Ahir a la nit em vaig quedar a la televisió mirant la pel·lícula Gattaca. Ja l'havia vist un parell de vegades (un cop en anglès i l'altre en castellà), però tant hi fa, em continua enganxant com si no l'hagués vist mai.
És una pel·lícula futurista però amb estètica del mitjans del segle XX que li dóna l'oportunitat de fer una gran crítica contra qualsevol tipus de marginació, menyspreu... exercit sobre les persones. Tracta aquest tipus d'actitud com a retrògrada (per això l'estètica dels anys 50), sigui quina sigui la causa o "raó" que es doni per a classificar les persones entre vàlids i invàlids (simplement una minusvalidesa, un color de pell, unes idees o un estudi genètic embrionari).
És una pel·lícula que dóna molt material per pensar. Quin dret tenim les persones a decidir si una persona és vàlida o no? Quin dret a prendre'ls totes les ales sense deixar que s'esforcin, que lluitin pel que volen i que sorprenguin amb la seva capacitat d'evolució? Quin dret a escollir tu viuràs bé i tu malament? Quin dret a treure la llibertat? Quin dret a dir "tu no tens possibilitats" quan potser aquella persona en té més que qui diu la frase i el condemna?
Quanta riquesa ens deixem perdre per buscar la perfecció i intentar allunyar de nosaltres les incomoditats que ens ocasionen aquelles persones que són diferents a nosaltres...
És una pel·lícula futurista però amb estètica del mitjans del segle XX que li dóna l'oportunitat de fer una gran crítica contra qualsevol tipus de marginació, menyspreu... exercit sobre les persones. Tracta aquest tipus d'actitud com a retrògrada (per això l'estètica dels anys 50), sigui quina sigui la causa o "raó" que es doni per a classificar les persones entre vàlids i invàlids (simplement una minusvalidesa, un color de pell, unes idees o un estudi genètic embrionari).
És una pel·lícula que dóna molt material per pensar. Quin dret tenim les persones a decidir si una persona és vàlida o no? Quin dret a prendre'ls totes les ales sense deixar que s'esforcin, que lluitin pel que volen i que sorprenguin amb la seva capacitat d'evolució? Quin dret a escollir tu viuràs bé i tu malament? Quin dret a treure la llibertat? Quin dret a dir "tu no tens possibilitats" quan potser aquella persona en té més que qui diu la frase i el condemna?
Quanta riquesa ens deixem perdre per buscar la perfecció i intentar allunyar de nosaltres les incomoditats que ens ocasionen aquelles persones que són diferents a nosaltres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada