van acabar traslladant les seves taules sota el porxo intentant que no es notés que en un principi s'havien rigut de nosaltres i ara ens havien de copiar XDD.
Ara però, això no era tot!!! La cosa semblava controlada quan sobtadament.... (so de tambors de rerafons) doncs patam!!! se'n va anar la llum!!! Sort que el pare de la Mari portava una llanterna al cotxe i la va anar a buscar i, posant-la sota l'ampolla de gasosa, vam fer una làmpada que otorgava un ambient intimista. Així doncs, mentre la resta del restaurant restava a les fosques nosaltres tant traquils anàvem menjant (uns quants es van apropar a veure quina mena de farolet era aquell que teníem! XDD).
Va tornar la llum, però quan tothom semblava confiat..., patam!!! Va tornar a marxar!!
Un show, un show. Una nit fantàstica, la veritat..., sobretot per poder sopar veient com els llampecs espeteguen pel cel just davant teu! Genial!!
Ahhh, i després, quan la normalitat per fi es va recuperar, va tocar fer una ruta per París per la Marina, que se n'hi va del 21 al 29 de Juliol (però quina envejaaaaaaa!!, quins recòrds..... "Oh mon amour, mon Paris!!")
P.D.: Com es veu en el comentari de l'Ebi, és veritat!! La Marina es menjava les croquetes a la llum del seu mòbil abans de tenir la làmpada improvitzada!! Quin fart de riure! XDD
Tot va començar com un vespre normal i corrent de berbena, plats per aquí, plats per allà, xerrameca i gresca. Però ben aviat vam veure que la cosa no acabava de rutllar... Hi havia més mosquits que normalment, els arbres perdien moltes fulles i els gots es començaven a omplir d'ONIs ("Objectes No Identificats" - ho sé.., era una broma molt fàcil i molt dolenta..., es demana disculpes XDD). De sobte, els llampecs que havíem vist de ben lluny semblaven estar just a sobre i, vist i no vist, es va aixecar una ventada de mil dimonis! La Marina, Mari i jo vam tapar els plats per tal que no se'ns omplissin d'ONIs i ens vam aixecar d'una revolada per marxar pitant sota cobert. No obstant..., només van aconseguir donar la nota, ja que tothom semblava tant tranquil i se'ns van quedar mirant malament... :(
Però evidentment, nosaltres no fem el ridícul sense un bon motiu... Ens vam haver de tornar a seure, però just acomodar-nos bé va començar a ploure!! I aleshores sí que hi vam ser! Tothom estressat amunt i avall! Cambrers per aquí, cambrers per allà, nosaltres rient descontroladament, els pares intentant-se acabar el sopar d'una queixalada... Un show senyores i senyors... En definitiva, que els cambres ens van preparar una taula sota cobert (sota el porxo) i allí ens vam desplaçar per continuar sopant tant tranquils no sens que abans s'hagués de reconéixer que teníem raó al dir que havíem d'arrasserar-nos XDD.
Poc a poc, més comensals van acabar traslladant les seves taules sota el porxo intentant que no es notés que en un principi s'havien rigut de nosaltres i ara ens havien de copiar XDD.
Ara però, això no era tot!!! La cosa semblava controlada quan sobtadament.... (so de tambors de rerafons) doncs patam!!! se'n va anar la llum!!! Sort que el pare de la Mari portava una llanterna al cotxe i la va anar a buscar i, posant-la sota l'ampolla de gasosa, vam fer una làmpada que otorgava un ambient intimista. Així doncs, mentre la resta del restaurant restava a les fosques nosaltres tant traquils anàvem menjant (uns quants es van apropar a veure quina mena de farolet era aquell que teníem! XDD).
Va tornar la llum, però quan tothom semblava confiat..., patam!!! Va tornar a marxar!!
Un show, un show. Una nit fantàstica, la veritat..., sobretot per poder sopar veient com els llampecs espeteguen pel cel just davant teu! Genial!!
Ahhh, i després, quan la normalitat per fi es va recuperar, va tocar fer una ruta per París per la Marina, que se n'hi va del 21 al 29 de Juliol (però quina envejaaaaaaa!!, quins recòrds..... "Oh mon amour, mon Paris!!")
P.D.: Com es veu en el comentari de l'Ebi, és veritat!! La Marina es menjava les croquetes a la llum del seu mòbil abans de tenir la làmpada improvitzada!! Quin fart de riure! XDD
1 comentari:
Ei!! S'ha d'afegir que abans que anés a buscar la llanterna, jo m'estava acabant la croqueta a la llum del mòbil!!! XDDD
Sí, sí, us en vau fotre...xo jo me la vaig menjar...¬¬
Publica un comentari a l'entrada