Professors que no s'obliden

Ahir, en sortir de classe, em vaig trobar al Forné, el meu professor de filosofia del Claver! Em va fer molta il·lusió veure'l, ara però, la manera de reconèixer-lo va ser una mica ridícula! XDD. Estava buscant les claus del cotxe quan vaig veure un home que em resultava familiar i me'l vaig quedar mirant descaradament amb cara de "sí o no"? fins que de cop i volta vaig pensar: "ho ha de ser" i li vaig etzibar: "ets el Forné, no?". Pobre, es devia quedar parat, jajajajaja!
Vam estar parlant uns momentets i em fa informar que la seva família està molt bé i que el seu fill gran ja fa 2n de Batxillerat!! Increïble, com passa el temps! Va ser just en aquell moment que vaig pensar que ja fa 5 anys que vaig marxar del Claver! Bufff, i sembla ahir que vaig entrar a la uni preguntant-li a la Miri: "tu també fas primer, oi?" XDDD.

Doncs bé, aquest post és per recordar i dedicar tota la meva admiració a 4 professors del Claver que realment em van marcar i pels quals sento molta estima. Són quatre professors que, més enllà de les seves tasques, no només ens van ensenyar el temari de les seves assignatures sinó que ens van educar com a persones, ensenyant-nos a ser crítics i a pensar per nosaltres mateixos durant els 6 anys que vam estar a les seves mans.
Un d'aquests 4 professors, com ja us haureu imaginat, és el Forné. Va ser el meu professor de filosofia de 2n de Batxillerat. Era un professor atent, que sabia crear el punt de polèmica en les seves classes per construir debats instructius on tots haguéssim d'utilitzar les nostres armes argumentals per exposar les nostres idees. Explicava d'una manera entenedora, ocasionant que, pràcticament, no calgués estudiar per l'examen, ja que se'ns havien quedat tots els conceptes durant les classes. Resolia els dubtes de manera afectuosa i mai va haver de pujar el seu to de veu a la classe, ja que és un home que es fa respectar i que realment emana tranquil·litat i saviesa! Em va fer moltíssima il·lusió que ahir, després de 5 anys, encara em digués "Àngels", tal i com m'anomenava quan era la seva alumna :D
La segona professora és la Marissa Samitier (l'esposa del Forné justament :D). Ens va donar l'assignatura de català i, a més a més, vam tenir la gran sort de tenir-la com a tutora durant la baixa paternal del que era realment el nostre tutor. La Samitier, com tots l'anomenàvem, era divertida, simpàtica, amb un sentit de l'humor molt desenvolupat, bromista..., en definitiva, genial. Potser era la més "amiga" dels seus alumnes, ja que ho compartia tot amb nosaltres i tant li era si, per explicar-nos "Tirant Lo Blanc", havia de posar-se a ballar o saltar per la classe, perquè ho feia. A més a més, sempre ens ensenyava a reflexionar i, talment com el seu marit, a pensar per nosaltres mateixos.
Un altre professor molt entranyable és, com no podia ser de cap altra manera, el Xep Mallol, el professor de mates. Ell és el responsable del meu amor a les mates i de què vulgui, tard o d'hora, convertir-me en llicenciada en matemàtiques (encara que sigui a la jubilació, però ho seré!). És un professor irònic, introvertit, amb aquella mirada que fa que no sàpigues què pensa... i ens va saber transmetre el pensament científic, la curiositat, la recerca... És un home amb qui pots parlar de tot, des de matemàtiques, física, química, literatura, música clàssica, astronomia... Té un ventall de coneixements que el fan molt especial. A més a més, com a professor va ser increïble, capaç de prendre's les bromes com a tals i continuar-les conjuntament amb nosaltres. Recordo un dia, a final de curs quan tots els de la classe vam decidir gastar-li una broma i vam girar les taules i cadires d'esquena a la pissarra. Només entrar, el Xep va dir: "Mira lo que ha hecho la guarra de tu hijaaaa", amb la veu aquella de la pel·lícula. Es va asseure a la taula de professors rient sense parar i, de sobte, va anar fins al final de la classe, va agafar una taula i una cadira, les va girar cap a la pissarra i es va asseure mirant-nos a nosaltres, sense poder-se aguantar el riure. Es va acomodar les jaquetes del penja-robes a l'esquena i vam començar a xerrar tots plegats! Va ser genial!!
I finalment, una especial atenció a la meva tutora de 1r i 2n d'ESO, la Sara! Una professora amb geni, que ens va saber portar molt bé, que va saber cohesionar a la perfecció la classe fins a convertir-la en una pinya on tots anàvem a l'1 i que, a més a més, va ser la professora que més em va conèixer. No només es va esforçar per saber coses de l'alumna, sinó que va gratar més i es va interessar per tots els aspectes de la meva personalitat, del meu caràcter i de la meva persona!

A tots vosaltres, moltíssimes gràcies per ser professors tant genials, per ensenyar-nos tantes coses i per haver-vos fet un lloc dins dels nostres records més especials!